Archivo de la categoría: Ánima

El espacio más interdisciplinar del blog donde cabe un poco de todo, pero siempre desde la parte más humana del alma!!

Y creó un mundo en seis días y al séptimo descansó

La semana pasada acabé de leer un libro con el que he disfrutado mucho. Sólo a veces tienes la suerte de encontrar y saborear un libro como éste y tienes la suerte de conocer y convivir con sus personajes durante algunos días o algunas semanas, llegándose a convertir éstos en tus mejores amigos o en tus más feroces enemigos. La historia que te cuenta pasa a formar, de alguna forma, parte de tu vida e incluso puedes llegar a desear, durante algún ataque intenso de nostalgia, encontrar en algún lugar, real o imaginario, a esas personas con las cuales has compartido tanto y tan intensamente.

Cuando un libro tiene tanta fuerza como para conseguir todo eso a veces te preguntas cómo se originó todo el proceso que dio, como resultado, la creación de algo tan fantástico. Lo primero que piensas es en cómo surgió la idea. Puede ser que ésta esté basada (total o parcialmente) en un hecho real, en una noticia o en un tema ya conocido desde antiguo. Si es así, el trabajo duro ya está hecho. El autor solo tiene que documentarse, organizar los hechos y explicarnos la versión que su mente proyecta de ellos, aunque sea transformando la idea original hasta hacerla irreconocible.

Otra posibilidad es que el autor cree una idea desde cero o casi desde cero. Aquí es donde su capacidad creadora y su imaginación juegan un papel muy importante. Me imagino, de esta forma, al escritor E esforzándose para dar forma a alguna idea que se le haya pasado por la cabeza, dejando de dormir varias horas durante varios días para poder, aprovechando el silencio y la tranquilidad de la noche, concentrarse en ese alumbramiento difícil y costoso que es su obra. Mientras que nosotros, sus lectores, vamos siguiendo la trama a medida que nos la van narrando, el autor ha tenido que hacerla crecer desde su origen más remoto.

Y creo un mundo en seis dias y al septimo descanso_2

No sólo ha tenido que dar forma a la idea sino que nuestro literato ha tenido que escoger, como es lógico, a los personajes. No hay nada más atrayente que pensar en nuestro amigo narrador realizando un casting mental a sus personajes. Haciéndoles recitar algún tipo de texto y obligándoles a vestirse tal y como exige el guión (aunque éste no esté aún completo). Que triste que será para alguno de ellos el fallar en la selección, ya que puede significar la destrucción y el olvido. Aunque puede que alguno de los perdedores (perdón, de los no aceptados) pueda volverse a presentar en algún casting futuro. Siempre cabe la esperanza…

Una vez que nuestro escritor tiene más desarrollada la idea y elegidos a la mayoría de los protagonistas, ha de comenzar a seleccionar en qué escenario se va a desarrollar su historia. Para un relato de amor se han de escoger lugares amables y románticos; para un drama lugares difíciles de olvidar y de repetir; para una historia de terror se han de hallar escenarios sombríos, olvidados y ruinosos y  si tienen alguna leyenda negra asociada ¡mejor! Si lo que se escribe es del género de acción lo mejor es situar la trama en una gran ciudad y a ser posible en las oficinas de algún gobierno o bien de alguna gran corporación. El mejor decorado para una historia de fantasía o ciencia-ficción será un mundo legendario y mágico para la primera o el espacio o una sociedad futura para la segunda.

Una vez que tenemos todo esto, es decir, una historia, aunque sólo sea su hilo conductivo, a los personajes y la localización, llega el momento de interactuar entre todos ellos. Así hay que comenzar a redactar y es aquí donde pueden llegar los mayores problemas. La idea se ha ido desarrollando poco a poco, e incluso puede variar en algunos momentos. Alguno de los personajes puede discutir con el autor sobre alguna de sus frases, ya que éstas no están a la altura de un intérprete como él. No sólo eso sino que alguna de las localizaciones puede fallar (nada es perfecto!) y, o se cambia de escenario o se anula alguna escena (que tampoco era tan importante con respecto al ritmo de la obra). No es lo normal pero puede que nuestro autor tenga que prescindir de tal o cual personaje, por sus maneras problemáticas o porque no se adapta a lo que la obra necesita.

Y creo un mundo en seis dias y al septimo descanso_1

Noche tras noche y día tras día nuestro escritor ha de realizar una gran tarea de creación y dirección, la cual, me imagino que debe resultar bastante agotadora. Una vez finalizada la obra aún queda la parte de la edición, en la cual el texto puede sufrir alguna amputación o incluso algún tipo de censura (en el mundo en el que vivimos hoy en día, no me extrañaría nada). Todo dependerá del prestigio de nuestro escritor o del éxito que éste haya tenido hasta el momento. Y por fin sólo queda el paso de la impresión. En este trance hacen falta los ingredientes adecuados para darle vistosidad y atractivo a la obra como materiales de calidad, colores que atraigan la atención y una portada que capte el significado más esencial de la obra.

Después de todo esto ya únicamente hace falta esperar que el esfuerzo de nuestro autor sea recompensado con el interés de los lectores, que no son, ni más ni menos, que los auténticos jueces (y compradores, no se olvide) de su obra. Nuestro hacedor, nuestro demiurgo de mundos y dimensiones ya puede descansar… pero tan sólo hasta su próximo libro.

Es por eso, y por todo eso, que cuando lees una obra con la cual puedes disfrutar, como he dicho antes, durante unos días, unas semanas, o, si eres muy afortunado, durante algunos meses, lo único que puedes hacer es agradecer todo ese épico esfuerzo del autor y aprovechar cualquier excusa para pasarte por la biblioteca o la librería de confianza para averiguar que más ha escrito nuestro amigo y para, con suerte, poder seguir disfrutando de su genialidad. No creen??
——

Jorge Pisa

Dias de confinamiento 5: Escape rooms virtuales

Bueno, después de recomendar lecturas online, visitas a museos online y teatro online, hoy nos centraremos en los escapes online, una actividad que puede hacernos pasar un rato de ocio escapista en esta época de confinamiento que parece que va a alargase durante algunos días más. Aquí os dejamos con varias propuestas que esperamos que os ayuden a combartir desde casa el COVID-19.

Apocalipsis higiénico

Apocalipsis higiénico

The Paradox Room y Exit Room Escape te propone un juego de escape virtual para que puedas resolver en tu propia casa en solitario o con quien te encuentres aislado.

Año 2043. Tras una crisis mundial en el año 2020, las bolsas colapsaron y las divisas se devaluaron surgiendo un nuevo orden planetario donde la moneda de cambio es el papel higiénico. Este elemento de higiene personal es un bien al alcance únicamente de las personas más poderosas de la tierra. Un Ferrari se podía cambiar por dos paquetes de 6 rollos en Wallapop. Doble capa, por supuesto.

A su fallecimiento, el príncipe africano Jones Dimka ha dejado para sus herederos una incalculable fortuna: un palet de papel higiénico. Te has enterado de la noticia y decides hacerte pasar por uno de sus descendientes. Total, ¿qué tienes que perder? ¿Conseguirás hacerte pasar por un primo lejano? Tu futuro y el de tu trasero están en juego.

Enlace Apocalipsis Higiénico

Escape estelar

Escape Room Estelar

El juego Escape Estelar es un juego cooperativo que se basa en los juegos de escape room.
El equipo estelar  está formado por diversas naves perdidas en el espacio. Cada una de ellas está pilotada por pilotos (esos sois vosotros) que se comunican mediante videoconferencias.
El objetivo es encontrar las coordenadas del punto de encuentro para reorganizar la flota.

Enlace Escape Room Estelar

La cura del virus

La cura del virus

Sois dos investigadores de dos laboratorios diferentes, uno situado en España y otro en China, que estáis experimentando para conseguir elaborar una vacuna contra el Coronavirus. Habéis hecho grandes avances en los últimos días, consiguiendo así decodificar parte del código genético del virus, lo que será imprescindible para la fabricación de la vacuna. Ya solo queda que ambos os pongáis en contacto para compartir vuestros hallazgos y así conseguir salvar a la humanidad de esta pandemia.

Estáis en el laboratorio con vuestros teléfonos móviles cuando, de pronto, suena una estridente alarma que indica el inicio de un estado de emergencia en las instalaciones, por lo que se inicia el protocolo de seguridad, y veis cómo las puertas de ambos laboratorios se bloquean y quedáis encerrados.

Vuestra misión es llegar a la sala de ordenadores, atravesando para ello las diferentes estancias bloqueadas con sus respectivos códigos, para transferir dichos descubrimientos a vuestro compañero, situado en la otra parte del mundo, y poder así aunarlos para hallar la vacuna.

Enlace La cura del virus

Hora 26

Hora 26

El Doctor Arribia llegó procedente del futuro para transmitirnos un conocimiento necesario para el desarrollo de una tecnología puntera, pero su máquina del tiempo se ha desconfigurado y no puede regresar a su época. Ahora se encuentra confinado en nuestra época y necesita vuestra ayuda para volver a configurarla y así poder regresar. ¿Estáis preparados para ayudarlo?

Enlace Hora 26

Lucha contra el coronavirus COVID-19

Como sabéis todos y todas, se acercan un par de semanas difíciles para nuestro país. El coronavirus COVID-19 se ha hecho fuerte en Europa, en países como Italia, España, Francia o Alemania.

Pero se le puede vencer y para hacerlo se requiere la responsabilidad y el sentido común de todos y todas. Por eso os dejamos en esta entrada varias recomendaciones realizadas desde el Ministerios de Sanidad, una fuente fidedigna que nos puede ayudar a pensar cómo cada uno de nosotros y de nosotras puede hacer frente al contagio y a sus consecuencias!!

Os recomendamos desde Culturalia tomar buena nota de ellas y evitar cualquier decisión o comportamiento que agrave todavía más la situación.

Por nuestra parte, y desde casa, seguiremos compartiendo con vosotros y con vosotras  entradas en nuestro blog, todas ellas vinculadas con la cultura, la literatura, el teatro, el cine, la televisión, la historia…

COVID19_que_esCOVID19_sintomasCOVID19_como_se_transmiteCOVID19_como_protegerseCOVID19_que_hacer

Comienza a llegar la Navidad a Culturalia

Y para celebrarlo compartimos con vosotros y vosotras la imagen del belén o pesebre innovador que cada año instala el Ayuntamiento de Barcelona.

Pesebre-Barcelona-2019

Polémico como cada año, el Nacimiento de Plaza Sant Jaume siempre da que hablar…

Pero nos recuerda que la Navidad está ya muy cerca!!

 

The Brave You – Tedx Barcelona Women

Que les entrades es van esgotar ràpidament, ho vam veure amb una sala plena de gom a gom, moltes dones i algun home. Totes (si ens permeteu, seguirem en femení doncs la ocasió ho val, i la grandíssima majoria presents érem dones) amb somriures expectants i preparades per escoltar dones poderoses, amb missatges que ens podessin fer pensar, reflexionar, fer sentir i emocionar, i, amb sort, que també ens podessin inspirar algun canvi positiu en les nostres vides.

L’acte va començar amb una frase magistral de la moderadora: “este es un viaje por el mundo de las ideas para difundir que empieza en Barcelona, pero acaba donde tú quieras. Let’s come all together”. Amb aquest missatge tan poderós va iniciar la sessio del TED Women 2017 de New Orleans (EEUU). Quatre dones inspiradores cadascuna amb una experiència a compartir ben diferent: en primer lloc, la directora del Global Fund for Women, Musimbi, qui ens va explicar el significat de la paraula isirika i la importància de la responsabilitat mutua per tenir cura uns dels altres. Seguidament, vam conèixer a l’arquitecta Deanne van Buren, qui treballa en la construcció de centres comunitaris per la reconciliació als Estats Units i que va acabar la seva presentació amb una cita de Cornel West: “justice is what love looks in public”. La poetessa i artista, Sunni Patterson, ens va delectar amb un poderós poema sobre l’empoderament i la llibertat de les dones. I finalment, Anjali Kumar, qui ens va oferir una visió més espiritual i va anar més enllà de les relacions homes-dones per declarar que en el nivell més fonamental som tots iguals i tenim les mateixes necessitats bàsiques: salut, felicitat i amor. En la seva opinió, ens seguim centrant en aquelles coses que ens fan diferents i no ens les que tenim en comú.

Tot seguit va pujar a l’escenari el grup Salt&Soul Duo, musica del mon transportadora. La cantant una dona, que transmetia confiança vital i força, va embriagar el públic que seguia la musica amb atenció i gaudi. Donuts i xocolata van endolcir la pausa que ens portaria a la part més esperada de la nit, dues dones que ens parlarien en directe.

L’escriptora i periodista sueca autora del llibre ¿Quién le hacía la cena a Adam Smith?, Katrine Marçal, ens va fer pensar en un futur on les dones serien les protagonistes: “the future will be female”, posant al centre l’empatia com a base en les relacions socials.

Maria Fernández-Miranda, subdirectora de la revista Cosmopolitan, va tocar un tema sensible – la no maternitat i l’identitat de la dona des de la seva experiència personal, trencant tabús i demanant un canvi de perspectiva: preguntem-nos què ens fa feliços, què ens identifica, què ens emociona. Però deixem de donar per suposat que totes les dones volen (i poden) ser mares. Deixem de disculpar-nos i explicar-nos quan no els tenim. Va acabar la seva presentació amb un missatge que se’ns va quedar gravat: canviem les preguntes!

Els organitzadors molt encertadament van dinamitzar el que quedava de temps amb un Improshow de Planeta Impro i un repàs als missatges del públic sobre que vol dir ser valent (what it means to be brave): tenir confiança, ser autèntic i no deixar de perseguir somnis van ser dels missatges més repetits.

No volem deixar passar l’ocasió d’una petita suggerència per propers events, vam trobar a faltar exemples més propers de dones inspiradores, que podria resultar en conferències o “talks” presencials.

Volem acabar felicitant als organitzadors per un acte impecablement organitzat fins al més mínim detall. La temàtica “the brave you” on la dona era la protagonista de la nit va ser un encert.

 

Alicia Betts i Celia Esquerra

Festes de Santa Eulàlia 2014.

Festes-de-Santa-Eulalia-2014Demà divendres comencen les Festes de Santa Eulàlia que enguany transformen la ciutat amb el festival LLUMBCN oferint als ciutadans tradició i avantguarda.

Durant els dies 7, 8, 9 i 12 de febrer la ciutat de Barcelona celebrarà les festes de Santa Eulàlia amb un ampli ventall d’activitats que recolliran les tradicions i la història però també il·luminaran la cara més avantguardista i innovadora.

Durant la Festa Major d’hivern, Barcelona s’omplirà de gegants, capgrossos, colles sardanistes, diables, festes de foc i una moixiganga provinent de la cultura popular i, a més, transformarà racons de la ciutat gràcies al festival LLUMBCN. Durant les festes de Santa Eulàlia la llum esdevindrà l’element central d’un gran festival urbà capaç de mostrar-nos una ciutat nova, de transformar edificis o de conferir a petits racons de la ciutat antiga una màgia carregada de significat i poesia.

LLUM_Ajuntament-1Així, el barri Gòtic mostrarà una desena de paisatges que han nascut del talent i la fantasia dels estudiants i els professors de diversos centres docents dedicats a la il·luminació, el disseny, l’arquitectura o l’interiorisme. En cadascun dels patis de Ciutat Vella en què han intervingut, han estat capaços de suggerir mil i un significats a partir dels ambients creats amb la il·luminació: des d’evocar la història d’un edifici medieval fins a fer plorar Santa Eulàlia amb llàgrimes de gel o convertir un pati en un jardí subaquàtic.

Completen el festival la revisió dels mappings més espectaculars de la Mercè, la il·luminació especial d’edificis de la ciutat (fragments de la muralla de Barcelona i la casa de Salvador Espriu) i un recorregut per una part del parc de la Ciutadella que acull espectacles de llum repartits per camins, edificis i làmines d’aigua.

Bandera+Santa+EulC3A0lia-1Enguany, la festa de Sant Eulàlia se celebra en el marc dels actes del Tricentenari BCN i per això el Born Centre Cultural obre les portes gratuïtament a tots els ciutadans que vulguin veure les restes arqueològiques i les exposicions per descobrir els fets de fa tres-cents anys i descobrir com era aquesta part de la ciutat a principis del segle XVIII. El divendres 7, rebent la cercavila de la copatrona s’encendran prop de 1.500 espelmes per recrear, amb llum, el logotip dels actes del tricentenari dels fets del 1714 i de divendres a diumenge, en fer-se fosc, 300 flames il·luminaran la plaça del Born.

A més, l’any en què Santa Eulàlia commemora el tricentenari dels fets de 1714, Cardona és la ciutat convidada a la festa i porta a la ciutat part del seu imaginari festiu i alguns dels seus col·lectius de cultura popular. D’aquesta manera participaran en les celebracions un total de tretze gegants de Cardona, a més dels nans i de la nova Àliga.

“Festes de Santa Eulàlia 7, 8, 9 i 10 de febrer”.

Per a més informació:

http://santaeulalia.bcn.cat/

 

 

Recital ofert pel taller d’escriptura de “Tens la Paraula”

Tens la paraula_01

El passat mes de maig us vam presentar el projecte cultural “Tens la Paraula”, nom sota el qual s’havien unit un grup d’intel·lectuals catalans amb la intenció de crear un espai obert a qualsevol iniciativa que fomentés els esdeveniments culturals relacionats amb la literatura, les arts escèniques i els sectors audiovisuals. D’aquell acte va sorgir el seu taller d’escriptura, un cita setmanal en què una quinzena de membres es reuneixen, cada dilluns i de 19 a 21 hores, per a compartir les seves creacions a partir dels exercicis proposats pels mateixos participants. Han passat els mesos, i ara ha arribat el moment de mostrar en públic els resultats d’aquestes reunions, i així ho van fer el 15 de desembre, dia en què es van citar al Palau Alós de Barcelona (Sant Pere més Baix, núm. 55) per a passar una magnífica vetllada entre amics i compartir, així, poemes, relats i música.

Aquesta nova jornada cultural va convertir els espectadors assistents en testimonis privilegiats del talent literari que tenen els escriptors del taller, uns que pujaven a l’estrada amb cert pessigolleig per ser el seu debut, la primera vegada que mostraven les seves creacions en públic, i altres per als qui semblava no existir cap mena de por escènica, però tots ells units per la passió literària, la il·lusió i la satisfacció de la feina ben feta. Un cop més la funció de mestre de cerimònies va recaure en Toni Gassó, encarregat de donar pas als diferents convidats i d’explicar en què consistien cadascun dels exercicis que, prèviament, havien servit als participants per a realitzar les seves creacions.

Imatge de tots els participants en la vetllada
Imatge de tots els participants en la vetllada

La primera proposta estava estretament relacionada amb el nom del projecte: a partir de la frase “Tens la Paraula”, els membres del taller d’escriptura havien de confeccionar un text original, i l’encarregada de trencar el gel va ser Rosmarí Torrens recitant un poema amb què pretenia demostrar que l’acció fa la paraula. Després d’ella van pujar al petit escenari Mercè Portabella –amb un poema que consistia en un joc de paraules–, Gisèle Corboud –el seu text parlava de la generositat, una qualitat que, segons ella, la majoria de la societat ha perdut– i Frederic Pérez –que va sorprendre amb un poema reivindicatiu.

El següent exercici prenia com a punt de partida tres fotografies històriques del segle XX: la instantània de la nena de Vietnam fugint de la bomba atòmica, la de la caiguda del mur de Berlín i la de l’entrada dels aliats a la ciutat de París en la Segona Guerra Mundial. En aquesta ocasió, Frederic Pérez i Francesc Tàrrega van escollir la imatge del mur de Berlín per als seus escrits, mentre que Maria Guilera va deixar-nos a tots glaçats amb el seu relat “Ficción”, basat en la famosa imatge del petó d’un marine i una dona en l’arribada dels aliats a París, un text en què l’autora suggereix que no sempre el que és més evident és real.

Diverses frases d’escriptors catalans van servir per a desenvolupar el tercer exercici de la tarda: a partir d’aquelles conegudes cites, proposades per Maria Guilera als seus companys, els membres del taller havien d’escriure una postal al destinatari que triessin. Així, les sentències de Pere Coromines, Joan Fuster, Francesc Trabal o Manuel de Pedrolo van servir d’inspiració a Mercè Portabella, Alberto Lendinez, Rosmarí Torrens –el seu va ser un relat trist a partir d’una experiència personal– i Adrián Guerrero –amb un text que emprava el mot “cultura” com sinònim d’humanitat– en les seves creacions.

La darrera proposta del taller d’escriptura va ser idea d’Adrian Guerrero: escriure un text a partir d’una paraula o una frase de la pàgina 69 del llibre que cada participant llegia en aquell moment. En aquesta ocasió, els encarregats de mostrar els seus relats van ser Francesc Tàrrega –amb una aventura que va viure sent un infant amb el seu germà–, Maria Guilera –ella va escriure el seu text a partir de la primera frase de la pàgina 69 d’El último encuentro, de Sándor Márai– i Adrián Guerrero –que va escollir la frase del llibre Las Ensoñaciones del paseante solitario, de Jean-Jaques Rousseau.

Un moment de l'actuació d'Alma Simonne
Un moment de l’actuació d’Alma Simonne

I com que no només de literatura s’alimenta l’esperit de l’ésser humà, els responsables de “Tens la Paraula” van tenir l’encert de convidar la cantant Alma Simonne per a delectar el públic. D’aquesta manera, i amb l’única companyia del seu guitarrista, Simonne va interpretar tres cançons pròpies –Photograph, I’m not easy i Abuse– i una versió de Change the world, d’Eric Clapton, quatre intervencions amb què es va guanyar l’afecte del públic, que va acabar totalment entregat a la seva veu privilegiada, una veu acollidora que emociona amb una simplicitat esfereïdora. A més, els membres del grup de ràdio-teatre de l’Espai Jove Alós van donar el seu toc d’humor amb les seves intervencions, des de la seva performance radical sobre l’amor fins al celebèrrim gag dels Monty Python sobre les discussions, fortament aplaudit pels espectadors.

Un cop més, els responsables de “Tens la Paraula” van oferir una excel·lent vetllada a tots aquells que es van acostar al Palau Alós de Barcelona, i van demostrar que la cultura no necessita de grans noms ni d’una complexa infraestructura per a ser un entreteniment extraordinari: tan sols és necessària la imaginació i el talent dels escriptors participants. I el cert és que, d’això, al taller d’escriptura van sobrats.

Més informació: http://tenslaparaulabcn.blogspot.com.es/

Una conjunció mística i meravellosa, per Lluís Mauri i Sellés.

escanear0002La meva relació amb Tots els noms de Barcelona, l’opera prima d’en David Izquierdo, és tan misteriosa com la ciutat descrita i viscuda pels protagonistes d’aquesta novel·la.

Ell, el llibre, em va venir a buscar a la Llibreria Catalònia un matí de juliol de l’any 2012 quan era ben perdut a la recerca d’un bon regal per la meva fillola.

Va ser ell qui em va encisar amb la seva presència misteriosa i la seva sinopsi que em parlava d’una somniada llegenda sobre Barcelona. I és que, no feia pas massa, que havia llegit Javier Calvo i la seva deriva etimològica de Barcelona a Bàrkeno i d’aquí al manantial de Laie, la mare de tots els laietans.

Vaig comprar-lo doncs i el vaig regalar a la meva fillola, després d’empassar-me’l veloçment, captivat per les imatges destil·lades per llurs lletres.

Quan vaig saber que feien un concurs i en regalaven dos exemplars, no vaig dubtar a informar-me de la data en què s’havia inaugurat el Funicular del Tibidabo. Enviada la resposta, el misteri que acompanya el llibre va fer coincidir el seu lliurament amb el naixement de la meva primera filla, l’Eva. Vida eterna enfront dels mortals que tenim fills per eternitzar-nos.

376810_320820168010652_314400233_n(1)
El cim del Tibidabo a finals del segle XIX.

I me l’he tornat a llegir i hi he trobat nous matisos. Matisos i propostes que, un matí d’aquesta tardor, em van fer prendre el cuc de ferro per travessar la Mina Grott i prendre peu en un desert baixador que fa un grapat d’anys algú va posar als peus de la Budellera, amb la intenció de redescobrir el Puig de l’Àliga que, amagat sota les obres del Doctor Andreu, malviu entre l’oci infantil i el culte sagrat que l’il·lumina.

La font de la Budellera és pura màgia, un espai que després de la lectura objecte d’aquest escrit,  em transporta als temps en què la cabalosa riera devia baixar joliua i plena de vida com aquell altre riu que el bo d’en David homenatja en el seu relat.

Arrancat de l’indret per la màgia que m’hi ha endinsat, enfilo el camí del cim que, en aquestes hores primeres, és pau en estat sublim.

Seguint la tafaneria del cor, deixo el parc infantil i, amb un xic de neguit, m’endinso en el Temple expiatori que les salesianes regenten des de fa un centenar llarg d’anys.

Dins l’església – la nova, car la vella no l’he poguda visitar – em sento fatal. Potser suggestionat per la lectura, potser per la gent que és resant amb pregons i devots xiuxiueigs, potser per la foscor, potser per les imatges o pel silenci que, de tant en tant trenquen les passes d’un monjo  imaginat. El cas és que en surto aviat i respiro un xic l’aire fresc del Tibidabo més nostrat.

Tot seguit, enfoco la carretera de Vallvidrera i em desvio cap a l’Arrabassada on, com si em guiessin les passes d’algú que camina sota els meus peus, acabo baixant pel camí de Cal Borni, bec aigua d’una font que – no sé per què, em fa la sensació de fer-me etern – i, dubtant entre dues pistes que em portarien a la carretera de les aigües, el meu ocult guia em mena cap un corriol que, en clar descens i poques giragonses, em deixa al carrer d’Amalia Garcia, just al capdamunt del barri dels Penitents.

384348_361608057265196_1289115539_n(1)
El funicular del Tibidabo.

Llavors, en reconèixer les noves fesomies d’aquest barri, il·luminades sota les espelmes de l’Aibe i la Vireia, es fa la màgica connexió que em xiuxiueja que són els bruts que somnien els que em guien com un branquilló riu avall, fins a l’inici d’un delta gegant que, sota els Penitents, s’obra en aiguamolls i rieres que xopen de vida Barcelona entera!

Escrit per Lluís Mauri i Sellés

Tens la Paraula: un nou projecte cultural a Barcelona

En els darrers temps les notícies negatives se succeeixen dia rere dia; així, les retallades protagonitzen bona part dels informatius, d’elles no se’n salva res ni ningú, i la cultura no en podia ser una excepció. Tanmateix, en aquest present pessimista i incert, les petites iniciatives culturals, aquelles propostes modestes que neixen amb la il·lusió com a principal valor, permeten seguir mirant el futur amb esperança. I en aquest context, un grup d’intel·lectuals catalans ha decidit unir-se en una nova aventura sota el nom de “Tens la Paraula”, un projecte que pretén ser un espai obert a qualsevol iniciativa que vulgui fomentar esdeveniments culturals relacionats amb la literatura, les arts escèniques i els sectors audiovisuals, una interessant proposta que va ser presentada oficialment el passat 12 de maig al Palau Alós de Barcelona (Sant Pere més Baix, núm. 55).

L’origen de “Tens la Paraula” el trobem en el llibre Miscel·lània poètica (Cat Piton Edicions), un recull de relats i poemes signat per vuit autors –Dani Ferré, Gisèle Corboud, Adriana Barba, Jean Sapeau, Francesc Tàrrega, Maria Guilera, Frederic Pérez, Toni Gassó– que, sumats a l’editor Joan Grasa, són els membres fundadors d’aquest projecte, una iniciativa que pretén ser un referent en el món de l’escriptura i de les lletres en català. En resum, i segons les paraules de Grasa, en aquesta proposta “volem aglutinar a tota aquella persona que tingui inquietuds culturals o artístiques”.

Els principals objectius d’aquesta proposta són impulsar i promocionar l’ús del català com a llengua vehicular, i fomentar la creativitat i la capacitat narrativa i oral dels participants. Per això, el col·lectiu pretén constituir un espai on aquelles persones interessades en l’escriptura es puguin reunir per escriure, de forma conjunta, poesies, prosa, teatre, contes, etc. La intenció és que el grup es trobi setmanalment, i el resultat d’aquests encontres es representi al Casal de Joves Palau Alòs de forma trimestral; a més, els textos resultants d’aquests tallers es compilaran anualment en un llibre gràcies a la col·laboració amb l’editorial Cat Piton. El projecte, però, també preveu fer col·loquis i entrevistes amb gent de la cultura catalana, organitzar recitals, fer debats,…

En la seva desenfadada presentació, “Tens la Paraula” va reunir cinc actrius catalanes que van regalar píndoles del seu talent al públic assistent; així, els espectadors van gaudir amb els poemes de Joan Brossa recitats per Chuss Leiva, la representació d’uns fragments d’obres de teatre a càrrec de Mercè EspelletaComedia sin título, de Federico García Lorca– i Àngels BassasEl Comte Arnau i El Rei Lear, entre d’altres–, un article de Montserrat Roig (Totes aquestes menes d’amor) recitat per Mariona Casanovas –qui va explicar la seva presència en aquell acte “per la manera tan creativa que té el Joan Grasa de seduir-nos”– i l’actuació a capella de Mone (Mai donis per finit el temps de seduir-me, sens dubte un dels moments més màgics de l’acte). A aquestes actrius s’hi van sumar el grup de ràdio-teatre del Casal de Joves Palau Alòs, que havien gravat un gag dels Monty Python, i Pepe Rey, que va demostrar que aquest és un projecte viu –la seva intervenció no estava prevista– i va recitar Qué lástima, de León Felipe.

Finalment, la presentació va acabar amb tots els assistents (escriptors, actrius i públic) reunits en petits grups per tal de crear un poema de forma conjunta, en el que va ser un exemple de com aniran les properes cites amb totes aquelles persones interessades en participar d’aquesta magnífica proposta, un exercici intel·lectual que va permetre a tothom divertir-se i sentir-se partícip d’aquest esdeveniment que, esperem, tingui una molt bona rebuda i es converteixi en tot un èxit en els propers mesos.

____________________
Escrit per: Robert Martínez Colomé