Archivo de la categoría: Novela histórica

Un repaso a las novelas ambientadas en otras épocas, con especial atención a la Antigüedad y la Edad Media.

Novela histórica: Nadie lo sabe, de Tony Gratacós

Nadie lo sabe_portada

Hoy os presentamos en Culturalia Nadie de lo sabe, de Tony Gratacós, una nueva novela histórica que trata de los misterios de la aventura de exploración que acometieron los hombre liderados por Magallanes y Elcano.

«Yo ahora lo sé. Creí a los que regresaron de la primera vuelta al mundo…, a los de la expedición Magallanes. Pero Juan Sebastián Elcano me mintió. Yo, discípulo del cronista más poderoso del imperio de Carlos V, confié en su palabra y me engañó. He tratado de conocer la verdad. He luchado por ella. Pero resulta demasiado grande, demasiado peligrosa… aun para alguien tan ambicioso como yo. Solo me queda la pluma para desnudarlos a todos con mis palabras antes de que sea demasiado tarde.»

Cuando Diego de Soto finaliza sus estudios universitarios en Valladolid es requerido por uno de sus profesores, el gran cronista real Pedro Mártir de Anglería, para que sea su discípulo y lleve a cabo su primer encargo como ayudante: Diego debe viajar a Sevilla para recabar datos de las expediciones a ultramar y completar así sus crónicas. Pero este viaje le depara mucho más de lo que puede imaginar. Lo pondrá en la pista del viaje de Magallanes, considerado un traidor por muchos, y descubrirá que lo que cuentan los pocos que regresaron de esa épica expedición que consiguió llegar hasta las islas Molucas y dar la primera vuelta al mundo, entre ellos el nuevo héroe Elcano, no coincide con las crónicas oficiales. Esta revelación le hará dudar de todo lo que se ha dicho del portugués hasta ese momento.

Porque ¿qué pasa si la historia miente?

Una aventura única que nos sumerge en una de las épocas más esplendorosas y fascinantes de la historia de España y que esconde un emocionante secreto que ha tardado quinientos años en salir a la luz.

Tony Gratacós es licenciado en Periodismo por la Universidad de Navarra. Su posterior formación académica en la Universidad de California en Los Ángeles (UCLA) le permitió adentrarse en el sector audiovisual, donde ha ocupado puestos de responsabilidad en Antena 3 TV, y en The Walt Disney Company participando en el lanzamiento de Disney Channel en España y Portugal como director de Programación y Producción. Nadie lo sabe es su primera novela.

Título: Nadie lo sabe
Autor: Tony Gratacós
Editorial: Ediciones Destino
Colección: Áncora & Delfín
Páginas: 624
Fecha de publicación: 02/03/2022
ISBN: 978-84-233-6102-1 |
Formato: 13,3 x 23 cm. | Tapa dura con sobrecubierta
Precio:
• Tapa dura: 21,90€
• eBook: 9,99€


Novela Histórica 2022: Julio César

Este año tenemos la suerte de contar con dos nuevas novelas históricas que tratan la figura de Julio César: La sombra de Julio César, de Andrea Frediani y Roma soy yo, de Santiago Posteguillo. Os dejamos aquí la información de ambas publicaciones por si aún no os habéis decidido por alguna de ellas.

La sombra de Julio César, de Andrea Frediani

La sombra de Julio Cesar_portada

Una novela fascinante sobre Julio César, el inicio de la leyenda.

Roma, 88 a.C. Cayo Julio César es sólo un niño cuando conoce, en las peligrosas calles de la Suburra, a Tito Labieno, con quien sella una amistad destinada a perdurar en el tiempo. El ambicioso Julio César emprenderá años más tarde una heroica carrera militar que lo llevará a combatir primero en Hispania y en las Galias, en una campaña militar repleta de éxitos siempre con Labieno a su lado. Juntos desarrollan las más hábiles estrategias y llevan a cabo extraordinarias hazañas en el campo de batalla que los hace, casi, invencibles. Sin embargo, mientras el éxito y el reconocimiento militar y político de César no para de crecer, las voces contrarias empiezan a surgir desde el Senado, y hacen peligrar su futuro. Las desavenencias con Quinto, hijo de Labieno, y los sinsabores de su relación con Servilia, su amante, no hacen más que enturbiar su campaña hacia el poder, lo que obliga a muchos, incluso a Labieno, a tomar partido. Y es muy posible que nadie salga ganando.

Título: La sombra de Julio César
Autor: Andrea Frediani
Editorial: Espasa
Serie: Dictator 1
Colección: Espasa Narrativa
Fecha de publicación: 2 de marzo de 2022
Idioma: Español
ISBN: 978-84-670-6506-0
Presentación: 15 x 23 cm. | Tapa dura con sobrecubierta
Precio:
• Tapa dura: 21,90€
• eBook: 6,99€

separador

Roma soy yo, de Santiago Posteguillo

Roma soy yo_portada

Si alguna vez hubo un hombre nacido para cambiar el curso de la Historia, ese fue Julio César. Su leyenda, veinte siglos después, sigue más viva que nunca.

Roma, año 77 a.C. El cruel senador Dolabela va a ser juzgado por corrupción, pero ha contratado a los mejores abogados, ha comprado al jurado y, además, es conocido por usar la violencia contra todos los que se enfrentan a él. Nadie se atreve a ser el fiscal, hasta que de pronto, contra todo pronóstico, un joven patricio de tan solo veintitrés años acepta llevar la acusación, defender al pueblo de Roma y desafiar el poder de las élites. El nombre del desconocido abogado es Cayo Julio César.

Combinando con maestría un exhaustivo rigor histórico y una capacidad narrativa extraordinaria, Santiago Posteguillo logra sumergir al lector en el fragor de las batallas, hacerle caminar por las calles más peligrosas mientras los sicarios de los senadores acechan en cualquier esquina, vivir la gran historia de amor de Julio César con Cornelia, su primera esposa, y comprender, en definitiva, cómo fueron los orígenes del hombre tras el mito.

Hay personajes que cambian la historia del mundo, pero también hay momentos que cambian la vida de esos personajes. Roma soy yo es el relato de los extraordinarios sucesos que marcaron el destino de César.

Título: Roma soy yo
Autor: Santiago posteguillo
Editorial: Ediciones B
Colección: Histórica
Páginas: 752
Presentación: Tapa dura con sobrecubierta | 163mm x 238mm
Fecha de publicación: 5 de abril de 2022
Precio:
• Tapa dura: 22,71€
• eBook: 11,39€
• Audiolibro: 20,69€

Novela histórica: Juana, la reina traicionada, de Álber Vázquez

Juana_la reina traicionada_portada

Hoy os presentamos una en Culturalia Juana, la reina traicionada, de Álber Vázquez, una novela histórica que nos traslada a pleno siglo XVI para relatarnos la lucha de una joven princesa castellana por alcanzar el poder.

En 1506, en Burgos, Felipe el Hermoso, el infame yerno de los Reyes Católicos, fallece en misteriosas circunstancias. Para todo el mundo es obvio que no se trata de una muerte natural. Pero, ¿quién habrá querido matarle?

Su viuda Juana, la reina legítima, ha de conseguir los apoyos necesarios para poder gobernar. Tiene que hacer frente a la terrible campaña de desprestigio que su marido inició contra ella para declararla loca y sentarse en solitario en el trono de la poderosa Castilla.

Así comienza la increíble historia de una mujer que lucha por no ser apartada de un lugar que, por derecho, le corresponde. Juana levantará el rostro y afirmará que nadie puede arrebatarle la corona que perteneció a su madre y que nada la imposibilita para reinar. Pero habrá de hacer frente a terribles enemigos, entre ellos su propio padre.

En este thriller histórico, narrado con excepcional pulso, todos ocultan sus motivaciones mientras un cadáver se dispone a vagar por los eternos campos de Castilla.

Título: Juana, la reina traicionada
Autor: Álber Vázquez
Editorial: La Esfera de los Libros
Colección: Novela histórica
Año de edición: 2021
ISBN: 978-84-1384-211-0
Páginas: 574
Encuadernación: Rústica – Plastificada
Precio
• Papel: 22,90€
• E-book / Audilibro: 9,99€


CRÍTICA LITERATURA: UNA LLUNA A LA FINESTRA , DE MARTA TENA

Una Lluna a la finestra_portada

Onada edicions fa una aposta clara i merescuda per la Marta Tena, que ens presenta un text molt ben construït, amb una trama interessant que porta al lector a fer un viatge turístico- gastronòmic i policíac a les terres del Sènia, el que es coneix com la zona dels Ports, el Baix Maestrat i les Terres de l’Ebre.

La Marta Tena ens presenta la Jana, una mossa d’esquadra que després de patir la pèrdua del seu millor amic, agafa la baixa i retorna al poble dels seus pares, per desconnectar, trobar-se a ella mateixa i intentar superar el dol. Però ja sabem que als pobles no és fàcil passar desapercebuda, i de seguida es veu engolida per la tafaneria de la tia Paquita i la curiositat d’altres personatges del poble que retraten perfectament el caràcter del que anomenem gent de poble. Un retrat real, aclaparador, però sense arribar a la caricatura ni a la burla.

Al iniciar les obres a la casa vella on van nàixer els seus pares, descobreix un cadàver, i aquest serà el detonant per iniciar un viatge pels pobles i ciutats de la zona, per esbrinar de qui es tracta i com va morir el Manuel, fa gairebé 70 anys.

Tena és capaç de maridar perfectament un assassinat cruel de la lluita maqui amb el vi i la gastronomia d’un territori que encara té molt que oferir turísticament. La gastronomia és un dels personatges principals de la novel·la i com aquesta va evolucionant i canviant, alhora que les pors, les angunies i malsons de la Jana van esvaint-se. I passem de veure com s’alimenta d’un trist bocata quan aterra a la Pobla de Benifassà, fins que és capaç de cuinar un plat de pasta casolana amb tòfona.

L’altre protagonista és la memòria històrica d’un territori i d’unes gents que encara recorden la repressió postfranquista, «perquè voleu remenar això, els morts morts estan», una frase que tants de cops hem sentit als nostres avis. I es que amb les ulleres de la modernitat i del «happyinstagramer», les noves generacions no acaben d’entendre que va ser el conflicte de la Guerra Civil, on molts joves es van veure obligats a lluitar en una guerra, perdre i posteriorment ser torturats, silenciats i assassinats.

I que més necessites per a què una novel·la sigue rodona, doncs dos coses, d’una banda, un llenguatge proper, i si pot ser amb el dialecte de la zona molt millor, perquè dibuixa i reflexa part de la personalitat dels personatges que acompanyen a la Jana, una «pixapina», i que veu com en son de diferents els seus parents del poble a qui ha vist un o dos cops en la seva vida. I de l’altra, que el final estigue tancat, que el lector pugui resoldre l’enigma de la mort del maqui Manuel, germà de la seva avia i de qui no en sabia de la seva existència.

Marta Tena Subirats és nascuda a la Sénia (Montsià) en ple hivern de 1966. La passió per la llengua i la literatura la van portar a estudiar Filologia Hispànica en plena joventut i Filologia Catalana en la seva maduresa. Des de fa un grapat d’anys és catedràtica de Llengua i Literatura castellanes en un institut de secundària i professora associada al Campus de les Terres de l’Ebre de la URV. També és doctora en Didàctica de la llengua i la literatura. El seu lligam amb les lletres no s’acaba amb la passió d’una voraç lectora ni la d’una professora amb vocació, sinó que s’ha reforçat amb la d’autora de tres novel·les: Juego de quimeras (Ed. Dauro, 2015), Un cant d’amor i de guerra (inèdita) i Tots els colors del vent (Onada Edicions, 2017), amb la qual fa un homenatge al seu poble i la història dels més humils.

Títol: Una Lluna a la finestra
Autora: Marta Tena Subirats
Editorial: Onada Edicions
Any d’edició: 2020 ISBN: 978-84-17638-83-2 Pàgines: 256 Enquadernació: Rústica Col·lecció: Narratives
Preu: 17€
NOTA CULTURALIA: 8.6

Tere Gilisbars

CRÍTICA NOVEL·LA HISTÒRICA: 28 DIES, DE DAVID SAFIER

Potser molts de vosaltres pensareu que estem saturats de llibres, documentals i pel·lícules sobre la Segona Guerra Mundial i el Nazisme, però us ben asseguro que la mirada de David Safier us atraparà i us transportarà ben be al bell mig del gueto de Varsòvia.

Les seves anteriors obres eren de temàtica més aviat vanal (Maleït Karma, 2007). Amb 28 dies, Safier es documenta, consulta arxius, entrevista a descendents de supervivents i retrata fins i tot personatges reals que van malviure i morir al gueto de Varsòvia l’any 1943.

Estem davant d’un relat emotiu, dramàtic, asfixiant i molt realista. L’autor ens presenta la Mira, una adolescent de 16 anys jueva i construeix tota una atmosfera perque el lector, amb una prosa senzilla i amena, es fiqui a la seva pell.

Mira i la seva família seran els encarregats de descriure les atrocitats comeses pels alemanys, els polonesos, la policia jueva… i com pot l’instint de supervivència fer aflorar els actes més vils contra els altres.

I capítol a capítol arribem a la mort de la mare i la germana de la Mira, que eren el motor de la seva vida i per qui ella intentava sobreviure. Aquest capitol és un llarg silenci, Safier li dedica tant sols 8 línies, curtes, 35 paraules, a mode d’epitafi. Intel·ligent, delicat, trencador, no cal més per sentir la buidor del moment.

I és a partir d’aquest capítol que la Mira tria la persona que vol ser, a poc a poc la seva història d’amor amb l’Amos va creixent, amb la rabia que té als alemanys. Fins llavors era una víctima que vivia al dia per salvar a la seva estimada germana Hannah, a partir d’ara la Hannah i les seves històries esdevenen el motor per lluitar i passar a ser supervivent.

La prova resulta àgil, és nota l’ofici de Safier de contar històries, ens manté en tensió i amb les emocions a flor de pell, i resulta fàcil llegir les 463 pàgines d’una història que ben be podria tenir l’estructura de guió cinematogràfic. I comento lo del guió perquè algunes escenes recorden a La llista de Schindler, altres, com l’ambient del gueto amb la multitud i les pudors em va recorda la primera escena del El Perfum. A més és capaç de mantenir la tensió mentre la Mira es portada al camp de classificació i el lector està pendent de com acabarà l’escena del capítol anterior, on la seva mare, germana i amiga s’havien amagat per no ser descobertes per la SS.

I la Mira, en tot aquest caos segueix sent una adolescent, que encara pensa en el primer petó d’un desconegut i encara li agrada escoltar les històries que la seva germana s’inventa per passar l’estona. Així que encara li queda una mica d’esperança. Entre mig de la desolació i el caos absolut els nostres protagonistes aconsegueixen no tornar-se bojos i ser les persones que han triat ser.

Estem davant una historia plena de sensibilitat que ens farà empatitzar amb una nena que s’ha vist obligada a madurar a la força. Però no només amb ella, és una novel·la plena de personatges molt reals que afronten de formes molt diferents el moment que els ha tocat viure.

Títul: 28 dies
Autor: David Safier
Editorial: Editorial Empúries
Publicació: 2014
Págines: 464
Encuadernació: rústica amb solapes
ISBN: 978-84-18414-07-7
Col·lecció: Empúries Narrativa
Traductora: Pilar Estelrich Arce
Temática: Novela histórica | istoria contemporànea
Preu: 18€
NOTA CULTURALIA: 9
——

Tere Gilisbars

Novetat Literatura: L’amor quiet, de Mercè Foradada

Lamorquiet_portada

Un retrat epistolar de la Barcelona benestant. Un sentiment profund que arrela i dona sentit.

Buscant entre les últimes novetats literàries, he trobat aquest novel·la de només 384 pàgines per descobrir les petites històries quotidianes que s’amaguen darrere de les cartes que fa més d’un 80 anys la gent tenia el costum d’enviar-se. Així que amb aquesta premissa amb un tot idealista i nostàlgica he triat aquest llibre per recomanar-lo als lectors del blog.

L’amor quiet de Mercé Foradada ens parla d’una caixa que amaga les cartes que es van intercanviar una parella d’enamorats, María Simón i Alejandro Morillo, durant el primer terç del segle XX, escrites a cavall de Barcelona, Puigcerdà i Lamalou-les-Bains.

Basant-se en aquests documents, Mercè Foradada, neta de la María i l’Alejandro, elabora una obra que retrata d’una manera fidel i des d’una posició privilegiada la vida real de l’alta burgesia barcelonina, amb les seves grandeses i misèries, a partir de la quotidianitat de la vida familiar al passeig de Gràcia i de la devoció per l’amor dins d’un ordre, en una època especialment convulsa des d’un punt de vista social i polític. Aquest amor es perpetua fins avui dia en una història paral·lela que fa immortals els sentiments responsables.

L’amor quiet ens dona l’oportunitat de conèixer les interioritats d’una nissaga que comença amb el copropietari de l’Editorial Montaner y Simón, on van treballar Pere Calders i Jesús Moncada, domiciliada a l’edifici que ara acull la Fundació Tàpies.

Merce Foradada

Mercè Foradada (Barcelona, 1947) . Llicenciada en Filologia Catalana, ha exercit com a docent en diversos instituts i escoles. Ha publicat a l’editorial Saldonar La Casa Verda (2013), Com una reina (2014), Estimades Zambrano (2016), Perles cultivades (2018) i L’amor quiet (2021).

La seva obra literària, molt sòlida, inclou també els llibres En el prestatge (2002), Velles amb V de vida (2003), Centaures (2005), Vilanovines. De l’arxiu a l’evocació (2010) i Bruixes (2011).

Títol: L’amor quiet
Autora: Mercè Foradada
Editorial: Saldonar
Gènere: No-ficció
Pàgines: 384
Mides: 14 x 21
Format:Rústica cosida amb solapes
ISBN: 978-84-17611-57-6
Preu: 21.00€
Ebook: 9.99€

Crítica Llibre: La ruta de la mort, de Teresa Juvé

La ruta de la mort_portada

Tens a les mans un llibre que balla entre la novel·la històrica i el relat d’intriga i la novel·la negra. De la mà del seu protagonista, la novel·la dóna veu i ens presenta la vida de finals del segle XVI, on l’autora es capaç de descriure conflictes, delinqüència, repressió i corrupció a una Catalunya cada cop més controlada per la inquisició i el rei Felip II.

Teresa Juvé m’ha sorprès amb aquest llibre, he de dir que és el primer que he llegit d’aquesta autora que ha escrit una serie de llibres de tall detectivesc amb Jaume Plagumà com a protagonista.

Jo he iniciat el camí de descobriment de la prosa de Juvé a l’inrevés amb l’últim llibre publicat, La ruta de la mort. Però amb ganes de seguir llegint altres títols de l’autora com La trampa, L’arbre trencat o El degollador de Vallvidrera.

Juvé ens descobreix a través de la ruta que ens porta de Barcelona a Perpinyà durant el 1571 una serie de personatges, i ens apropa a les intrigues de la classe adinerada de l’època per no perdre el seu estatus, riquesa i terres. Jaume Plagumà, el seu protagonista, veurà com, aquells en qui ell confiava que tenien una certa moral, són capaços de qualsevol acte criminal per assolir els seus objectius. I fins i tot gent molt propera a ell el poden trair.

Us he d’avisar però que si no esteu acostumats a la prosa de tall renaixentista, us pot arribar a costar una mica la lectura, és el que m’ha passat a mi durant els dos primers capítols, però un cop superada aquesta trava, més aviat personal, la lectura ha estat entretinguda, amb un gir inesperat al final del capítol 10.

Els capítols tenen cadascú un títol introductori de com veu Teresa Juvé el que succeirà en ell. Així per al lector sembla que és tracti d’una crònica del fets, amb un estil que pot semblar al de Pere Gil (1551-1622), «Capítol primer: on fem coneixença amb un personatge singular».

Els personatges estan ben dibuixats, on Juvé aconseguix retratar des del més humil hostaler, cuinera o frare fins a vireis, escrivans, frares caputxins i nobles.

T’agradarà si tens ganes de redescobrir una prosa acurada que recorda als escrits de finals del segle XVI i principis del XVII, buscant una riquesa tant amb el vocabulari com amb una gramàtica molt acurada.

Títol: La ruta de la mort
Autora: Teresa Juvé
Editorial: Meteora
Temàtica: Novel·la històrica ficció
Nombre de pàgines: 189
Format: Tapa tova
Preu: 18€
Data de publicació: 13/09/2021
NOTA CULTURALIA: 7,5
——
Tere Gilisbars

Novetat novel·la històrica: La ruta de la mort de Teresa Juvé

La ruta de la mort_portada

Avui us recomanem per al més de desembre La ruta de la mort, de Teresa Juvé, un obra publicada per l’editorial Meteora. S’acosten les festes i segur que tots tenim una mica més de temps per descobrir la ploma de Juvé. Us proposo una novel·la històrica que ens traslladarà a la Catalunya del segle XVI on les intrigues i els crims en son els protagonistes.

Cap al 1571, amb l’arribada a Catalunya del nou virrei enviat per Felip II, el cavaller Jaume Plagumà és nomenat portantveus del rei, i tindrà com a jutge ajudant el seu amic Pere Joanola.

A través d’un escrivà que el virrei afegeix estratègicament a la cort del nou portantveus, s’encomana a Plagumà d’iniciar la seva tasca just en el punt en què el difunt portantveus l’havia deixada: la investigació d’uns crims de gran ferotgia comesos al llarg de la ruta que uneix Barcelona amb Perpinyà.

Un matí, sortint de la seu barcelonina, el portantveus Plagumà dona almoina a un captaire que els ofereix una estampa amb un rodolí sobre un tal fra Bartomeu que, segons la brama popular, ajuda a solucionar problemes de molta gravetat, sobretot si els afectats són gent adinerada.

La ruta de la mort serà el primer gran repte per a la sagacitat i el sentit de la justícia del nou portantveus, Jaume Plagumà, que s’adonarà tot d’una que la seva vida no serà mai més plàcida.

Teresa Juvé

Teresa Juvé Acero (Madrid, 7 de febrer de 1921) és pedagoga i escriptora. De pare català i mare madrilenya, va estudiar a l’Institución Libre de Enseñanza i després a l’Institut-Escola Ausiàs March de Barcelona, ciutat on viuria la Guerra Civil.

Acabat el conflicte va haver d’exiliar-se amb la seva família a França i es va instal·lar a Tolosa de Llenguadoc, on va ser enllaç de la Resistència francesa i on va estudiar llengua i literatura occitanes.

Ha escrit llibres sobre la memòria dels exiliats i una sèrie de novel·les, de tall detectivesc i històric, amb el portantveus del rei Jaume Plagumà com a protagonista que resol un seguit de crims enigmàtics. A Meteora ha publicat La trampa, L’arbre trencat, El degollador de Vallvidrera i La ruta de la mort de la sèrie detectivesca del portantveus Jaume Plagumà, i Tu ets jo, la seva esplèndida autobiografia.

Teresa Juvé va rebre l’any 2010 la Creu de Sant Jordi i és l’actual Presidenta d’Honor de la Fundació Josep Pallach. La Generalitat de Catalunya commemora oficialment enguany (2021) els 100 anys del naixement de Teresa Juvé.

Títol: La ruta de la Mort
Autora: Teresa Juvé
Editorial: Meteora
Temàtica: Novel·la històrica / Novel·la negra
Nombre de pàgines: 194
Format i preu: Rústica. 18€
Data de publicació: 06/09/2021

Crítica novel·la històrica: Aquitània, de Eva García Sáenz de Urturi

T’ha passat mai que has agafat un llibre i no has pogut deixar de llegir fins que devoraves un capítol rere d’altre. Això és el que m’ha passat amb Aquitània, de Eva G. Saenz de Urtiri.

Ens situem a ple segle XII entre Aquitània i França. 1137. El duc d’Aquitània, la regió més cobejada de França, apareix mort a Compostel·la. El cos queda de color blau i amb la marca de l’«àguila de sang», una ancestral tortura normanda. La seva filla Elionor decideix venjar-se, i per això es casa amb el fill de qui creu que és l’assassí: Luy VI el Gras, rei de França.
Però el rei mor durant la boda en idèntiques circumstàncies, i l’Elionor i en Luy VII intentaran descobrir, juntament amb els èpics espies dels ducs, a qui interessa que uns reis inexperts ocupin el tron.
I això seria, la sinopsi oficial.

Eva G. Saenz de Urtiri ens presenta uns novel·la històrica molt ben documentada. I allí on els relats oficials no han arribat ha pogut destil·lar el «what if (i si)» L’Elionor hagués fet això?» barrejant intel·ligentment la història amb la ficció.

Estam davant una estructura literària molt ben filada. Quatre parts amb tres veus narradores, dues misterioses morts a investigar i una trama que a partir de la tercera part és va desenredant i es van desvetllant els dubtes que el lector tenia. L’important d’aquesta ficció històrica és que partint d’una base real es construeix un univers que desperta la imaginació i el lector sent curiositat per saber mes.

Cadascun dels capítols està narrat des del punt de vista d’un dels tres grans protagonistes: Elionor, Luy i el nen. I tots ells amaguen un secret que només es revelarà al ritme que ells marquen, tot i que deixaran pistes als lectors, per tenir-los atrapats dins la trama.

Els personatges nombrosos i els fets es van barrejant en diferents escenaris geogràfics i temps al llarg de les quatre parts. Les analèpsies ajuden a dibuixar al lector com es forma la personalitat dels personatges, com han arribat fins on són i perquè prenen les decisions que prenen. Com l’Elionor i Ray que s’han de separar i seguir el seu lema, SSS, per tractar d’esbrinar qui hi ha darrere de la mort del seu pare i poder venjar-lo. Finalment coneixem el paper del tercer narrador, Nen, de qui només en sabrem el nom real a la quarta i última part, i serà el personatge que ens aclarirà tots els dubtes.

Al finalitzar, la novel·la tens ganes de conèixer més sobre la vida de Elionor d’Aquitània, ja que va ser una dona forta i singular. Una dona que va superar molts entrebancs sota el lema dels Aquitans SSS, «Només sé pujar», transformat després per SSS «Només sé seguir». I aquest lema final, em fa pensar que en algun moment del final de la segona part em va passar una mica això, volia seguir i seguir fins acabar-la. Ja m’havien atrapat els personatges de l’Elionor i del Luy, perfilats perfectament dins una ambientació que et transporta a la vida del segle XII.

D’altra banda, als personatges secundaris els falta més definició, com és el cas del seu oncle Ray, i fins i tot la seva àvia que queda desdibuixada, i jo li hagués donat més protagonisme ja que les seves accions afecten les decisions de l’Elionor.

Definir-la com a intriga històrica és molt agosarat, ja que tot i que iniciem el viatge per descobrir qui va causar la mort del pare de l’Elionor, aquesta trama es va desdibuixant. I ens trobem davant de salts temporals, venjances, espionatge, i fins i tot algunes intrigues de baix interès i una mica disperses que m’han avorrit en alguns moments.

I el final, l’he trobat una mica precipitat, l’autora ha procurat no deixar cap serrell ni pregunta de les que el lector es planteja a la primera part. Però aquest final….? No m’ha acabat de convèncer, i tampoc la rapidesa en que tot és desvetlla. Molt poc creïble, si tenim en compte que l’autora li ha donat una personalitat a la protagonista que no es correspon gens a la reacció que li causa saber, juntament amb el lector, tota la veritat.

Títol: Aquitània
Autora: Eva García Sáenz de Urturi
Editorial: Columna Edicions
Temàtica: Novel·la històrica | Europa medieval | Novel·la negra | Thriller
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Garcia Caldés
Nombre de pàgines: 448
Premis: PREMI PLANETA 2020
——

Tere Gilisbars

Crítica novela histórica: Roma eterna, de Marcos López Herrador

Roma Eterna_portada

Parece que últimamente el Imperio romano tardío ejerce una atracción creciente sobre los escritores de novela histórica. Afortunadamente cada vez es más habitual encontrar en las librerías de nuestras ciudades novelas históricas ambientadas fuera del esplendoroso y muy trillado siglo I d.C. Muestra de ello son, por ejemplo, Yo, Julia de Santiago Posteguillo, ganadora del Premio Planeta en el año 2018; El saqueo de Roma, de Pedro Santamaría o la más reciente Frumentarius de Juan Manuel Sánchez Valderrama, todas ellas reseñadas en este blog.

Hoy, sin embargo, nos toca hablar de Roma eterna, de Marcos López Herrador, la primera parte de una trilogía que pretende tratar en formato de novela histórica, el final del Imperio romano desde la derrota de Adrianópolis hasta la deposición de Rómulo Augústulo, el último emperador romano de Occidente.

Nadie podía intuir que aquellos acontecimientos significarían el ocaso de Roma en un futuro tan inmediato. En el año 375 d.C., los hunos irrumpen al norte del Mar Negro, masacran a los alanos, destruyen a los ostrogodos y derrotan a los visigodos encabezados por Atanarico. El resto de los visigodos, liderados por Alavivo y Fritigerno, temiendo por sus vidas, piden autorización para atravesar el Danubio e instalarse dentro de las fronteras del Imperio como federados. Aquella decisión significó el principio del fin de Roma.

Pues bien, estamos ante una propuesta valiosa por meritos propios. Lo primero, y como ya sabéis los que me seguís en Culturalia, es el atrevimiento de escribir una novela histórica (perdón, una trilogía) ambientada en un periodo muy, pero que my alejado de las brumas áureas de la época Julio-Claudia, lo que significa que el autor se adentra en un contexto poco conocido aún por el lector general. Lo segundo, por evitar los clichés o prejuicios que la época y los personajes principales pueden generar. Y lo tercero, por elaborar una trama histórica creíble y con tensión que mantiene el interés en el lector.

Así, en esta primera entrega el autor se centra en los hechos que llevaron a la entrada de los visigodos en territorio imperial romano, durante el gobierno de los emperadores Valente y Graciano y los hechos que llevaron a la derrota de las fuerzas romanas en la batalla de Adrianópolis. Para ello, la trama irá saltando entre los principales centros de poder de la época, esto es, las cortes imperiales de Oriente (Constantinopla) y Occidente (Milán) y los asentamientos visigodos liderados por el caudillo Fritigerno.

Herrador mezcla toda una serie de personajes principales históricos como Fritigerno, rey de los visigodos, los emperadores Valente, Graciano y Teodosio o los diversos oficiales y cortesanos romanos, que nos muestran la realidad histórica del momento, con personajes ficticios tanto en el bando germano, como el guerrero visigodo Róderic, como en el bando romano, como el joven legionario Lucio Caro o el malvado ex auriga Sexto Servio, que permiten a la trama salir de la oficialidad histórica y acercarnos un poco más al día a día de la vida del imperio en aquellas fechas.

El autor consigue así fraguar una historia con tensión histórica que cubre un breve periodo de tiempo, esto es, desde la llegada de los visigodos a territorio imperial hasta los años posteriores a la derrota de Adrianópolis y el nombramiento del hispano Teodosio como emperador de Oriente. Y lo hace con diferentes estilos. Si en la primera parte de la novela predominan la descripción de ambientes y los diálogos entre los personajes, a medida que avanza la trama se imponen los párrafos explicativos que hacen referencia al periodo y las escenas y los diálogos cortos, hecho este que hace ralentizar algo el avance de la lectura.

Aún así, Eterna Roma es una propuesta muy interesante, que nos permite conocer la época, el Bajo Imperio romano, y que nos muestra que cualquier periodo histórico, cualquiera, es merecedor de ser visitado por los autores de novela histórica y sacar de ellos su esencia literaria. Felicidades a López Herrador y al sello editorial Sekotia del grupo Almuzara por su tenacidad y por su voluntad de seguir adelante con una trilogía que hará las delicias de los amantes de la novela histórica ambientada en el periodo (final) del Imperio romano.

Título: Roma Eterna. La caída de Roma (I)
Autor: Marcos López Herrador
Editorial: Sekotia (Grupo Almuzara)
Fecha de publicación: 02/04/2021
Páginas: 552
Encuadernación: rústica con solapas | 15 x 23 cm
ISBN: 978-84-18414-07-7
Colección: Narrativa con Valores
Temáticas: Novela histórica | historia
Precio: 23,95 €
NOTA CULTURALIA: 7,9
——
Jorge Pisa