S’ha de ser valent i agosarat per portar a l’escena teatral la adaptació de Cantando bajo la lluvia, un dels grans musicals de l’època daurada de Hollywood. Però aquí estem, asseguts al Tívoli, amb les espectatives molt i molt altes per veure la visió del clàssic que Àngel Llàcer i Manu Guix ens proposen.
La aposta és reformular amb una visió més irònica, amb tocs d’humor i gags que fan homenatge a escenes de diferents clàssics com «A night at the opera». És en general un homenatge i seguix una línia continuista amb el musical protagonitzat per Fred Astaire i Ginger Rogers i que narra una història d’amor dels anys 20 del segle passat, quan s’obria pas el cinema sonor.
La seva ambiciosa proposta, a jutjar per la reacció del públic ha estat gairebé perfecta. Tot i que l’espectacle te una bona qualitat, en alguns moments m’ha semblat lent.
A continuació anem a desgranar una mica cadascun dels aspectes que més m’han agradat.
Destacaria l’orquesta, els 17 músics que van aconseguir des de la primera nota de l’obertura fer callar el públic i captivar-lo. Crec que és un personatge principal més. La sincronització perfecta amb els actors demostra que ells són part de l’escena.
Llàcer segueix amb força fidelitat la pel·lícula, però s’alia amb la tecnologia, les projeccions, per crear escenes genials que et porten al cinema mud dels anys 20.
Personalment, m’hagués agradat que el text fos en català i que si no hi havia més remei que traduir alguna icònica cançó de l’anglès, per allò de fer més entenedora la trama, també fos amb la nostra llengua, però suposo que tot és qüestió de voluntat. I si l’obra ha de fer gira per fora de Catalunya, s’havia de fer un altre esforç econòmic per la feina de tornar a traduir-ho al castellà.
Un dels plats forts d’aquest musical optimista i vital, és precisament aquesta energia positiva que transmet al públic, que pica de mans per acompanyar el ritme de les cançons o son convidats a interactuar amb Mireia Portas en les escenes de dicció.
Pel que fa a l’actuació dels personatges, penso que s’han deixat endur una mica per la forma de gesticular de les pel·lícules dels anys 20. És a dir, els trobo exagerats, amb el to i els gestos. A mi em posa nerviosa tanta solemnitat ja que em recorda al teatre amateur, on tot i la bona voluntat dels actors, no acaben de ser creïbles. Però com tot, és qüestió de gustos, perquè quan alguna cosa em grinyolava, girava el cap i observava la reacció del públic, i els veia totalment enganxats a l’escena.
Pel que fa a les interpretacions, per mi el que és deixa la veu, els peus i la suor a l’escenari es Ricky Mata. Que juga perfectament en totes les escenes amb l’espectador, i diu en veu alta el que tots estem pensant, fent de el nostre «Pepito grillo» col·lectiu.
I en la part femenina, em decanto per Sylvia Parejo, amb la seva intervenció de «Beutiful girl» al primer acte, amb una gran qualitat vocal i escènica. Magnifica.
L’Escenografia d’Enric Planas i tot l’equip tècnic d’Agustí Custey potser són els grans guanyadors de la nit. Parlàvem abans que els músics eren un personatge més que t’acompanyava durant tota l’obra, però no podem obviar la gran qualitat escenogràfica que ajuda a l’espectador i als personatges a portar un ritme constant que et fa estar entretingut, gaudint de cadascun dels canvis coreografiats a la perfecció. Estem parlant de 23 actors i ballarins , 29 músics en directe, 190 canvis de vestuari, 75 canvis d’escena i a més un tanc amb 1000 litres d’aigua, i gestionar això amb dos passes en cap de setmana té la seva dificultat.
«Cantando bajo la lluvia» se represent en el teatre Tívoli del del 15 de setembre al 28 de novembre de 2021.
Direcció: Àngel Llàcer
Interprets: Ivan Labanda, Diana Roig, Ricky Mata, Mireia Portas, José Luis Mosquera, Oriol Burés, Clara Altarriba, Bernat Cot, Bittor Fernández, Miguel Ángel Belotto, Júlia Bonjoch, Sylvia Parejo
Autors: Betty Comden y Adolph Green
Traducció i adaptació: Marc Artigau
Direcció musical: Manu Guix y Andreu Gallén
Lletres: Arthur Freed
Música original: Nacio Herb Brown
Bailarins: Diana Girbau, Empar Esteve, Sara Martín, Carmen Soler, Clara Casals, Adrián García, Marc Sol, Albert Escobar, Pablo López, Julia Saura Chema Zamora
Escenografía: Enric Planas
Iluminació: Albert Faura
So: Roc Mateu
Vestuari: Míriam Compte
Coreografía: Myriam Benedited
Horaris i preus: Página Grup Balañà
Duració: 2 hores i 30 min
Idioma: castellà
NOTA CULTURALIA: 8,5
——
Teresa Gilisbars
Culturalia 