Archivo de la etiqueta: Rafel Barceló

Crítica teatral: Magical History Club, en el teatro Coliseum.

magical-history-club_cartel¿Qué pasaría si diversas de las figuras clave de la historia volvieran a la vida en la Barcelona de hoy? ¿Y si por falta de trabajo crearan un espectáculo de monólogos históricos? ¿Y si detrás de todo ello estuviera la producción de Minoria Absoluta? Seguro que les garantizaría una hora y media de humor y de pasárselo bien.

Minoria Absoluta se atreve, gracias a los avances tecnológicos, a rescatar del pasado a cinco figuras de relieve como son Adolf Hitler, María Magdalena, Sigmund Freud, Mahatma Gandhi y Cleopatra. Como ven, personajes que pueden dar mucho de sí encima del escenario y en un espectáculo de humor al estilo El Club de la Comedia.

El espectáculo se organiza en dos líneas o niveles. La primera es la actuación de cada uno de los personajes, en las que se les da la vuelta a su naturaleza histórica: Adolf Hitler (Alain Hernández) buscando trabajo con un mancillado currículo de genocida; María Magdalena (Betsy Túrnez), relatándonos lo complicado de su relación amorosa con Jesucristo; Mahatma Gandhi (Lluís Villanueva) estallando en un ataque de ira debido al trato que recibe de sus compañeros de sonido; Cleopatra (Mireia Portas) dando muestras de que en la antigüedad las morenas podían ser, también, algo bobas y Sigmund Freud (Queco Novell) realizando un espectáculo basado en sus teorías sobre la influencia que tienen en la vida de los adultos sus traumas sexuales infantiles. Todo ello bajo la batuta de la dirección de Marc Crehuet.

La segunda línea narrativa del espectáculo nos permite observar el interior de los camerinos, donde se desarrolla una acción que normalmente no es visible en el teatro. Algo parecido a lo que algunos programas de televisión realizan al conectar durante su horario de emisión con las salas de espera de sus invitados, con el objetivo de que ellos se presenten a sí mismos. Aunque en esta ocasión la estratégia sirve para desarrollar una trama de humor complementaria a la que vemos sobre el escenario. Y es que uno se imagina que debe ser extraña y complicada la relación entre personajes tan diferentes y de periodos tan diversos.

magical-history-club_repartoMagical History Club es por tanto una oportunidad para pasárselo bien, sin muchas más aspiraciones, con una nueva propuesta de los de Minoria Absoluta, que persiste con olfato en su trayectoria previa, ya sea en la radio, en programas de humor televisivo como Polònia y Crackòvia, o en sus aventuras sobre los escenarios, y que se basa en la imitación de personajes y en el análisis por parte de estos de la realidad que les rodea, de donde se extrae el humor blando que caracteriza a la productora.

Respecto a los diferentes monólogos cabe destacar los interpretados por María Magdalena, una stripper muy choni que nos hará reír al relatarnos las minucias de su relación con un hombre-Dios (una estupenda Betsy Túrnez que domina los papeles cómicos a la perfección) y Adolf Hitler (Alain Hernández) que nos helará la sangre al atreverse a hacer humor con los símbolos nazis y con algunos de los episodios más oscuros de la historia del siglo XX. Sin embargo el monólogo de Cleopatra (Mireia Portas), necesita un poco más de desarrollo, que seguro que ha experimentado con el paso de las funciones. Como ven el acierto de la obra es variable, tanto como los monólogos que forman parte de ella.

Una propuesta de la que el público puede gozar consumiendo bebidas y aprovechando la disposición de las mesas y butacas de la platea al estilo de un club nocturno, una distribución heredera del espectáculo The Hole y que el teatro Capitol ha aprovechado desde entonces.

Minoría absoluta vuelve a apoderarse de los escenarios con la fórmula del éxito que ha ido desarrollando en los últimos años en diversos medios y nos permite constatar que se puede hablar y tratar sobre cualquier tema siempre que se haga desde el humor y sin ganas de generar polémica, al menos no más que la necesaria para atraer a los espectadores al teatro y hacer que disfruten de una velada histórica. Y si se puede hacer todo esto a través de la historia, pues mucho mejor!!

Magical History Club” se representa en el Teatre Coliseum a partir del 17 de marzo de 2014.

Idea original: Minoria Absoluta y El Cansancio
Autores: Marc Crehuet, Rafel Barceló, Jaume Buixó, Pau Escribano y Toni Soler
Dirección: Marc Crehuet
Reparto: Alain Hernández, Queco Novell, Mireia Portas, Betsy Túrnez, Lluís Villanueva y Berto Romero
Escenografía: Hamo Studio y Manu Pagès
Vestuario: Catou Verdier
Diseño iluminación y efectos sonoros: Xavi Gardés
Caracterización: Helena Fenoy
Producción: Minoria Absoluta

Horarios: miércoles y jueves a las 20:30 horas; viernes a las 21:00 horas; sábados a las 18:00 y a las 21:00 horas y domingos a las 18:00 horas.
Precio: de 22 a 29 €
Idioma: catalán
Duración: 1 hora y media aproximadamente
——

Jorge Pisa Sánchez

Crítica teatral: Nadie sabe nada, a l’Artèria Paral·lel

nadiesabenada_00

“Nadie sabe nada” va ser la conclusió que Andreu Buenafuente va compartir amb els espectadors en la darrera emissió de Buenas noches y Buenafuente, una frase que li va servir per a finalitzar la seva darrera etapa televisiva i començar, així, un exili forçat que avui dia encara dura. Aquest reusenc inquiet, però, és incapaç d’estar sense fer res, i per això s’ha tret de la màniga un projecte a mig camí entre la televisió i el teatre: en companyia del seu “nebot” catòdic, Berto Romero, l’Andreu ha decidit prendre aquelles llunyanes paraules per a batejar la seva nova aventura, Nadie sabe nada, una xerrada amb tocs surrealistes entre aquests dos grans còmics basada en la improvisació, un muntatge que es podrà veure al teatre Artèria Paral·lel de Barcelona fins al 6 de gener de 2013 i que és, sens dubte, la millor manera d’acabar i començar l’any amb l’humor per bandera.

Si els títols dels espectacles sovint juguen a despistar o no són prou clarificadors, en aquesta ocasió no podria estar millor escollit: en aquest cas ningú sap absolutament res, ni l’Andreu, ni el Berto, ni tan sols el públic; bé, potser el públic sí sap alguna cosa: abans d’entrar ja està al corrent que assistirà a una representació única i irrepetible, amb dues talentoses figures que s’enfrontaran al difícil repte de fer riure la gent sense un guió treballat amb anterioritat, un desafiament que, no cal dir, tots dos superen amb escreix. Així, i vestits de negre rigorós, Buenafuente i Romero reben els seus seguidors des d’un escenari ben acollidor, transformat per a l’ocasió en una mena de sala d’estar en què destaquen dues còmodes butaques d’orelles. Des del primer instant, els espectadors podran comprovar que aquesta no serà una funció teatral convencional: un audiovisual amb imatges dels protagonistes a mode de careta introductòria emparenta l’espectacle amb un programa de televisió, presentat en aquesta ocasió per un tàndem de còmics sense egos ni recels vers l’altre.

Nadie sabe nada es vertebra en tres parts clarament diferenciades: en la primera, Buenafuente i Romero pretendran saber més coses l’un de l’altre, i per això sotmetran el seu contendent a les preguntes més insòlites –la principal obsessió del Berto serà esbrinar si l’Andreu sap del cert que no és homosexual–, sempre intentant sorprendre’l i deixar-lo sense paraules; la segona part estarà lligada a les notícies més interessants del dia, que els dos comentaran de forma descarada i sense embuts –molts de vostès es preguntaran si es pot fer humor amb la situació actual; doncs sí, és possible, tot i que no faltarà alguna petita dosi de mala llet disfressada amb ironia, que així tot resulta més fàcil–, i on, encara que sembli impossible, Silvio Berlusconi o Benet XVI podran compartir protagonisme amb la desconeguda figura del panda català, i és que l’actualitat pot donar molt joc, fins i tot per a inventar una cançó amb només quatre paraules suggerides des de la platea i en companyia del guitarrista Iván Lagarto; finalment, l’espectacle acabarà amb les preguntes del públic, un joc interactiu en què el secret rau en l’enginy de les qüestions, potser massa interessades en la destresa de l’Andreu amb la seva acabada d’estrenar faceta com a pare.

No hi ha dubte que aquest és un projecte fet a mida per a lluïment d’aquests dos referents de l’humor català: Buenafuente reconeix que té “incontinència improvisadora” i el que realment el posa nerviós és enfrontar-se a un text fix, mentre que Romero li ha agafat gust a dir el primer que li passa pel cap sense pensar en les conseqüències posteriors; d’aquesta manera demostren que entre ells hi ha una enorme química i complicitat, forjades en tots els anys en què han compartit platós televisius. I el públic agraït: per primera vegada tindrà la sensació d’assistir a una conversa privada entre aquests dos còmics que, relaxats i amb molta habilitat, són els primers en divertir-se amb les seves ocurrències, se’n riuen de tot i de tothom amb elegància i sense excepció, ni tan sols les mares dels artistes se’n salvaran.

Nadie sabe nada és l’espectacle que els seguidors d’aquests dos showmans estàvem esperant, una brillant proposta basada en la improvisació en què no hi ha regles preconcebudes i on tot està permès, i que provocarà grans riallades entre el públic, totalment entregat a la manera de fer humor amb el segell característic d’El Terrat. Fa massa temps que no tenen un programa a la televisió, però és evident que mantenen intactes els reflexos que els va consolidar entre els millors humoristes del país. Ah, i permetin-me un darrer consell: no se’ls passi pel cap arribar tard a la funció; i si ho fan, no s’espantin si els dos protagonistes els demanen explicacions des de l’escenari, en aquest espectacle pot passar qualsevol cosa. Estan avisats.

Nadie sabe nada es representarà a l’Artèria Paral·lel del 12 de desembre de 2012 al 6 de gener de 2013.

Direcció: Andreu Buenafuente
Intèrprets: Andreu Buenafuente, Berto Romero
Guitarrista: Iván Lagarto
Veu en off: Fermí Fernàndez
Adaptació guió: Rafel Barceló
Escenografia i atrezzo: Rafel Vives
Vestuari: Laia Cambrils
Il·luminació: Eudald Gili
Muntatge musical: Ramon Juncosa
Audiovisual: Frankie de Leonardis

Horaris: dimarts, dimecres, dijous, divendres i dissabte a les 21:00 hores, i diumenge a les 19:00 hores
Preu: 12,00 €
Durada: Una hora i trenta minuts

____________________
Escrit per: Robert Martínez Colomé