Archivo de la etiqueta: Oriol Casals

“Com us plagui” al Teatre Akadèmia: Perdeu-vos i reproduïu-vos!

Veniu sens temor: Aquí podreu estimar. Si us hi acosteu, el joc començarà. Tremoleu doncs! I, entre arbres que camuflin la vostra manca d’expertesa, somicareu. No estareu sols: Al bosc d’Arden, els humans teniu l’oportunitat de perdre-us els uns amb els altres. Dels vostres encontres, naixeran clarianes. Quan vulgueu fugir-ne, l’espessor de la vegetació us permetrà el millor mutis. Però si, a la fi, us decidiu a retrobar-vos, hi sereu legió.

Amb “Com us plagui”, Shakespeare torna a posar al tauler escènic a homes i dones. I si a “Molt soroll per no res”, l’orgull és qui basteix la barrera de la confusió i el malentès i a “Nit de Reis”, les diferències socials dificultaven molt l’acostament entre ambdues parts, ara i aquí trobem l’instint de supervivència com a principal impulsor de la joiosa comèdia.

Comusplagui_2Cap al paradís clorofíl·lic

Perquè els protagonistes de “Com us plagui” pateixen l’opressió del despotisme a la cort. La solució rau a emigrar al camp, on la Mare Natura els alliberarà oferint-los l’amor. Això no els dispensarà de pagar un preu elevat: Hauran d’exercitar les seves dots de seducció amb paciència, intel·ligència i carisma. Però què és, al capdavall, el ser humà sinó un treballador incansable de l’afecte?

El Teatre Akadèmia ha posat en mans d’en Dugald Bruce-Lockhart aquest tractat d’equívocs amorosos. I en Dugald planta una vegetació on preval el to dionisíac. Els personatges conviuen harmònicament quan interpreten belles melodies: Les seves veus projecten un encís que atrau l’espectador a l’escenari; els acompanyaments instrumentals són l’aire que omple d’alè vital la boscúria i els efectes sonors refresquen l’espai. Enmig de tot això, les criatures d’en William lluiten per reivindicar la seva autoritat. La grandiloqüència del perillós vers els depassa: La sobreactuació gairebé venç i, llavors, la màgia ambiental es mitiga. Però també saltironegen per l’escenari l’exquisida humanitat de la Núria Deulofeu (delicada, ocurrent, múrria i embadalida Rosalina), la venerable gràcia d’Emilià Carilla (divertit i subtil) més la versatilitat de Guillem Fernández-Valls (magnífic amb l’Oriol Casals en la lluita-duel, d’una elegància coreogràfica molt eficaç) i l’entusiasme de la resta del repartiment.

A la proposta de Bruce- Lockhart, l’atmosfera ociosa embolcalla l’estança i l’intercanvi constant de personatges dels seus dinàmics actors emfasitza l’ambigüitat d’una obra on el juganer William explora sense embuts els límits dels rols sexuals i la capacitat il·limitada del desig sexual.

I si aquests mots no us han complagut, us desafiu a contradir-los. I que el color de discussions com la nostra acabi amb la grisor del pensament propi quan no és integrador.

Per Juan Marea

COM US PLAGUI es representa al Teatre Akadèmia de Barcelona fins al diumenge 18 de gener.
http://www.teatreakademia.cat/espectacles/en-cartell/al-vostre-gust/

Crítica teatral: La millor nit de la teva vida, en el Club Capitol.

388Por fin el mayor sueño de Marc (Oriol Casals) se ha hecho realidad, ha conseguido salir con Marta (Clàudia Costas) la chica de la que está perdidamente enamorado. Marc está muy nervioso, pero no importa porque Marta siente algo por él. Para Marc esta es sin duda ¡¡la mejor noche de su vida!!

La millor nit de la teva vida, obra escrita por Jordi Silva, ya se llevó, merecidamente, el Premi Butaca al mejor texto teatral en el año 2007. Ahora se reestrena en el Club Capitol dirigida, de nuevo, por Antonio Calvo. Una comedia muy divertida que te hace reír con ganas, aun tratando temas tan angustiosos como el desamor, la infidelidad, la traición o el arrepentimiento.

La obra da comienzo mostrándonos candorosamente las primeras etapas de la relación sentimental iniciada por Marc y Marta. Todo parece bonito y romántico, casi perfecto, al principio. Paralelamente conoceremos a Silvia (Mercè Montalà), una mujer madura, viuda y con recursos económicos que disfruta de la vida lo mejor que puede y sin complicaciones. En estos primeros compases de la obra sabremos, a través de sus conversaciones telefónicas, de las excitantes aventuras sexuales que mantiene Silvia, instantes que se alternan con momentos clave en la vida de la joven pareja. Es esta la parte de la obra a la que más le cuesta coger el ritmo cómico que predominará más tarde, al centrarse sobre todo en las sombras que se ciernen sobre la relación que mantienen Marc y Marta, mientras que la realidad sexual y desenfrenada que rodea a Silvia quedará en parte silenciada hasta la segunda parte de la representación, en la que la lujuria y la sexualidad, en clave humorística, claro está, tomarán el relevo.

LaMillorNit_2Será a partir del momento en el que se conocen los personajes de Marc y Silvia cuando se desencadenan las escenas de comedia más desenfadada, con diálogos muy chispeantes y salidas antológicas. Atención a la conversación telefónica que mantiene Marc y la madre de una antigua amiga suya…

Sin embargo, los diálogos de La millor nit de la teva vida te hacen pensar mientras ríes. ¿Es posible el sexo sin amor? ¿El desencanto llega siempre? ¿Se puede volver atrás? ¿Se puede vivir intentando dejar de banda el amor? La obra nos permite, asimismo, reflexionar sobre la infidelidad, las dudas, el dolor, la rabia, el estar bien con uno mismo, o la soledad y sobre muchos de los grandes temas relacionados con el amor y su ausencia. Todo esto con una escenografía minimalista y con alguna que otra sorpresa de vestuario.

Oriol Casals lleva el peso de la obra pasando con naturalidad de la seriedad y de la tristeza del final de una relación sentimental a la comedia más hilarante relacionada con su nueva dedicación profesional. Su inocencia se irá perdiendo a través de experiencias y circunstancias rocambolescas. Claudia Costas borda el papel de novia dulce, simpática y muy suya que se verá desbordada por las dudas y los sentimientos. Mercè Montalà cierra este extraño triangulo amoroso aportando el sex appeal de la mujer madura, atractiva, práctica, cachonda y sin complejos, pero con sus miedos y debilidades como los demás. Una interpretación en la que da el do de pecho.

Nada permanece siempre igual. La vida es un espacio de elecciones. Caminos que se bifurcan, que se prolongan, que se pierden… y nunca sabremos que hubiese pasado o que nos hemos perdido al elegir un camino en concreto y no otro. Solo les puedo dar un consejo: elijan ver La millor nit de la teva vida para disfrutar y pasárselo en grande… será una buena elección…

La millor nit de la teva vida” se representa en el Teatro Club Capitol a partir del 23 de noviembre de 2012.

Autor: Jordi Silva
Dirección: Antonio Calvo
Reparto: Mercè Montalà, Oriol Casals y Clàudia Costas
Escenografía: Xavier Erra
Vestuario: Mireia Guardia
Iluminación: Ignasi Morros
Sonido: Paco Escudero
Caracterización: Toni Santos
Producción: ANEXA

Horarios: de miércoles a viernes a las 21:00 horas; sábados a las 18:30 y a las 21:00 horas y domingos a las 18:00 horas.
Precios: miércoles y jueves 18 €; viernes, sábado y domingo 23 €.
Idioma: catalán

Escrito por Taradete

Crítica teatral: Dos punkis i un Vespino, al Teatre Gaudí de Barcelona

S’apropa la Nit de Nadal, un esdeveniment en què és gairebé obligat sopar en família, en un ambient de concòrdia i sense tenir en compte les discrepàncies entre cunyats, germans, etc. que durant l’any els han separat sense remei. Però no tothom viurà aquesta nit en pau i harmonia: alguns fugiran dels multitudinaris banquets per celebrar l’ocasió d’una manera diferent, tal i com ens proposa Dos punkis i un Vespino al Teatre Gaudí de Barcelona, una història nadalenca en què quatre personatges sense gairebé res en comú es veuran obligats a entendre’s durant aquesta freda nit de desembre.

En una benzinera, perduda enmig del no-res, l’empleat del torn nocturn dorm damunt del mostrador sense sospitar que aquella no serà la nit plàcida que anuncien les nadales. La seva tranquil·litat es veu interrompuda quan dos punkis entren a l’establiment amb la intenció de passar-hi la nit, ja que la Vespino en què viatjaven no ha suportat la duresa del trajecte –ni el pas dels anys– i els ha abandonat abans d’arribar a la ciutat. L’enfrontament entre els dos joves i el gasoliner, que no vol problemes amb els seus superiors, anirà en augment fins l’aparició d’una noia que, plorosa, també buscarà refugi a la benzinera.

Original i divertida, a estones vodevilesca, Dos punkis i un Vespino presenta un conte de Nadal allunyat dels clixés habituals, amb un text intel·ligent que qüestiona la felicitat, sovint irreal, que sembla imprescindible en aquestes dates; l’obra demostra que a la Nit de Nadal també podem trobar personatges solitaris, sense fortuna ni cap mena d’esperit nadalenc. Pels quatre joves aquesta és una nit com qualsevol altra, fins i tot l’empleat de la benzinera, el més assenyat de tots, es resisteix a ajudar els dos punkis, vençut per la por i superat pels esdeveniments, oblidant la solidaritat característica d’aquests dies. A més l’obra serveix per criticar la hipocresia d’una part de la societat, en aquest cas la família de Carol, quan arriba la Nit de Nadal, moment en què l’important és la unitat familiar, i per això no entenen la irada reacció de la noia envers el seu promès.

Marilia Samper i Llàtzer Garcia, els autors del text, també posen de manifest les diverses formes d’encarar la vida d’aquests personatges: per un costat estan els dos punkis que viuen al marge del capitalisme, lluny dels convencionalismes, són uns nòmades del segle XXI, nihilistes de vida lliure sense obligacions ni lligams i que només accepten el lema de l’originari moviment punk: “no hi ha futur”; d’altra banda, i amb una vida diametralment oposada a la dels dos germans, trobem el gasoliner, un personatge sotmès al sistema, pusil·lànime, amb una existència marcada per la por fins que coneix els dos joves i la seva manera de viure sense complexes. Així Samper i Garcia utilitzen el conflicte entre aquests dos estils de vida per muntar algunes de les escenes més còmiques de la funció.

Javier Beltrán (Ray) i Oriol Casals (Jota) són els punkis del títol, dos esperits lliures que només es tenen l’un a l’altre –bé, i la seva vella Vespino– i que s’esforcen en demostrar, al món i a ells mateixos, que es pot viure d’una altra manera: Beltrán exerceix de líder, és el germà gran i les coses es fan com ell decideix, mentre que Casals –amb un magnífic talent per la màgia– el segueix amb fidelitat i admiració, i fins aquella nit no qüestiona cap de les decisions d’en Ray. Muguet Franc és Carol, la noia fràgil i desorientada que, ofegada per la pressió familiar, fuig de casa sense tenir clar quina direcció prendre. Però és Xavi Francès el veritable triomfador de l’obra, ell és el gasoliner gris, anònim i una mica babau, que protagonitza les escenes més agraïdes i hilarants, com la seva defensa aferrissada del bitterkas –senzillament magistral– o la declamació del poema de Nadal que recita amb la il·lusió pròpia d’un nen.

Avalada pel premi al millor projecte d’escenificació de l’Institut del Teatre 2010, Dos punkis i un Vespino és una excel·lent proposta per escalfar motors de cara a les festes nadalenques, una esbojarrada representació que provocarà els riures del públic més seriós i que està especialment recomanada per als espectadors que vulguin assistir a una Nit de Nadal gens habitual.

Dos punkis i un Vespino es representarà al Teatre Gaudí de Barcelona del 10 de novembre de 2011 al 15 de gener de 2012.

Dramatúrgia: Marilia Samper i Llàtzer Garcia
Direcció: Marilia Samper
Intèrprets: Javier Beltrán, Oriol Casals, Muguet Franc i Xavi Francès
Companyia: La Brava
Escenografia: Enric Planas
Vestuari: Gimena González Busch
Il·luminació: Jordi Berch
Fotografies: Alba Lajarin
Producció: Xevi Gómez

Horaris: de dijous a dissabte a les 21:00 hores i diumenge a les 20:00 hores
Preu: 18 €
Idioma: català
Durada: una hora i quinze minuts

____________________
Escrit per: Robert Martínez Colomé

 

Estrena teatral: Dos punkis i un vespino al Teatre Gaudí de Barcelona

El Teatre Gaudí de Barcelona estrena Dos punkis i un vespino, una original proposta de la companyia La Brava que mostra les desventures de quatre personatges que es veuen forçats a conviure, durant unes hores, en una benzinera durant una gèlida nit de Nadal.

En una nit tant especial com és la de Nadal, quan les llars s’omplen de famílies cantant nadales i deixant de banda velles disputes, dos joves punks pateixen una averia a la seva moto enmig del no res; tots dos són nòmades per convicció, les seves pertinences caben en una motxilla i viatgen contínuament en una vella vespino que, justament aquella nit, no resisteix més el pas del temps i els abandona a meitat de camí.

La freda climatologia obliga els nois a buscar refugi en una benzinera, on coneixeran al treballador del torn de nit del local i a una misteriosa noia. D’aquesta manera els quatre acabaran per descobrir-se a ells mateixos i entre ells mentre esperen que es faci de dia entre rialles, cops de puny, trucs de màgia i molts bitterkas.

La Brava és la responsable de Dos punkis i un vespino, una obra gamberra i punk que va guanyar el premi al millor projecte d’escenificació de l’Institut del Teatre 2010 i que, mitjançant l’humor, ens farà reflexionar sobre la valentia de saber escollir quin és l’autèntic camí que hem de seguir, cadascun de nosaltres, a la vida, una representació dirigida per Marilia Samper i interpretada per Javier Beltrán, Oriol Casals, Muguet Franc i Xavi Francès.

Dos punkis i un vespino es representarà al Teatre Gaudí de Barcelona del 10 de novembre de 2011 al 15 de gener de 2012.

Dramatúrgia: Marilia Samper i Llàtzer Garcia
Direcció: Marilia Samper
Intèrprets: Javier Beltrán, Oriol Casals, Muguet Franc i Xavi Francès
Companyia: La Brava
Escenografia: Enric Planas
Vestuari: Gimena González Busch
Il•luminació: Jordi Berch
Fotografies: Alba Lajarin
Producció: Xevi Gómez

Horaris: de dijous a dissabte a les 21:00 hores i diumenge a les 20:00 hores
Preu: 18 €
Idioma: català
Durada: 1 hora i quinze minuts