Crítica literaria: Tú eres el mal, de Roberto Costantini

Roberto Costantini (Trípoli, 1952) era un ingeniero con una vida tan normal como la de cualquier otro, un profesional con más de treinta años de experiencia en consultorías que impartía clases en la Universidad Luiss Guido Carli de Roma. Sin embargo esa apacible existencia dio un giro radical el pasado mes de septiembre, cuando apareció su primera incursión en la ficción con la novela Tú eres el mal (Editorial Grijalbo), una historia policíaca que convirtió a Costantini en el escritor de moda en su país al que el periódico Corriere della Sera llegó a calificar de “auténtico maestro” y cuyo fenómeno literario llega, cinco meses después, a nuestras librerías con la intención de seguir acumulando fieles seguidores.

Costantini propone una historia ambiciosa enmarcada entre dos fechas muy importantes para los seguidores del deporte rey en Italia: los Mundiales ganados por su selección en 1982 y 2006, dos momentos de euforia colectiva que sirven para situar dos muertes sin ninguna relación aparente, dos asesinatos separados por veinticuatro años y que el héroe de la novela, Michele Balistreri, deberá investigar para lograr que la verdad salga a la luz y los responsables sean llevados ante la justicia.

Tú eres el mal destaca por su magnífico argumento, encajado con precisión milimétrica y en el que miembros del hampa de extrarradio, ladrones, prostitutas y policías corruptos conviven con condes que pretenden reinstaurar la monarquía en Italia, abogados de reputación inmaculada, periodistas de raza, políticos y miembros de la Iglesia, todos ellos sospechosos de ser “El Hombre Invisible”, la figura huidiza que está detrás de unos asesinatos que amenazan la paz de todo un país.

Roberto Costantini

No obstante esta es mucho más que la rutinaria investigación de dos muertes: si a veces las novelas policíacas están protagonizadas por personajes simples y desdibujados, aquí ocurre lo contrario, ya que los años que separan el primer crimen del segundo permiten al autor crear unos personajes complejos que evolucionan a lo largo de esta historia, unos años que marcan el carácter de cualquiera y que lo transforman en aquello que detestaba en su juventud, como sucede con el comisario Balistreri, que a principios de los 80 es un fumador y bebedor empedernido, un vividor de carácter impulsivo con un imán para las mujeres que, en 2006, y desencantado con la vida, se ve obligado a controlar los cigarrillos que fuma, apenas bebe y debe medicarse para huir de sus propios demonios.

Costantini se sirve con habilidad de un relato de intriga para denunciar la complicada situación que está viviendo su país en los últimos treinta años, cuando su nombre aparece con asiduidad en los noticieros salpicado por numerosos casos de corrupción, un país alarmado por el aumento del crimen, de lo que se responsabiliza a los inmigrantes que no han conseguido integrarse en la sociedad, delincuentes que, a ojos de los ciudadanos, se encuentran en los campamentos ilegales de las afueras de Roma, el retrato de una sociedad bipolar que, tras la euforia por un triunfo futbolístico, se olvida completamente de la delincuencia que tanto les preocupaba.

Asimismo el autor utiliza la idiosincrasia propia de Roma para convertirla en una protagonista más de la historia, un destino turístico que es mucho más que una simple ciudad: también es la sede del Vaticano, un pequeño estado que hace que la religión esté presente en cada uno de sus rincones, igual que sucede en la novela, con cardenales fieles al secreto de confesión, jóvenes curas idealistas y voluntarios altruistas que ofrecen su ayuda a los demás sin esperar nada a cambio.

Tú eres el mal es un apasionante relato de intriga, un inteligente y minucioso rompecabezas que, a diferencia de otros títulos similares, mantiene en tensión al lector hasta los últimos instantes de la novela, seiscientas páginas que se devoran en unas horas y que convierten a Roberto Costantini en una muy grata sorpresa para los aficionados a los relatos de suspense, un escritor que sin duda deberemos seguir con atención en sus futuras incursiones literarias.



Título:
Tú eres el mal
Autor: Roberto Costantini
Editorial: Grijalbo
Colección: Novela de intriga
Páginas: 608 páginas
Fecha de publicación: Febrero 2012
ISBN: 9788425347511
Precio: 21,90 €

____________________
Escrito por: Robert Martínez Colomé

Estreno cinematográfico: Cuenta atrás, de Fred Cavayé

El próximo 17 de febrero llega a nuestros cines la película Cuenta atrás, un thriller ambientado en París que plantea la lucha a contrarreloj de un hombre por salvar la vida de su esposa secuestrada, un film dirigido por Fred Cavayé y protagonizado por Gilles Lellouche y Elena Anaya.

Fotograma de la película

Samuel es un joven enfermero que vive en París con su esposa, Nadia, con quien espera su primer hijo. Esa apacible existencia se verá truncada cuando la muchacha es secuestrada por unos delincuentes que proponen un trato al joven: si quiere volver a verla, deberá ayudar a escapar del hospital a un paciente que se encuentra bajo vigilancia policial, una misión para la que solo dispondrá de tres horas.

Dirigida por Fred Cavayé (Pour elle), Cuenta atrás es un film de acción rodado en las calles de la capital francesa para el que Cavayé ha contado con Gilles Lellouche (Pequeñas mentiras sin importancia) y Elena Anaya (La piel que habito) en los papeles principales, y a quienes acompañan Roschdy Zem (Days of Glory), Gérard Lanvin (Secretos cantados) y Mireille Perrier (Toutes les filles pleurent), entre otros.

Cuenta atrás se estrenará en nuestros cines el 17 de febrero de 2012.

Título: Cuenta atrás
Título original: À bout portant
Género: Thriller, Acción
Nacionalidad: Francia
Año: 2010
Duración: 84 minutos
Director: Fred Cavayé
Guión: Fred Cavayé, Guillaume Lemans
Intérpretes: Gilles Lellouche, Elena Anaya, Roschdy Zem, Gérard Lanvin, Mireille Perrier, Claire Perot, Moussa Maaskri, Pierre Benoist, Valérie Dashwood, Virgile Bramly, Nicky Naude, Adel Bencherif, Vincent Colombe, Chems Dahmani, Grégoire Bonnet

Entrevista a Toni Cabré, dramaturg i guionista. Teatre i televisió.

Hola a tots,

Aprofitant el meu treball a l’assignatura Professions de la Cultura del Màster de Gestió Cultural que realitzo a la UOC, publico al bloc l’entrevista que vaig realitzar a Toni Cabré, dramaturg i guionista, en relació a la seva activitat artística i teatral (i televisiva). Sobretot ens vam centrar en les motivacions que el van portar a desenvolupar la seva professió, la creació de les seves obres, la seva forma de treballar, la seva relació amb el món teatral, les problemàtiques del sector i, també, i com no, dels millors moments que li aporta la seva feina.

Espero que us agradi!!

Entrevista. El creador cultural i la creació. Toni Cabré.

Toni Cabré

Toni Cabré va néixer a Mataró l’any 1957. És dramaturg, enginyer i guionista. La seva producció teatral és variada, però manté dues constants: la realista (la relació de l’home amb el món tecnològic, la complicitat amb el poder, el dubte…) i la paradoxal (teatre dins del teatre, confusió de realitat i il·lusió, veritat i mentida…).

La seva primera obra teatral és Computer Love (1980). Després publica Els camaleons també paguen i Oh, bit!. El 1989 estrena Estrips. El 1994 estrena i publica el monòleg La metamorfosi, basat en la narració de Kafka. Ha publicat també Treva, Overbooking, el monòleg Oi?, l’obra Històries d’amor, estrenada l’any 2000 a Barcelona al Teatre Nacional de Catalunya i a Madrid per les companyies Yacer Teatro (2002) i Máscara Laroye (2003), i Viatge a Califòrnia, Navegants, L’efecte 2000, Teoria de catàstrofes, Iglú, Demà coneixeràs en Klein i les peces breus Fantasies, Obra inacabada, Rosebud Hotel, Ningú i Vladimir. Com a guionista, ha format part de l’equip de les sèries de Tv3 Poble Nou, Secrets de família, Nissaga de poder, Laberint d’ombres, La Riera i Olor de Colònia. Ha obtingut diversos premis teatrals.

ENTREVISTA.

Quines són les motivacions que et van portar a dedicar-te al teatre (a la cultura)?

A la meva família, sobretot per part del meu pare, hi havia afició pel teatre. Potser per això vaig participar en grups amateurs de l’època i, després, en grups independents. Em va influir molt el teatre que es feia i es veia a Catalunya als anys setanta. També vaig anar a alguns cursos de teoria i història del teatre, a la universitat. A principis dels 80 vaig començar a escriure teatre.

Les expectatives que tenies quan vas començar s’han complert o es van complint?

Jo no em considero un escriptor sinó un autor de ficció dramàtica; és a dir algú que escriu per ser representat, no per ser llegit. Sempre que una obra meva puja a un escenari sento les meves expectatives acomplertes. De vegades són estrenes professionals, de vegades amateurs o emergents… Tinc la sort que els grups munten les meves obres amb il·lusió, atrets pel text.

Quina és la teva gratificació, allò que et fa sentir més a gust a la professió?

Veure que els mons de ficció que he ideat -les històries i personatges que interpreten els actors a l’escenari- arriba, emociona, diverteix el públic. M’encanta veure les meves obres camuflat entre el públic, de manera anònima, i notar les seves reaccions. Sempre és una lliçó. I de vegades un plaer.

Una escena de l'obra Teoria de catàstrofes (2011)

Quins són, en definitiva, els millor moments del teu treball?

Quan comproves que s’estableix la comunicació entre l’escenari i el públic.

Em podries fer cinc cèntims de com treballes, com penses els projectes i com els vas materialitzant al llarg del temps?

Sempre escric perquè m’interessa el que vull explicar. Puc partir d’una idea, d’un personatge o d’una història però m’ha d’atraure molt. Per mi aquest interès és un impuls imprescindible. Trigo mesos o anys a enllestir una obra. Sense un interès fort, profund, estriparia el material al cap d’unes setmanes. En el procés vaig buscant les peces que em falten i començo a organitzar el material. Al cap d’uns mesos acostumo a tenir un esborrany amb escenes i diàlegs que començo a ajustar i reescriure una i altra vegada. En aquest punt sóc molt autocrític: penso que, si no em convenç a mi, no convencerà ningú.

Aquest procés està relacionat amb la demanda i els encàrrecs?

A la televisió sempre he treballat amb guions d’encàrrec, però al teatre només he escrit una obra teatral d’encàrrec: una versió lliure de La Metamorfosi, un monòleg per l’actor Boris Ruiz que es va estrenar al Teatre Borràs de Barcelona i es va publicar a la col·lecció de teatre d’Edicions 62. Em va encantar la feina i n’estic satisfet però la resta de la meva producció teatral l’he escrit exclusivament perquè m’ha vingut de gust. Per tant, fins avui, el conjunt del meu teatre no està condicionat per l’encàrrec.

En el meu cas i pel que fa al teatre, no. Si em surt una escena còmica és perquè l’obra m’ho demana. Si hi ha pocs personatges és perquè crec que el teatre necessita sintetitzar els conflictes i fer-los el màxim d’intensos. Els tràgics grecs tampoc posaven les guerres damunt l’escenari.

Et planteges alguna vegada què aporta el teu treball a la comunitat?

Les meves obres sempre tracten temes actuals, molt lligats a la realitat social, a les persones, a les condicions de vida. No sé moure personatges sense preguntar-me de què treballa, amb qui viu, com està anímicament, qui o què li complica la vida, quina responsabilitat té en allò que li està passant…

Cartell Viatge a California (2007)

En general, una visió una mica cínica de les relacions humanes. I també una relativització irònica de segons quins dogmatismes, del concepte del bé i el mal, per exemple… M’agrada plantejar les situacions, els conflictes, en clau de paradoxa, que tinguin varies lectures, una certa ambigüitat. Els meus personatges acostumen a dubtar i intento aconseguir que l’espectador dubti amb ells. Penso que la nostra societat avançaria si col·lectivament aprenguéssim a dubtar.

Quines son les principals problemàtiques que trobes a la teva feina com artista en general i també en particular dins de la teva especialitat?

La principal problemàtica de la persona que escriu teatre és que l’obra no existeix fins que puja a l’escenari. El text en el paper és literatura dramàtica, no espectacle. Cal doncs trobar director,  actors, productor, teatre… i muntar l’obra. Aquest procés, apassionant en molts sentits, pot resultar frustrant si el producte no aconsegueix encaixar bé tots els elements. El teatre, l’espectacle teatral, és una figureta de vidre que es pot trencar amb qualsevol desequilibri. Fins i tot el mateix espectacle resulta diferent a cada representació segons l’estat d’ànim d’espectadors i actors. Per això, quan funciona, resulta encara més gratificant.

Quin és el moment creatiu més important del teu treball: el moment de crear l’obra, el seu desplegament en el procés de creació, l’estrena de la peça, la repetició de l’obra al llarg del temps, les activitats de formació…?

L’estrena és un moment molt especial, amb força ressò, però poc rellevant pel que fa a l’obra i al procés creatiu. Per mi hi ha dos moments creatius essencials: la descoberta del material de partida (quan se’m desperta l’interès per escriure la peça sobre una idea, un personatge, una història) i la revisió de l’obra (les reescriptures que faig quan ja la tinc pràcticament enllestida, redescobrint el que m’interessa i expressant-ho amb la màxima precisió i intensitat). Són dos moments on em surt realment el que sóc, les meves inquietuds, els meus dubtes, les meves pors… No crec que es pugui escriure una bona peça de teatre sense treure la sensibilitat d’un mateix. Com tampoc no crec que es pugui escriure quan s’està massa sotmès a la necessitat de tenir èxit, d’agradar al públic, d’acomplir determinats objectius de producció. El teatre, les obres dels autors que a mi m’interessen, sempre han nascut de la llibertat creativa, del talent i de l’ambició. I segurament també de treballar dur i de tenir una mica de sort.

——————————————–

Escrit per: Jordi Pisa Sànchez

Estreno cinematográfico: War Horse (Caballo de Batalla), de Steven Spielberg

El próximo 10 de febrero se estrena la película War Horse (Caballo de Batalla), una historia de amistad entre un joven y su extraordinario caballo en los tiempos de la Primera Guerra Mundial, dirigida por Steven Spielberg y protagonizada por Jeremy Irvine, Toby Kebbell y Emily Watson.

Fotograma de la película

Joey es un caballo de granja al que Albert tiene un afecto especial. Sin embargo, al inicio de la Primera Guerra Mundial el padre del joven decide vender el animal a la caballería del ejército británico para luchar en el frente, una decisión que el muchacho será incapaz de aceptar. Así, decidido a traer al valeroso caballo de vuelta a casa, emprende un largo viaje que lo llevará a luchar en los campos de batalla de Francia.

Steven Spielberg (Las aventuras de Tintín: El secreto del unicornio) es el director de War Horse (Caballo de Batalla), la adaptación cinematográfica de la novela infantil de Michael Morpurgo publicada en 1982, una película protagonizada por el debutante Jeremy Irvine y a quien acompañan Toby Kebbell (El aprendiz de brujo), Emily Watson (Luciérnagas en el jardín), David Thewlis (Harry Potter), Peter Mullan (Neds) y Niels Arestrup (Un profeta), entre otros.

War Horse (Caballo de Batalla) se estrenará en nuestros cines el 10 de febrero de 2012.

Título: War Horse (Caballo de Batalla)
Título original: War Horse
Género: Aventuras, Drama
Nacionalidad: USA, Reino Unido
Año: 2011
Director: Steven Spielberg
Guión: Lee Hall, Richard Curtis
Intérpretes: Jeremy Irvine, Toby Kebbell, Emily Watson, David Thewlis, Peter Mullan, Benedict Cumberbatch, Niels Arestrup, Tom Hiddleston, David Kross, David Dencik, Sarah Jane O’Neill, Geoff Bell, Patrick Kennedy, Nicolas Bro, Robert Emms, Michael Kranz

Novedad editorial: La venganza del asesino par, de Reyes Calderón, en editorial Planeta.

La editorial Planeta publica este mes de febrero La venganza del asesino par, de Reyes Calderón, un nuevo caso policiaco que tendrán que investigar sus personajes literarios más famosos, la juez Lola MacHor y el inspector Iturri.

El helicóptero del hombre más rico de Argentina se estrella durante una tormenta. Aunque todo apunta hacia un accidente, la policía recibe pruebas de que es un asesinato. Lo extraño es que las pruebas las envía el recluso Ernest Wilson desde una prisión federal aislada por la nieve. Asegura que alguien va a cometer un crimen perfecto para robarle la gloria, y ofrece su colaboración. Sólo una condición: entrevistarse con la juez que lo detuvo, Lola MacHor. Pero ella rehúsa. Pronto descubrirá que el asesino par la está retando. Pero ¿qué es un «asesino par»?

Impecable combinación de intriga, sentimientos e investigación, con un final asombroso y una buena dosis de humor, esta adictiva novela psicológica atrapa desde la primera página con su magnetismo y su fuerza narrativa.

Reyes Calderón compagina su carrera como economista con la escritura. Decana de la Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales de la Universidad de Navarra y profesora visitante en La Sorbona y Berkeley (California), su firma aparece con asiduidad en artículos de opinión o conferencias. Como escritora ha publicado seis novelas, entre las que destacan Las lágrimas de Hemingway, Los crímenes del número primo y El último paciente del doctor Wilson.

El jueves 9 de febrero Reyes Calderón conversará con Marta Català en el marco de BCNegra.
Más información: http://www.bcn.cat/bcnegra/2012/programa/p9.html

Título: La venganza del asesino par
Autora: Reyes Calderón
Colección: Autores Españoles e Iberoamericanos
Fecha de publicación: 2 de febrero de 2012
448 páginas
Idioma: Español
Formato: 15 x 22,9 cm.
Encuadernación: Tapa dura con sobrecubierta
Precio: 20,50 €

Estrena teatral: República Bananera, al Versus Teatre

És possible que tres persones arribin a un acord quan les seves opinions són clarament enfrontades? Aquesta és la qüestió que des del passat 3 de febrer intenta resoldre el nou espectacle de la companyia La Barroca: República Bananera, la història de tres turistes que es neguen a abandonar un luxós balneari situat en una paradisíaca illa caribenya i que hauran d’acostar posicions si pretenen fundar una nova república, una comèdia que es podrà veure al Versus Teatre fins al 18 de març.

Un moment de República Bananera

L’estiu de 1947 l’illa de San Jorge deixa de ser una colònia europea. Així, i per qüestions de seguretat, aquella mateixa nit s’ha de dur a terme l’evacuació de tots els seus habitants. Tres personatges, però, es neguen a abandonar la bona vida: allà són absolutament lliures, així que, entre copa i copa, decideixen crear la seva pròpia república per a conservar aquest estil de vida. La intenció és pactar quin model de societat pretenen imposar, amb el sentit comú com a principal premissa, però les diferències entre ells dificultaran aquesta missió.

República Bananera és el segon espectacle de La Barroca –nom que fa referència a la forma d’entendre el teatre dels seus integrants, que donen el mateix valor al text, als actors i a la posada en escena–, una companyia teatral que s’emmiralla en aquells grups de comediants ambulants que, units per l’amor incondicional al teatre, anaven de poble en poble amb la intenció d’apropar el seu art al públic de manera artesanal.

República Bananera es representarà al Versus Teatre del 3 de febrer al 18 de març de 2012.

Text: Joan Yago
Direcció: Israel Solà
Intèrprets: Mercè Boher, Cinta Moreno, Arnau Puig
Escenografia: Albert Pascual, Elisenda Rodríguez
Vestuari: Albert Pascual
Il·luminació: Elisenda Rodríguez
Música: Gori Matas
Companyia: La Barroca

Horaris: de dimarts a dissabte a les 21:00 hores, diumenge a les 18:00 hores
Preu: 16 €
Idioma: català
Durada: Una hora i vint minuts

Novedad editorial: Tú eres el mal, de Roberto Costantini

El pasado mes de septiembre llegó a las librerías italianas la primera historia protagonizada por el comisario Michele Balistreri, un policía cincuentón que fue recibido con los brazos abiertos por los seguidores del género policíaco. Convertido en uno de los libros más vendidos de finales del 2011 en Italia, donde cosechó buenas críticas por parte de la prensa especializada, Tú eres el mal, esa primera aventura escrita por el debutante Roberto Costantini, llegará a las librerías de nuestro país el próximo 9 de febrero con la intención de repetir aquí esas excelentes cifras de ventas.

Un homicidio no resuelto en 1982 marcó la carrera del comisario Michele Balistreri. Veinticuatro años después aquel caso parece olvidado: Balistreri es ahora el jefe de la brigada especial de extranjería, la madurez lo ha transformado en un hombre respetado por sus compañeros e incómodo para los altos cargos. Sin embargo, dos nuevos asesinatos harán que la muerte de aquella joven regrese a su memoria como una pesadilla, por lo que Balistreri se verá obligado a investigar qué sucedió en el pasado para resolver los casos del presente.

Tú eres el mal es la primera novela de Roberto Costantini, un curioso escritor (es ingeniero de profesión y actualmente imparte clases en la Universidad Luiss Guido Carli de Roma) que estuvo madurando durante mucho tiempo cómo desarrollar esta historia con precisión, un relato que empezó a escribir hace tres años prácticamente a escondidas, cuando sus obligaciones profesionales se lo permitían, y que hoy día, y tras agotar tres ediciones en diez días, se ha convertido en todo un fenómeno literario en Italia.

Título: Tú eres el mal
Autor: Roberto Costantini
Editorial: Grijalbo
Colección: Novela de intriga
Páginas: 608 páginas
Fecha de publicación: Febrero 2012
ISBN: 9788425347511
Precio: 21,90 €

Crítica de la obra en culturalia: https://cinelatura.wordpress.com/2012/02/15/critica-literaria-tu-eres-el-mal-de-roberto-costantini/

Publicación: El triunfo romano. Una historia de Roma a través de la celebración de sus victorias, de Mary Beard. Editorial Crítica.

El pasado 2008 la editorial Crítica publicó El triunfo romano. Una historia de Roma a través de la celebración de sus victorias, de Mary Beard, una nueva muestra de la calidad editorial del sello y una buena oportunidad para conocer algo más uno de los elementos más populares del mundo militar romano.

Cada gran victoria militar acababa en la antigua Roma en un gran desfile por las calles de la ciudad hacia el templo de Júpiter, en la colina del Capitolio, en el que el general vencedor y sus soldados iban acompañados por los más importantes de los dignatarios derrotados y por el botín que habían capturado. Mary Beard, catedrática de la Universidad de Cambridge, analiza la magnificencia del triunfo romano, pero nos muestra también el lado oscuro de esta celebración del imperialismo que iba a servir de modelo para los monarcas y los generales de épocas sucesivas. «En algunas raras ocasiones», ha dicho Robert Harris, «nos encontramos con un libro de historia que ilumina una época entera como con la luz de un relámpago. El libro de Mary Beard pertenece a esta rara y valiosa categoría».

Mary Beard es catedrática de Clásicas en Cambridge y fellow de Newnham College. Es editora en The Times Literary Supplement y autora del blog «A Don´s Life». Entre sus libros publicados se incluye The Parthenon y El triunfo romano (Crítica, 2008) y Pompeya, Historia y leyenda de una ciudad romana (2009)

Título: El triunfo romano. Una historia de Roma a través de la celebración de sus victorias
Autora: Mary Beard
Editorial: Crítica
Colección: Tiempo de Historia
Fecha de publicación: 03/11/2008
Páginas: 584 páginas
Idioma: Español
ISBN: 978-84-9892-320-9
Formato: 15,5 x 23 cm.
Encuadernación: Tapa dura con sobrecubierta

Estreno cinematográfico: Redención, de Paddy Considine

El próximo 3 de febrero se estrena Redención, la dramática historia de dos personas sin ninguna esperanza en el futuro que juntos encontrarán la posibilidad de redimirse, una película dirigida por Paddy Considine y protagonizada por Peter Mullan y Olivia Colman.

Fotograma de la película

Joseph es un hombre que, tras el fallecimiento de su esposa, encuentra refugio en el alcohol sin poder frenar sus impulsos violentos. Su vida transcurre sin esperanza alguna hasta que el destino pone en su camino a Hannah, una mujer a cargo de una tienda de caridad cristiana. Tras burlarse de la fe de ella, Joseph descubrirá que la vida de Hannah no es tan idílica como imagina, y así comenzará entre ambos una relación que quizás consiga redimirlos.

Redención es el debut en la dirección del actor Paddy Considine (Blitz), una película cuyo origen hay que buscarlo en el primer corto rodado por Considine y en el que los protagonistas intentarán dar sentido a su vacía existencia, un film que cuenta con Peter Mullan (Neds) y Olivia Colman (El novio de mi madre) en los papeles principales, y a quienes acompañan Eddie Marsan (Sherlock Holmes: juego de sombras), Paul Popplewell (The trip) y Ned Dennehy (Blitz), entre otros.

Redención se estrenará en nuestros cines el 3 de febrero de 2012.

Título: Redención
Título original: Tyrannosaur
Género: Drama
Nacionalidad: Reino Unido
Año: 2011
Duración: 91 minutos
Director: Paddy Considine
Guión: Paddy Considine
Intérpretes: Peter Mullan, Olivia Colman, Eddie Marsan, Paul Popplewell, Ned Dennehy, Samuel Bottomley, Sally Carman, Sian Breckin, Paul Conway, Lee Rufford, Robin Butler, Archie Lal, Julia Mallam, Fiona Carnegie, Piers Mettrick