Poques figures han generat tant interès entre els historiadors del segle XX com Ramon Mercader, l’assassí de Lev Davídovitx, Trotski (1940). Eduard Puigventós (Rubí, 1984) és un d’ells des que Josep Maria Solé i Sabaté li va suggerir que podria ser un tema perfecte per a la seva tesi doctoral, així que va decidir dedicar més de quatre anys d’investigacions a aquest català fascinant, una feina que va presentar al setembre de 2013 i que ara es publica amb el títol de Ramon Mercader. L’home del piolet (Ara Llibres), un ambiciós volum que es llegeix gairebé com una novel·la d’espies i en què l’autor realitza un retrat profund del personatge i de l’època en què va viure, un temps –la dècada dels 30, marcada per la fascinació vers el comunisme– en què alguns consideraven que matar per defensar uns ideals era una contribució a fer un món millor.
La rellevància de Ramon Mercader en la història ve donada pel caràcter global del seu periple: va passar per Espanya, França, la Unió Soviètica, Mèxic i Cuba; per tant, va conèixer de prop els estralls provocats per la Guerra Civil, la Segona Guerra Mundial i la Guerra Freda. Per tot això Puigventós va acceptar la proposta del seu mestre, i va començar el seu treball llegint la bibliografia existent sobre ell, una documentació que va resultar menys fiable del que esperava: hi va descobrir diversos errors, com ara el nom (es pensava que en realitat es deia Jaume Ramon), la data de naixement (desmenteix que naixés l’any 1914), rumorologia contradictòria sobre la seva mare… D’aquesta manera, i empès per Solé i Sabaté, l’autor va iniciar un viatge que el va portar a Rússia, Mèxic i Cuba, a cercar els informes judicials i policials del seu procés (una tasca difícil, ja que a Rússia deien que no tenien cap mena de documentació, mentre que a Cuba no va poder consultar res per temes burocràtics), a entrevistar-se amb familiars i testimonis vius, a estudiar l’entorn dels seus pares, a visitar els llocs on va estudiar el jove Mercader, a reproduir els seus moviments durant la Guerra Civil…
Per a Josep Maria Solé i Sabaté, autor també del pròleg d’aquesta obra, Ramon Mercader. L’home del piolet és un llibre «excel·lent» en què el lector hi trobarà «una reflexió internacional» sobre un període clau en la nostra història. Per la seva part, Eduard Puigventós pretén demostrar amb aquest volum que Ramon Mercader no va ser la persona escollida per a portar a terme l’assassinat de Trotski, era el suplent dels assassins oficials però les circumstàncies el van abocar a fer-ho, i explica per què va descartar les armes més convencionals (pistola o ganivet) i es va decantar per una eina tan insòlita com un piolet per a executar la seva acció, una arma que va transportar ell mateix des de Suïssa.
L’atemptat que va protagonitzar Mercader el va convertir en un heroi per als comunistes, però els anys que va passar a la presó van desgastar la seva imatge fins al punt que, en recuperar la llibertat (1960), s’havia convertit en un personatge incòmode per a una bona part dels militants, una figura pròpia d’un temps ja superat. Així, el català es va veure obligat a marxar a Cuba, on va morir després d’una greu malaltia l’any 1978 malgrat que el seu gran desig –tal i com va fer saber a Santiago Carrillo– era tornar a Barcelona i a la població on havia estiuejat de jove, Sant Feliu de Guíxols. Un final deslluït per a una vida sensacional que l’historiador Eduard Puigventós ha compilat en poc més de sis-centes pàgines
Títol: Ramon Mercader. L’home del piolet
Autor: Eduard Puigventós López
Editorial: Ara Llibres
Col·lecció: Sèrie H
Data de publicació: Juny 2015
Pàgines: 632 pàgines
ISBN: 9788415642879
Preu: 32,00 €
Desde un punto de vista totalmente distinto, Lucien Jerphagnon narra en esta espléndida y rigurosa obra la trayectoria de un hombre, que tras ver como su familia era exterminada a manos de su primo y emperador (Constancio II), fue confinado en un lejano palacio donde reinaba la delación. Recibió una educación exquisita y completa que parecía que le llevaría a convertirse en una alta autoridad eclesiástica. Sin embargo, el destino le tenía reservado un lugar en el trono imperial. Lo que nadie esperaba entonces es que de pronto revelara su secreta conversión al paganismo. Con un asombroso conocimiento de la época y una extraordinaria agudeza, el autor de la ya clásica «Historia de la antigua Roma» recrea la trayectoria vital de un hombre asombroso, al cual, incluso Gore Vidal le dedicó una de su mejores novelas históricas.
Situada durante el reinado de Domiciano (I d.C.), Señor y Dios Domiciano presenta una amplia imagen de esa época sirviéndose de dos personajes que están a la altura de las mejores creaciones de Lindsey Davis. Cayo Vinio Clodiano es un veterano con una desastroso historial matrimonial víctima del estrés propio de los legionarios que entran repetidamente en combate, pero en el fondo es un héroe, como tendrá ocasión de demostrar como miembro de la Guardia Pretoriana. Flavia Lucila ha tenido que enfrentarse desde muy joven a la soledad en una ciudad inhóspita y a abrirse camino por sus propios medios, pero su tesón le ha llevado a convertirse en una respetada peluquera en la corte de Domiciano. Del encuentro de estos dos personajes surge una apasionante historia en la que las aventuras y los flirteos no enturbian una esmerada y emocionante recreación del delirante gobierno de Domiciano.
Culturalia 