Archivo de la etiqueta: Poblenou

Pueblonuevo, radiografía de un barrio de Barcelona (II): Las zonas

Centro de Poblenou.

La Rambla de Poblenou y la calle Marìà Aguiló son las principales arterias del barrio, donde se concentra la mayor parte de las viviendas, la actividad comercial y cultural del barrio. La Rambla del Poblenou, es la vía central del barrio, y tiene una organización en tramos arbolados separados por rotondas. La Rambla se urbanizó en el año 1886 y pronto atrajo las viviendas de la burguesía del barrio.

Algunos de los edificios muestran detalles modernistas. Es en la Rambla donde encontramos algunos de los establecimientos más característicos y con más solera del barrio como El Casino de la Aliança (Rambla de Poblenou, 26) que es una de las entidades sociales y culturales históricas de Poblenou y fue creado en el año 1869. Su sede actual data de 1929 y sigue acogiendo diversos tipos de actividades culturales, como teatro, conciertos o bailes.

Casino L'Aliança del Poblenou
Casino L’Aliança del Poblenou

También se localiza en la Rambla el Monumento al Doctor Trueta (Rambla de Poblenou/Pere IV). Este monumento que se erigió en el año 1978 se sitúa donde hasta hace poco finalizaba la Rambla del Poblenou en la altura de la calle Pere IV, y está dedicado al doctor Josep Trueta, medico de fama mundial que nació en el barrio. El escultor de la obra fue Josep Ricart i Maimós, artista oriundo también del Poblenou. El monumento fue sufragado por suscripción popular siendo la iniciativa de la Coordinadora d’Entitats del Poblenou.

Al_Doctor_Trueta,_Josep_Ricart
Monumento Al Doctor Trueta

También se sitúa en la Rambla uno de los establecimientos más característicos y más conocidos del barrio, la horchatería El Tío Che (Rambla del Poblenou, 44 – 46). La actividad en el local que ocupa actualmente se remonta al año 1940 después de que una bomba destruyera el antiguo local que tenía en la calle Doctor Trueta. Esta es una horchatería y heladería que lleva más de 100 años endulzando el día a día del barrio.

El Tío Che

La calle de Marià Aguiló fue la calle mayor del barrio hasta la construcción de la Rambla. Posee una gran actividad comercial (sobre todo comercios pequeños) dirigida principalmente a los vecinos del barrio. Su tramo más meridional es peatonal igual que alguna de las calles más cercanas. Cerca se sitúa el pequeño mercado municipal de alimentación, conocido como Mercat del Poblenou o Mercat de la Unió (Plaça de la Unió, 25). El edificio fue construido en el año 1889 por el arquitecto Pere Falqués i Urpi y sigue el modelo de mercado con estructura de hierro de finales del siglo XIX, de obra vista y con vidrieras laterales. El mercado ha sido totalmente restaurado y modernizado en su interior.

Mercat de la Unio_Poblenou
Mercado de la Unión

Más hacia la playa en la Plaça Prim se localiza el núcleo urbano más antiguo del barrio. Alrededor de esta placita se instalaron las primeras viviendas de obreros que genero el proceso de industrialización de la zona. Todavía hoy la plaza conserva su estructura arquitectónica original y alguna de las pequeñas casas blancas de planta y un piso. Se dice que en estas viviendas se alojaron obreros socialistas utópicos del Poblenou, seguidores de las ideas de Étienne Cabet, autor de Viaje a Icaria. De ahí que algunas zonas del barrio se hayan conocido y se sigan conociendo como Icaria o Nova Icaria. Las calles más cercanas a esta plaza, como Taulat, Fernando Poo, Perelló o Sant Francesc también conservan edificaciones originales que ayudan a imaginar el carácter fundacional del núcleo histórico del barrio.

Plaça Prim
Plaza Prim

La zona industrial.

La mayor parte del territorio del Poblenou corresponde, sin embargo, a la zona industrial donde desde el siglo XIX hasta la década de 1960 se asentaron la mayor parte de los centros fabriles de la ciudad. Aunque el barrio está inmerso en un proceso de renovación y transformación liderado por el Proyecto 22@ aún persisten recuerdos de este pasado industrial dispersos por el barrio, destacando los siguientes conjuntos: Ca l’Aranyó (Llacuna/Tánger), una antigua fábrica textil dedicada al sector de la lana y fundada por una firma inglesa en el año 1878. El edificio industrial, construido en obra de ladrillo visto es un bello ejemplo de construcción industrial de finales del siglo XIX.

Ca_l'Aranyó
Ca_l’Aranyó

Can Ricart (Pasaje Marqués de Santa Isabel), fábrica de estampados diseñada en el año 1853 por el arquitecto Josep Oriol Mercader; La Escocesa (Pere IV, 345-351) fábrica de hilados fundada en el año 1850; Platería Ribera (Roc Boronat, 72-80) conocida como Can Culleras. La fábrica fue construida en el año 1912 dedicándose a la metalurgia no férrea; Can Felipa (Pallars, 277) antigua fábrica textil fundada en el año 1855, que fue una de las industrias más importantes de Barcelona. Después de su cierre la empresa cedió al barrio parte de sus instalaciones, entre las que destaca el edifico central, de una calidad arquitectónica sorprendente para una instalación industrial. El edificio acoge actualmente en centro cívico de Can Felipa y es la sede del archivo histórico del barrio.

Centre Civic Can Felipa
Centre Civic Can Felipa

Palo Alto (Pellaries, 6) antigua curtiduría que en la actualidad acoge talleres de artistas como el de Xavier Mariscal; La Torre de les Aigües (Plaça Ramon Calsina), edificada en el año 1883 con el objetivo de elevar las aguas del río Besós y explotarlas comercialmente; Fábrica El Cànem (Llacuna, 25-31) fundada hacia 1880 por la familia Godó, reconvertida en la actualidad en un hotel.

Fábrica El Cànem
Fábrica El Cànem

Todos estos complejos industriales están esparcidos por la trama ortogonal de Poblenou dando así una imagen del pasado industrial y artesanal del barrio. Muchos de los solares de las antiguas fábricas han sido reutilizados, una vez abandonados, por empresas más pequeñas, talleres, agencias de transporte o por actividades artísticas y en muchos casos se han reconvertido y adaptado.

Del pasado obrero y sindical del barrio también perdura algún recuerdo como el edificio sede de la antigua cooperativa La Flor de Maig (Doctor Trueta, 195) Esta se fundó en el año 1896 y llegó a ser una de las más importantes de la ciudad. La cooperativa desapareció como tal en el año 1950 y desde 1978 se creó en el mismo edificio, típico de una entidad social del siglo XIX, un ateneo popular con el mismo nombre.

La Flor de Maig
La Flor de Maig

El republicanismo fue una fuerza importante en el barrio, sobre todo antes de la creación de la CNT. De su gran representación en el barrio, destaca en la actualidad la que fue la sede de la Joventut Democràtica Radical Instructiva, que se inauguró en el año 1911. La fachada del edificio muestra en una especie de nicho circular, un busto de la República (Badajoz, 79). Otro edificio del barrio, muestra también, en otro nicho circular, otra efigie de la República (Marià Aguiló, 47).

Edifici La República
Edifici La República

Un poco alejado del centro histórico del barrio pero siendo uno de los núcleos organizadores del mismo, se encuentra el Cementerio del Este o de Poblenou (Taulat, 2). Situado entre las calles de Badajoz y Llacuna ha sido uno de los cementerios más importantes de Barcelona. El cementerio actual fue construido en 1819 (el anterior cementerio de 1775 había sido destruido por los franceses en el año 1813) y fue obra del arquitecto italiano Antonio Ginesi y en sus elementos decorativos destacan símbolos egipcios como el disco el solar de la fachada de la capilla o los pabellones laterales que recuerdan antiguas pirámides. Se realizan visitas guiadas para conocer mejor el patrimonio funerario que contiene el cementerio.

Cementiri Poblenou
Cementerio del Poblenou

Si de día Poblenou es un territorio ocupado cada vez más por oficinas, almacenes, talleres y vestigios de fábricas industriales, por las noches se transforma, despertando una viva actividad relacionada con los locales de ensayo, los bares y establecimientos de ocio nocturno, que en los últimos han invadido, entre otras, las calles de Almogàvers, Pere IV i Pallars. Entre estos locales destacan Razmatazz (Almogàvers, 122), Como tú Bar (Pere IV, 101), Burros Catina, BB+ y Open (Pere IV, 63-67), La Ovella del Poblenou (Zamora, 78) o Bóveda (Roc Boronat, 33).

Sala Razzmatazz
Sala Razzmatazz

La Plaça de les Glòries y el norte de la Diagonal.

La apertura del último tramo de la Av. Diagonal desde Plaça de les Glòries hasta el mar ha dividido en dos el barrio de Poblenou. Mientras que en la parte baja de la ancha avenida se sitúa el barrio tradicional en el norte de la Av. Diagonal se está desarrollando una nueva zona residencial atraída más por las transformaciones de la Plaça de les Glòries y la actividad de su nuevo centro comercial Barcelona Glories que por el propio dinamismo del barrio.

Barcelona Glories
Barcelona Glories

Es en la misma Plaça de les Glòries donde se cruzan tres de los ejes más importantes de la ciudad, la Gran Via de les Corts Catalanes, la Avinguda Diagonal i la Avinguda de la Meridiana. Este hecho ha motivado un espacio urbano dedicado más a la circulación rodada que a la actividad peatonal. Las soluciones arquitectónicas, siempre polémicas, realizadas sobre este emplazamiento no han logrado todavía, encajarlo en el casco urbano ni a adaptarlo a la vida de los ciudadanos.

Es también en este sector donde se encuentran las instalaciones de Barcelona Activa, empresa municipal creada en 1986 como vivero para la creación de nuevas empresas y el apoyo a los emprendedores, la innovación, la mejoría profesional y la creación de ocupación. La sede de este organismo ocupa parte de lo que fue la fábrica Can Jaumeandreu (Perú, 56) fábrica textil construida a finales del siglo XIX y restaurada para su nuevo uso en el año 2002.

Un representante de la nueva imagen que se pretende dar al barrio lo constituye la Torre Agbar (Plaça de les Glòries), un gigantesco complejo de oficinas diseñado por Jean Nouvel. El edificio tiene 144 metros de alto y 34 plantas (más cuatro plantas subterráneas) y es el tercer edificio más alto de la ciudad. Su fachada compuesta de vidrio y de miles de pequeñas ventanas hace que la luz se refleje en ella dando una coloración a la zona que varía a lo largo del día. Además por la noche el edificio se ilumina proporcionando un toque festivo a los alrededores.

Torre Agbar
Torre Agbar

Las playas.

Poblenou posee tres de las seis playas de las que dispone la ciudad de Barcelona: Bogatell, Mar Bella y la Nova Mar Bella. Después de varios años en los cuales la ciudad ha vivido de espaldas la mar, abandonando a su suerte las playas, ha realizado en los últimos tiempos un gran esfuerzo de mejora y transformación de estos espacios, convirtiendo su fachada marítima en playas que acogen cada año alrededor de siete millones de visitantes. Sus condiciones y servicios son de gran calidad y están bien comunicados con el resto de la ciudad. Además las playas están delimitadas por el gran y amplio Paseo Marítimo y por el Parc del Poblenou, una gran zona verde en las cercanías del antiguo cementerio.

Playas Poblenou
Playas Pueblonuevo

Pueblonuevo, radiografía de un barrio de Barcelona (I)

El barrio de Pueblonuevo (Poblenou, Barcelona) ha tenido siempre un perfil claramente obrero e industrial, aunque este último está en franca decadencia desde los años 60 del siglo XX. La Rambla de Poblenou y la calle Marià Aguiló, junto con las calles más cercanas, tienen la máxima concentración de edificios de residencia de las clases trabajadora y media. El sector de carácter industrial, con fábricas y naves abandonadas, ha sido desde siempre la zona más conflictiva del barrio, aunque ahora todo el panorama está cambiando.

La población del barrio es de carácter trabajador y comercial y son las familias que han vivido toda la vida en el barrio. A estos se ha sumado, cada vez más, la población inmigrante (norte de África, Asia y Sur América) y en los últimos años extranjeros y turistas. El ambiente que ha tenido siempre el barrio es marcadamente popular.

Se pueden distinguir dos tipos diferenciados de vivienda: las casas que desde siempre han sido habitadas por obreros sencillas y modestas. La excepción las marcan los edificios de la Rambla de Poblenou que se construyeron con la intención de albergar a la pequeña y mediana burguesía industrial del barrio a finales del siglo XIX y principios del XX. Por tanto son edificios más notables, mejor construidos y con un aire modernista. El 70% de los pisos oscilan entre los 60 y los 120 m, el 28,4% tiene menos de 60 m y el 1,3% tiene más de 120 m. El 36,6% de los edificios fueron construidos antes de 1940, el 53,8% se construyeron entre 1940 y 1980 y solo el 9,5% se han construido a partir de 1980, porcentajes estos que se han ido modificando con la revalorización turística del barrio.

poblenou_plano

Poblenou es uno de los barrios más extensos de Barcelona. La estructura urbanística del barrio se basa, igual que el caso de l’Eixample, en la trama ortogonal del Pla Cerdà, ideada por Ildefons Cerdà. Aunque en el caso de Poblenou la zona no está ocupada por edificios de viviendas sino mayoritariamente por industrias y pequeños y medianos talleres.

En el barrio de Poblenou pueden distinguirse cuatro sectores claramente diferenciados:

• El centro del barrio, situado a lo largo de la Rambla de Poblenou, Marià Aguiló y sus inmediaciones
• La zona industrial que se extiende sobre la mayor parte del territorio
• La Plaza de las Glorias y la nueva área residencial
• El litoral y sus playas

Llum BCN Festival d’Arts Lumíniques 2020

Hoy comienza el Llum BCN Festival d’Arts Lumíniques 2020, el festival de luces y performances lumínicas que enciende el barrio de Poblenou de Barcelona entre los días 14 y 16 de febrero.

cuando anochece, la luz transforma el barrio del Poblenou de Barcelona en un laboratorio de investigación al servicio de artistas de todo el mundo. Creadores que utilizan la luz, el movimiento, la realidad virtual o la inteligencia artificial para explorar nuevas formas y significados en el espacio público y ampliar los límites de nuestras percepciones. Atrévete a desafiar tus sentidos en una experiencia sensorial de alta intensidad y únete a un experimento colectivo que busca nuevos modelos de participación y convivencia.

Los nombres más importantes de la escena internacional, como Luke Jerram, el estudio United Visual Artists, Kurt Hentschläger o Antoni Arola, por mencionar algunos de los 23 artistas que participan en Llum BCN 2020, se unen a las escuelas de arte, diseño, iluminación y arquitectura de Barcelona, en un gran acontecimiento que desafía las convenciones y reivindica que la luz, la tecnología digital o la imagen en movimiento pueden formar parte del paisaje urbano de la ciudad sin estar al servicio de su comercialización.

Llum BCN Festival d’Arts Lumíniques 2020
Cuándo: 14, 15 y 16 de febrero

OS DEJAMOS AQUÍ EL MAPA DE INSTALACIONES Y RUTAS DEL LLUM BCN FESTIVAL D’ARTS LUMÍNIQUES 2020

llum-bcn-map-2020

 

Entrevista: Llibreria Etcètera, al barri del Poblenou de Barcelona.

Etcetera_00Des de Culturalia volem donar visibilitat als establiments i als professionals que es dediquen a la cultura, i per això inaugurem una nova secció: “Culturoscopia”, on intentarem mostrar com s’ho fan alguns per sobreviure dins del complex i moltes vegades difícil món de la cultura. En aquesta secció volem fer difusió de les llibreries, les editorials, els teatres, el món del cinema i l’audiovisual, la música, el turisme cultural, els museus…

I per inaugurar la secció hem entrevistat els responsables de la llibreria Etcètera, que des de fa més de trenta anys ofereix la seva saviesa literària a tot aquell qui es vulgui deixar caure pel barri del Poblenou de Barcelona. Amb ells hem parlat de la seva història, del comerç de barri, de l’IVA cultural i, sobretot, parlem de literatura, la seva gran passió.

Etcètera va néixer fa més de trenta anys. Explica’ns quina és la història de la llibreria. ¿Quin balanç feu d’aquestes tres dècades?

Nosaltres vam adquirir el negoci a finals del 1983. La llibreria ja existia d’abans. Al principi vam continuar amb la idea d’una papereria diferent amb la venda de joguines didàctiques i llibres. Amb el temps va anar guanyant espai el llibre i al cap d’uns quinze anys vam decidir convertir-nos en una llibreria i vam deixar l’altre material. El balanç que fem es positiu perquè treballem en el que ens agrada, que és el llibre.

Us definiu com una llibreria “especialitzada: la nostra especialització és la cultura. És el llibre, el paper, les persones”. En un temps en què la cultura no passa pel seu millor moment, sobreviure és una veritable heroïcitat?

Actualment ja és una heroïcitat conservar la feina. Bé, nosaltres diem que la nostra especialització és la cultura en general i el tracte amb la gent en relació a la idea de llibreria superespecialitzada, una tendència cada cop amb més força a Europa i també a Barcelona. Així doncs, nosaltres ens especialitzem en la cultura en general, per tant igual podem parlar d’un llibre de cuina, com d’un llibre infantil, com d’una novel·la negra, un llibre de filosofia… Intentem abastar-ho tot, perquè estem en un barri on més que una missió tenim una funció i intentem tenir-ho tot.

Com us ha afectat la pujada del 21 % de l’IVA cultural?

No, això és un error! Els mitjans i la gent no fa més que repetir-ho i als llibres no se li ha pujat l’IVA. Encara estan al 4%, en el super reduït. Nosaltres, fins i tot, vam penjar a l’entrada de la llibreria un cartell en què informàvem que l’IVA del llibre no s’havia pujat. Però la gent s’ho pensa, i d’aquesta forma també ens afecta la pujada de l’IVA cultural encara que sigui d’una forma indirecta

La vostra ubicació –els trobareu al carrer LLull, número 203, al barri del Poble Nou– està allunyada del centre de la ciutat. ¿Penses que això us fa tenir un tipus de client diferent o característic? ¿Quins són els vostres públics?

Sí, crec que tenim un públic propi. Creiem que a l’estar en un barri fidelitzem més al client. Si algú que viu a prop vol un llibre i no el tenim, l’encarrega i nosaltres li portem. Per tant, la relació amb el client és molt diferent. Si tu vas a una llibreria del centre i no tenen el llibre que busques no el demanes. El buscaràs en un altre lloc. Si ets del barri potser vindràs a la nostra llibreria. Així, doncs, tenim un ventall de públic immens, des de molt públic infantil, força públic adolescent, molt públic gran, tenim molt públic femení… En definitiva, tenim un gran ventall de clients.

Quin creus que ha de ser el paper del llibreter al segle XXI? ¿Ha canviat en referència al passat?

Jo penso que, d’entrada, no t’has de posar en contra de res. Per exemple, nosaltres portem un any negociant per poder vendre llibre electrònic. Hem arribat a un acord i segurament al març o a l’abril d’aquest any començarem a vendre llibre electrònic, tant e-readers com e-books. Estarem amb altres llibreries en una plataforma que es diu liberdrac, que s’ha creat des del gremi i on podràs triar a quina llibreria vols comprar el llibre.

A més, també hem d’aprofitar les coses positives de la tecnologia i jo crec que el món del llibre no l’està acabant d’aprofitar. Nosaltres, per exemple, fa temps vam decidir que com no érem una gran llibreria no ho podíem tenir tot. Així, doncs, vam optar per donar servei. Ens vam posar en contacte amb un distribuïdor i un parell de subdistribuïdors que et donen serveis de 24-48 hores. I en això ens hem abocat.

Quins són els tipus de llibres que més es venen a Etcètera?

Nosaltres treballem molt amb la novel·la negra perquè ens agrada, dediquem una especial atenció a la història i també tractem molt les monografies locals. Tenim al barri un arxiu històric molt actiu que a més a més coedita amb l’Ajuntament i un barri que té molta vida cultural i molta inquietud i tenim molts autors que s’autoediten. A més hem comprovat que tot el que és història de Barcelona també interessa. En general som una llibreria de novel·la, tenim molt poca cosa d’assaig i prestem especial atenció a la literatura infantil perquè es ven molt.

Etcetera_01Quina és la temàtica que més t’agrada a tu com a lector?

Jo (Xon) sóc molt lectora de novel·la negra; l’Àlex és molt lector de novel·la històrica i d’història (assaig); al Pedro també li agrada molt la novel·la negra i la fantasia. Així cobrim gèneres diferents.

Els darrers anys la literatura romàntica-eròtica ha tingut un gran actiu de vendes gràcies a Cinquanta ombres d’en Grey, mentre que al seu moment la literatura policíaca es va tornar a posar de moda gràcies a Stieg Larsson. Quina opinió us mereixen els anomenats “fenòmens literaris”? ¿Creieu que és una manera de captar nous lectors o només serveix per a vendre puntualment un tipus de llibres concrets?

No, els fenòmens literaris serveixen per a captar lectors. La novel·la eròtica, de la qual Cinquanta ombres d’en Grey va ser el detonant, ha servit perquè molta gent llegeixi. Aquest llibre l’ha llegit gent que no llegia i que quan ha acabat els tres volums et pregunta què més hi ha i descobreixen altres autors i a potser tens sort i un tant per cent d’aquests lectors els desvies cap a una altra banda i descobreixen altres coses. Aquesta és la part bona. Apart, com a venedora vull que hi hagin fenòmens literaris ja sigui que me’l crea l’editor, els mitjans de comunicació, o el que sigui… perquè ho necessito, perquè m’agrada recomanar llibres però també m’agrada vendre’ls.

Veiem que teniu uns llibres destacats en relació a la resta. ¿Com decidiu a quin llibre doneu més visibilitat? ¿És una aposta personal vostra o ve marcada per altres factors externs?

El 90% de les vegades és una aposta nostra perquè ens ha agradat un llibre o perquè és un fenomen literari. Les Ombres de Grey van anar a l’aparador, m’entens… Però normalment és una aposta nostra. S’han de trobar els dos elements, l’oportunitat i el desig de tenir-ho. Bé, arribarà Sant Jordi, i es clar, a l’aparador hi haurà només novetats. A nosaltres ens agrada Sant Jordi, el Nadal i tot el que sigui vendre. Però també ens agrada els períodes de entremig, perquè llavors és quan posem un llibre de fa un any a l’aparador perquè ha passat desapercebut i a mi m’han agradat i mira, li puc dedicar a aquest llibre un espai que en altres moments no puc.

Ja fa uns anys que el llibre en format paper ha de competir amb el llibre digital i les noves tecnologies. ¿Com és la vostra relació amb el llibre electrònic? Creieu que el llibre en paper està en perill?

Jo crec que els dos formats podran conviure perfectament. Nosaltres vendrem llibre electrònic malgrat que la demanda és molt petita, la majoria de la gent utilitza la tablet per mirar les notícies destacades, els titulars, però pocs lectors em comenten que hi llegeixen un llibre. A més, segons les dades que he pogut consultar, el consum de llibre electrònic és un percentatge molt baix, així que anirem convivint i nosaltres estarem expectants, però estic segura que el llibre en paper no desapareixerà. O potser sigui una qüestió generacional, i els que han nascut en l’era digital s’acostumaran a llegir en aquest format més fàcilment, però serà una evolució lenta ja que llegir requereix un esforç, i és el mateix esforç mirant una pantalla que fent-ho en paper.

Etcètera aposta per les noves tecnologies? ¿Les utilitzeu en el vostre model de vendes?

Sí, sí, molt. Encara no venem llibres a través del nostre web, però estem estudiant vendre el llibre en paper a la plataforma en què ja venem llibres digitals. I si no ens hi hem posat abans és perquè requereix un gran esforç, i nosaltres només som tres, no donem a l’abast i no ens atrevim a fer-ho. D’altra banda, preferim els avantatges del comerç de proximitat, que vinguin els clients a demanar-nos llibres que en altres llibreries els han dit que trigaran una o dues setmanes, i nosaltres els entreguem en quaranta-vuit hores.

A més de vendre llibres, oferiu als vostres clients diferents activitats culturals. De quin tipus? Com decidiu què programeu en cada moment? Quines activitats teniu previstes per a les properes setmanes?

Improvisem molt, la veritat. Vam començar organitzant durant un parell d’anys i amb força èxit els “Sopars d’autor”: convidàvem un escriptor a un restaurant del barri, i durant el sopar els lectors podien preguntar tot el que volguessin. Però ens vam cansar perquè se’ns allargava massa la jornada, i nosaltres fem les coses només per motivació. A més, no ens agradava que vingués gent sense haver-se llegit el llibre. Ara fem presentacions d’autors o llibres sobre el barri, i ho fem a la Biblioteca, a l’Arxiu Històric o al Centre Moral. També som una mica mercenaris: si una editorial ens proposa anar a vendre uns llibres a algun lloc concret, doncs allà hi anem. El proper dia 3 de març presentarem El tant per cent, de Rafael Vallbona, novel·la negra ambientada al barri –i ens cita a nosaltres a la pàgina 161–; el 10 de març estarem a la presentació de l’Autobiografia de Barcelona, escrita per un autor del barri, Daniel Venteo; el 21 de març presentarem el llibre dels Encants. I també col·laborarem en una conferència de Jordi Pujol al Centre Moral.

Etcetera_02Al web veiem que oferiu viatges literaris.

Més aviat nosaltres col·laborem amb Global Book, una empresa que treballa tot el sector del llibre per aconseguir dades, fer estadístiques, ajudar amb informacions a les llibreries i els editors, etc., i han creat aquest projecte: oferir un viatge literari al lector, i la nostra funció és fer d’intermediari perquè qui vulgui fer un viatge d’aquest tipus el pugui fer; per exemple, si vols anar a Anglaterra i vols fer la ruta Jane Austen, realitzen un itinerari per la zona on va néixer, els llocs on va ambientar les seves novel·les,… També tenim clients que ho fan pel seu compte, hi ha qui admira a Henning Mankell i se’n va a Suècia perquè s’ha creat la ruta Mankell. A la nostra ciutat existeix la ruta Carlos Ruiz Zafón, i segurament també la del Manolo Vázquez Montalbán.

Recomana’ns algun llibre que hagis llegit darrerament i t’hagi interessat especialment.

Xon: ara he descobert Jo Nesbø, vaig llegir la preedició d’El ninot de neu i em va agradar tant que vaig devorar la resta de les seves novel·les. També tinc predilecció per la literatura anglesa i la novel·la victoriana, em va agradar molt que es reedités l’obra de G. K. Chesterton, i ara estic llegint un llibre d’aire victorià però d’època actual: El libro de la señorita Buncle, de D.E. Stevenson, la història d’un poblet anglès que m’està agradant molt. Ah, i vull destacar La lladre de llibres, que és un llibre genial i gràcies a la pel·lícula ara se’n torna a parlar.

Àlex: La rubia de ojos negros, de Benjamin Black, que es publicarà el 26 de febrer. Black (alter ego de John Banville) pren Philip Marlowe, el personatge de Raymond Chandler que protagonitzà Adiós, muñeca i El llarg adéu, juga amb el personatge i li fa viure una nova història, a més de recrear encertadament l’estil i la forma de les novel·les dels anys 40 i 50. Val molt la pena, de veritat.

Pedro: m’agrada molt la fantasia, i he descobert Patrick Rothfuss, un autor nord-americà que sembla que hagi agafat el relleu a George R. R. Martin. Els lectors de Rothfuss ja estan impacients perquè surti el tercer volum que tancarà la trilogia, però abans publicarà un nou llibre al marge de la sèrie. A més, el vam conèixer en l’acte de presentació de la novel·la a Random House Mondadori (l’editorial que el publica aquí), i va demostrar ser súperdivertit tot i estar tres hores signant llibres, va estar molt proper amb els seus lectors, més que no pas altres autors ja consagrats; va signar fins que no va quedar ningú a qui signar. D’altra banda, com autor de novel·la policíaca m’agrada Petros Márkaris, un autor grec que mostra la Grècia del moment a les seves novel·les, i ara està fent una trilogia sobre la crisi en què descriu les penúries que està passant la població del seu país.

Xon: nosaltres som molt seguidors de la novel·la negra i creiem que es pot aprendre molt llegint aquest gènere, pots apreciar la realitat grega o, pel que fa als autors nòrdics com Mankell, podem desmitificar la societat nòrdica, que no és tan idíl·lica com ens imaginàvem.

Una darrera curiositat: veig que teniu un munt de fotografies d’autors signades, hi ha alguna que us hagi fet especial il·lusió?

Xon: n’estem orgullosos de totes. Tot va començar quan vam veure l’aparador d’una joieria a Suïssa en què hi havia tot un seguit de fotografies de gent famosa (Sofia Loren, Paul Newman…) que hi havia anat a comprar, i vam pensar que nosaltres teníem molt accés als escriptors i podíem apropar l’autor al lector penjant aquestes fotografies. Per a mi una de les més entranyables és la del Miquel Martí i Pol, a qui li va costar molt fer la signartura.

Àlex: el problema és que se’ns han esborrat alguns autògrafs, com ara el d’Eduardo Mendicutti, o el de Roberto Saviano, que va signar el llibre amb bolígraf vermell i se’ns ha esborrat. Aquestes que hem perdut ens dolen moltíssim.

Xon: i encara tenim fotografies per emmarcar, en total en tenim més de 70. En línies generals estem contents de totes les signatures, potser triaria la de Josep Maria Huertas per la proximitat. Però aquells que s’hi esforcen més ens fan molta il·lusió, com Jesús Montcada, un autor entranyable mort el 2005 i que ens va dedicar uns dibuixets. També la de Paul Auster, que ens la va aconseguir un amic que se’l va trobar per la Rambla. D’altra banda, ens va saber greu no aconseguir la signatura de José Saramago perquè la editorial no el va deixar signar, o la d’Andrea Camilleri, per evitar-li esforços per l’edat.

Llibreria etcetera_5

Llibreria Etcètera
C/LLull, número 203 08005 Barcelona
Horari: 10:00–14:00, 17:00–20:00
Telèfon: 933 09 34 36

“El arte desarma tu cabeza”, en la Biblioteca Manuel Arranz del Poblenou.

CapturaEl próximo sábado 5 de octubre el arte desarmará la cabeza de grandes y pequeños frente a la Biblioteca Manuel Arranz del Poblenou.

En el marco de la presentación al público de “Petit Poblenou”, una plataforma de pequeños comercios del barrio orientados al público infantil y familiar, se realizará el sábado, 5 de octubre, frente a la biblioteca Manuel Arranz, un original evento que promueve la relación entre a lectura, la plástica y el juego. Veinticuatro de entre los más reputados artistas e ilustradores de libros infantiles se dan cita en Poblenou para ilustrar en directo un rompecabezas gigante. La acción lleva por título El arte desarma tu cabeza.

Este encuentro, organizado por un conjunto de pequeñas editoriales especializadas en literatura infantil, propicia el acercamiento de los artistas a su público a partir del armado y la ilustración colectiva de un rompecabezas gigante. Cada uno de los veinticuatro ilustradores invitados, tendrá a su cargo la ilustración de dos caras de alguno de los doce cubos de 1 m³ que formarán el rompecabezas, el cual alcanzará unas dimensiones totales de 2x3x2 m. Una vez concluido el trabajo, todos los cubos se desordenarán y se invitará al público a recomponer libremente el rompecabezas, formando así imágenes nuevas y sorprendentes

Esta iniciativa retoma una propuesta de la editorial “Pequeño editor” que tuvo lugar el año pasado en Buenos Aires. A través de este intercambio lúdico, adultos y niños fortalecen su relación creativa con las palabras y las imágenes, haciéndolas parte de su vida cotidiana.

Entre los artistas que participarán se encuentran nombres como Ramón París, Gusti, Sergio Mora, Joan Negrescolor, Arianne Faber o Gustavo Roldán, entre otros.

La celebración de El arte desarma tu cabeza ha logrado reunir a un buen número de pequeñas editoriales de prestigio especializadas en el álbum ilustrado infantil. Forman ese grupo: Thule, Kalandraka, Libros del Zorro Rojo, A Buen Paso, Ekaré, SD Edicions, Takatuka y Pequeño Editor.

Petit Poblenou es una plataforma de reciente creación que busca potenciar y fomentar la cultura y el comercio de barrio en Poblenou desde una perspectiva y con una orientación claramente infantil. En el momento de su presentación en sociedad, la integran trece negocios comprometidos con el consumo responsable, la cultura de barrio y la atención profesional y especializada a los más pequeños de la casa.

Evento: El arte desarma tu cabeza
Fecha: Sábado 5 de octubre de 2013
Hora: 11:00 horas
Lugar: Poblenou, Biblioteca Manuel Arranz (c/ Joncar, 35)

Festival Escena Poblenou. Del 18 al 24 d’octubre de 2011.


Del 18 al 224 d’octubre se celebrarà al barri de Poblenou de Barcelona la 10ª edició de l’Escena Poblenou, festival multidisciplinar d’arts escèniques. L’event tindrà lloc en diferents sales i espais del barri, i ho farà amb un cartell on destaquen la gran quantitat d’estrenes que s’hi podran veure, com el work-in-progress de ‘Bestiari‘, nou espectacle de CaboSanRoque, la presentació del nou treball de Leo Bassi o el de Tangram, un projecte de residència amb La Central del Circ, entre d’altres. A més, l’actuació de la cantant i agitadora madrilenya Ajo, amb un espectacle de poesia acompanyada als plats per Judit Farrés, o Esther Freixa, que actuarà als interiors de les cases dels espectadors, seran també noms a tenir en compte.

Us deixem aquí la programació de Festival Escena Poblenou 2011.


Programa definitiu Festival Escena Poblenou 2011

—————-

TANGRAM
Instants
(Circ)

Estrena

Dijous 20 d’octubre, 18h
Diumenge 23 d’octubre, 17h
Plaça Can Felipa

Tangram ens presentarà Instants, un projecte de residència conjunta amb La Central del Circ en el que quatre intèrprets de diferents països, procedents de les millors escoles europees, s’ajunten per dur a terme un projecte de circ contemporani de carrer, que serà estrenat a Escena Poblenou.

“Aquests personatges posaran una música, un color, una imatge, un poema diferent a cada instant per crear un instant de vida a escena.”

———————————————————————————————————-

ROSA MUÑOZ i SOFIA ASENCIO
John, Johnny
(Dansa)

Estrena

Dijous 20 d’octubre, 21h
Diumenge 23 d’octubre, 19h
Sala de conferències Can Felipa

En aquesta peça, John, Johnny, que s’estrenarà al Festival Escena Poblenou, es farà un mapa-recorregut amb els mites de la protagonista, Rosa Muñoz, a partir del joc proposat per Sofia Asencio. Partint d’unes regles del joc molt clares, la intèrpret s’endinsa en el seu submón aïllat. Converteix el públic en observador, en voyeur d’algun fet molt íntim, privat i una mica pervers. El camí transcorre jugant amb l’atzar del moment a través de la música i el moviment.

Segona col laboració, després de l’estrena de Sosa el 2006, de les creadores i intèrprets Rosa Muñoz, integrant de la companyia Raravis, i Sofia Asencio, que ha treballat entre d’altres amb Lanònima Imperial, Mudances, Tomás Aragay o General Elèctrica.

Concepte i direcció Sofia Asencio
Selecció musical /sonora Rosa Muñoz
Interpretació i creació Rosa Muñoz, Sofia Asencio/Aimé Malena Pansera
Espai escènic Sofia Asencio
Il luminació Llorenç Parra
Vestuari Caterina Pérez, Rosa Muñoz
Fotografies Caterina Pérez
Producció-gestió Mónica Pérez
Ajudant de producció Mercè Moreno

Agraïments- Roberto Romero, Carme Torrent

Una producció de RARAVIS

www.raravisdanza.blogspot.com

———————————————————————————————————-

AJO i JUDIT FARRÉS
Micropoesías
(Música i poesia)

Dijous 20 d’octubre, 22h
Teatre Can Felipa

Ajo presenta Micropoesías, un recital de micropoesia i música, acompanyada als plats per Judit Farrés.

Micropoetissa, cantant i agitadora, Ajo és un personatge de referència en la contracultura madrilenya que participa per primera cop al Festival. Directora de Yuxtaposiciones, un festival internacional de poesia i polipoesia que se celebra a La Casa Encendida de Madrid des de 2004, actualment s’ha centrat en la seva activitat poètica malgrat que també ha emprès una etapa en la que comparteix escenari amb artistes de molt variada trajectòria, des de Don Simón i Telefunken a Judit Farrès passant per l’artista mexicana Julieta Venegas.

www.myspace.com/ajomicropoetisa

———————————————————————————————————-

COLLETIVO CINETICO

divendres 21 d’octubre, 18h
Preu: gratuït
Rambla del Poblenou amb c/Joncar
Durada: 30 min

XD Vignette sfuse per uso tópico
XD Scritture retiniche sull’oscenita dei denti
(Performance i Dansa)

Estrena a Espanya

Divendres 21 d’octubre, 18h
Rambla del Poblenou
Dissabte 22 d’octubre, 21h
Teatre Can Felipa

Collettivo Cinetico presenta, per primera vegada a Espanya, dues peces:

XD Vignette Sfuse per uso tópico és una proposta de teatre urbà composada per caricatures i jocs teatrals. Intervencions que s’adapten a l’especificitat del llloc concret escollit i el moment.

Concepte i direcció Francesca Pennini, CollettivO CineticO
Acció i creació Andrea Amaducci, Nicola Galli, Angelo Pedroni, Francesca Pennini

XD Scritture retiniche sull’ oscenitá dei denti és una peça per a 4 ballarins.

“Una pàtina d’art Pop cobreix el treball conceptual de Colletivo Cinetico, una dansa que és al mateix temps crítica i celebració de la iconografia de massa, dels seus mites i dels seus herois. Enderrocats els herois, només queda el blanc de les dents, un somriure ossi, forçat, ossos blancs sense emoció.” Matteo Antonaci

Collettivo Cinetico investiga des de 2007 en els espais ambigus entre el teatre, la performance i les arts visuals.

Concepte i direcció Francesca Pennini, CollettivO CineticO
Acció i creació Andrea Amaducci, Nicola Galli, Angelo Pedroni, Francesca Pennini

Residència Teatro Comunale di Ferrara, Operaestate Festival
Veneto, Cantieri Danza, Rifrazioni Festival

www.collectivocinetico.it

———————————————————————————————————-

HIERBA ROJA
Box Series II: Calle Mojada, Caja Cerrada
(Dansa i Arts Visuals)

Divendres 21 d’octubre, 19h
Pati de Can Framis
Dissabte 22 d’octubre, 19:30h
Hangar

Calle Mojada, Caja Cerrada és el segon treball de Box series; una sèrie d’intervencions per a espais no convencionals. Una sèrie conceptual i poètica en la investigació del moviment, exploració del cos i la seva relació amb la videocreació.

En aquest projecte els artistes inspirats en Jano, antiga divinitat de la Roma pagana, representen una imatge de la condició humana, el Limes. La frontera entre la intimitat i la socialització, la presència i l’absència.

www.hierbarojadanza.blogspot.com

———————————————————————————————————-

STRANGE vs NEV.ERA (Col laboració amb NIU Espai escènic)
Diario sonoro
(Música)

Divendres 21 d’octubre, 21h
NIU Espai escènic

Diario sonoro desprèn electrònica melòdica, d’aires cinematogràfics, pels quatre costats, i suposa un pas més enllà en el treball de Strange2 i Nev.Era. És una recopilació de fragments extrets de la vida quotidiana (frases, converses, reflexions, emocions i sentiments) escrits amb la tinta de notes musicals; sons que, enlloc de plasmar-se en un paper en blanc, s’han anat transformant en arranjaments musicals. El resultat: una orquestra electrònica en la que cada so està treballat al detall i emplaçat allà on toca; una producció potent en un viatge conceptual cap a camins desconeguts.

Strange2 i Nev.Era, o el que és el mateix, David Jornet i Sergio Mesa, són dos amics barcelonins que, des de la distància (un viu a París i l’altre a Barcelona), han volgut donar forma a les seves inquietuds creatives del moment. El que va començar com un experiment, una mena de desafiament cordial entre dos amics -amb l’intercanvi de melodies, mostres, sons, gravacions de carrer-, ha acabat convertint-se en un àlbum de 9 temes amb un estil que, tot i que pretén, a priori, allunyar-se de la marca pròpia dels seus treballs en solitari, mostra sens dubte la bona feina dels dos músics en el terreny electrònic.

http://vimeo.com/diariosonoro

———————————————————————————————————-

CABOSANROQUE
Bestiari
(Música i teatre d’objectes)

Divendres 21 d’octubre, 22h
Teatre Can Felipa

Pre-estrena

La feina de CaboSanRoque en els últims anys ha girat al voltant de les possibilitats expressives d’instruments mecànics automàtics construïts a partir d’objectes quotidians en desús. Donant una passa endavant, aquesta formació barcelonina decideix ara afegir certa ambigüitat escènica dotant les noves màquines de formes que recorden animals. Animals imaginaris que junt amb la complicitat del públic, els transportarà a un món atemporal i apàtrida, escènic i musical, allunyat del que tots coneixem.

www.cabosanroque.com

———————————————————————————————————-

CIA. CACAHUETTE (espectacle part del Projecte Euroregional V.I.A.)
L’enterrement de Maman
(Teatre de carrer/Itinerant)

Dissabte 22 d’octubre, 18h
Rambla del Poblenou-platja

Estrena a Barcelona

L’enterrement de Maman és la deambulació tràgico-còmica d’una processió fúnebre a través de la ciutat. Una família molt excèntrica intenta desesperadament trobar un llloc on enterrar a la difunta mare. El públic, la ciutat i la transgressió són els principals elements de l’espectacle.

L’enterrement de Maman és el major èxit de la companyia i celebra el 2011 els seus 20 anys de gira.

Segons el diari francès Libération, “Ells són al teatre el que Jacques Tati és al cinema”

———————————————————————————————————-

CIA DEJABUGO
Chocolate Muffin
(Humor)

Dissabte 22 d’octubre, 23h
Centre Moral

Partint dels seus petits personatges i del seu humor, Dejabugo presenta Chocolote Muffin, l’espectacle més íntim i personal de la companyia. Fernando i Stephannie, els seus inesperables amics, presentaran un variat repertori d’històries, personatges i sketches que no deixaran ningú indiferent.

DeJabugo, companyia fundada el 2004 per Judit Martín i Emma Bassas, ens presenta el seu cinquè espectacle després de Gratuit-o (2004), Wayamañaño (2006), La Rifa (2007) i Proyecto Proyector (2008), amb els que han realitzat temporades en sales com el Teatreneu, Versus, Antic Teatre, Almazen o Llantiol, a més de passar per diferents festivals. En els seus espectacles -pensats, escrits i dirigits per elles- recullen influències molt variades, des del còmic fins la música passant pel cinema i la literatura, i ho posen al servei de la tècnica del clown i la improvisació, terrenys que coneixen ampliament després d’haver-los treballat durant molts anys.

Chocolate Muffin va ser escollit Millor espectacle Scena simulacro 2011
Madrid

Creació i direcció Cia. Dejabugo
Intèrprets Judit Martín, Emma Bassas
Llums i So Marina Herrera, Sandra Roles

http://www.dejabugo.net

———————————————————————————————————-

CIA PAI
Debajo un telón
(Teatro infantil)

Diumenge 23 d’octubre, 12h
Teatre Can Felipa

Debajo un telón és un espectacle de contes, titelles i cinema, pensat per a nens i nenes a partir dels tres anys.

En Felipe és tramoista d’un antic teatre de guinyol. És el “manetes” que posa a punt tot allò necessari per a les representacions. Però, a més, coneix a fons, com no podria ser d’una altra manera, a tots els personatges que hi apareixen. Parla amb ells i explica les seves històries, a vegades només amb la paraula, a vegades sense paraules, a vegades amb malabars i d’altres vegades amb el petit acordió que sempre porta a sobre. Però és un teatre molt peculiar; cada dos per tres és una gran caixeta de música a manovella que, de sobte, es converteix en un cinema on es projecten pel lícules i en Felipe les acompanya amb el seu minúscul acordió.

www.pai.com.es

———————————————————————————————————-

MADAME ET MOI
Música cega
(Música i teatre d’objectes)

Diumenge 23 d’octubre, 18h i 20h
Teatre Can Felipa

Estrena a Catalunya

Madame et moi és un grupo de música que neix la primavera de 2007 format per Anna Carné i Núria Carrera que, després d’haver participat en diversos muntatges multidisciplinars, dirigeixen un espectacle musical basat i inspirat en el concepte de cinema mut titutat Música cega.

A l’espectacle Música cega el guió es basa en les diferents fases d’una relación que tenen els protagonistes: un comissari i la seva amant, anomenada Dominique. La música ha estat especialment composta per aquest projecte, les composicions del qual són descriptives, com postals sonores, i fan de guia per a la imaginació de l’espectador. La combinació de la música misteriosa, els objectes poètics i els jocs de llum i ombra, creen ambients que ens transporten a pel lícules del cinema negre americà, però també de la nouvelle vague francesa i del neorrealisme italià.

www.myspace.com/madameetmoi

———————————————————————————————————-

LEO BASSI
The Best of
(Humor)

Pre-estrena

Diumenge 23 d’octubre, 21.30h
Casino

Torna al festival el reconegut pallasso Leo Bassi després del gran èxit d’Utopia, presentat en la passada edició del Festival.

Bassi pre-estrenarà a Poblenou la seva nova creació.

www.leobassi.com

———————————————————————————————————-

ESTHER FREIXA
Medea a la carta
(Teatre Físic)

18, 19, 23 i 24 d’octubre (20h; dg 23, 18h)
Pisos particulars del Poblenou

Un espectacle de teatre físic i moviment que es composa de quatre peces diferents, cadascuna amb la seva pròpia dramaturgia. Quatre investigacions sobre el mite de Medea. A cada representació, Esther Freixa presenta dues d’aquestes 4 peces.

Amb la voluntat de trencar les fronteres existents entre artista i espectador, Esther Freixa aposta per presentar la peça en la intimitat d’una vivenda privada. Rebent-nos com a espectadors, l’artista ens presentarà el desenvolupament de l’esdeveniment. Primer l’escenificació per després passar a la tertúlia.

Creació Esther Freixa i Ràfols, Toni Cots
Interpretació Esther Freixa i Ràfols

Projecte en residència en CRA’P – pràctiques de creació i recerca artística
Produït per Mi otro trabajo
Amb el suport de La Serradora – espai de creació d’arts escèniques i del moviment, Ajuntament de Mollet del Vallès

http://medealacarta.wordpress.com

———————————————————————————————————-

ALTRES ESDEVENIMENTS I COL LABORACIONS

Per tal de celebrar el seu 10è aniversari, Escena Poblenou convida a la plataforma AADK de Berlín i dedica un espai a la programació més innovadora. Al llarg del divendres 21, a l’espai Erre es podran veure diferents instal lacions dels artistes Mario Garcia Saéz, Abraham Hurtado, Adam Green, Thierry Decottignies, John Holten, Jan Ferreira i Lidia Mombiela. A partir de les 23h tindrà lloc la festa Back Door que compta amb la intervenció del dissenyador gràfic Jordi Surribas, les instal lacions de Kike Segurola, Roman Torre i altres artistes inesperats i les actuacions de Dj Manati/Dj Inesperat.

———————————————————————————————————-

TALLER

El cuerpo poblado. Concentraciones, dispersiones, desalojamientos del cuerpo en la escena contemporánea

Taller teòric d’aproximació als llenguatges escènics contemporanis, impartit per Roberto Fratini.

6 d’octubre 18.30h – 20.30 h
Concentraciones: las trampas del cuerpo

13 d’octubre: 18.30h – 20.30h
Dispersiones: el cuerpo como virus

20 d’octubre 18h – 20h
Desalojamientos: el vacío y la desemejanza del cuerpo

La Escocesa, un nou espai de creació i formació per a actors i directors.


L’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) presenta el seu projecte de gestió i pla d’usos de la fàbrica de creació La Escocesa, una antiga fàbrica del barri de Poblenou reconvertida en centre de creació teatral, que esdevindrà un espai cultural neuràlgic de Barcelona, a imatge d’altres ja existents dedicats a diferents disciplines (la Central del Circ, el Centre de Creació de Dansa de l’Illa Philips, La Seca o la Fabra i Coats), complementant el mapa d’equipaments culturals de la ciutat que ha impulsat l’ICUB de l’Ajuntament de Barcelona els darrers anys.

Aquest centre de creació i formació per a actors i directors, dirigit i gestionat per l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), serà el projecte de futur d’una associació que enguany celebra 30 anys i busca nous horitzons: per aconseguir que la societat cregui cada cop més en la necessitat de consumir teatre, és imprescindible teixir una pedrera de futur i posar a l’abast dels actors i directors del nostre país totes aquelles eines necessàries per què puguin seguir trobant noves maneres d’explicar històries.

Aquesta idea es farà realitat a La Escocesa, un laboratori d’idees que aportarà unes condicions òptimes per al suport de la creació actoral i escènica, un centre d’investigació i recerca de nous llenguatges on prevalgui l’acció, el risc, l’experimentació, la formació, la pràctica, l’assaig, la repetició i l’actuació. Es crearà doncs un espai estable i definitiu per a la trobada, fonamentat en dues línies essencials: la de l’actor i la del director.

El compromís de l’AADPC és la reflexió i el debat per a la creació de sinergies i acords que enforteixin el sector, impulsant les activitats que col·laborin a elevar el nivell cultural, artístic i professional. Amb La Escocesa, els objectius passen a un pla tant material com teòric: oferir un espai en condicions òptimes que estimuli la creació contemporània i, per l’altra, capacitar els actors i directors per què puguin adaptar-se als nous temps i a les noves demandes. Permetrà, en definitiva, compensar l’actual desequilibri entre la vocació professional i les oportunitats reals.

Objectius:

– Generador de projectes. Plataforma que inverteixi, atregui, descobreixi, desenvolupi i exposi talent.
– Aparador. Escenari de les propostes dels professionals del sector que estiguin treballant en projectes teatrals i no estiguin sotmesos als circuits comercials. La exhibició d’aquests projectes no és comercial sinó per confrontar experiències i enriquir-se de les opinions dels companys.
– Trampolí al món laboral. Motor de foment de l’ocupació i treball per a actors i directors professionals.
– Pont entre el producte experimental i el producte comercial.
– Residències, aules de formació, punt de trobada.

Atès que l’espectador és l’element que tanca el cercle de la creació escènica, els actors i directors disposaran d’un escenari que els permetrà mostrar, internament, tots aquells treballs que s’hagin creat a La Escocesa, ja siguin productes acabats o works in process. Aquest escenari estarà situat a la principal sala d’assaig de La Escocesa, un multi-espai perfectament equipat.

La Escocesa és a més un espai de relació obert al barri, als veïns, als ciutadans, al públic consolidat i al públic nouvingut. Vol acostar el procés de creació teatral, els seus diferents mètodes i llenguatges a la ciutadania mitjançant una pedagogia ben definida i vertebrada, a partir d’un programa d’activitats didàctiques, formatives i lúdiques.

El nou equipament també vol establir un circuit regular de produccions: creacions amb segell distintiu de qualitat que permetin la vinculació de totes les propostes que generi amb els diferents festivals i fires de teatre de Catalunya, Espanya i Europa.

Més informació: http://www.aadpc.cat/