La versión de la compañía La Maridansky de la obra Closer, de Patrick Marber, se representará en la Nau Ivanow del 30 de septiembre al 2 de octubre bajo la dirección de Marta Noguera.
Alice: ¿Es bonito ser buena persona? Larry: Todo el mundo aprende, nadie cambia Anna: ¿Piensas en mi? Dan: No te puedo ver. Si te veo no te dejaré nunca.
Después de conocerse en extrañas circunstancias, Dan y Alice inician una relación amorosa hasta que Dan conoce en Anna. La obsesión de Dan por saber de Anna es tan grande que se hace pasar por ella en un chat de internet y se cita al día siguiente con Larry en el Acuario de Londres, donde, por mala fortuna para Dan, Anna aparece y ella y Larry se enamoran. Con este punto de partida y cuatro años por delante, las dos parejas rompen, se espían, son infieles los unos con los otros, se reconcilian, se hacen daño y se mueven por los terrenos más bajos de las relaciones humanas, que los traerá hacia un final no deseado por ninguno de los cuatro.
Patrick Marber, nació en Londres en 1964 y es uno de los principales nombres de los últimos años del in-yer-face theatre. Dramaturgo y guionista es autor de obras como After Miss Julie (una adaptación de la obra de Strinberg) y Closer, siendo esta última uno de los grandes éxitos del West End londinenses y muy conocida por su adaptación al cine.
Closer es un espectáculo del repertorio de Cía. La Maridansky, la compañía de teatro de la asociación cultural La Maridansky Juvenil. Esta asociación nace como respuesta a las dificultades con que se encuentran los jóvenes de hoy en día para acceder a la cultura como creadores y como consumidores.
Desde La Maridansky quieren promover todo tipo de manifestaciones culturales, en este caso el arte escénico y literario, hacerlas accesibles a todo el mundo y de calidad. Del mismo modo, quieren que esta asociación pueda servir de plataforma a todas las personas con inquietudes artísticas que quieran mostrar su obra, y a todas aquellas con inquietudes de difusión y de promoción de la cultura, facilitándolos productos culturales que acercar a la sociedad.
“Closer” se representará en el espacio escénico de la Nau Ivanow del 30 de septiembre al 2 de octubre de 2011.
Autor: Patrick Marber
Dirección: Marta Noguera
Reparto: Laura Pla, Albert Vilar, Marta Aran y Francesc Farré
Escenografía: Alberto Merino
Iluminación: Rocio Arjona
Vestuario: Giulia Grumi
Fotografía: Gianluca Battista
Compañía: La Maridansky
Horarios: viernes y sábado a las 21:00 horas y domingo a las 19:00 horas. Precio: 12 €; Amigos de la Nau: 10 € Duración de la obra: 1 hora y 40 minutos aprox.
Del 18 al 224 d’octubre se celebrarà al barri de Poblenou de Barcelona la 10ª edició de l’Escena Poblenou, festival multidisciplinar d’arts escèniques. L’event tindrà lloc en diferents sales i espais del barri, i ho farà amb un cartell on destaquen la gran quantitat d’estrenes que s’hi podran veure, com el work-in-progress de ‘Bestiari‘, nou espectacle de CaboSanRoque, la presentació del nou treball de Leo Bassi o el de Tangram, un projecte de residència amb La Central del Circ, entre d’altres. A més, l’actuació de la cantant i agitadora madrilenya Ajo, amb un espectacle de poesia acompanyada als plats per Judit Farrés, o Esther Freixa, que actuarà als interiors de les cases dels espectadors, seran també noms a tenir en compte.
Us deixem aquí la programació de Festival Escena Poblenou 2011.
Dijous 20 d’octubre, 18h
Diumenge 23 d’octubre, 17h
Plaça Can Felipa
Tangram ens presentarà Instants, un projecte de residència conjunta amb La Central del Circ en el que quatre intèrprets de diferents països, procedents de les millors escoles europees, s’ajunten per dur a terme un projecte de circ contemporani de carrer, que serà estrenat a Escena Poblenou.
“Aquests personatges posaran una música, un color, una imatge, un poema diferent a cada instant per crear un instant de vida a escena.”
———————————————————————————————————-
ROSA MUÑOZ i SOFIA ASENCIO John, Johnny
(Dansa)
Estrena
Dijous 20 d’octubre, 21h
Diumenge 23 d’octubre, 19h
Sala de conferències Can Felipa
En aquesta peça, John, Johnny, que s’estrenarà al Festival Escena Poblenou, es farà un mapa-recorregut amb els mites de la protagonista, Rosa Muñoz, a partir del joc proposat per Sofia Asencio. Partint d’unes regles del joc molt clares, la intèrpret s’endinsa en el seu submón aïllat. Converteix el públic en observador, en voyeur d’algun fet molt íntim, privat i una mica pervers. El camí transcorre jugant amb l’atzar del moment a través de la música i el moviment.
Segona col laboració, després de l’estrena de Sosa el 2006, de les creadores i intèrprets Rosa Muñoz, integrant de la companyia Raravis, i Sofia Asencio, que ha treballat entre d’altres amb Lanònima Imperial, Mudances, Tomás Aragay o General Elèctrica.
Concepte i direcció Sofia Asencio
Selecció musical /sonora Rosa Muñoz
Interpretació i creació Rosa Muñoz, Sofia Asencio/Aimé Malena Pansera
Espai escènic Sofia Asencio
Il luminació Llorenç Parra
Vestuari Caterina Pérez, Rosa Muñoz
Fotografies Caterina Pérez
Producció-gestió Mónica Pérez
Ajudant de producció Mercè Moreno
Ajo presenta Micropoesías, un recital de micropoesia i música, acompanyada als plats per Judit Farrés.
Micropoetissa, cantant i agitadora, Ajo és un personatge de referència en la contracultura madrilenya que participa per primera cop al Festival. Directora de Yuxtaposiciones, un festival internacional de poesia i polipoesia que se celebra a La Casa Encendida de Madrid des de 2004, actualment s’ha centrat en la seva activitat poètica malgrat que també ha emprès una etapa en la que comparteix escenari amb artistes de molt variada trajectòria, des de Don Simón i Telefunken a Judit Farrès passant per l’artista mexicana Julieta Venegas.
COLLETIVO CINETICO
divendres 21 d’octubre, 18h
Preu: gratuït Rambla del Poblenou amb c/Joncar
Durada: 30 min
XD Vignette sfuse per uso tópico XD Scritture retiniche sull’oscenita dei denti
(Performance i Dansa)
Estrena a Espanya
Divendres 21 d’octubre, 18h
Rambla del Poblenou
Dissabte 22 d’octubre, 21h
Teatre Can Felipa
Collettivo Cinetico presenta, per primera vegada a Espanya, dues peces:
XD Vignette Sfuse per uso tópico és una proposta de teatre urbà composada per caricatures i jocs teatrals. Intervencions que s’adapten a l’especificitat del llloc concret escollit i el moment.
Concepte i direcció Francesca Pennini, CollettivO CineticO
Acció i creació Andrea Amaducci, Nicola Galli, Angelo Pedroni, Francesca Pennini
XD Scritture retiniche sull’ oscenitá dei denti és una peça per a 4 ballarins.
“Una pàtina d’art Pop cobreix el treball conceptual de Colletivo Cinetico, una dansa que és al mateix temps crítica i celebració de la iconografia de massa, dels seus mites i dels seus herois. Enderrocats els herois, només queda el blanc de les dents, un somriure ossi, forçat, ossos blancs sense emoció.” Matteo Antonaci
Collettivo Cinetico investiga des de 2007 en els espais ambigus entre el teatre, la performance i les arts visuals.
Concepte i direcció Francesca Pennini, CollettivO CineticO
Acció i creació Andrea Amaducci, Nicola Galli, Angelo Pedroni,Francesca Pennini
Residència Teatro Comunale di Ferrara, Operaestate Festival
Veneto, Cantieri Danza, Rifrazioni Festival
HIERBA ROJA Box Series II: Calle Mojada, Caja Cerrada
(Dansa i Arts Visuals)
Divendres 21 d’octubre, 19h
Pati de Can Framis
Dissabte 22 d’octubre, 19:30h Hangar
Calle Mojada, Caja Cerrada és el segon treball de Box series; una sèrie d’intervencions per a espais no convencionals. Una sèrie conceptual i poètica en la investigació del moviment, exploració del cos i la seva relació amb la videocreació.
En aquest projecte els artistes inspirats en Jano, antiga divinitat de la Roma pagana, representen una imatge de la condició humana, el Limes. La frontera entre la intimitat i la socialització, la presència i l’absència.
STRANGE vs NEV.ERA (Col laboració amb NIU Espai escènic) Diario sonoro
(Música)
Divendres 21 d’octubre, 21h NIU Espai escènic
Diario sonoro desprèn electrònica melòdica, d’aires cinematogràfics, pels quatre costats, i suposa un pas més enllà en el treball de Strange2 i Nev.Era. És una recopilació de fragments extrets de la vida quotidiana (frases, converses, reflexions, emocions i sentiments) escrits amb la tinta de notes musicals; sons que, enlloc de plasmar-se en un paper en blanc, s’han anat transformant en arranjaments musicals. El resultat: una orquestra electrònica en la que cada so està treballat al detall i emplaçat allà on toca; una producció potent en un viatge conceptual cap a camins desconeguts.
Strange2 i Nev.Era, o el que és el mateix, David Jornet i Sergio Mesa, són dos amics barcelonins que, des de la distància (un viu a París i l’altre a Barcelona), han volgut donar forma a les seves inquietuds creatives del moment. El que va començar com un experiment, una mena de desafiament cordial entre dos amics -amb l’intercanvi de melodies, mostres, sons, gravacions de carrer-, ha acabat convertint-se en un àlbum de 9 temes amb un estil que, tot i que pretén, a priori, allunyar-se de la marca pròpia dels seus treballs en solitari, mostra sens dubte la bona feina dels dos músics en el terreny electrònic.
CABOSANROQUE Bestiari
(Música i teatre d’objectes)
Divendres 21 d’octubre, 22h Teatre Can Felipa
Pre-estrena
La feina de CaboSanRoque en els últims anys ha girat al voltant de les possibilitats expressives d’instruments mecànics automàtics construïts a partir d’objectes quotidians en desús. Donant una passa endavant, aquesta formació barcelonina decideix ara afegir certa ambigüitat escènica dotant les noves màquines de formes que recorden animals. Animals imaginaris que junt amb la complicitat del públic, els transportarà a un món atemporal i apàtrida, escènic i musical, allunyat del que tots coneixem.
CIA. CACAHUETTE (espectacle part del Projecte Euroregional V.I.A.) L’enterrement de Maman
(Teatre de carrer/Itinerant)
Dissabte 22 d’octubre, 18h
Rambla del Poblenou-platja
Estrena a Barcelona
L’enterrement de Maman és la deambulació tràgico-còmica d’una processió fúnebre a través de la ciutat. Una família molt excèntrica intenta desesperadament trobar un llloc on enterrar a la difunta mare. El públic, la ciutat i la transgressió són els principals elements de l’espectacle.
L’enterrement de Maman és el major èxit de la companyia i celebra el 2011 els seus 20 anys de gira.
Segons el diari francès Libération, “Ells són al teatre el que Jacques Tati és al cinema”
———————————————————————————————————-
CIA DEJABUGO Chocolate Muffin
(Humor)
Dissabte 22 d’octubre, 23h Centre Moral
Partint dels seus petits personatges i del seu humor, Dejabugo presenta Chocolote Muffin, l’espectacle més íntim i personal de la companyia. Fernando i Stephannie, els seus inesperables amics, presentaran un variat repertori d’històries, personatges i sketches que no deixaran ningú indiferent.
DeJabugo, companyia fundada el 2004 per Judit Martín i Emma Bassas, ens presenta el seu cinquè espectacle després de Gratuit-o (2004), Wayamañaño (2006), La Rifa (2007) i Proyecto Proyector (2008), amb els que han realitzat temporades en sales com el Teatreneu, Versus, Antic Teatre, Almazen o Llantiol, a més de passar per diferents festivals. En els seus espectacles -pensats, escrits i dirigits per elles- recullen influències molt variades, des del còmic fins la música passant pel cinema i la literatura, i ho posen al servei de la tècnica del clown i la improvisació, terrenys que coneixen ampliament després d’haver-los treballat durant molts anys.
Chocolate Muffin va ser escollit Millor espectacle Scena simulacro 2011
Madrid
Creació i direcció Cia. Dejabugo
Intèrprets Judit Martín, Emma Bassas
Llums i So Marina Herrera, Sandra Roles
Debajo un telón és un espectacle de contes, titelles i cinema, pensat per a nens i nenes a partir dels tres anys.
En Felipe és tramoista d’un antic teatre de guinyol. És el «manetes» que posa a punt tot allò necessari per a les representacions. Però, a més, coneix a fons, com no podria ser d’una altra manera, a tots els personatges que hi apareixen. Parla amb ells i explica les seves històries, a vegades només amb la paraula, a vegades sense paraules, a vegades amb malabars i d’altres vegades amb el petit acordió que sempre porta a sobre. Però és un teatre molt peculiar; cada dos per tres és una gran caixeta de música a manovella que, de sobte, es converteix en un cinema on es projecten pel lícules i en Felipe les acompanya amb el seu minúscul acordió.
MADAME ET MOI Música cega
(Música i teatre d’objectes)
Diumenge 23 d’octubre, 18h i 20h
Teatre Can Felipa
Estrena a Catalunya
Madame et moi és un grupo de música que neix la primavera de 2007 format per Anna Carné i Núria Carrera que, després d’haver participat en diversos muntatges multidisciplinars, dirigeixen un espectacle musical basat i inspirat en el concepte de cinema mut titutat Música cega.
A l’espectacle Música cega el guió es basa en les diferents fases d’una relación que tenen els protagonistes: un comissari i la seva amant, anomenada Dominique. La música ha estat especialment composta per aquest projecte, les composicions del qual són descriptives, com postals sonores, i fan de guia per a la imaginació de l’espectador. La combinació de la música misteriosa, els objectes poètics i els jocs de llum i ombra, creen ambients que ens transporten a pel lícules del cinema negre americà, però també de la nouvelle vague francesa i del neorrealisme italià.
18, 19, 23 i 24 d’octubre (20h; dg 23, 18h) Pisos particulars del Poblenou
Un espectacle de teatre físic i moviment que es composa de quatre peces diferents, cadascuna amb la seva pròpia dramaturgia. Quatre investigacions sobre el mite de Medea. A cada representació, Esther Freixa presenta dues d’aquestes 4 peces.
Amb la voluntat de trencar les fronteres existents entre artista i espectador, Esther Freixa aposta per presentar la peça en la intimitat d’una vivenda privada. Rebent-nos com a espectadors, l’artista ens presentarà el desenvolupament de l’esdeveniment. Primer l’escenificació per després passar a la tertúlia.
Creació Esther Freixa i Ràfols, Toni Cots
Interpretació Esther Freixa i Ràfols
Projecte en residència en CRA’P – pràctiques de creació i recerca artística
Produït per Mi otro trabajo
Amb el suport de La Serradora – espai de creació d’arts escèniques i del moviment, Ajuntament de Mollet del Vallès
Per tal de celebrar el seu 10è aniversari, Escena Poblenou convida a la plataforma AADK de Berlín i dedica un espai a la programació més innovadora. Al llarg del divendres 21, a l’espai Erre es podran veure diferents instal lacions dels artistes Mario Garcia Saéz, Abraham Hurtado, Adam Green, Thierry Decottignies, John Holten, Jan Ferreira i Lidia Mombiela. A partir de les 23h tindrà lloc la festa Back Door que compta amb la intervenció del dissenyador gràfic Jordi Surribas, les instal lacions de Kike Segurola, Roman Torre i altres artistes inesperats i les actuacions de Dj Manati/Dj Inesperat.
———————————————————————————————————-
TALLER
El cuerpo poblado. Concentraciones, dispersiones, desalojamientos del cuerpo en la escena contemporánea
Taller teòric d’aproximació als llenguatges escènics contemporanis, impartit per Roberto Fratini.
6 d’octubre 18.30h – 20.30 h Concentraciones: las trampas del cuerpo
13 d’octubre: 18.30h – 20.30h Dispersiones: el cuerpo como virus
20 d’octubre 18h – 20h Desalojamientos: el vacío y la desemejanza del cuerpo
Com cada any Adetca i els Teatres públics de Barcelona activen una campanya de promoció que possibilita que per les festes de la Mercè els espectadors puguin gaudir de descomptes especials als teatres de la capital catalana. Les entrades amb descomptes es podran adquirir al TIQUET RAMBLES, a les taquilles del Palau de la Virreina (La Rambla, 99), que estaran obertes del dissabte 17 al dissabte 24 de setembre, de les 10 a les 20 h, ininterrompudament. Els descomptes són per a les funcions del 19 al 25 de setembre.
Qui compri les entrades mitjançant el Servicaixa o el Telentrada també es podrà beneficiar dels descomptes.
Els teatres que participen de la iniciativa són l’ALEXANDRA TEATRE, ALMERIA teatre, l’ANTIC TEATRE, TEATRE APOLO, AQUAREL·LA, ARTERIA PARAL•LEL, BARCELONA TEATRE MUSICAL, BECKETT, BORRÀS, LA SECA-ESPAI BROSSA, Club CAPITOL, CÍRCOL MALDÀ, COLISEUM, CONDAL, Teatre GAUDÍ DE BARCELONA, GOYA, GUASCH teatre, Cafè-Teatre LLANTIOL, El MOLINO, Sala MUNTANER, POLIORAMA, Teatre del RAVAL, Jove teatre REGINA, ROMEA, SAT!, TANTARANTANA, TEATRENEU, TÍVOLI, VERSUS, VICTÒRIA i La VILLARROEL.
Durant aquest mes de setembre continuen les activitats de dansa a Barcelona programades pel Festival Dansalona 2011.
Aquesta segona edició de Dansalona pren com a referència els bons resultats obtinguts el 2010. En aquest sentit, Dansalona vol demostrar una vegada més, que Barcelona és una ciutat vital, dinàmica i amb ganes de veure una programació artística de dansa de qualitat durant els mesos d’agost i setembre.
Dansalona vol destacar en aquesta segona edició amb una programació artística de qualitat, dinàmica, vibrant i oberta a tot tipus de públic i edats. En aquest sentit, vol posar de relleu els trets culturals propis i distintius mitjançant la dansa i fer d’aquesta disciplina un pol d’atracció turístic a la nostra ciutat a través d’ espectacles singulars, transgressors i de tarannà innovador. Seguint la mateixa línea artística encetada el 2010, la idea és combinar esdeveniments i actes tant l’aire lliure com a recintes tancats de la ciutat en un mateix marc de ritmes i estils de dansa diferents. Entre d’altres disciplines de dansa, destaquen les següents:
Dansa contemporània Flamenc Balls del món Espectacles de dansa adreçats al públic familiar
La diversitat d’estils respon a una clara necessitat d’apropar la dansa a tots els ciutadans de Barcelona. En aquest compromís per la creativitat, Dansalona vol comptar amb artistes internacionals, que puguin aportar trets distintius propis dels seus països i cultures per tal de dinamitzar una programació marcada per les sinèrgies d’estils.
Dansalona presenta les seves activitats tant en espais oberts com en recintes tancats. Entre els espais que hi participen hi ha: Almeria Teatre, Antic Teatre, Sala Beckett, La Caldera, Teatre Condal, Teatre Gaudí, Mercat de les Flors i Teatre Lliure, saT!, Tantarantana Teatre, Teatre Tívoli o La Villarroel.
Us presentem aquí els propers actes del Festival durant el mes de setembre.
———————————————————————————————————-
ANTIC TEATRE G.U.A.U. Guillem Mont de Palol
Del 22 al 25 de setembre
G.U.A.U. és una intervenció escènica en què es proposen diferents maneres d´in-corporitzar i escenificar el concepte d’onomatopeia trobant diferents relacions entre so, cos i llenguatge. Utilitzant onomatopeies que s’associïn a verbs d´acció i moviment com caigudes, salts, crits, derrapades, girs, baralles, cops, accidents… intentarem parlar i escriure la dansa. A G.U.A.U. ens interessa crear una dramatúrgia deconstruida del cos i l´espai. Un joc escènic. Una situació. Un espai i un temps determinat on un equip de tres parteixen del no res per construir escenes tragicòmiques, intel·ligents, físiques, plàstiques, absurdes on el so pren cos i el cos es sonoritza.
Perfomance – Moviment: Guillem Mont de Palol Concepte i coreografia: Guillem Mont de Palol Actuat per: Jorge Dutor, Oscar Villegas, Guillem Mont de Palol Escenografia i vestuari: Jorge Dutor Espai sonor: Óscar Villegas Fotografia: Mista Louis Producció: Antic Teatre/ AdriAntic, Barcelona
———————————————————————————————————-
Teatre Gaudí Happy Ha-Ha Mercedes Boronat
A partir del 17 de setembre
Happy Ha Ha és un espectacle de dansa teatre on el gest, la dansa i la música expressen les vivències de Pim, Pam i Pum, tres excel·lents intèrprets que es troben en un espai màgic per compartir un viatge on viuran aventures divertides dins d’un vaixell al mig de l’oceà. Mercè Boronat junt amb Montse Roig, Iván Góngora, Èlia Genís, els tres intèrprets, han creat Happy Ha Ha per comunicar als nens i a les nenes la importància de ser happys. És un espectacle on es parteix del més pròxim per crear màgia. A través de la senzillesa, la proximitat, la vivència i la professionalitat es construeix una dansa hipnòtica i inspiradora. Aquesta experiència invita als nens i nenes a seguir ballant i creant un cop arriben a casa.
Mercat de les Flors i Teatre Lliure Dansa i cinema a la fresca
El Mercat de les Flors i el Teatre Lliure oferiran de manera gratuïta una programació de Dansa i cinema a la plaça Margarida Xirgu amb els següents títols:
Divendres 16 de setembre La alegre divorciada
(The gay divorcee)
EUA, 1934 Direcció: Mark Sandrich Durada: 107 minuts Amb Fred Astaire, Ginger Rogers, Edward Everett Horton, Alice Brady, Betty Grable.
Divendres 23 de setembre Billu Barber
Índia, 2009 Direcció: Priyardarshan Intèrprets: Irfan Khan, Sharhrukh Khan, Lara Dutta Durada: 142 minuts
Abans de cada pel·lícula, també es projectaran peces curtes del certamen internacional Choreographic Captures.
Espais en dansa
S’han organitzat 4 rutes per diferents espais que programen dansa i que tindran lloc en dos caps de setmana. El públic general farà de manera lliure les rutes trobant als espais oberts, alguna activitat relacionada amb el món de la dansa en horari determinats.
Ruta Meridiana, 17 setembre
Estudi Raravis / saT! / Estudi David Campos / Nau Ivanow / Estudi Mar Gómez
Ruta Paral·lel, 18 setembre
Mercat de les Flors / Teatre Lliure / El Graner / La Porta / La Piconera / Elclimamola / Taller Roberto G. Alonso / La Poderosa / Poble Espanyol / Teatre Tantarantana
———————————————————————————————————-
SAT! This is / On the wall Croi Glan Integrated Dance Company
17 i 18 de setembre
Dansa contemporània / Dansa integrada
Una sessió doble de la mà de Croi Glan, la companyia de dansa integrada més important d’Irlanda, reconeguda internacionalment pel seu valor artístic d’avantguarda en la creació de treballs de gran força amb ballarins discapacitats i no discapacitats.
This is és procés creatiu. This is és l’espai on trobar significat. This is és el que és. This is és la història de com hem acabat en aquest espai junts… Amb tu. This is és aquí i ara. This is és el què fem. This is (“això és” en anglès) és una peça de 20 minuts per a cinc ballarins.
“On the Wall” és un quartet còmic i commovedor que repassa els sentiments que es desperten quan cerquem el nostre espai al món i ens descobreix com ens veuen els altres a través del potent còctel d’identitat, sexualitat i política. Una peça que redefinirà les nostres percepcions.
———————————————————————————————————-
Tantarantana Teatre VII Cicle de Dansa i Teatre Físic – TANTA dansa, 9è Circuito de la Red de Teatros Alternativos
14 i 15 de setembre Trágicos anhelos + Amapolas Cia. Anima’s Animal Art
17 i 18 de setembre Accidia Cia. La Coja Dansa
21 i 22 de setembre
Hivernacle Cia. Una del montón
21 i 22 de setembre Pieles Cia. Paula Quintana
24 i 25 de setembre Deixa’m olorar Company Cie 6è Sentit
28 i 29 de setembre El estado crudo Cía. Javier Martin
1 i 2 d’octubre Metamorphè Cía. Dansúka
II EDICIÓ
———————————————————————————————————-
Teatre Tívoli El llac dels cignes Ballet Nacional de Cuba
Del 5 al 18 de setembre
És una de les obres més famoses del repertori tradicional es va estrenar a Moscou el 1877. En la versió creada Alicia Alonso, la coneguda estructura argumental, coreogràfica i musical es sintetitza en tres actes i un epíleg. D’acord amb l’estètica del Romanticisme és una fantàstica històrica que inclou prodigioses transformacions, encantaments i monstres malignes, però en què apareix l’amor com a força triomfant sobre els més terribles poders. El llac dels cignes és una de les obres mestres de la història de la dansa teatral, que perdura com a exemple excepcional de l’estil, la tècnica i les formes expressives de la dansa de tota una època.
Coreografia: Alicia Alonso sobre l’original de Marius Petipa i Lev Ivánov Música: Piotr Ilich Chaikovski Escenografia: Ricardo Reymena Vestuari: Francis Montesinos i Julio Castaño Llums: Ruddy Artiles Producció: Ballet Nacional de Cuba i Teatres de la Generalitat Valenciana
Primers ballarins: Joel Carreño/ Anette Delgado / Rómel Frómeta / Víctor Gilí / Viengsay Valdés Ballarins principals: Sadaise Arencibia / Elier Bourzac / Yolanda Correa / Félix Rodríguez / Javier Torres Primers solistes: Ernesto Álvarez / Ivette González / Linnet González / José Losada / Yanela Piñera / Javier Sánchez / Aymara Vasallo Solistes: Jessie Domínguez / Ivis Díaz / Betina Ojeda / Lisette Ojeda / Karelia Sánchez / Alejandro Virelles / Dayron Vera Corifeus: Ernesto Díaz / Amanda Fuentes / Annia Hidalgo / Ernesto Méjica / OmarMorales Cos de ball: Lissi Báez / Adiene García / Maureen Gil / Patricia González / Alfredo Ibáñez / Raúl Mazorra / Victoria Prada / Odaray Prats / Liván Pujada / Amaya Rodríguez / Pedro Santos / Elizabeth Sosa / Jorge Villazón / Ginett Moncho / Fabián Morales / Grettel Morejón. Maitre Principal: María Elena Llorente
———————————————————————————————————-
La Mercè 2011 Barcelona balla Montse Colomé i Leo Castaldi
22, 23, 24 i 25 de setembre a les 21.30, 22.15 i 23 hores
(tres passis de 15 minuts de durada)
Acte de cloenda Dansalona 2011
Parc de la Ciutadella. Espai Geologia
Festes de la Mercè
Mentre mireu un vídeo en el qual uns personatges ballen en una Barcelona desconstruïda, uns performers esborraran les fronteres entre la pantalla i el món real. Barcelona balla, i els barcelonins i les barcelonines… també!
El Versus Teatre inicia temporada teatral aquest mateix mes d’agost amb la programació de dos produccions: Des-penjades, una comèdia íntegrament femenina sobre la recerca de la identitat i Planeta ESO, basada en el llibre homònim de Empar Fernández i Judit Pujadó guardonat amb el Premi Pere Quart d’humor i sàtira.
———————————————————————————————————-
Des-penjades, de Mònica Lucchetti.
Companyia: Despenjades
Mònica Lucchetti torna al Versus Teatre després de l’èxit de públic que va aconseguir al gener amb les representacions de Des-penjades, l’últim text de la jove dramaturga Virgínia Sánchez. Des-penjades és una comèdia protagonitzada per quatre dones que miren de trobar la seva identitat: quatre personatges que creuen les seves vides sobre l’escenari en una recerca constant del que són i del que necessiten per ser felices. A ritme de comèdia, tindran encontres i desencontres que aniran configurant les relacions en les quals es troben immerses en un intent de teixir la xarxa que els permeti sentir-se part del món, part de quelcom que els ajudi a construir les seves identitats.
Però, què passa quan la xarxa que creien que les sostenia es dissol, o quan el fil que les uneix a ella es trenca? Com aconseguir recompondre’l o crear-ne un de nou? És allò que ens uneix als demés el que ens fa saber qui som o, al contrari, els lligams ens empresonen en la recerca del nostre propi jo? Com, aleshores, deturar el vertigen que comporta sentir-se des-penjada?
Des-penjades és una comèdia que versa sobre l’art de buscar i la dificultat de trobar. I de la complexitat de les relacions en el context actual, on el vincle interpersonal se’ns presenta com a una entitat especialment fràgil i, alhora, profundament necessària.
“Des-penjades” es representarà al Versus Teatre del 23 d’agost al 2 d’octubre de 2011.
Autora: Virgínia Sànchez
Direcció: Mònica Lucchetti
Repartiment: Carmen Fortuny, Beatriz L. Maurel, Marta Martori i Virgínia Sànchez
Companyia: Despenjades
Veu en off: Mariona Ribas
Moviment escènic: Mamen Alcázar
Banda sonora: Swoon, d’Amanda Jayne
Disseny de la il·luminació: Marc Martín
Horaris: de dimarts a dissabte a les 21:00 hores i diumenges a les 20:30 hores. Preu: 16 €. Idioma: Català. Durada de l’obra: 1 hora i 15 minuts.
Planeta ESO és l’adaptació del llibre homònim escrit per Empar Fernández i Judit Pujadó que va ser guardonat amb el Premi Pere Quart d’humor i sàtira. En el moment de la seva publicació va assolir un important èxit de vendes i un entusiasme dins la professió i l’àmbit estudiantil, ja que esdevé un encertat reflex irònic sobre el món dels adolescents, els pares i els mestres. Una paròdia en què dues professores comparteixen les experiències viscudes dins i fora de les aules. L’adaptació de Planeta ESO compta amb la dramatúrgia i direcció de Joan Gallart i és interpretada per Meritxell Ané i Assumpció Ortet.
Planeta ESO parla d’un món habitat per adolescents, mestres i pares que s’explora amb els ulls ben oberts i amb tot el bon humor possible. Tot i que el títol pugui induir a engany o estimular falses expectatives, cal dir que no és cap tractat pedagògic ni cap queixa amarga sobre la situació de l’ensenyament. Tot el contrari.
Planeta ESO és una paròdia. Tot el que hi trobareu, però, és ben cert: professors engrescats a recordar i a compartir un somriure, alumnes que protagonitzen anècdotes hilarants, pares desconcertats…
Benvinguts i benvingudes, doncs, al Planeta ESO.
“Planeta ESO” es representarà al Versus Teatre del 26 d’agost al 2 d’octubre de 2011.
Autores: Empar Fernández i Judit Pujadó
Direcció: Joan Gallart
Repartiment: Assumpció Ortet i Meritxell Ané
Companyia: AGM Produccions
Horaris: de dijous a dissabte a les 19:00 hores i diumenge a les 18:00 hores. Preu: 16 € Idioma: català Duració de l’obra: 1 hora.
El próximo jueves 1 de septiembre regresa la actividad teatral a la Sala FlyHard con nuevas representaciones de la obra Nit de ràdio dos punt zero, dirigida por Cristina Clemente e interpretada por Clara Cols, Pablo Lammers, Sergio Matamala, Alícia Puertas y la colaboración especial de Blanca Caminal.
Es tarde. Las dos de la noche. Candela, Llorenç, Pedro y Anna están a punto para el programa de esta noche. De nuevo: “Ho busco però no ho trobo”. Los oyentes llaman buscando donde pueden comprar un triciclo o quien les querría vender una entrada de la final del campeonato de futbol. Pero hoy una llamada hará trastocar el mecanismo de este rutinario programa.
“Nit de ràdio dos punt zero” se representará en la Sala FlyHard del 1 al 19 de septiembre de 2011.
Dramatúrgia y dirección: Cristina Clemente
Reparto: Clara Cols, Pablo Lammers, Sergio Matamala, Alícia Puertas y Blanca Caminal
Con las voces de: Jordi Armengou, Sergi Belbel, Sergi Bittan, Roser Blanch, Mònica Bofill, Jordi Casanovas, Marina Fita, Oriol Genís, Carlos Lammers, Wanda Lammers, Guim Segarra, Graciela Soñez y Annabel Totusaus
Espacio escénico y sonoro: Jordi Casanovas
Fotografía: Roser Blanch
Producción: FlyHard Produccions
Horarios: lunes, jueves y viernes a las 21:00 horas y sábados a las 22:30 horas. Precio: 5 o 10 € (elige el espectador).
La compañía barcelonesa La Calòrica arrasa en la X edición del festival Escèniaal lograr los dos premios del jurado y del público.
La compañía barcelonesa La Calòrica con su espectáculo “Feísima enfermedad y la muy triste muerte de Isabel I” fue la gran triunfadora de la X edición del Festival Escènia, la muestra de teatro novel que se celebra cada mes de julio en Foios, al ganar los dos premios que otorgan el jurado y el público de este prestigioso certamen teatral.
Esta es la segunda ocasión en la historia de este festival, organizado conjuntamente por el Ayuntamiento de Foios y el SARC (Servicio de Asistencia y Recursos Culturales de la Diputación), en que una misma compañía logra los dos premios en liza. Esta unanimidad reportará a la compañía catalana un primer premio de 6.000 euros, una réplica de la famosa escultura de Francesc Badía, su inclusión en la oferta pública del SARC para el año 2012, y un premio del público que cuenta con una dotación económica de 3.000 euros.
Xavi Francés, uno de los miembros de la compañía ganadora, agradeció el “apoyo que tanto público como jurado nos han dado con sus votos y sus premios a este proyecto y que nos refuerza en la idea e ilusión con la que la compañía puso en marcha este espectáculo. También nos servirán para poner en marcha nuevos proyectos que tenemos en la compañía y que esperamos poder presentar en Foios para así agradecer estos premios”.
El espectáculo presentado en Foios por la compañía La Calòrica se impuso a otras cinco obras seleccionadas para la X edición del Escènia: ‘Reality’ de la compañía valenciana Azotea compañía de teatro; ‘Aburrimiento Chair’ de los madrileños Casual Teatro; ‘La partida’ de La Partida Teatre (Barcelona); ‘La gota malaya’, producción de los también barcelonenses Abajofirmantes, y ‘Tenemos que hablar’ de la compañía de Vitoria Kolectivo Monstrenko.
Jordi Faura estrena el próximo 23 de agosto su nueva obra My way en el espacio teatral de la Nau Ivanow dirigida por Abel Coll e interpretada por David Verdaguer, Francesc Ferrer y Albert Prat.
My way
My way.
Una fiesta.
Dos amigos.
Un maratoniano.
Y Moby Dick.
My way.
Hugh Hefner.
Un taxista armado.
Ronald Reagan.
Filíades el griego.
Y Pamela Anderson.
My way.
Jack Daniel’s.
Cangrejos con wasabi.
Una rubia platino.
El Capitán Acab.
Frank Sinatra.
Y 11 métodos de suicidio.
My way.
Una apuesta.
Mucha cocaína.
Un ganador.
Una víctima.
Y un perdedor.
Un perdedor radical.
My way.
Bienvenidos al fin de fiesta de la civilización occidental…
“My way” se representará en el espacio escénico de la Nau Ivanow del 23 de agosto al 4 de sepriembre de 2012.
Autor: Jordi Faura
Dirección y espacio escénico: Abel Coll
Intérpretes: David Verdaguer, Francesc Ferrer y Albert Prat
Iluminación: Abel Coll y Dani Gener
Vestuario: Mar Muñoz
Horarios: martes y sábado a las 21:30 horas y domingo a las 19:00 horas.
Precio: 12 €; Amics de la Nau: 10€
Duración: 1 hora y 10 minutos aprox.
Como viene siendo habitual el duro y sofocante mes de agosto que vivimos en la turística ciudad de Barcelona viene a ser refrescado por la actividad de dos teatros, el Versus Teatre y el Teatre Gaudí, que mantienen su programación teatral en un mes donde el resto de la oferta teatral se desvanece, algo así como si se derritiese por el calor, dejando a la ciudad condal huérfana en este ámbito cultural.
Es así que la voluntad de los equipos directivos de ambos teatros nos dan la oportunidad de plantearnos poder ir a ver una obra de teatro en un período del año en el que las playas y el “jolgorio nocturno” campean a sus anchas por las calles barcelonesas.
Y este es el caso de Locas, estrenada en el Versus Teatre el pasado 2 de agosto y que se mantendrá en cartelera hasta el 14 de este mismo mes. Una obra que viene avalada por una muy buena acogida por parte del público y la prensa en los escenarios madrileños y que nos permite sumergirnos en el mundo de la locura y atravesar esa débil línea que separa la cordura de la locura y que es a veces un límite tan débil que no podemos siquiera distinguirlo y, consecuentemente, diferenciar aquello sano de aquello no sano en el funcionamiento de la mente de los individuos.
Locas inicia su acción en lo que parece ser una sala de espera donde dos pacientes esperan su turno para entrar en la consulta del psicólogo. Las dos son mujeres muy diferentes: la primera es una ama de casa que posee una vida familiar vacía en la que tanto su marido como sus hijos ya no necesitan de sus “servicios domésticos”. Una vida que se replica automáticamente cada 24 horas y en la cual su razón de ser ha dejado, desde hace tiempo, de tener algún valor. La segunda es una mujer de negocios responsable del recto y beneficioso avance de cuatro empresas. Una mujer estresada que ha sustituido la vida familiar por una vida empresarial que está ahogando su existencia. Ambas mujeres se conocerán en la consulta del psicólogo mientras las máscaras existenciales de ambas se irán disolviendo, lo que nos permitirá conocer algo mejor el drama humano que se esconde detrás de muchas vidas que rozan la alienación en la sociedad en la que vivimos.
Locas es un espectáculo teatral de pequeño formato con voluntad de experimentar sensaciones de gran formato. Una obra que más que un argumento trepidante incide en las situaciones temperamentales que podemos reconocer muchas veces como muy cercanas. Una obra de opuestos que, como decía antes, nos permite reflexionar sobre lo que presumiblemente está sano de lo que no lo está. Y sobre cuales son las causas de todo ello, si es que existe alguna.
Una breve introducción “audio-histórica” sobre la mente y sus trastornos nos permite conocer a las dos mujeres protagonistas en la obra. Ello requiere sobre todo una inversión en las interpretaciones de las dos actrices Ángeles González Cuerda y Maribel Jara que nos dejan claro desde un buen principio lo opuesto de sus personalidades: A una mujer “triunfadora” en su vida profesional se le enfrenta una mujer derrotada por su vida familiar. Dos opciones de vida (de las muchas que existen) viviseccionadas a lo largo de los 75 minutos de duración del espectáculo.
Locas, además, desarrolla el juego de los opuestos hasta el final de la obra con algún que otro giro que nos muestra que no todo lo que parece verdadero lo es, y es aquí donde entra de pleno el juego de máscaras individuales que caracteriza a las sociedades y más concretamente a la occidental que, atrofiada en ella misma, genera un sistema de pantallas, de ocultaciones y de espejos que hacen difícil, muchas veces, poder seguir adelante con la propia existencia.
La obra analiza un tema, el de la locura (y por opuesto, el de la cordura) de una forma ágil y sugestiva aunque a veces le falta algo de ritmo y parece entrar en un estado en el que la trama no avance. Las interpretaciones nos permiten visualizar la “forma” de la locura, cosa que no quiere decir, ni mucho menos, que el escenario se llene de desvaríos, chillidos y decibelios, sino todo lo contrario. En las palabras, en los silencios y en los movimientos de las actrices notaremos la esencia del trastorno, bien conocido por el autor y director de la obra, José Pascual Abellán, tras varios años de experiencia como profesor de educación especial. Aún así la obra peca de “golpe-efectismo” en un argumento que de ninguna forma lo necesita. Una concesión al cine y a las historias de misterio que no tiene cabida en la obra.
Aún así Locas nos permite un acercamiento desde el punto de vista de la tragicomedia hacia un mundo que aunque parezca muy alejado de nosotros está mucho más cercano de lo que debiera, motivado, claro está, por un modelo de sociedad ejemplar, siempre que formemos parte de aquel uno por ciento de la población que, aún estando en crisis, disfruta y goza de su existencia atando a sus mascotas con collares hechos de billetes. Perdón, me equivocaba, que estos también pueden llegar a sentirse amenazados por la locura de vivir en el interior de un entramado social que busca y se desvive por conseguir el beneficio económico y menosprecia el beneficio de la salud, el mental y el de las emociones, algo de lo que no se puede extraer nada provechoso.
“Locas” se representa en el Versus Teatre del 2 al 14 de agosto de 2011.
Dirección y dramaturgia: José Pascual Abellán
Reparto: Ángeles González Cuerda y Maribel Jara
Codirección: Doriam Sojo
Música original: José Francisco Giménez
Escenografía: Joaquín Román / Teatro A Cuestas
Producción: Teatro A Cuestas
Coordinación vestuario: Jonatan Mármol
Horarios: de martes a sábado a las 22:30 y domingos a las 20:30 horas. Precio: 16 € Idioma: castellano Duración de la obra: 75 minutos
—————————————————– Escrito por: Jorge Pisa Sánchez
Ayer finalizaron en el espacio escénico de la Biblioteca de Catalunya las representaciones de la adaptación de la obra de teatro de Valle-InclánLuces de Bohemia, un maravilloso ejemplo del esperpento literario, político y social de la España de principios del siglo XX y, también, de la España de inicios del siglo XXI.
Ciertas obras escritas se acaban convirtiendo a lo largo del tiempo, debido a diversos factores, en una referencia clásica para épocas posteriores que despliegan la amplitud de su mirada para, de vez en cuando, fijarla en sus páginas y extraer de ellas motivos e ideas válidas para su momento histórico concreto y aprovecharse, de esta manera, de la fuerza creativa del pasado para redirigirla hacia el presente y a veces, incluso, hacia el futuro.
Todo lo dicho en el párrafo anterior se podría aplicar a esta Luces de Bohemia adaptada por la compañía La Perla 29 y que se ha representado dentro del marco del Festival Grec de Barcelona 2011 en la Biblioteca de Catalunya. Un esfuerzo teatral destacado que se ha visto recompensado con la asistencia masiva del público que, como si fuera un partido de futbol, ha llenado las graderías/patio de butacas del teatro incluso en las sesiones de los días previos al final de sus representaciones, algo insólito en la oferta teatral de la ciudad y, más aún, a finales del mes de julio.
Y el éxito reside en la calidad y la clarividencia del texto, no por otra razón la obra más conocida de Ramón del Valle-Inclán, por el acierto en la adaptación de La Perla 29 liderada por Oriol Broggi y por la elección del cartel de actores, entre ellos Lluis Soler, Manel Dueso, Marissa Josa, Camilo García o Jordi Martínez, un seguro de profesionalidad y de “pedigrí” teatral.
Aunque me imagino que la trama de Luces de Bohemia es conocida por muchos, la sección en la que escribo me obliga a hacer una breve sinopsis de su argumento, que no es otro que el malsano pulular nocturno de Max Estrella, escritor y poeta ciego venido a menos, por las calles de un Madrid opresivo y bohemio de principios de la década de los años veinte del siglo pasado. La necesidad económica obliga a Estrella a salir de su casa para intentar deshacer una venta de libros al librero Zaratustra. La imposibilidad de llevar a buen fin esta transacción obliga a Estrella, acompañado de su “fiel” amigo Latino, a iniciar una odisea noctámbula que le hará recorrer calles, tabernas, prisión e incluso los despachos de un ministro excompañero suyo, lo que le hará entrar en contacto con algunos de los moradores de la noche, ya sean bohemios, prostitutas, guardias civiles, revoltosos, o anarquistas y le llevará a iniciar una última experiencia vital en la que será fiel testigo de las inmundicias de una España que se dirigía a marchas forzadas hacia el enfrentamiento político y social que desencadenaría la Guerra Civil y la instauración de un régimen fascista y dictatorial encarnado por la figura del general Franco.
Si aquellos que están leyendo ahora mismo esta reseña lo consideran correcto, evitaremos aquí hacer un análisis histórico de la obra de teatro, que necesitaría mucho más espacio del disponible aquí (y muchas más capacidades de las detentadas por mi persona), y nos centraremos más en la adaptación realizada por la compañía La Perla 29, que tendría que ser en un principio lo que más nos interesa.
Lo primero, sin duda, es el espacio en el que se desarrolla la obra. El escenario está cercado en forma de U por tres graderías que delimitan el desarrollo de la trama y aproximan el espectáculo al espectador. En el único límite abierto del mismo se ubica una entrada que tanto se convertirá en la parte exterior de una taberna como en el linde de un espacio interior. No hace falta que diga nada sobre el contenido arquitectónico y estructural del espacio teatral de la Biblioteca de Catalunya, un elemento que potencia el clasicismo y la sustancia de la obra en representación.
La adaptación de Broggi le da un tono animado a la obra. Son los mismos actores, en segundo plano, los que presentan las escenas que los focos se encargan de delimitar visualmente. De nuevo el final de un acto se reconvierte en el inicio del siguiente cuando se retiran o se resitúan los pocos elementos de atrezo que se muestran, entre ellos algunas mesas, sillones y cajones, lo que da a la obra un importante dinamismo. El único inconveniente para los espectadores lo representa la extremadamente alargada extensión del escenario rectangular que impide, en determinadas ocasiones y desde determinados sectores, poder seguir visualmente el acontecer dramático de la trama.
Broggi ha decidido mantener el esquema clásico (pensemos en los años veinte del siglo pasado) de la obra, manteniendo el formato visual de la misma, con un vestuario adecuado y unas formas precisas y ubicables temporalmente, hecho que se agradece y mucho en estos tiempos en los que casi cualquier cosa se actualiza y «tunea artísticamente» a la medida, consiguiendo, muchas veces, tan solo alborotar y confundir al respetable que resulta desorientado por el hecho de no establecer una relación clara entre lo que oye y lo que ve.
Y por último el trabajo de unos actores que enriquecen y redondean un artículo ya de por sí precioso. De nuevo nos hallamos con Luces de bohemia en presencia de lo que podríamos llamar, y permítanme que utilice de nuevo un símil futbolístico, una plantilla de Champions que incluye, y quiero citarlos a todos, a Lluis Soler, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Manel Dueso, Marissa Josa, Camilo García, Jordi Martínez y Jacob Torres, interpretando todos los personajes necesarios para la dramatización de la obra, lo que obliga a alguno de ellos a encarnar a más de un carácter. Creo, pues, que no hace falta decir nada más de la “potencia” actoral y teatral de la obra después de haber citado a los actores y las actrices que actúan en ella, las “horas de vuelo” de los cuáles garantizan un espectáculo de alta categoría y un reclamo seguro en taquilla, algo que ya se podía suponer, como así ha ocurrido, desde un principio.
Ya para finalizar, aunque el inicio del párrafo anterior comenzaba con un “Y por último”, destacar la categoría literaria del texto y del autor adaptados, Luces de Bohemia y Ramón María del Valle-Inclán, dos clásicos de la literatura en letras hispánicas y, como no podría ser de otra forma, también de la literatura universal, que producen una sensación de empequeñecimiento en el espectador que acude a una representación de la obra y le genera unas irrefrenables ganas de conocer algo más de la vida y de la obra de un gigante, en este caso de uno sobre pies de hierro colado.
“Luces de Bohemia” se representó en el espacio escénico de la Biblioteca de Catalunya del 22 de junio al 24 de julio de 2011.
REESTRENO: La obra se repone en el espacio escénico de la Biblioteca de Catalunya del 20 de septiembre al 2 de diciembre de 2012.
Autor: Ramón María del Valle-Inclán
Dirección: Oriol Broggi
Intérpretes: Lluís Soler, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Manel Dueso, Camilo García, Marissa Josa, Jordi Martínez y Jacob Torres
Espacio: Oriol Broggi y Sebastià Brossa
Iluminación: Pep Barcons
Vestuario: Berta Riera
Sonido: Jordi Agut
Técnico: Guillem Gelabert
Producción: La Perla 29 con la colaboración del Grec 2011 Festival Barcelona
—
Horarios: de martes a sábado a las 20:30 horas y los domingos a las 18:30 horas. Precio: 22 €. Idioma: castellano. Duración de la obra: 120 minutos.
—————————————————-
Culturalia 
