Amb l’arribada de les primeres nevades, nens i adults surten als carrers decidits a transformar aquest regal caigut del cel en unes figures ben simpàtiques: unes pedretes per ulls, una pastanaga fent de nas, uns branquillons a mode de braços i, si l’artista és generós, un barret i una bufanda, i ja el tenim aquí, ja tenim un ninot de neu de manual. Mai més, però, tindrem la mateixa sensació reconfortant quan en veiem un: Jo Nesbø s’ha entestat en convertir aquest element clàssic de les postals nadalenques en el terrorífic protagonista de la seva última novel·la, El ninot de neu, la darrera entrega (i ja en van set) de la sèrie protagonitzada per l’inspector Harry Hole, qui s’enfrontarà, per primera vegada en la seva carrera policíaca, a un assassí en sèrie com aquells que el van fascinar quan els va estudiar en un curs de l’FBI a Chicago.
L’escriptor noruec presenta el protagonista en un dels seus pitjors moments personals: Hole intenta sortir del seu infern personal, es troba sol, molt sol –tot i la bona relació que manté amb la seva ex, la Rakel, i el fill d’ella, l’Oleg–, sempre alerta per no recaure en l’alcoholisme i cercant refugi en l’exercici físic, bicicleta i peses, qualsevol activitat per tal de mantenir-se ocupat i evitar, així, el seu més que probable destí, el d’ingressar en l’Associació de Policies Morts (on ja hi són alguns dels seus amics més propers). Però les desaparicions de dues dones en misterioses circumstàncies faran saltar l’alarma en l’instint de Hole: ell no creu en les casualitats, dins seu hi ha una veu que insisteix a relacionar aquells dos casos, així que no perdrà temps i es posarà a treballar; i, en aquesta ocasió, ho farà en molt bona companyia: la nova agent del departament, l’atractiva Katrine Bratt, estarà al seu costat en la recerca d’un psicòpata que sempre inclou un ninot de neu a mode de signatura naïf a les seves obres macabres.
Descobrir ara i aquí el talent literari de Nesbø és una tasca supèrflua: els més de divuit milions d’exemplars venuts de les seves novel·les l’avalen i l’han convertit en tot un referent de la literatura policíaca al seu país, així que l’èxit del seu nou relat era totalment previsible. Ell sap com pocs la manera amb què jugar amb el lector, aconsegueix que un llibre de més de cinc-centes pàgines es devori amb extraordinària rapidesa, coneix els mecanismes habituals del thriller i se’ls fa seus –sí, inclou alguns tòpics del gènere, i fins i tot hi trobarem algun detall poc versemblant, però res de tot això farà que el lector perdi interès en la lectura, tot al contrari–, a més d’emprar el seu text per a posar de manifest aquells detalls que menys li agraden de la societat actual –en aquest sentit, el personatge de l’Arve Støp serveix per a denunciar la força dels creadors d’opinió que pul·lulen en alguns mitjans de comunicació, aquells que converteixen en espectacle el sensacionalisme més carronyaire.
D’altra banda, l’autor utilitza la trama –“Només el 10 % d’allò que explico sorgeix de la meva imaginació. La resta és real”, afirma, provocador– per a exorcitzar alguns dels seus temors d’infantesa, una etapa menys idíl·lica del que sovint recordem i en què allò que vivim ens deixa marcats de forma inevitable per a la resta dels nostres dies.
Així, El ninot de neu és el llibre que el Tió hauria d’haver cagat a tots aquells seguidors de novel·la negra, un còctel plaent en què trobarem misteri i elements de terror –no s’estalvia cap detall en les descripcions dels crims, per molt escabrós que aquest pugui ser– confeccionat amb la cèlebre mestria a què ens té acostumats de Jo Nesbø, a qui haurem d’agrair que, a partir d’ara, tinguem malsons cada cop que veiem un ninot de neu.
Títol: El ninot de neu / El muñeco de nieve
Autor: Jo Nesbø
Editorial: Proa / RBA
Traducció: Laia Font
Pàgines: 508 pàgines
Data de publicació: Agost 2013
ISBN: 9788475884172
Preu: 21,00 €
____________________
Escrit per: Robert Martínez
