Archivo de la categoría: Ánima

El espacio más interdisciplinar del blog donde cabe un poco de todo, pero siempre desde la parte más humana del alma!!

FLECA-PASTISSERIA VICTORIA: L’EXCEL·LÈNCIA DE L’OBRADOR A LA TAULA

Avui entrevistem en Carlos Martínez, el mestre forner que regenta la prestigiosa fleca-pastisseria Victoria situada al centre de Tarragona.

OCTAVI FRANCH: Com indiqueu al vostre web, sou un forn-pastisseria referent a la ciutat de Tarragona des de 1960. Qui la va crear i per què?

CARLOS MARTÍNEZ: El meu pare de petit va aprendre l’ofici de pastisser i va ser fa 50 anys que, juntament amb la meva mare, es van establir per ells mateixos.

OF: Sou a més una empresa familiar, actualment la porteu el teu germà Jordi i tu mateix. N’està prevista la tercera generació? Algun familiar més que estigui o hagi estat implicat en els vostres establiments?

CM: Una tercera generació és molt aviat per saber-ho, encara que és un ofici que no recomano als meus fills. És un treball molt esclau i considero que no tens tanta qualitat de vida com en altres treballs. Durant els últims 25 anys va treballar amb nosaltres el germà de la meva mare, del qual vam aprendre moltes coses.

IMG-20160122-WA0008

OF: Fa pocs anys, tot coincidint amb la jubilació del teu pare, us vau reinventar com també comenteu al vostre web, sobretot incorporant al vostre establiment principal de l’avinguda Ramón i Cajal el servei de cafeteria en un entorn molt tranquil i modern a la vegada. Com està sent l’experiència de passar de l’alimentació a l’hostaleria? Ha ajudat el fet que el teu germà Antonio té un bar molt a prop vostre, de tota la vida?

CM: Des de la jubilació del meu pare hem volgut ser un forn diferent. Tenim l’obrador amb vista al client, per ensenyar que tot el que venem és artesà. Tenim servei de degustació amb cafès i altres begudes, però la nostra ensenya és la de ser una fleca artesana. És clar que al bar del meu germà vaig aprendre tot el relacionat amb el servei en barra. De tota manera, tots tenim estudis d’hostaleria.

OF: Sou l’antítesi de les cadenes low cost 3×1 que han inundat la ciutat en els últims anys. Què és el que us diferencia, realment, d’ells?

CM: Aquestes cadenes de 3×1’50 € que estan per tot arreu tenen un producte molt diferent al meu. Jo amasso, formo i coc cadascun dels nostres productes i busco sempre la màxima qualitat, i gràcies a això seguim treballant. Crec que cada vegada més la gent valora el producte artesà i de qualitat i amb el temps, igual que han crescut tan ràpid, aniran desapareixent.

OF: Quins són els vostres productes estrella?

CM: Tenim unes barres rústiques espectaculars que estan fetes a mà i es venen molt bé.

OF: La teva formació és la que vas rebre del teu pare i del teu oncle o bé tens algun mestre modern que t’hagi inspirat especialment?

CM: Els meus familiars sí que em van transmetre la passió per aquest ofici, però jo he anat formant-me per la meva part: començant a l’escola d’hostaleria, amb cursos del gremi de Barcelona i amb altres formacions que realitzem en la pròpia empresa.

Octavi Franch

Festes de Santa Eulàlia 2014.

Festes-de-Santa-Eulalia-2014Demà divendres comencen les Festes de Santa Eulàlia que enguany transformen la ciutat amb el festival LLUMBCN oferint als ciutadans tradició i avantguarda.

Durant els dies 7, 8, 9 i 12 de febrer la ciutat de Barcelona celebrarà les festes de Santa Eulàlia amb un ampli ventall d’activitats que recolliran les tradicions i la història però també il·luminaran la cara més avantguardista i innovadora.

Durant la Festa Major d’hivern, Barcelona s’omplirà de gegants, capgrossos, colles sardanistes, diables, festes de foc i una moixiganga provinent de la cultura popular i, a més, transformarà racons de la ciutat gràcies al festival LLUMBCN. Durant les festes de Santa Eulàlia la llum esdevindrà l’element central d’un gran festival urbà capaç de mostrar-nos una ciutat nova, de transformar edificis o de conferir a petits racons de la ciutat antiga una màgia carregada de significat i poesia.

LLUM_Ajuntament-1Així, el barri Gòtic mostrarà una desena de paisatges que han nascut del talent i la fantasia dels estudiants i els professors de diversos centres docents dedicats a la il·luminació, el disseny, l’arquitectura o l’interiorisme. En cadascun dels patis de Ciutat Vella en què han intervingut, han estat capaços de suggerir mil i un significats a partir dels ambients creats amb la il·luminació: des d’evocar la història d’un edifici medieval fins a fer plorar Santa Eulàlia amb llàgrimes de gel o convertir un pati en un jardí subaquàtic.

Completen el festival la revisió dels mappings més espectaculars de la Mercè, la il·luminació especial d’edificis de la ciutat (fragments de la muralla de Barcelona i la casa de Salvador Espriu) i un recorregut per una part del parc de la Ciutadella que acull espectacles de llum repartits per camins, edificis i làmines d’aigua.

Bandera+Santa+EulC3A0lia-1Enguany, la festa de Sant Eulàlia se celebra en el marc dels actes del Tricentenari BCN i per això el Born Centre Cultural obre les portes gratuïtament a tots els ciutadans que vulguin veure les restes arqueològiques i les exposicions per descobrir els fets de fa tres-cents anys i descobrir com era aquesta part de la ciutat a principis del segle XVIII. El divendres 7, rebent la cercavila de la copatrona s’encendran prop de 1.500 espelmes per recrear, amb llum, el logotip dels actes del tricentenari dels fets del 1714 i de divendres a diumenge, en fer-se fosc, 300 flames il·luminaran la plaça del Born.

A més, l’any en què Santa Eulàlia commemora el tricentenari dels fets de 1714, Cardona és la ciutat convidada a la festa i porta a la ciutat part del seu imaginari festiu i alguns dels seus col·lectius de cultura popular. D’aquesta manera participaran en les celebracions un total de tretze gegants de Cardona, a més dels nans i de la nova Àliga.

“Festes de Santa Eulàlia 7, 8, 9 i 10 de febrer”.

Per a més informació:

http://santaeulalia.bcn.cat/

 

 

Recital ofert pel taller d’escriptura de “Tens la Paraula”

Tens la paraula_01

El passat mes de maig us vam presentar el projecte cultural “Tens la Paraula”, nom sota el qual s’havien unit un grup d’intel·lectuals catalans amb la intenció de crear un espai obert a qualsevol iniciativa que fomentés els esdeveniments culturals relacionats amb la literatura, les arts escèniques i els sectors audiovisuals. D’aquell acte va sorgir el seu taller d’escriptura, un cita setmanal en què una quinzena de membres es reuneixen, cada dilluns i de 19 a 21 hores, per a compartir les seves creacions a partir dels exercicis proposats pels mateixos participants. Han passat els mesos, i ara ha arribat el moment de mostrar en públic els resultats d’aquestes reunions, i així ho van fer el 15 de desembre, dia en què es van citar al Palau Alós de Barcelona (Sant Pere més Baix, núm. 55) per a passar una magnífica vetllada entre amics i compartir, així, poemes, relats i música.

Aquesta nova jornada cultural va convertir els espectadors assistents en testimonis privilegiats del talent literari que tenen els escriptors del taller, uns que pujaven a l’estrada amb cert pessigolleig per ser el seu debut, la primera vegada que mostraven les seves creacions en públic, i altres per als qui semblava no existir cap mena de por escènica, però tots ells units per la passió literària, la il·lusió i la satisfacció de la feina ben feta. Un cop més la funció de mestre de cerimònies va recaure en Toni Gassó, encarregat de donar pas als diferents convidats i d’explicar en què consistien cadascun dels exercicis que, prèviament, havien servit als participants per a realitzar les seves creacions.

Imatge de tots els participants en la vetllada
Imatge de tots els participants en la vetllada

La primera proposta estava estretament relacionada amb el nom del projecte: a partir de la frase “Tens la Paraula”, els membres del taller d’escriptura havien de confeccionar un text original, i l’encarregada de trencar el gel va ser Rosmarí Torrens recitant un poema amb què pretenia demostrar que l’acció fa la paraula. Després d’ella van pujar al petit escenari Mercè Portabella –amb un poema que consistia en un joc de paraules–, Gisèle Corboud –el seu text parlava de la generositat, una qualitat que, segons ella, la majoria de la societat ha perdut– i Frederic Pérez –que va sorprendre amb un poema reivindicatiu.

El següent exercici prenia com a punt de partida tres fotografies històriques del segle XX: la instantània de la nena de Vietnam fugint de la bomba atòmica, la de la caiguda del mur de Berlín i la de l’entrada dels aliats a la ciutat de París en la Segona Guerra Mundial. En aquesta ocasió, Frederic Pérez i Francesc Tàrrega van escollir la imatge del mur de Berlín per als seus escrits, mentre que Maria Guilera va deixar-nos a tots glaçats amb el seu relat “Ficción”, basat en la famosa imatge del petó d’un marine i una dona en l’arribada dels aliats a París, un text en què l’autora suggereix que no sempre el que és més evident és real.

Diverses frases d’escriptors catalans van servir per a desenvolupar el tercer exercici de la tarda: a partir d’aquelles conegudes cites, proposades per Maria Guilera als seus companys, els membres del taller havien d’escriure una postal al destinatari que triessin. Així, les sentències de Pere Coromines, Joan Fuster, Francesc Trabal o Manuel de Pedrolo van servir d’inspiració a Mercè Portabella, Alberto Lendinez, Rosmarí Torrens –el seu va ser un relat trist a partir d’una experiència personal– i Adrián Guerrero –amb un text que emprava el mot “cultura” com sinònim d’humanitat– en les seves creacions.

La darrera proposta del taller d’escriptura va ser idea d’Adrian Guerrero: escriure un text a partir d’una paraula o una frase de la pàgina 69 del llibre que cada participant llegia en aquell moment. En aquesta ocasió, els encarregats de mostrar els seus relats van ser Francesc Tàrrega –amb una aventura que va viure sent un infant amb el seu germà–, Maria Guilera –ella va escriure el seu text a partir de la primera frase de la pàgina 69 d’El último encuentro, de Sándor Márai– i Adrián Guerrero –que va escollir la frase del llibre Las Ensoñaciones del paseante solitario, de Jean-Jaques Rousseau.

Un moment de l'actuació d'Alma Simonne
Un moment de l’actuació d’Alma Simonne

I com que no només de literatura s’alimenta l’esperit de l’ésser humà, els responsables de “Tens la Paraula” van tenir l’encert de convidar la cantant Alma Simonne per a delectar el públic. D’aquesta manera, i amb l’única companyia del seu guitarrista, Simonne va interpretar tres cançons pròpies –Photograph, I’m not easy i Abuse– i una versió de Change the world, d’Eric Clapton, quatre intervencions amb què es va guanyar l’afecte del públic, que va acabar totalment entregat a la seva veu privilegiada, una veu acollidora que emociona amb una simplicitat esfereïdora. A més, els membres del grup de ràdio-teatre de l’Espai Jove Alós van donar el seu toc d’humor amb les seves intervencions, des de la seva performance radical sobre l’amor fins al celebèrrim gag dels Monty Python sobre les discussions, fortament aplaudit pels espectadors.

Un cop més, els responsables de “Tens la Paraula” van oferir una excel·lent vetllada a tots aquells que es van acostar al Palau Alós de Barcelona, i van demostrar que la cultura no necessita de grans noms ni d’una complexa infraestructura per a ser un entreteniment extraordinari: tan sols és necessària la imaginació i el talent dels escriptors participants. I el cert és que, d’això, al taller d’escriptura van sobrats.

Més informació: http://tenslaparaulabcn.blogspot.com.es/

Una conjunció mística i meravellosa, per Lluís Mauri i Sellés.

escanear0002La meva relació amb Tots els noms de Barcelona, l’opera prima d’en David Izquierdo, és tan misteriosa com la ciutat descrita i viscuda pels protagonistes d’aquesta novel·la.

Ell, el llibre, em va venir a buscar a la Llibreria Catalònia un matí de juliol de l’any 2012 quan era ben perdut a la recerca d’un bon regal per la meva fillola.

Va ser ell qui em va encisar amb la seva presència misteriosa i la seva sinopsi que em parlava d’una somniada llegenda sobre Barcelona. I és que, no feia pas massa, que havia llegit Javier Calvo i la seva deriva etimològica de Barcelona a Bàrkeno i d’aquí al manantial de Laie, la mare de tots els laietans.

Vaig comprar-lo doncs i el vaig regalar a la meva fillola, després d’empassar-me’l veloçment, captivat per les imatges destil·lades per llurs lletres.

Quan vaig saber que feien un concurs i en regalaven dos exemplars, no vaig dubtar a informar-me de la data en què s’havia inaugurat el Funicular del Tibidabo. Enviada la resposta, el misteri que acompanya el llibre va fer coincidir el seu lliurament amb el naixement de la meva primera filla, l’Eva. Vida eterna enfront dels mortals que tenim fills per eternitzar-nos.

376810_320820168010652_314400233_n(1)
El cim del Tibidabo a finals del segle XIX.

I me l’he tornat a llegir i hi he trobat nous matisos. Matisos i propostes que, un matí d’aquesta tardor, em van fer prendre el cuc de ferro per travessar la Mina Grott i prendre peu en un desert baixador que fa un grapat d’anys algú va posar als peus de la Budellera, amb la intenció de redescobrir el Puig de l’Àliga que, amagat sota les obres del Doctor Andreu, malviu entre l’oci infantil i el culte sagrat que l’il·lumina.

La font de la Budellera és pura màgia, un espai que després de la lectura objecte d’aquest escrit,  em transporta als temps en què la cabalosa riera devia baixar joliua i plena de vida com aquell altre riu que el bo d’en David homenatja en el seu relat.

Arrancat de l’indret per la màgia que m’hi ha endinsat, enfilo el camí del cim que, en aquestes hores primeres, és pau en estat sublim.

Seguint la tafaneria del cor, deixo el parc infantil i, amb un xic de neguit, m’endinso en el Temple expiatori que les salesianes regenten des de fa un centenar llarg d’anys.

Dins l’església – la nova, car la vella no l’he poguda visitar – em sento fatal. Potser suggestionat per la lectura, potser per la gent que és resant amb pregons i devots xiuxiueigs, potser per la foscor, potser per les imatges o pel silenci que, de tant en tant trenquen les passes d’un monjo  imaginat. El cas és que en surto aviat i respiro un xic l’aire fresc del Tibidabo més nostrat.

Tot seguit, enfoco la carretera de Vallvidrera i em desvio cap a l’Arrabassada on, com si em guiessin les passes d’algú que camina sota els meus peus, acabo baixant pel camí de Cal Borni, bec aigua d’una font que – no sé per què, em fa la sensació de fer-me etern – i, dubtant entre dues pistes que em portarien a la carretera de les aigües, el meu ocult guia em mena cap un corriol que, en clar descens i poques giragonses, em deixa al carrer d’Amalia Garcia, just al capdamunt del barri dels Penitents.

384348_361608057265196_1289115539_n(1)
El funicular del Tibidabo.

Llavors, en reconèixer les noves fesomies d’aquest barri, il·luminades sota les espelmes de l’Aibe i la Vireia, es fa la màgica connexió que em xiuxiueja que són els bruts que somnien els que em guien com un branquilló riu avall, fins a l’inici d’un delta gegant que, sota els Penitents, s’obra en aiguamolls i rieres que xopen de vida Barcelona entera!

Escrit per Lluís Mauri i Sellés

Tens la Paraula: un nou projecte cultural a Barcelona

En els darrers temps les notícies negatives se succeeixen dia rere dia; així, les retallades protagonitzen bona part dels informatius, d’elles no se’n salva res ni ningú, i la cultura no en podia ser una excepció. Tanmateix, en aquest present pessimista i incert, les petites iniciatives culturals, aquelles propostes modestes que neixen amb la il·lusió com a principal valor, permeten seguir mirant el futur amb esperança. I en aquest context, un grup d’intel·lectuals catalans ha decidit unir-se en una nova aventura sota el nom de “Tens la Paraula”, un projecte que pretén ser un espai obert a qualsevol iniciativa que vulgui fomentar esdeveniments culturals relacionats amb la literatura, les arts escèniques i els sectors audiovisuals, una interessant proposta que va ser presentada oficialment el passat 12 de maig al Palau Alós de Barcelona (Sant Pere més Baix, núm. 55).

L’origen de “Tens la Paraula” el trobem en el llibre Miscel·lània poètica (Cat Piton Edicions), un recull de relats i poemes signat per vuit autors –Dani Ferré, Gisèle Corboud, Adriana Barba, Jean Sapeau, Francesc Tàrrega, Maria Guilera, Frederic Pérez, Toni Gassó– que, sumats a l’editor Joan Grasa, són els membres fundadors d’aquest projecte, una iniciativa que pretén ser un referent en el món de l’escriptura i de les lletres en català. En resum, i segons les paraules de Grasa, en aquesta proposta “volem aglutinar a tota aquella persona que tingui inquietuds culturals o artístiques”.

Els principals objectius d’aquesta proposta són impulsar i promocionar l’ús del català com a llengua vehicular, i fomentar la creativitat i la capacitat narrativa i oral dels participants. Per això, el col·lectiu pretén constituir un espai on aquelles persones interessades en l’escriptura es puguin reunir per escriure, de forma conjunta, poesies, prosa, teatre, contes, etc. La intenció és que el grup es trobi setmanalment, i el resultat d’aquests encontres es representi al Casal de Joves Palau Alòs de forma trimestral; a més, els textos resultants d’aquests tallers es compilaran anualment en un llibre gràcies a la col·laboració amb l’editorial Cat Piton. El projecte, però, també preveu fer col·loquis i entrevistes amb gent de la cultura catalana, organitzar recitals, fer debats,…

En la seva desenfadada presentació, “Tens la Paraula” va reunir cinc actrius catalanes que van regalar píndoles del seu talent al públic assistent; així, els espectadors van gaudir amb els poemes de Joan Brossa recitats per Chuss Leiva, la representació d’uns fragments d’obres de teatre a càrrec de Mercè EspelletaComedia sin título, de Federico García Lorca– i Àngels BassasEl Comte Arnau i El Rei Lear, entre d’altres–, un article de Montserrat Roig (Totes aquestes menes d’amor) recitat per Mariona Casanovas –qui va explicar la seva presència en aquell acte “per la manera tan creativa que té el Joan Grasa de seduir-nos”– i l’actuació a capella de Mone (Mai donis per finit el temps de seduir-me, sens dubte un dels moments més màgics de l’acte). A aquestes actrius s’hi van sumar el grup de ràdio-teatre del Casal de Joves Palau Alòs, que havien gravat un gag dels Monty Python, i Pepe Rey, que va demostrar que aquest és un projecte viu –la seva intervenció no estava prevista– i va recitar Qué lástima, de León Felipe.

Finalment, la presentació va acabar amb tots els assistents (escriptors, actrius i públic) reunits en petits grups per tal de crear un poema de forma conjunta, en el que va ser un exemple de com aniran les properes cites amb totes aquelles persones interessades en participar d’aquesta magnífica proposta, un exercici intel·lectual que va permetre a tothom divertir-se i sentir-se partícip d’aquest esdeveniment que, esperem, tingui una molt bona rebuda i es converteixi en tot un èxit en els propers mesos.

____________________
Escrit per: Robert Martínez Colomé

Verkami: ¿Quieres ser un micro-mecenas de la obra Texere de Las Carmelas?


Clases de tango o pilates, cenas, participar en un documental o poder invitar a tus amigos a la representación de una obra en tu propia casa son algunas de las recompensas que se pueden obtener a cambio de apoyar un proyecto artístico independiente. No se trata de una ayuda sino de un intercambio. Ésta es la fórmula por la que apuesta Las Carmelas, la compañía de danza creada en 2008 por las argentinas Karen Mora y Eva Yufra, para lanzar su último proyecto: Texere.

Dicen que en tiempos de crisis, se potencia el arte y la imaginación. Así sucede en el caso de Las Carmelas, que en un momento en el que ser artista es aún más complicado, están más fuertes que nunca. Texere, su última creación, ha conseguido dos importantes metas: ganar el concurso Escena Nord de Barcelona y estrenarse con éxito el pasado 30 de Septiembre. Ahora el reto es que la obra siga adelante, que pueda llegar a más gente. Y para ello han apostado por Verkami, una web de financiación de proyectos artísticos a través de la suma de aportaciones individuales.

El “crowdfunding” o la micro-financiación colectiva no es un asunto novedoso, pero en un contexto donde las subvenciones desaparecen progresivamente, se convierte en un buen recurso. Eso sí, ya no es suficiente con pedir dinero a cambio de unas chapas. Las Carmelas han querido ir más allá proponiendo recompensas originales y participativas a cambio de pequeñas aportaciones. A partir tan sólo de 5 €- se puede recibir desde un CD con la BSO original de la obra hasta clases de tango o pilates, una cena argentina, participar en el documental en el que están comenzando a trabajar Las Carmelas o incluso disfrutar de un pase adaptado de la obra en tu casa.

Una vez lanzado el reto en Verkami, se tienen sólo 40 días para conseguir la cantidad de dinero fijada. El resultado: todo o nada. Si no se consigue todo el dinero, se devuelven las aportaciones de los mecenas. Se puede formar parte de este proyecto y escoger la aportación en este enlace.

La obra: Texere.

Texere es el fruto de un año y medio de trabajo e ilusión, logrando la integración de diferentes lenguajes artísticos y culturales. Se ha creado junto a un equipo de profesionales multidisciplinar y de estudiantes de la Escuela de oficios de Boca Nord.

Tejer, proviene del latín “Texere”, palabra que inspira una obra de danza-teatro que gira en torno a un concepto que quizá suene algo abstracto pero que todos en algún momento experimentamos: la no pertenencia. Texere habla de identidades que se dividen, desdoblan y entretejen. Moviéndose en esa frágil frontera entre ser diferentes e iguales, intentando seguir patrones y encajar.

Texere nace con la intención de favorecer la integración social y la diversidad. No es una obra de crítica pero sí invita a la reflexión planteando el cuestionamiento de roles en la sociedad. La obra habla de la importancia del contexto, de cómo éste define tu “pertenencia”, de la presión de la imagen y de la necesidad de encontrar un patrón o un rol en el que encajar y en el que sentirnos integrados. Pero Texere no se basa en un discurso moralista, el lenguaje de Texere es el de la danza, el de la fuerza y el del fluir de los cuerpos. La magia de Texere es decir muchas cosas sin decirlas, de una forma bella y armoniosa. Es una obra para diferentes tipos de público porque Texere habla de todos: todos nos movemos, nos desplazamos y en algún momento… dejamos de “pertenecer”.

¿Por qué convertirse en un “micro-mecenas”?
Porque en un momento de crisis general, el arte es recibido como una burbuja de oxígeno. Porque la sociedad necesita manifestaciones artísticas que inviten a la reflexión y al cuestionamiento. Porque el “crowdfunding” permite a las personas involucrarse en el proceso de la obra, transformándola en algo de todos. Y porque gracias al apoyo de la gente, los artistas independientes pueden mostrar su trabajo.

Ser un mecenas está de moda!!

Próxima función de Texere:
Viernes 18 de noviembre en el Centro Cívico de Les Corts.

Dirección general: Las Carmelas
Danza e Interpretación: Karen Mora y Eva Yufra
Asistencia de dirección y Diseño de Producción: Raimundo Morte
Dirección Teatral: Ana K. García
Música original: Corentin Sauvetre
Escenografía: Peggy Deusch y Pablo Silicz
Vestuario: Susanna de la Fuente, Patricia Fernández, Meri Torralba y Ariana Aceves

Más información:
Comunicación: Ahinara Bascuñana: 600 32 11 85 / ahinarabl@gmail.com
Facebook
Web
Proyecto en Verkami

Festival Paso de Zebra, barrio del Raval, 17 y 18 de junio de 2011.


Los próximos días 17 y 18 de junio se celebra una nueva edición del Festival Paso de Zebra, un evento cultural y de moda original, un punto de encuentro de artistas de diferentes rubros como diseñadores, músicos y pintores. Las calles Carretes y Vistalegre se cubrirán de 400 metros de alfombra donde diseñadores expondrán sus creaciones y donde se llevarán a cabo diversas demostraciones, performances artísticas y de moda.

Debido al éxito extraordinario que tuvo el último Festival Paso de Zebra, este año Muchafibra vuelve con muchas propuestas más. Los días 17 y 18 de junio, desde las 10 am hasta las 10 pm, tendrá lugar la 2ª edición del Festival en las calles Carretes y Vistalegre del barrio del Raval, corazón tradicional de las influencias artísticas y underground de Barcelona. Con este Festival se busca difundir un ambiente bohemio donde el civismo y la armonía gobiernen, dinamizar la parte artística del barrio y promover su desarrollo económico y social.

Este Festival se caracteriza por contar con un programa rico en contenido artístico e innovador. Entre los artistas y performances que participarán se destacan diseñadores de moda, 10 artistas del graffiti, bailarinas, señoras mayores que van a tejer, La “Sasteatrería“, muestras de pinturas, exposición de imágenes del barrio, poemas y monólogos, mini Paso de Zebra para los niños, música en directo, y mucho más.

En la organización del festival participan dando su apoyo diversos colaboradores del barrio y de la ciudad: los peluqueros Podame, Elisava (escuela de moda en Barcelona), Virginie Verrier, Lempica, Fernandez, Taller Paloma, Atelier Grima, Casal d’Infants, Freedonia, La Poderosa, Sida Studi, El Colmado y A Casa Portuguesa. Además, este año también se posicionan El Ayuntamiento de Barcelona, Raval sud, Heineken y TMB como primeros patrocinadores.

El festival es una oportunidad para todos de poder demostrar sus talentos artísticos y nutrirse con nuevas formas de cultura.

Desde el año 2006, Muchafibra trabaja como un Centro de Experimentación y Producción Textil para diseñadores (ubicado en la Calle Carretes 13, Barcelona). El taller ofrece sus espacios y presta sus servicios para que los diseñadores puedan desarrollar nuevas creaciones con la ayuda de maquinaria y herramientas de última generación. Asimismo, el Ayuntamiento de Barcelona brinda su apoyo a este movimiento a través de subvenciones que permiten a Muchafibra dictar cursos para involucrar a las trabajadoras sexuales y a las señoras mayores en el mundo artístico. Su directora, Virginie Verrier, ha dedicado todo su conocimiento y experiencia para alcanzar estos objetivos. A través de Muchafibra, se busca impulsar el barrio del Raval, explotar su potencial y ofrecer a los vecinos un nuevo espacio de encuentro cultural desde el diseño y el glamour.

Programa del Festival Paso de Zebra 2011.


Más información:

Blog: pasodezebrafestival.blogspot.com
Facebook: pasodezebrafestival
Teléfono: 935 665 157
Mail: pasodezebrafestival@gmail.com

La Vall de les fades


Avui us presentem a CULTURALIA La Vall de les fades, una activitat jove que pretén fer-nos connectar amb la felicitat i el nostre jo intern per fer-nos gaudir una mica més de la vida.

LA VALL DE LES FADES.

La Vall de Les Fades neix amb la intenció d’extreure de l’interior de cadascú la felicitat que porta amagada.

A La Vall de Les fades volem donar els instruments i els recursos necessaris per descobrir un camí on ens sentirem alegres i identificats amb nosaltres mateixos mitjançant tècniques lúdiques, pedagògiques i terapèutiques a l’abast de tothom. Som una iniciativa de creació recent amb l’objectiu de proporcionar una dimensió diferent a la nostrA consciencia i per això, oferim un ventall de tallers per aconseguir-ho.

Dintre de La Vall de Les fades hi ha altres branques que oferim com és la producció d’espectacles, teatre, titelles, música, etc… I per altre banda també toquem una branca dins de l’àmbit de l’art com son quadres pintats amb acrílics i murals infantils, i un altre com es l’artesania.


Components de La Vall de Les fades.

Angelique Soto: Faig de professora de teatre, pinto il·lustracions, quadres i murals, escric un llibre sobre la meva filosofia de vida i l’art teràpia és una de les meves passions, ajudar als demés a connectar amb el seu interior a través del riure, la música, els jocs, etc… és fantàstic!

Tinc 36 anys i per molt que estudio l’esser humà, em dono compte que no sé res… només sé que no sabem qui som, fins que som valents per descobrir-ho. Viure es l’aventura més excitant que hi ha: siguis valent!

Elisabet Funes: Faig tallers d’artesania treballant la majoria de vegades amb materials reciclats; sessions de relaxació, meditació i de treball en grup, per ajudar a connectar amb el nen i la nena interior que tots portem dins. Sempre connectant amb les necessitats des del cor que són les de donar i compartir tot l’amor que porto a dins.

Per qualsevol consulta o informació addicional podeu contactar amb nosaltres a:

Mail: lavalldelesfades@gmail.com
Facebook: facebook.com/vallfades
Telèfons:
Elisabet Funes 633388036
Angelique Soto 673130458