Archivo de la etiqueta: Jordi Busquets

Estreno teatral: La tardor barcelonina, en la sala Àtic22.

la-tardor-barcelonina-_2_La sala Àtic22 estrena avui La tardor barcelonina, la versió performance d’una perla negra de la literatura catalana escrita por Francesc Pujols. Un text modern i inclassificable; una road movie existencialista? El Hamlet barceloní? Un Manual del Perfecte Suïcida? Una Guia per a Misògins amb trampa? Una Novel·la negra per a dandis? La Tardor Barcelonina, brillant text precursor del surrealisme, és tot això i molt més.

El protagonista de la novel·la és un jove poeta que crema la seva masia i amb la seva enamorada a dins (Àgata). Transvestit de dona per evitar la justícia, agafa el tren cap a Barcelona. Al tren troba una doble de la seva estimada que parla rús i un comerciant català que s’enamora d’ell(a). Així comença un periple surreal que el durà del poble a Barcelona i viceversa, mentre el protagonista es debat entre qüestions filosòfiques de primer ordre com el suïcidi, la impossibilitat d’aprehendre allò que desitgem, la rigidesa de les franceses i la catalanitat.

En l’adaptació de Fèlix Pons el poeta ha estat transformat en un jove artista. L’espectador és convidat a entrar al taller de l’artista on aquest explica la seva història personal en un performance que durà a terme amb la complicitat del seu colega guitarrista (Jordi Busquets).

Fèlix Pons – actor, director i artista plàstic – ha creat un univers plàstic que remet al pre-cinema, contemporani dels anys que fou escrita la novel·la, quan imatge, cinema i l’il·lusionisme anaven de la mà. Imatges virtuals i imatges físiques es mesclen en aquest espectacle vintage, de la mateixa manera que realitat i ficció es mesclen en el singularíssim text de Pujols.

Fèlix Pons ha volgut sumar talents i ha convidat al músic Jordi Busquets a compartir aquesta aventura surreal a escena. Busquets, músic virtuós, creador personalíssim, líder del mític grup «Sapo» i compositor de bandes sonores per al cinema, ha creat una magnífica banda sonora original per a la peça. A més a més, posseït per l’esperit de Pujols, abandona momentàniament la seva guitarra elèctrica per interpretar diversos personatges a escena juntament amb Fèlix Pons.

«La tardor barcelonina» es representa a la sala Àtic22 del 2 al 5 de gener de 2015.

Text: Francesc Pujols
Adaptació i direcció: Fèlix Pons
Intèrprets: Fèlix Pons (actor) i Jordi Busquets (music)
Veu Àgata: Alba Pujol
Escenografia: Paula Maestro i Jordi Rovira
Vestuari: Maria Armengol
Il·luminació: Anna Roldós
Música: Jordi Busquets
Producció: ARSENIC ARTS STUDIO amb la col·laboració de LA FUNDACIÓ FRANCESC PUJOLS

Horaris: dijous, divendres i dissabte a les 20:00 hores; diumenge a les 18:30 hores.
Col·laboració: 9 €
Durada de l’espectacle:  70 minuts
Idioma: Català.

RESERVES a: http://doodle.com/dy2psfbucuai9vqa

Paul Berrondo, director y autor de “Nedant cap a la Mar de la Xina”: “Uno debe atarse a sí mismo poniéndose límites.”

Paul se confiesa un gran cinéfilo. A Paul le fascina Tennessee Williams. Y, además, Paul hace teatro.

Image

Paul mirando a Oriente. (Fotografía: Nuria Gómez)

¿Qué es “Nadando hacia el Mar de China”?

Pues una historia de amor y desamor como las que vivimos todos continuamente hecha muy artesanalmente y con mucho cariño. Desde la honestidad y el amor con el que entendemos nosotros el teatro.

¿Dónde lleva ese mar?

A un lugar al que se llega después de un arduo trabajo consigo mismo habiendo pasado por sitios propios muy oscuros. El último donde uno puede acceder. Y es muy inhóspito. Es como cuando los elefantes acuden a su cementerio. Dejo a la imaginación del espectador situarlo donde desee.

En esta obra, tus personajes interpretan “La noche de la iguana” de Tennessee Williams y el argumento es muy similar al de “Ha nacido una estrella” de George Cukor.

Para escribir el texto, leí una docena de obras de teatro en las que inspirarme pero no encontraba lo que buscaba. Hasta que una noche vi “Ha nacido una estrella” (“A Star is born”) y se me ocurrió contar la relación de una pareja que se quiere muchísimo pero que nunca podrá llegar a encontrarse. En la película, los dos personajes eran actores de cine. Yo los trasladé al mundo del teatro, que conozco perfectamente. Por otra parte, “La noche de la iguana” (“The Night of the Iguana”) me rondaba muy cerca y me pareció que el personaje del Reverendo Shannon (interpretado por Richard Burton) tenía un paralelismo brutal con el personaje de «Norman Maine» (James Mason) de la película de Cukor. Ambos son totalmente destructivos y los uní.

¿Es responsable el otro de nuestros problemas?

En absoluto. No podemos culpar a la pareja de nuestros males porque en realidad todo parte de uno mismo. Por mucho que Borja, el protagonista, quiera nunca podrá salir de ese demonio que tiene: su carácter autodestructivo.

Pero Borja es quien da precisamente a Maria su gran oportunidad laboral. ¿Esa lucidez no es capaz de aplicarla a su propia vida?

Él es un tío muy lúcido en lo suyo, muy intuitivo en su trabajo. Pero no sabe usar la razón. También tiene una gran carencia de inteligencia emocional. El drama de esta historia es que le ganan sus circunstancias, su propio carácter.

La obra se estructura en dos niveles narrativos: la historia de una pareja y cómo sus integrantes representan en el escenario fragmentos de “La noche de la iguana”.

Alternamos la relación de ambos, contada de una forma “casual”, con la puesta en escena de “La iguana”, que es más clásica. El personaje de “Hannah Jelkes” que interpreta Maria es la antítesis de ella misma. Eso me gustaba porque me permitía remarcar la diferencia entre su mundo real y el metateatral en el que también se mueve con él. En cambio el personaje que interpreta Borja, que es “Shannon”, es tan cercano a él mismo que ambos parecen uno. Algunos espectadores llegan a confundirlos.

El arranque del espectáculo tiene un aire espontáneo que hace que el público se sienta muy a gusto.

Necesitábamos esa frescura y ligereza iniciales para poder meternos luego en un terreno mucho más pantanoso. Así los personajes podían calar en el espectador y este empatizar con ellos y entrar en el juego teatral que los dibuja.

El reverendo está capturado. ¿Es un requisito previo para que pueda finalmente nadar hacia el Mar de China?

Hay un momento de la obra en que él pregunta a ella. “¿Por qué hay que atar a la gente? ¿Por qué no dejar que las cosas fluyan y sean como tienen que ser?” Y ella, desde la razón, le contesta que a veces hay que poner límites aunque no queramos. Uno se ata a sí mismo poniéndose límites y pasándose las cuerdas que necesita para no poder irse corriendo a ese mar.

¿Qué límites te has puesto como creador a la hora de llevar a cabo este proyecto?

Me he dejado llevar mucho por mis impulsos y por cómo entiendo yo el teatro. Solo me he puesto los límites que me atraen como espectador. Lo único que he pretendido ha sido explicar una historia y que se entendiera. Que fuese un espectáculo o no era una cuestión secundaria. Luego descubrí que este último aspecto era necesario para que el producto resultase más agradable a la mente del público.

Habéis trabajado el texto a partir de las improvisaciones del reparto. ¿Ha sido fácil nadar todos en una misma dirección?

Esa ha sido mi labor. Yo escribí la base, dibujé cada escena, por dónde los actores debían navegar. Así pudimos después reescribir la obra entre todos.

¿Qué destacas de los actores, Borja Espinosa y Maria Ribera?

Esta es la primera obra que dirijo y los dos se me han abierto en canal. Ha sido muy gratificante para mí y me ha dado mucha confianza. Ambos trabajan de manera muy diferente pero hemos conseguido encontrar un nexo de unión basado en la escucha del uno por el otro.

Hay un tercer personaje, el músico Jordi Busquets.

Propuse a Jordi que participara en nuestro proyecto como músico y como me gusta mucho la energía que desprende en el escenario decidimos incorporarlo también como actor. Es el juglar que da los “titulares” de la historia y con su soplido indica a los protagonistas que los desarrollen. Como un mago que, después de colocar a los personajes en su sitio, les insufla de un aire de vida.

¿Qué es el Teatro para ti?

El alimento del alma. Lo que te permite realmente alimentar el estómago porque te da una capacidad de búsqueda de vida que hace que puedas ir más allá.

¿Cómo ves el panorama teatral actual?

En él proliferan propuestas de pequeño formato como la nuestra producidas con muy pocos medios. El público dice que son muy ingeniosas porque en ellas se aprieta la imaginación pero eso tiene un doble rasero: ¡Acaba siendo teatro amateur porque acabamos haciéndolo por amor al teatro sin poder comer de ello! Y los artistas deberíamos poder comer con nuestro arte.

En la escena final, ella cierra una puerta, la misma por la que entró al principio.

Ese momento es mágico: acaba la obra y es un falso final. Me encanta que cada uno se imagine algo distinto sobre lo que aguarda a Maria tras esa puerta. Todo creador, una vez que ha hecho su obra, debería poder dejarla a la imaginación del espectador que la mira.

Paul recibe a sus compañeros. Y China queda lejísimos.

por Juan Marea

“Nedant cap a la Mar de la Xina” se representa en el Almeria Teatre de Barcelona hasta el 17 de noviembre.

http://www.almeriateatre.com/

Image

La iguana es crepuscular y apasionada. (Fotografía de Alba Aránega)

La música al Grec 2012

La nova edició del Grec Festival de Barcelona compta amb una vintena de propostes musicals, artistes per a tots els gustos i amb grans noms protagonistes, un magnífic cartell del qual ha caigut Jane Birkin en l’últim moment. Tot seguit us presentem algunes de les propostes musicals que es podran veure durant el mes de juliol dins el festival.

Pascal Comelade amb la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona, al Teatre Grec

Pascal Comelade i la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona

El concert que obre el festival converteix la cobla en una melodia per a les oïdes més avantguardistes, una nit en què Pascal Comelade i la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona s’uneixen per explorar un univers que els fascina: el coblisme del segle XXI.

Intèrprets: Pascal Comelade, Pep Pascual, Iván Martínez, Oriol Luna, Roger Fortea, Enric Casasses i Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona (Xavier Torrent, Marc Timón, Oriol Gibert, Enric Ortí, Josep Antoni Sánchez, Carles Herruz, Timi Rodríguez, Isi López, Pep Moliner, Miquel Àngel López, Joan Druguet i Tomàs Grau)
Composició i direcció musical: Pascal Comelade
Arranjaments per a cobla: Bernat Castillejo

Espai: Teatre Grec
Horari: 1 de juliol, a les 22:00 hores
Preu: 25 €

 

Off the Record: Santi Balmes, al HUB – Pl. Margarida Xirgu

Santi Balmes aparca les seves habituals cançons amb el seu grup, Love of Lesbian, per defensar un original repertori, aquells temes que ell escoltava mentre berenava quan era un nen, i que va descobrir amb programes de televisió com Play it again, Sam, Plàstic o Spútnik. D’aquesta manera, Balmes, a qui acompanyarà Dani Ferrer a l’orgue, interpretarà les músiques que van marcar la seva generació.

Interpretació musical: Santi Balmes i Dani Ferrer
Disseny d’il·luminació: Ignasi Soler
Disseny de so i concepció sonora: Roger Marín
Producció artística: Producciones Silvestres

Espai: HUB – Pl. Margarida Xirgu
Horari: 4 de juliol, a les 22:30 hores
Preu: 20 €

 

Off the Record: Muchachito, al HUB – Pl. Margarida Xirgu

Quan tenia sis anys, Muchachito ja sabia que volia ser guitarrista; en aquells temps jugava a imitar a Peret, Gato Pérez o fins i tot Michael Jackson. Ara, el músic de Santa Coloma interpretarà les cançons que van despertar en ell la seva passió per la música.

Interpretació musical: Muchachito
Producció artística: Producciones Silvestres

Espai: HUB – Pl. Margarida Xirgu
Horari: 11 de juliol, a les 22:30 hores
Preu: 20 €

 

Juan Perro & La Zarabanda, al Teatre Grec

La sarabanda és un ritme que va ser popular fins ben entrat el segle XVII, un cant i ball d’origen africà. Santiago Auserón, sempre pendent de les sonoritats afroamericanes i llatines, explora aquests ritmes en un concert en què interpretarà cançons del seu alter ego, Juan Perro, i versions de temes andalusís, mambos, rumbes, tangos,…

Direcció musical: Santiago Auserón i Joan Vinyals
Composició musical: Santiago Auserón i diversos autors
Interpretació musical: David Pastor, Carlos Martín, Gabriel Amargant, Moisés Porro, Luis Alfonso Guerra, Isaac Coll, Javier Mora, Raúl Rodríguez, Joan Vinyals i Santiago Auserón

Espai: Teatre Grec
Horari: 15 de juliol, a les 22:00 hores
Preu: de 16 € a 35 €

 

Off the Record: Quimi Portet, al HUB – Pl. Margarida Xirgu

En aquest concert en format íntim Quimi Portet presenta les cançons que l’han inspirat en la seva trajectòria, temes que van del folk a la música disco passant pel techno, un recorregut musical i sentimental per la banda sonora de la seva vida, i en què estarà acompanyat de la seva banda habitual.

Interpretació musical: Quimi Portet, Jordi Busquets, Antonio Fidel i Txarli Olivé
Disseny de so i concepció sonora: Ángel Nogueras
Producció artística: Producciones Silvestres

Espai: HUB – Pl. Margarida Xirgu
Horari: 24 de juliol, a les 22:30 hores
Preu: 20 €

 

Katie Melua, al Teatre Grec

Katie Melua

Els crítics afirmen que la seva veu és una carícia feta so. Des de fa gairebé deu anys, Katie Melua ha encisat el públic europeu gràcies als seus temes propis i a les versions de cançons de Dylan (Blowin’ in the Wind) o Frank Sinatra (The Way You Look Tonight), i ara podrà mostrar aquest repertori en un escenari incomparable: el Teatre Grec.

Interpretació: Katie Melua, Henry Spinetti, Tim Harries, Luke Potashnick, Jim Watson i Kotono Sato
Producció: The Project

Espai: Teatre Grec
Horari: 25 de juliol, a les 22:00 hores
Preu: de 25 € a 48 €

 

Omar Faruk + Tomatito, al Teatre Grec

Per una nit, les diferències culturals entre pobles s’esvairan gràcies a la unió d’un dels millors músics turcs i un dels grans artistes de la guitarra flamenca, una actuació en què Orient i Occident es donaran la mà per a què el públic gaudeixi de l’art d’Omar Faruk i de Tomatito.

Interpretació Tomatito: José Fernández Torres, «Tomatito», El Cristi, Lucky Losada, José Maya, Simón Román i Morenito De Illora
Interpretació Omar Faruk Tekbilek: Omar Faruk Tekbilek, Murat Tekbilek, Paul Guerguerian, Yannis Dimitriadis, Bahadir Sener e Itamar Erez
Producció: The Project

Espai: Teatre Grec
Horari: 26 de juliol, a les 22:00 hores
Preu: de 22 € a 45 €

 

Més informació: http://grec.bcn.cat/es/

Novetat discogràfica: Oh My Love, de Quimi Portet

Hi ha artistes que se’n riuen de les supersticions. Aquest és el cas de Quimi Portet, que el passat 13 de març (dimarts i tretze!) va posar a la venta el seu darrer disc, Oh My Love, una nova mostra del talent d’aquest músic vigatà que, en la línia del seu anterior treball, Viatge a Montserrat, presenta unes cançons de ritmes més aviat reposats, uns temes amb un pòsit melancòlic però sense abandonar l’humor, el surrealisme i la ironia que han caracteritzat la seva llarga trajectòria musical.

Oh My Love és el seu vuitè disc en solitari, i hi trobarem catorze temes nous (amb una “versió per a aplecs” de Sunny day de regal). El single de presentació és Oh My Love, un cant a l’amor per al qual Portet ha rodat un dels seus videoclips (“filmets de propaganda” en diu ell), en què apareix aclamat per les masses entusiasmades. Entre les cançons del disc cal destacar Tinc una bèstia a dintre meu (tema que obre l’àlbum), Putes paraules, Sunny day (un divertit cant als dies de platja acompanyat d’un piano solemne), Vida interior d’un lluç, Pastor alemany i Mil nou-cents seixanta-set (on trobem els records de la seva infantesa i que és un homenatge a un moment molt important en la vida de tot nen: quan arriba als deu anys).

Quimi Portet

Com ja és habitual en els seus treballs, Quimi Portet ha convidat alguns dels seus amics a col·laborar en l’enregistrament del disc; en aquesta ocasió hi trobem Albert Pla (Ràdio infern), Adrià Puntí (Carrer Nou), Juan Carlos García (encarregat del piano a Sunny day) i les cantants Mone i Susana Ribalta. A més, la presència dels músics que l’acompanyen en les seves gires fan d’aquest un disc d’una sonoritat molt propera a la que Portet ofereix en els seus directes.

Ja fa vint-i-cinc anys que Quimi Portet va gravar el seu primer treball en solitari (en aquells temps encara compartia escenari amb Manolo García, amb El Último de la Fila), Persones estranyes. Des d’aquell llunyà debut el músic de Vic ha intentat no encasellar-se i reinventar-se a cada disc; així, Portet va renovar la cançó d’autor (Hoquei sobre pedres), va utilitzar sonoritats tecnològiques, amb loops i samplers (Cançoner electromagnètic), va signar un disc d’estètica musical clàssica (Acadèmia dels somnis), les lletres iròniques van caracteritzar La Terra és plana, i els ritmes tribals van protagonitzar Matem els dimarts i els divendres, per a arribar, finalment, al fals costumisme que impregnava Viatge a Montserrat.

La gira de presentació d’Oh My Love s’iniciarà el proper 2 de juny a Les Borges Blanques (Sala Slàvia). Portet portarà les seves noves cançons per tot Catalunya (ja estan confirmades actuacions a Tarragona, Terrassa, Mataró i Barcelona), en un espectacle en què es farà acompanyar dels seus habituals companys d’escenari: Jordi Busquets (guitarra), Xarli Oliver (bateria) i Antonio Fidel (baix).

Títol: Oh My Love
Autor: Quimi Portet
Discogràfica: Música Global
Data de publicació: Març 2012
Més informació: www.quimiportet.com