Archivo de la categoría: Culturoscopia

Un espai per a les llibreries, les editorials, els teatres, el món del cinema i l’audiovisual, la música, el turisme cultural, els museus…

Entrevista: Llibreria Calders, al barri de Sant Antoni de Barcelona.

Calders

De la mà d’Isabel Sucunza i Abel Cutillas, l’abril de 2014 naixia la Llibreria Calders, un nou punt de trobada per a lectors, escriptors, editors i altres lletraferits desitjosos de sacsejar culturalment el barri de Sant Antoni de Barcelona. Culturalia ha volgut parlar amb un dels socis de l’establiment, l’Abel, per a conèixer la seva valoració d’aquest primer any, descobrir les dificultats dels inicis de tot projecte, saber la seva opinió sobre l’ofici del libreter en l’actualitat i, per descomptat, xerrar sobre llibres.

La Llibreria Calders té poc més d’un any de vida. Quin balanç feu d’aquest primer aniversari?

El balanç és positiu en molts aspectes, hem tingut una molt bona rebuda, el barri ens ha respost molt bé, molta gent vol col·laborar amb nosaltres… Estem molt satisfets, el que passa és que una llibreria és un negoci difícil de per si, amb uns percentatges complicats, i patim les dificultats econòmiques pròpies de tot començament, però, en línies generals, sí, estem molt contents.

Iniciar qualsevol aventura cultural en temps de crisi és més aviat un acte de fe i gairebé heroic. ¿Aquest és un bon moment per emprendre un projecte com aquest?

Això és tan relatiu… La veritat és que no depèn tant del temps o del moment, sinó de l’estructura com muntes les coses, no? És a dir, de ser conscient del punt en què està el mercat, de l’economia real d’una llibreria… Crec que els pròxims anys les coses estaran més o menys iguals, i per tant no tenia sentit esperar. Per dir-ho d’alguna manera, més que el moment és l’oportunitat.

La vostra experiència com a llibreters es reduïa exclusivament al teu pas per La Central.

Sí, vaig treballar a La Central del carrer Mallorca. Aquest era el nostre únic bagatge en una llibreria, cert, però els dos ens dediquem al món del llibre des de fa deu anys: tots dos hem publicat, hem col·laborat amb editorials, la meva sòcia treballa en una editorial i també ho ha fet en la producció de programes sobre literatura de TV3… Fa molts anys que treballem en l’àmbit del llibre, però la veritat és que només jo havia treballat dos anys a La Central, que no és poca cosa: és una bona formació en una bona llibreria.

És evident que el nom de la llibreria té molt a veure amb la seva ubicació -Passatge Pere Calders, número 9-, però ¿hi ha alguna cosa més rere aquest nom?

Fa uns anys van dedicar aquest passatge a Pere Calders, que era del barri i vivia aquí al costat. Quan vam trobar aquest local ni tan sols ens vam plantejar escollir un altre nom perquè aquest era evidentíssim: en primer lloc, perquè un nom d’escriptor en una llibreria és un fet que em sembla molt normal, i després perquè Pere Calders és un dels escriptors de referència, tant d’aquest país com nostre, és un autor a qui és molt fàcil apropar-s’hi.

Us definiu com “una llibreria especialitzada en llibres”.

Això tan sols és una broma privada: simplement la gent ens preguntava en què ens especialitzaríem, i aquesta era la nostra resposta perquè la idea era fer una llibreria clàssica, generalista, amb les seccions habituals.

Què té la Llibreria Calders que no tinguin les altres llibreries? Quin és el vostre fet diferencial?

Doncs no ho sé, crec que som una llibreria molt normal. Potser el que ens defineix és que intentem fer moltes activitats, presentacions, xerrades… Per les nostres pròpies dinàmiques li donem molta importància a aquestes activitats, però no volem inventar-nos res, com a llibreria intentem ser una llibreria generalista, bàsica, amb una bona selecció de literatura, amb algunes seccions d’assaig, i ja està.

IMG_20150826_171733Quin creus que ha de ser el paper del llibreter al segle XXI? Ha canviat en referència al passat?

Sí, suposo que sí, però al final el llibreter només és un intermediari, algú que ha de portar al públic un producte que li interessa. Simplement és un botiguer que coneix una part del mercat perquè es dedica a això i la ofereix a la gent que vol comprar els llibres. Aquesta és la base, i estructuralment segueix sent la mateixa des de sempre, amb lleugeres modificacions perquè els temps han canviat i els gustos de la gent també, però l’ofici bàsic és el mateix.

Actualment el llibre en format paper competeix amb el digital i les noves tecnologies. ¿Com és la vostra relació amb el llibre electrònic?

No, això és mentida, aquesta pregunta és de fa deu anys… El llibre electrònic no existeix, de fet no ha existit mai; jo crec que no, vaja, jo no n’he vist mai cap i no crec que existeixi. Això és una broma del passat que ja s’ha acabat.

La Llibreria Calders és present a Facebook i a Twitter. ¿Com és la vostra relació amb les noves tecnologies i les xarxes socials? ¿Us beneficien en el vostre negoci?

Són molt importants perquè, al final, la comunitat de gent a qui li interessen els llibres en aquesta ciutat és una comunitat més o menys limitada. La gent del món del llibre -escriptors, editors, públic…- és una comunitat molt activa, molt fèrtil i molt interessant, i les xarxes socials serveixen per estar en contacte i socialitzar-te millor i amb més facilitat, i això està bé, a nosaltres ens funcionen i hi prestem molta atenció.

Què busquen els lectors a la vostra llibreria? ¿Quins són els tipus de llibres que més veneu?

Crec que la gent cada vegada està més interessada en el llibre de fons, és a dir, el llibre que es ven és el que saps que és infal·lible, que sempre ha estat aquí, llibres que tots hem llegit i ho continuarem fent, sobretot els clàssics de la literatura, assaig, també novetats interessants, autors que van cobrant rellevància… Bàsicament la gent el que ve a buscar aquí és, per dir-ho d’alguna manera, literatura respectable, però no és exclusiu de la nostra llibreria.

A la llibreria teniu un petit escenari, ideal per a presentar diferents activitats culturals. De quin tipus?

Des del començament teníem la idea de ser una llibreria activa, fer presentacions i activitats similars, i abans de veure el local ja teníem pensat reservar-hi un espai específic i que no interrompís la llibreria mateixa. I vam reservar aquest espai, que ens va molt bé i és un lloc que ens ha donat molt bones tardes.

Quines activitats teniu previstes per a les properes setmanes?

A partir de setembre farem gairebé un acte diari. A la segona quinzena de setembre dedicarem una setmana a la literatura txeca; coincideix amb el centenari de La metamorfosi, de Franz Kafka, i juntament amb editors i amb un centre txec dedicarem quatre o cinc dies a la literatura d’aquell país. Després donarem continuïtat a la setmana de la literatura argentina (la primera sessió va ser al març). A part d’això, continuarem fent presentacions de llibres, recitals…

Per acabar, recomana’ns algun llibre que hagis llegit darrerament i t’hagi interessat especialment.

Només un? [Pregunta mentre es dirigeix a les taules on exposa els llibres]. És molt important que s’hagi traduït al català l’Alfred Jarry (Gestes i opinions del doctor Faustroll, patafísic). També són molt bons els dos premis Llibreters (Gegants de gel, de Joan Benesiu, i Reparar els vius, de Maylis de Kerangal). Finalment, recomanaria La vida lenta, els diaris inèdits de Josep Pla.

Llibreria Calders: Passatge Pere Calders, número 9

Horari: de dilluns a divendres, de 10:00 a 21:00. Dissabte i diumenge, d’11:00 a 21:00 h

____________________
Escrito por: Robert Martínez

Entrevista: Eugènia Broggi, editora al front de L’Altra Editorial.

logo-altra-editorial

A mitjans de 2013, Eugènia Broggi decidia tancar la seva etapa com a editora dins el Grup 62 amb la ferma convicció d’emprendre un nou projecte editorial, un nou segell que publicaria ficció basant-se en els seus gustos com a lectora. Broggi va necessitar només uns mesos per donar forma a la seva idea, i el mes de febrer de 2014 naixia L’Altra Editorial, una editorial que, amb només un any de vida, s’ha fet un lloc en el sector. Culturalia ha volgut parlar amb Eugènia Broggi per conèixer la seva valoració d’aquests primers mesos, però també per saber com ha afectat la crisi econòmica al món editorial, escoltar els seus consells sobre emprenedoria, els seus plans de futur i, sobretot, per xerrar de la seva gran passió: la literatura.

L’Altra Editorial neix a principis del 2014. ¿Com valoreu el vostre primer any d’activitat?

Realment estic molt contenta perquè amb només un any hem aconseguit que la visibilitat dels nostres llibres sigui enorme, tot un èxit d’acollida des del primer dia per part de llibreters, periodistes i lectors. D’altra banda, diuen que els primers dos anys són més fàcils perquè acabes d’arribar i estàs més de moda, i el difícil és aguantar a partir dels tres anys, però ara per ara estic súpercontenta, amb ganes de publicar més autors catalans (de moment n’he fet només tres) per anar equilibrant els autors de fora amb els d’aquí. A més, un dels èxits que més em satisfà és que hem venut els drets de publicació als Estats Units de la nostra primera novel·la (Els nois, de Toni Sala).

¿Quants llibres teniu en cartera i quants teniu planejats en un futur proper?

Malgrat que la meva idea és fer-ne uns deu o dotze a l’any, aquest primer només han estat vuit; la previsió d’enguany és editar-ne sis al primer semestre i quatre o cinc més de cara a la tardor. Tot just ara acabem de publicar Joc i distracció, de James Salter, en quinze dies tindrem a les llibreries el Premi Documenta (el recull de contes Puja a casa, de Jordi Nopca, que en castellà publicarà Libros del Asteroide) i a finals de mes arribarà un llibre que em fa molta il·lusió i que serà bo per a l’editorial: el primer dels sis volums que el noruec Karl Ove Knausgård ha escrit sobre la seva pròpia vida, un autor –conegut com el “Proust noruec”– amb una visió bastant fosca del món que ha sublimat el que s’anomena “la ficció del jo”. En aquest sentit, poc a poc ens anem expandint cap a fora, i això sempre és saludable.

L'editora Eugènia Broggi
L’editora Eugènia Broggi

Aquest és un bon moment per endegar una nova editorial?

El nostre és un sector tan fràgil que ha estat en crisi permanentment; ara la crisi és col·lectiva i, òbviament, ens afecta més perquè tothom la pateix, i aquest fet ens ha anat restant lectors. Per tant, en aquest sentit no crec que sigui un bon moment, no, però, al mateix temps, penso que si per a tu és un bon moment, acaba sent l’ideal: per a mi, a nivell vital, era el moment perfecte, i això es nota en l’energia que puc dedicar al projecte, li dóna l’empenta necessària. Potser fa vuit anys hagués estat millor, però aleshores jo tot just començava i hauria estat impossible. En definitiva, per a mi trobo que sí, aquest és un bon moment.

Per què vau decidir batejar aquest projecte amb aquest nom?

La veritat és que sempre intentem reflexionar sobre els noms, però sovint tenen més a veure amb detalls irrellevants; en el meu cas tenia molt clar que volia un nom català que la gent pogués dir fàcilment, però que no fos una broma privada o massa sofisticada, i a la fira de Londres vaig tenir una trobada amb una editorial anomenada Other Press, em va fer gràcia i així es va quedar.

En l’actualitat es parla molt de la globalització. ¿Hi ha espai per a les editorials petites o noves dins d’aquest mercat global?

Sí, perquè el fenomen de la globalització està més vinculat amb els primers anys del 2000, i ara, justament per lluitar contra aquesta globalització, estem tornant a les botigues petites de discos, al consum de proximitat, el quilòmetre zero… Tot això també és extensible als llibres, és evident que gràcies a aquesta globalització tenim accés a la cultura de tot el món, però alhora crec que la gent comença a centrar-se més en les coses petites. Òbviament tens productes prefabricats a tot arreu, però ara la demanda de coses fetes d’una manera més acurada torna a ser important.

Com aconseguiu donar visibilitat als vostres llibres?

Els llibreters i els periodistes em coneixen de fa molts anys, ja teníem una relació de complicitat i estaven més disposats a donar-me una petita empenta. Les xarxes socials també ens han ajudat, a mi no m’agraden gens ni m’hi sentia còmoda, però crec que finalment hem trobat el nostre lloc en elles, fins i tot hi hem organitzat un concurs per celebrar el primer any que ha tingut una enorme participació. D’altra banda, crec que les nostres cobertes ens han ajudat a distingir-nos de la resta, són molt visibles i destaquen amb facilitat, i també ens ha jugat a favor el fet de publicar el Premi Ciutat de Barcelona atorgat a Toni Sala. A veure si aguantem!

A quin públic potencial us dirigiu?

Ho vaig estar pensant quan feia el pla d’empresa, però és difícil definir-ho perquè hi ha qui considera que els meus llibres són difícils, depriments o angoixants, i això fa que ja el públic es redueixi bastant. A mi em semblen llibres súperaccessibles. Tenia clar que no volia fer res sofisticat, ni elitista ni pretensiós: volia fer novel·les per a gaudir, intentar ser exigent i alhora fer bona literatura que arribés a molta gent (tots els editors del món et diran el mateix), però potser el meu és un gust molt concret amb certa tirada cap a coses una mica més fosques. Aquesta és la línia que tinc al cap, i m’agradaria tenir un públic molt ampli, estic segura que ho és, però pels inputs que rebo sembla que és més masculí que femení; pel que fa a la franja d’edat, no queda clar, és més variada i hi podem trobar des d’una persona de vint anys molt precoç o molt lletraferida a gent al voltant dels seixanta.

L'altra_editorial_llibresCom és la vostra relació amb internet, les xarxes socials i el web 2.0?

Al principi volia adaptar al mercat del llibre iniciatives pròpies de les discogràfiques, com ara intentar oferir, amb el llibre físic, una descàrrega del llibre digital, i d’aquesta manera promoure’l (així ho està fent l’editorial Malpaso) perquè estaria molt bé tenir e-books, però logísticament era massa complicat i no he tingut temps d’organitzar-ho. Pel que fa a les xarxes socials, com us deia abans, ens han funcionat molt bé, ens han permès tenir un diàleg més proper amb lectors i llibreters, de tant en tant apareixen debats al Facebook que d’una altra manera no tindríem. Per tant, de moment la valoració és bona, i la intenció és ser molt present a les xarxes i en un futur proper fer e-books.

Hi ha algun autor o llibre que us hagi fet especial il·lusió publicar?

Ara per ara, tots els llibres que he publicat m’han agradat de la mateixa manera, i seria molt difícil citar-ne només un; potser en aquest moment et diria Karl Ove Knausgård perquè és el que estic acabant de tancar, però seria fals perquè fa quinze dies t’hauria dit el llibre de Jordi Nopca. Sentimentalment potser destacaria els dos primers (L’última nit, de James Salter, i Els nois, de Toni Sala) perquè van ser els primers que van confiar en L’Altra Editorial quan només era una idea, però també m’encanta el Premi Documenta perquè ofereix una plataforma per a noves veus. Per tant, a tots els hi trobaríem una característica positiva o especial, per això me’ls estimo a tots igual, i recalco que és un fet important perquè com a editor potser no ho podré dir d’aquí uns anys, però ara sí que estic molt orgullosa dels deu llibres publicats, m’han apassionat, i això em fa sentir especialment contenta.

Com a emprenedora, ¿podries donar algun consell a aquells que vulguin posar en marxa una nova editorial?

Dos anys abans de començar ja tenia clar quina mena d’editorial volia fer. Fa molt temps que treballo en aquest món (des del 2004), per això recomanaria que sàpigues de què parles, que tinguis clar on et fiques, que coneguis bé l’ofici i que tinguis una xarxa de contactes. També hi fa molt la passió i l’entusiasme que hi poses, sona a llibre d’autoajuda, però és essencial. He tingut molt poc temps per equivocar-me, però, a banda de coses pràctiques tipus comprar una impressora –“No la compreu!”, diu entre rialles–, no em penedeixo de res; a més, dels errors també se n’aprèn, s’ha de tenir sempre una actitud positiva. En definitiva, passió i optimisme! La part més dura de l’emprenedoria és que estàs molt sola, el dia a dia és més complicat, has d’estar molt segur del que fas i necessites una empenta interior forta. A mi m’agradaria tenir un equip aquí, físicament, però de moment és impossible i està repartit: la Laia m’ajuda amb el tema de la difusió i xarxes socials, tinc uns consellers/amics del món editorial que m’ajuden a resoldre dubtes, el maquetador i finalment els dissenyadors de coberta.

____________________
Escrit per: Robert Martínez i Jorge Pisa

Entrevista: Babèlia Books & Coffee, una llibreria-cafeteria a l’Eixample de Barcelona.

Babelia_00

Ara fa dos anys, dues amigues –la Berta i la Louise– van decidir emprendre una nova aventura professional inaugurant Babèlia Books & Coffee, una acollidora llibreria de segona mà on els clients també poden degustar cafès i rebosteria local i internacional. Avui, a “Culturoscopia” us volem presentar aquest petit local del carrer Villarroel, i per això hem parlat amb elles sobre els seus inicis al capdavant de Babèlia, però també sobre llibres de segona mà, sobre el seu model de negoci i les activitats que ofereixen periòdicament als seus clients.

¿Com arriben dues amigues del món audiovisual a dirigir un projecte de caire cultural com Babèlia? L’audiovisual sembla un camp més adient per a la innovació i l’emprenedoria que no pas la cultura, no creieu?

Ens vam conèixer treballant a una productora de cine i TV. Les dues fèiem feines d’oficina, gestió de projectes, subvencions, ajudes, etc. Ens agradava molt veure créixer un projecte, des de l’inici, veure’l néixer, créixer, i sortir a la llum, a les pantalles. Les dues somiàvem en que aquests projectes fossin nostres, idees pròpies; està bé ajudar a altres projectes, però ens encantava la idea de fer quelcom propi.

Definiu què és Babèlia. És més una llibreria o una cafeteria? ¿Quin és el vostre model de negoci?

La idea inicial era que cafeteria i llibreria fossin 50 %, però amb el temps ha anat essent la cafeteria qui porta gran part dels beneficis i del negoci. Aquest any ens hem proposat que la llibreria tingui més pes, estem pensant en buscar una línia més clara d’oferta, per exemple oferir més literatura en anglès, principalment, i en altres llengües estrangeres. També ens agradaria buscar traduccions de la literatura catalana en altres idiomes, estem buscant. Després hi ha la part cultural: les exposicions, els clubs de lectura, les xerrades, els tallers… tot això també volem fomentar-ho, la llàstima és que la cafeteria ens treu molt de temps.

¿Quin sector és la vostra competència directa: les cafeteries o les llibreries?

Ara mateix les cafeteries, el client encara ens veu més com a cafeteria que com a llibreria, però a poc a poc.

Babelia_01¿Penseu que teniu una clientela diferent a la que pot tenir una llibreria o cafeteria convencional?

Sí, segurament. La veritat és que estem encantades amb la nostra clientela, mai hem tingut cap problema, tothom és molt amable, obert, i tranquil. Suposem que la tranquil·litat que oferim crida a gent tranquil·la, que busca un lloc on hi hagi calma i se senti a gust, sense problemes.

Per què opteu per oferir llibres de segona mà i en diferents llengües?

Un dels somnis de la Louise era tenir una llibreria de segona mà en anglès, a Barcelona se’n troben poques. La idea va créixer una mica més, i vàrem decidir que l’oferta fos principalment en català, castellà i anglès a parts iguals, i, en menys quantitat, altres llengües com el francès, l’italià i l’alemany.

Com aconseguiu els exemplars?

Els hem aconseguit de diferents maneres. En un principi vàrem comprar lots aquí i a Irlanda; ara comprem a particulars que s’acosten a nosaltres. Oferim el 50% del PVP en crèdit de cafeteria o llibreria, o un 25% en efectiu.

Com us heu adaptat a les noves tecnologies? ¿Esteu actives a les xarxes socials? Us beneficien en el vostre negoci?

Nosaltres intentem ser actives a les xarxes, tenim compte de Facebook, Twitter, Tumblr, Instagram… però qui ens ajuda realment, i dels qui estem molt agraïdes, són els bloggers i la gent interessada a escriure sobre nosaltres, a fer fotos i penjar-les, recomanacions al TripAdvisor, Yelp o Foursquare.

???????????????????????????????Què us va portar a combinar gastronomia catalana i anglesa? Hem vist que oferiu sandvitxos amb noms d’escriptors. ¿Quin criteri heu seguit per associar-los? Quins són els vostres preferits?

Cap de les dues som cuineres professionals, estem a anys llum de ser-ho, però sí que som grans llamineres. Sabem cuinar i preparar el que hem menjat sempre, el que fem a casa. De fet, ara mateix estem treballant en una nova carta, amb més oferta anglosaxona, sobretot irlandesa, amb productes com l’Irish soda bread o les baked beans. Pel que fa als sandvitxos, era una manera que vam creure original de presentar-los, segons els ingredients buscàvem una nacionalitat i després un escriptor. També n’estem buscant de nous, després de dos anys ja els tenim molt vistos i tastats.

Què busquen els lectors a la vostra llibreria? ¿Hi ha algun tipus de llibre que tingui més sortida que d’altres?

A Babèlia ve molt d’angloparlant buscant oferta de segona mà. El que sempre surt són els clàssics, tant moderns com antics; els més recents i els últims best sellers.

Quines activitats paral·leles organitzeu al vostre local? ¿En teniu alguna prevista pels propers dies?

Tenim dos clubs de lectura permanents des de fa quasi dos anys: l’English Book Club i el Club de Lectura de Novel·la Gràfica i Còmic. Per exemple, aquest dilluns 17 de novembre, a l’English Book Club, que porta la Louise, parlarem de “The French Lieutenant’s Woman”: la gent ve amb el llibre llegit i la conversa és en anglès. Després tenim altres tallers que no són propis, que organitzem amb altres entitats, com el “Read and Play in English” amb Barcelona English Garden, dirigit a nens de 3 a 10 anys, o un taller sobre Perspectives Feministes que ens van proposar i ens va semblar interessant. Totes aquestes propostes les trobareu al web i al Facebook.

Babèlia Books & Coffee
C/ Villarroel 27, 08011 Barcelona
De dilluns a divendres, de 9:00 hores a 21:00
Dissabte, de 10:00 a 14:00 i de 17:00 a 21:00
Diumenges tancat.
Web: http://babeliabcn.com/

Entrevista: Xavier Vidal, luthier al capdavant de “Xavier Vidal i Roca Luthier”

Xavier Vidal i Roca Luthier_1

Avui a “Culturoscopia” volem conèixer la feina dels luthiers del segle XXI, i ho farem entrevistant a Xavier Vidal i Roca, un professional amb gairebé quatre dècades d’experiència en l’elaboració i restauració d’instruments musicals de corda (violí, viola i violoncel). Hem parlat amb ell i amb Marc Arcas, responsable de la secció web, per a veure com una professió que mira al passat pot sumar-se, també, als nous temps i obrir la porta a les noves tecnologies.

Trenta-sis anys d’experiència com a luthier i vint-i-vuit amb el teu propi taller i botiga. Parla’ns una mica de la teva trajectòria professional.

Amb disset anys vaig decidir fer una activitat manual però amb un punt artístic, i em vaig interessar pels instruments de música. En aquella època es va començar a introduir la música a les escoles (primers anys de la democràcia), a tenir cura de la cultura i de l’aprenentatge musical a les escoles, i la guitarra tenia molta força gràcies a la Nova Cançó i la cançó protesta; per això, al taller on vaig començar compaginàvem la construcció d’instruments d’arc amb la feina de guitarra. De seguida, però, vam optar per l’especialització i ens vam centrar en el violí, la viola i el violoncel. Personalment, m’he dedicat sobretot a la restauració, però la botiga m’ha exigit dedicar energies a proveïdors, als accessoris,… A més, des del principi hem tingut una mentalitat molt innovadora, treballant amb criteris de qualitat, tenim un taller de contemporània, representem a luthiers contemporanis de tot Europa, hem anat seguint les tendències i els moments, ens hem anat adaptant, i durant una època també compràvem instruments antics a França i els restauràvem per a oferir-los als estudiants de grau mig. Actualment tenim un taller de restauració de qualitat i nivell, i el traslladarem al costat per tal de separar-lo de la botiga per, així, oferir un ambient més exclusiu per als professionals.

Un luthier és un fabricant, un artesà, un artista?

L’altre dia vaig llegir un article que deia que qui fa les coses amb les mans és un manipulador, si les fa amb les mans i amb coneixement és un artesà, i qui fa les coses amb les mans, amb coneixement i a més hi posa el cor és un artista, i hi estic d’acord. El luthier és un artesà que ha de conèixer molt l’ofici, les tècniques, tenir experiència i recursos, cada instrument és un món i necessites adaptar-te a ell. Quan restaures has d’entendre l’estil d’aquell instrument, l’època, ser respectuós amb el producte, no pots distanciar-te’n, has de fer un anàlisis estètic, d’estils i conceptual d’aquell instrument que estàs explorant per seguir-ne les pautes, i això t’obliga a fer un esforç artístic, però és en la construcció quan hi pots posar la teva part més artística. D’altra banda, nosaltres fem instruments basats en els del segle XVIII, el músic demana un producte que s’assembli tant com sigui possible al de l’època, i acabem fent còpies, limitats en l’aspecte creatiu per les proporcions de l’instrument. Per això, malgrat que a vegades es parla d’aquesta feina com la d’un artista, el luthier té unes limitacions, tant a nivell artesanal com a nivell d’ofici. És cert que hi posem molt de la nostra part, però no com ho fa un pintor, que pot fer el que ell vulgui realment.

¿Quins tipus de materials utilitzeu en la construcció dels instruments musicals?

Per gairebé tots els instruments la part de la tapa harmònica de l’instrument és avet, la part que produeix el so del piano, de la guitarra, de l’arpa,… es produeix amb avet, normalment; la resta de l’instrument es realitza, generalment, amb arç. Pel que fa a les cordes s’utilitza el wolframi, el tungstè, la plata, els aluminis,… Actualment s’ha investigat molt en aquest camp perquè són cares, s’han de canviar periòdicament i generen una indústria molt potent, amb EE.UU. i Europa al capdavant de les investigacions malgrat que els xinesos intenten disputar aquesta hegemonia, fins ara sense èxit perquè els músics no s’arrisquen a comprar un instrument tan car en un mercat nou.

Xavier Vidal i Roca Luthier_6Quant temps es pot trigar en elaborar un dels vostres instruments?

El violí està enllestit en un mes i mig, i al violoncel hi dediquem uns tres o quatre mesos. Tot el procés és manual, primer seleccionem la fusta, segons el criteri de cada client es tria una zona o una altra, ja que no és el mateix un arbre que creix a Croàcia que un d’Àustria. D’aquesta manera, l’espècie de l’arbre escollida ja fa que l’instrument tingui unes característiques, i a partir d’aquí decideixes el model que vols i en comences la construcció.

Existeix algun encàrrec o reparació de què guardis un bon record?

Al principi vaig acceptar alguna reparació per imatge i donar-me a conèixer. Recordo que l’Orquestra Ciutat de Barcelona va tenir un accident amb la seva viola, va caure i va quedar destrossada, i vaig pensar que seria una bona ocasió per demostrar la meva capacitat per a la restauració, així que la vaig refer del tot, i encara funciona sense cap problema! Aquesta és de les més destacades, però n’he fet tantes i tantes…

Com us ha afectat l’arribada de les noves tecnologies? ¿S’ha modificat la forma d’elaboració dels instruments musicals o manteniu les tècniques tradicionals?

No crec que ens hagi afectat perquè sempre hem tingut una visió innovadora: a l’inici seguíem la tendència del moment, amb el taller en un pis, però volíem obrir el taller al públic i tenir una botiga especialitzada en instruments, sempre, això sí, sent molt respectuosos amb l’ofici de luthier. Actualment, vèiem que la cultura es ressentia de la situació econòmica, continuàvem tenint feina, però a llarg termini ens podia afectar, així que vam plantejar alternatives de futur: vam apostar fort pel lloguer d’instruments perquè et genera una dinàmica d’ingressos constant, vam obrir la botiga on-line perquè el mercat d’aquí s’estava reduint, vam canviar el plantejament d’origen i vam encarregar la gestió informàtica a una altra empresa. D’aquesta manera intentem que la nostra pàgina, tot i ser molt operativa i funcional a nivell de vendes, tingui un bon nivell de qualitat, volem crear un entorn i una imatge amb què la gent hi estigui a gust, amb un punt artístic. I la propera adaptació pensada és obrir el local del costat on hi ubicarem un taller, i així ho tindrem tot separat: la botiga en un local, la tenda on-line en un altre i el taller professional en un tercer. Tots estaran absolutament relacionats perquè depenen l’un de l’altre, però seria absurd ajuntar-los perquè les necessitats d’espai i de concepte són diferents.

Xavier Vidal i Roca Luthier_3Quina música escolta un luthier?

A mi m’agrada la música com a expressió artística, la música és comunicativa, et pot portar a un estat d’eufòria, de tristesa, de malenconia, de reflexió,… La música clàssica m’encanta, visc amb ella, visc d’ella i visc per ella, és una referència per a mi, però crec que a nivell personal necessito enriquir-me amb altres tipus de música. Estic obert al jazz, al pop, al flamenc,… També és veritat que quan estàs tan ficat en un entorn de clàssica necessites trencar una mica, no? Nosaltres som uns afortunats ja que la música clàssica la sentim amb una gran proximitat, però en aquest aspecte som més oberts.

A més de la teva dedicació com a luthier has fet conferències, t’has dedicat a la formació i la docència, has organitzat exposicions. ¿Són obligacions de la professió o una oportunitat de gaudir més enllà?

Fins i tot he sigut president d’associacions espanyoles de luthiers, com l’AEML (Asociación Española de Maestros Luthiers) i GLAE (Gremio de Luthiers y Arqueros de España), he redactat estatuts,… És una responsabilitat que assumeixes quan un ofici t’agrada molt, quan coneixes molt aquesta professió i forma part de la teva vida. Aleshores, i sense adonar-te, fas coses que et costen, però és difícil negar-te si hi ha gent que s’interessa i vol conèixer la feina que fas. Crec que és una qüestió de responsabilitat, és un fet que es converteix en una experiència pels altres i en una experiència gratificant, també, per a mi.

La professió de luthier és un bon negoci al segle XXI? ¿Us afecta d’alguna forma la crisi en el sector de la música? ¿O potser els clients i activitats a les quals vosaltres proveïu (concertistes, músics, estudiants de música, música en directe,…) s’han pogut adaptar millor a les noves formes de fer i sentir la música?

Penso que si fas les coses ben fetes, si te les estimes, si ets competitiu, si tens cap i anima, te’n surts. És ben difícil fer bé qualsevol cosa, li has de dedicar energies, temps, il·lusions,… Actualment hi ha molt intrusisme i frau al nostre sector i a més es produeix en un entorn on hi ha molta competència que et fa les coses més complicades, però aquesta situació també et fa ser molt exigent, molt competitiu, et fa treballar molt i t’obliga a dedicar-hi molts esforços. Jo crec que si continues fent les coses bé te’n surts, potser fa falta una mica de regulació al sector. Nosaltres ens hem defensat millor perquè som creatius, perquè assumim molts riscos, ens esforcem molt, ens exigim molt, però segurament és desproporcionat l’esforç que estem fent pel retorn que n’obtenim, per l’exigència que tots ens posem a sobre.

Xavier Vidal i Roca Luthier_2Quina mena de clients teniu? ¿Us moveu més en el mercat nacional o en l’internacional? Institucions o particular?

Quan s’inicia un projecte d’aquest estil s’ha de buscar un equilibri de retorn immediat i treballar uns targets específics. Inicialment vam obrir la pàgina web com a canal de venta d’accessoris i consumibles; al principi el més important és cercar aquells clients que tenen necessitat de material especialitzat i no el troben, i nosaltres els vam oferir un gran catàleg i un servei molt ràpid: una persona pot comprar una corda a les 15 hores i l’endemà a les 9 del matí ja ho té a casa. Després vam ampliar el catàleg i es van afegir articles més professionals, d’un major grau de perfecció i complexitat, i aquest tipus de material ens van ampliar les nostres fronteres comercials, bàsicament per aquesta especialització i per oferir material que als països d’origen no troben. Diguem-ne que, a nivell de consumibles, ens movem en un entorn més nacional, i amb el material més especialitzat arribem arreu del món.

Quin és l’article o instrument que més veneu?

Vendre instruments de música a través d’internet no és fàcil, per això el que més venem són aquells productes de què la gent té necessitat d’abastir-se, és a dir, cordes, petits accessoris, costelles, articles de regal,…, accessoris del dia a dia que necessiten i que sovint no troben la varietat que volen o no en tenen accés, ja sigui perquè estan tancant moltes botigues de música o per la localitat on viuen. Comprar a la nostra pàgina web és molt més còmode, més econòmic, més ràpid i a més sempre hi ha algú que t’orienta i t’ajuda.

Com s’ha adaptat Xavier Vidal i Roca Luthier a les noves tecnologies? ¿Com us funciona la pàgina web? Esteu a les xarxes socials?

A Facebook ens segueixen mig miler de persones, mentre que a Twitter no arriba al centenar, i són seguidors força participatius i agraïts, però encara ens falta establir estratègies molt més definides. Tenim també un canal a Youtube on pengem vídeos, i més endavant hi inclourem vídeos més didàctics, posarem una càmera al taller i mostrarem com es canvien les cordes, com es realitza el manteniment de l’instrument i d’altres curiositats. Pel que fa al web, ha donat un salt important en aquest últim any, amb una facturació molt interessant, i a l’inici del curs escolar és probable que ampliem el personal en aquest àmbit per donar una embranzida a la nostra presència a la xarxa. Però costa molt, és a dir, el nostre és un sector que a nivell de tecnologies i xarxes socials no està gaire desenvolupat, no existeix un grau alt de participació on-line, no hi ha comunitats establertes on puguis interactuar, la participació en el nostre sector és més esporàdica, però encara tenim camí per recórrer en aquest sentit.

Xavier Vidal i Roca Luthier_4¿Com veieu la competència dels grans grups de comerç on-line com Amazon? Creieu que ajuden a fer créixer el vostre mercat?

Sí, evidentment, però és complicat parlar de determinades pàgines web amb determinats avantatges fiscals; sigui com sigui, tampoc ens preocupa perquè nosaltres anem cap el tracte personalitzat, l’especialització i la qualitat, factors que el sector al qual ens dirigim valora. Hi ha un altre competidor que és el més significatiu per a nosaltres, sobretot a nivell d’accessoris i cordes, que es Thomann, una gran empresa alemanya amb qui hem volgut competir a nivell de preus, per poder dir a la gent: “No fa falta que ho compreu allà que us triguen 15 dies, sinó que ho podeu comprar aquí i ho rebeu demà. I a més al mateix preu i amb atenció al client, amb resposta ràpida, servei de postvenda, rapidesa,…”. I al final la gent compra aquí i ho agraeix. És aquí on hem d’intentar lluitar i és on tenim marge de millora.

Xavier Vidal i Roca Luthier
C/ Girona, 124
08009, Barcelona

Pàgina web: http://www.luthiervidal.com
Facebook: https://www.facebook.com/luthiervidal
Twitter: https://twitter.com/luthiervidal
Youtube: https://www.youtube.com/user/luthiervidal
——

Robert Martínez Colomé i Jordi Pisa Sànchez

Entrevista: Sabina Canals, editora al capdavant d’Stoker Books

logo blog stoker_0

A principis de 2013 us presentàvem Tots els noms de Barcelona (llegiu la crítica aquí), un llibre que arribava al mercat gràcies a l’empenta d’una editora principiant, Sabina Canals, qui inaugurava l’editorial Stoker Books amb aquesta ficció sobre Barcelona. A “Culturoscopia” volem donar a conèixer gent apassionada per la cultura com ella i, per aquest motiu, Culturalia ha volgut parlar amb aquesta dona de caràcter inquiet sobre el seu projecte editorial, sobre el difícil món de l’emprenedoria, sobre la manera heroica amb què competeix amb els gegants editorials i sobre els seus projectes de futur. Stoker Books ha arribat per a quedar-se, i Sabina Canals està ben decidida a fer realitat el seu somni.

Per què vas batejar el teu projecte com Stoker Books? ¿Què hi ha darrera d’aquest nom?

És una història bonica i relacionada amb la literatura: un grup d’amics –entre ells Sebastià Alzamora– em van recomanar un llibre d’humor de P. G. Wodehouse, un autor amb un sentit de l’humor molt anglès, molt simpàtic, i dins d’aquest llibre hi havia el conte Gràcies, JeevesThank you, Jeeves en l’original–, on trobem una noia que es diu Pauline Stoker, molt atrevida, simpàtica, una mica la passió que a mi em domina, i em van posar aquest sobrenom, així que, quan rumiava com s’hauria d’anomenar aquest projecte editorial, vaig pensar que Stoker seria un bon nom.

Te’l confondran sovint amb Bram Stoker…

Però és una afortunada confusió perquè pot donar peu a que algú arribi a nosaltres de forma accidental, potser fent una recerca pel cognom d’aquest conegut escriptor, així que benvinguda sigui la confusió.

Tens un perfil emprenedor, para’ns d’ell una mica.

És accidental, m’agrada fer moltes coses i gaudeixo creant, tinc la necessitat de fer el que vull i la curiositat per aprendre a fer coses. Pel que fa als llibres, sempre m’ha agradat la cultura, tot i que jo no considero que faci cultura i sí entreteniment de masses; si vingués un editor de debò, més experimentat, diria que “això és pornografia”, i potser sí, perquè hi ha persones que en saben molt i l’editor ha de ser qui t’il·lumini el camí dels llibres que et poden agradar, però en el meu cas sóc una principiant que s’ha llençat a la piscina amb un llibre en català que considerava que podria ser un èxit tant aquí com arreu del món, i encara ho considero, així que aquesta és una mica la història. Vaig decidir muntar una editorial, buscava manuscrits i a la porta de casa meva, el 31 de desembre de 2011, va arribar el DavidDavid Izquierdo, l’autor de Tots els noms de Barcelona– buscant algú per entrevistar per Cap d’Any, vam començar a parlar, em va passar el manuscrit i em vaig enganxar tant a la seva lectura que vaig decidir publicar-lo.

escanear0002¿Va haver molts canvis del primer manuscrit al volum que va arribar a les llibreries?

No m’agrada canviar massa l’obra d’un escriptor, pot agradar més o menys, uns fragments seran més divertits que d’altres, però penso que l’autor ha considerat que aquella era la mida ideal per a la història, i com ningú té la veritat absoluta, doncs potser n’hi ha per a tots els gustos. I veig que més o menys agrada a tothom, la qüestió important és que mantingui l’atenció, que aprenguis alguna cosa de profit i que, en acabar, vegis la realitat una mica diferent, i el cert és que després de llegir-lo ja no veus la ciutat de Barcelona de la mateixa manera que abans.

Una editorial, un llibre (Tots els noms de Barcelona). Explica’ns-ho.

La voluntat de tota editorial és començar i seguir fent més llibres, però de moment tenim recursos molt limitats, així que vaig pensar en començar amb aquest llibre, treure-li el màxim rendiment possible i quan ja hagi fet caixa pel segon, doncs ja el trauré. Aquesta manera de fer possiblement és molt conservadora, però és el que haurien de fer totes les editorials, ara mateix no ho fan i per això tenim un excés de títols publicats; altres editorials treuen deu llibres i amb només un que funcioni ja cobreixen tots els costos, però és molt difícil encertar-la. En el meu cas considero que l’hem encertat, però hem d’esperar una mica més a treure els altres; d’altra banda, no he trobat cap manuscrit que m’hagi entusiasmat.

Quin és el model de negoci d’Stoker Books?

La idea és vendre el llibre aquí i després comercialitzar els drets als altres idiomes, ja sigui castellà, anglès, francès, xinès,… El nostre llibre és entreteniment, i crec que el públic l’ha de comprar en principi per la portada, la coberta és molt important per arribar als clients i llibreters que no coneixen l’editorial. A més, havíem de fer aquest producte amb contingut, amb tapa dura a un preu suficient per a mantenir-lo al mercat el màxim temps possible: ara les llibreries també són punts de distribució de les grans i petites editorials, n’hi ha que lloguen espais per mantenir els seus productes. ¿Com podia competir amb ells jo, que acabava d’arribar al mercat i no em coneixia ningú? Vam tenir en compte que el nostre primer client no era només l’usuari, sinó també el llibreter, i que havíem de donar-li guanys, el nostre llibre val 25,85 € i la fórmula ha funcionat perquè encara es troba als aparadors entre els llibres recomanats. A Catalonia vam tenir molt bona entrada, i ens va ajudar moltíssim perquè era un local on hi passava molta gent, un públic que no és especialista en res.

El llibre està publicat en català. ¿És una prioritat per a tu fer-ho sempre en aquest idioma?

A mi m’agrada el català i m’agrada que hi hagi novel·les “normals” dins el mercat català, em refereixo a històries d’entreteniment bàsic i per a tothom, i considerava que en català existia ben poca cosa, ens falta contingut en ficció. Per això ho vaig voler fer, per oferir altres productes interessants en aquest idioma.

Hi ha –o hi haurà– una versió electrònica de la novel·la?

Potser sí, però serà quan acabem l’estoc de llibres, que no ens queda gaire, i ara estic negociant amb un diari editat a Catalunya per distribuir conjuntament els exemplars que encara conservo.

Parla’ns de les perspectives de futur de la teva editorial. ¿Tens pensades noves publicacions?

Tinc un llibre que vaig escriure jo mateixa, però encara no he escrit el final. Parla de l’esperit emprenedor i de la idea de que cadascú de nosaltres ha de fer el que li vingui de gust a la vida, en certa manera és un llibre d’autoajuda; la veritat és que viatges pel món i trobes molta gent infeliç, i això no pot ser, hi ha qui pensa que la vida només és treballar i al final acabes morint-te treballant. Jo personalment he viscut aquesta situació, i al final decideixes fer un canvi de vida perquè hem de lluitar per aconseguir els nostres objectius encara que sigui difícil, per què no?

¿Com porta Stoker Books, una micro-editorial, la competència amb els grans grups editorials i quina és la seva relació amb els punts de venda?

És molt difícil perquè les grans editorials lloguen espais i les llibreries s’estan convertint poc a poc en un supermercat. Per la nostra part tenim més flexibilitat i podem intentar ser més hàbils en petites coses, intentem ser més creatius, fer més presentacions,… Però quan arriba Sant Jordi et sents impotent, és difícil trobar lloc per a l’autor perquè els grans tenen més facilitats. De totes maneres, quan entres en un mercat com aquest ja t’esperes això, tu ets un producte petit i és difícil donar-te a conèixer, però alhora també és bonic. En el nostre cas tenim la sort de que som nosaltres qui decidim, no tenim ningú per sobre que qüestioni les decisions, i com que no tenim pressupost per fer campanyes de màrqueting, fem accions barates i d’impacte directe sense caps que vulguin imposar el seu criteri.

Sabina Canals i David Izquierdo, a la presentació de "Tots els noms de Barcelona"
Sabina Canals i David Izquierdo, a la presentació de “Tots els noms de Barcelona”

Això és millor.

És millor relativament: si estàs per emprendre un negoci i fer les coses com tu creus, està bé; si ets un assalariat que està allà, doncs te n’aniràs a dormir pensant que no t’han deixat fer-ho a la teva manera però, tant se val, ja faràs una altra història. En canvi, quan tens la satisfacció de fer allò que tu has pensat i a sobre és teu t’hi impliques més. I el millor que tenim és que, al ser petitets, la relació amb l’autor, tot i que de vegades ha estat tensa, és molt estreta.

¿Com utilitza Stoker Books internet, les noves tecnologies i les xarxes socials?

El nostre web ens serveix com a imatge del llibre, per parlar de l’editorial, de l’autor, però no l’actualitzem gaire, estem més a Facebook perquè, ens agradi o no, acabarà sent la xarxa social per excel·lència i si no hi ets sembla que no existeixis; ara hi tenim uns 1.500 seguidors, una xifra que està molt bé, tots ells amb moltes ganes d’interactuar amb nosaltres, fent preguntes a l’autor, ens comenten on s’ha esgotat el llibre, on el poden trobar, és un contacte molt directe i això està bé. Pel que fa a la venda per internet, estem a Amazon online, i d’aquesta manera podem arribar a tothom, els llibres que hi venem van a pobles on potser no tenen una llibreria a prop, és una via amb què no hi comptàvem tant, però que va fent.

Com t’ho fas per a fer visible el teu producte en el mercat editorial?

Pensant en quins nous canals puc anar i a qui li pot interessar el meu producte. De vegades vaig a escoles per si volen un llibre per recomanar una lectura, centres cívics, fem les rutes,… Cada dia penso què puc fer i a on puc arribar perquè el llibre encara està viu, encara hi ha resposta per part del públic, el distribuïdor te’n demana exemplars,… Vam néixer en una època difícil per als llibres, però encara tenim camí per recórrer, i aguantar dos anys és per a nosaltres una victòria que no haguéssim imaginat mai.

Una vegada publicat Tots els noms de Barcelona es va crear una ruta guiada sobre els misteris i els llocs per on transita la novel·la. ¿Com va funcionar? Encara es fa?

La ruta va funcionar bé, vam fer l’aturada de l’hivern però ara hi tornarem, tot i que encara no sabem quin dia serà. La va seguir força gent, és un complement al llibre, però també es pot fer sense haver-lo llegit abans; sigui com sigui, és una manera diferent de conèixer la ciutat.

Més informació: http://www.missstokerbooks.com/

http://www.totselsnomsdebarcelona.com/

https://es-es.facebook.com/totselsnomsdebarcelona
——

Robert Martínez

Entrevista: Llibreria Etcètera, al barri del Poblenou de Barcelona.

Etcetera_00Des de Culturalia volem donar visibilitat als establiments i als professionals que es dediquen a la cultura, i per això inaugurem una nova secció: “Culturoscopia”, on intentarem mostrar com s’ho fan alguns per sobreviure dins del complex i moltes vegades difícil món de la cultura. En aquesta secció volem fer difusió de les llibreries, les editorials, els teatres, el món del cinema i l’audiovisual, la música, el turisme cultural, els museus…

I per inaugurar la secció hem entrevistat els responsables de la llibreria Etcètera, que des de fa més de trenta anys ofereix la seva saviesa literària a tot aquell qui es vulgui deixar caure pel barri del Poblenou de Barcelona. Amb ells hem parlat de la seva història, del comerç de barri, de l’IVA cultural i, sobretot, parlem de literatura, la seva gran passió.

Etcètera va néixer fa més de trenta anys. Explica’ns quina és la història de la llibreria. ¿Quin balanç feu d’aquestes tres dècades?

Nosaltres vam adquirir el negoci a finals del 1983. La llibreria ja existia d’abans. Al principi vam continuar amb la idea d’una papereria diferent amb la venda de joguines didàctiques i llibres. Amb el temps va anar guanyant espai el llibre i al cap d’uns quinze anys vam decidir convertir-nos en una llibreria i vam deixar l’altre material. El balanç que fem es positiu perquè treballem en el que ens agrada, que és el llibre.

Us definiu com una llibreria “especialitzada: la nostra especialització és la cultura. És el llibre, el paper, les persones”. En un temps en què la cultura no passa pel seu millor moment, sobreviure és una veritable heroïcitat?

Actualment ja és una heroïcitat conservar la feina. Bé, nosaltres diem que la nostra especialització és la cultura en general i el tracte amb la gent en relació a la idea de llibreria superespecialitzada, una tendència cada cop amb més força a Europa i també a Barcelona. Així doncs, nosaltres ens especialitzem en la cultura en general, per tant igual podem parlar d’un llibre de cuina, com d’un llibre infantil, com d’una novel·la negra, un llibre de filosofia… Intentem abastar-ho tot, perquè estem en un barri on més que una missió tenim una funció i intentem tenir-ho tot.

Com us ha afectat la pujada del 21 % de l’IVA cultural?

No, això és un error! Els mitjans i la gent no fa més que repetir-ho i als llibres no se li ha pujat l’IVA. Encara estan al 4%, en el super reduït. Nosaltres, fins i tot, vam penjar a l’entrada de la llibreria un cartell en què informàvem que l’IVA del llibre no s’havia pujat. Però la gent s’ho pensa, i d’aquesta forma també ens afecta la pujada de l’IVA cultural encara que sigui d’una forma indirecta

La vostra ubicació –els trobareu al carrer LLull, número 203, al barri del Poble Nou– està allunyada del centre de la ciutat. ¿Penses que això us fa tenir un tipus de client diferent o característic? ¿Quins són els vostres públics?

Sí, crec que tenim un públic propi. Creiem que a l’estar en un barri fidelitzem més al client. Si algú que viu a prop vol un llibre i no el tenim, l’encarrega i nosaltres li portem. Per tant, la relació amb el client és molt diferent. Si tu vas a una llibreria del centre i no tenen el llibre que busques no el demanes. El buscaràs en un altre lloc. Si ets del barri potser vindràs a la nostra llibreria. Així, doncs, tenim un ventall de públic immens, des de molt públic infantil, força públic adolescent, molt públic gran, tenim molt públic femení… En definitiva, tenim un gran ventall de clients.

Quin creus que ha de ser el paper del llibreter al segle XXI? ¿Ha canviat en referència al passat?

Jo penso que, d’entrada, no t’has de posar en contra de res. Per exemple, nosaltres portem un any negociant per poder vendre llibre electrònic. Hem arribat a un acord i segurament al març o a l’abril d’aquest any començarem a vendre llibre electrònic, tant e-readers com e-books. Estarem amb altres llibreries en una plataforma que es diu liberdrac, que s’ha creat des del gremi i on podràs triar a quina llibreria vols comprar el llibre.

A més, també hem d’aprofitar les coses positives de la tecnologia i jo crec que el món del llibre no l’està acabant d’aprofitar. Nosaltres, per exemple, fa temps vam decidir que com no érem una gran llibreria no ho podíem tenir tot. Així, doncs, vam optar per donar servei. Ens vam posar en contacte amb un distribuïdor i un parell de subdistribuïdors que et donen serveis de 24-48 hores. I en això ens hem abocat.

Quins són els tipus de llibres que més es venen a Etcètera?

Nosaltres treballem molt amb la novel·la negra perquè ens agrada, dediquem una especial atenció a la història i també tractem molt les monografies locals. Tenim al barri un arxiu històric molt actiu que a més a més coedita amb l’Ajuntament i un barri que té molta vida cultural i molta inquietud i tenim molts autors que s’autoediten. A més hem comprovat que tot el que és història de Barcelona també interessa. En general som una llibreria de novel·la, tenim molt poca cosa d’assaig i prestem especial atenció a la literatura infantil perquè es ven molt.

Etcetera_01Quina és la temàtica que més t’agrada a tu com a lector?

Jo (Xon) sóc molt lectora de novel·la negra; l’Àlex és molt lector de novel·la històrica i d’història (assaig); al Pedro també li agrada molt la novel·la negra i la fantasia. Així cobrim gèneres diferents.

Els darrers anys la literatura romàntica-eròtica ha tingut un gran actiu de vendes gràcies a Cinquanta ombres d’en Grey, mentre que al seu moment la literatura policíaca es va tornar a posar de moda gràcies a Stieg Larsson. Quina opinió us mereixen els anomenats “fenòmens literaris”? ¿Creieu que és una manera de captar nous lectors o només serveix per a vendre puntualment un tipus de llibres concrets?

No, els fenòmens literaris serveixen per a captar lectors. La novel·la eròtica, de la qual Cinquanta ombres d’en Grey va ser el detonant, ha servit perquè molta gent llegeixi. Aquest llibre l’ha llegit gent que no llegia i que quan ha acabat els tres volums et pregunta què més hi ha i descobreixen altres autors i a potser tens sort i un tant per cent d’aquests lectors els desvies cap a una altra banda i descobreixen altres coses. Aquesta és la part bona. Apart, com a venedora vull que hi hagin fenòmens literaris ja sigui que me’l crea l’editor, els mitjans de comunicació, o el que sigui… perquè ho necessito, perquè m’agrada recomanar llibres però també m’agrada vendre’ls.

Veiem que teniu uns llibres destacats en relació a la resta. ¿Com decidiu a quin llibre doneu més visibilitat? ¿És una aposta personal vostra o ve marcada per altres factors externs?

El 90% de les vegades és una aposta nostra perquè ens ha agradat un llibre o perquè és un fenomen literari. Les Ombres de Grey van anar a l’aparador, m’entens… Però normalment és una aposta nostra. S’han de trobar els dos elements, l’oportunitat i el desig de tenir-ho. Bé, arribarà Sant Jordi, i es clar, a l’aparador hi haurà només novetats. A nosaltres ens agrada Sant Jordi, el Nadal i tot el que sigui vendre. Però també ens agrada els períodes de entremig, perquè llavors és quan posem un llibre de fa un any a l’aparador perquè ha passat desapercebut i a mi m’han agradat i mira, li puc dedicar a aquest llibre un espai que en altres moments no puc.

Ja fa uns anys que el llibre en format paper ha de competir amb el llibre digital i les noves tecnologies. ¿Com és la vostra relació amb el llibre electrònic? Creieu que el llibre en paper està en perill?

Jo crec que els dos formats podran conviure perfectament. Nosaltres vendrem llibre electrònic malgrat que la demanda és molt petita, la majoria de la gent utilitza la tablet per mirar les notícies destacades, els titulars, però pocs lectors em comenten que hi llegeixen un llibre. A més, segons les dades que he pogut consultar, el consum de llibre electrònic és un percentatge molt baix, així que anirem convivint i nosaltres estarem expectants, però estic segura que el llibre en paper no desapareixerà. O potser sigui una qüestió generacional, i els que han nascut en l’era digital s’acostumaran a llegir en aquest format més fàcilment, però serà una evolució lenta ja que llegir requereix un esforç, i és el mateix esforç mirant una pantalla que fent-ho en paper.

Etcètera aposta per les noves tecnologies? ¿Les utilitzeu en el vostre model de vendes?

Sí, sí, molt. Encara no venem llibres a través del nostre web, però estem estudiant vendre el llibre en paper a la plataforma en què ja venem llibres digitals. I si no ens hi hem posat abans és perquè requereix un gran esforç, i nosaltres només som tres, no donem a l’abast i no ens atrevim a fer-ho. D’altra banda, preferim els avantatges del comerç de proximitat, que vinguin els clients a demanar-nos llibres que en altres llibreries els han dit que trigaran una o dues setmanes, i nosaltres els entreguem en quaranta-vuit hores.

A més de vendre llibres, oferiu als vostres clients diferents activitats culturals. De quin tipus? Com decidiu què programeu en cada moment? Quines activitats teniu previstes per a les properes setmanes?

Improvisem molt, la veritat. Vam començar organitzant durant un parell d’anys i amb força èxit els “Sopars d’autor”: convidàvem un escriptor a un restaurant del barri, i durant el sopar els lectors podien preguntar tot el que volguessin. Però ens vam cansar perquè se’ns allargava massa la jornada, i nosaltres fem les coses només per motivació. A més, no ens agradava que vingués gent sense haver-se llegit el llibre. Ara fem presentacions d’autors o llibres sobre el barri, i ho fem a la Biblioteca, a l’Arxiu Històric o al Centre Moral. També som una mica mercenaris: si una editorial ens proposa anar a vendre uns llibres a algun lloc concret, doncs allà hi anem. El proper dia 3 de març presentarem El tant per cent, de Rafael Vallbona, novel·la negra ambientada al barri –i ens cita a nosaltres a la pàgina 161–; el 10 de març estarem a la presentació de l’Autobiografia de Barcelona, escrita per un autor del barri, Daniel Venteo; el 21 de març presentarem el llibre dels Encants. I també col·laborarem en una conferència de Jordi Pujol al Centre Moral.

Etcetera_02Al web veiem que oferiu viatges literaris.

Més aviat nosaltres col·laborem amb Global Book, una empresa que treballa tot el sector del llibre per aconseguir dades, fer estadístiques, ajudar amb informacions a les llibreries i els editors, etc., i han creat aquest projecte: oferir un viatge literari al lector, i la nostra funció és fer d’intermediari perquè qui vulgui fer un viatge d’aquest tipus el pugui fer; per exemple, si vols anar a Anglaterra i vols fer la ruta Jane Austen, realitzen un itinerari per la zona on va néixer, els llocs on va ambientar les seves novel·les,… També tenim clients que ho fan pel seu compte, hi ha qui admira a Henning Mankell i se’n va a Suècia perquè s’ha creat la ruta Mankell. A la nostra ciutat existeix la ruta Carlos Ruiz Zafón, i segurament també la del Manolo Vázquez Montalbán.

Recomana’ns algun llibre que hagis llegit darrerament i t’hagi interessat especialment.

Xon: ara he descobert Jo Nesbø, vaig llegir la preedició d’El ninot de neu i em va agradar tant que vaig devorar la resta de les seves novel·les. També tinc predilecció per la literatura anglesa i la novel·la victoriana, em va agradar molt que es reedités l’obra de G. K. Chesterton, i ara estic llegint un llibre d’aire victorià però d’època actual: El libro de la señorita Buncle, de D.E. Stevenson, la història d’un poblet anglès que m’està agradant molt. Ah, i vull destacar La lladre de llibres, que és un llibre genial i gràcies a la pel·lícula ara se’n torna a parlar.

Àlex: La rubia de ojos negros, de Benjamin Black, que es publicarà el 26 de febrer. Black (alter ego de John Banville) pren Philip Marlowe, el personatge de Raymond Chandler que protagonitzà Adiós, muñeca i El llarg adéu, juga amb el personatge i li fa viure una nova història, a més de recrear encertadament l’estil i la forma de les novel·les dels anys 40 i 50. Val molt la pena, de veritat.

Pedro: m’agrada molt la fantasia, i he descobert Patrick Rothfuss, un autor nord-americà que sembla que hagi agafat el relleu a George R. R. Martin. Els lectors de Rothfuss ja estan impacients perquè surti el tercer volum que tancarà la trilogia, però abans publicarà un nou llibre al marge de la sèrie. A més, el vam conèixer en l’acte de presentació de la novel·la a Random House Mondadori (l’editorial que el publica aquí), i va demostrar ser súperdivertit tot i estar tres hores signant llibres, va estar molt proper amb els seus lectors, més que no pas altres autors ja consagrats; va signar fins que no va quedar ningú a qui signar. D’altra banda, com autor de novel·la policíaca m’agrada Petros Márkaris, un autor grec que mostra la Grècia del moment a les seves novel·les, i ara està fent una trilogia sobre la crisi en què descriu les penúries que està passant la població del seu país.

Xon: nosaltres som molt seguidors de la novel·la negra i creiem que es pot aprendre molt llegint aquest gènere, pots apreciar la realitat grega o, pel que fa als autors nòrdics com Mankell, podem desmitificar la societat nòrdica, que no és tan idíl·lica com ens imaginàvem.

Una darrera curiositat: veig que teniu un munt de fotografies d’autors signades, hi ha alguna que us hagi fet especial il·lusió?

Xon: n’estem orgullosos de totes. Tot va començar quan vam veure l’aparador d’una joieria a Suïssa en què hi havia tot un seguit de fotografies de gent famosa (Sofia Loren, Paul Newman…) que hi havia anat a comprar, i vam pensar que nosaltres teníem molt accés als escriptors i podíem apropar l’autor al lector penjant aquestes fotografies. Per a mi una de les més entranyables és la del Miquel Martí i Pol, a qui li va costar molt fer la signartura.

Àlex: el problema és que se’ns han esborrat alguns autògrafs, com ara el d’Eduardo Mendicutti, o el de Roberto Saviano, que va signar el llibre amb bolígraf vermell i se’ns ha esborrat. Aquestes que hem perdut ens dolen moltíssim.

Xon: i encara tenim fotografies per emmarcar, en total en tenim més de 70. En línies generals estem contents de totes les signatures, potser triaria la de Josep Maria Huertas per la proximitat. Però aquells que s’hi esforcen més ens fan molta il·lusió, com Jesús Montcada, un autor entranyable mort el 2005 i que ens va dedicar uns dibuixets. També la de Paul Auster, que ens la va aconseguir un amic que se’l va trobar per la Rambla. D’altra banda, ens va saber greu no aconseguir la signatura de José Saramago perquè la editorial no el va deixar signar, o la d’Andrea Camilleri, per evitar-li esforços per l’edat.

Llibreria etcetera_5

Llibreria Etcètera
C/LLull, número 203 08005 Barcelona
Horari: 10:00–14:00, 17:00–20:00
Telèfon: 933 09 34 36