“Com us plagui” al Teatre Akadèmia: Perdeu-vos i reproduïu-vos!

Veniu sens temor: Aquí podreu estimar. Si us hi acosteu, el joc començarà. Tremoleu doncs! I, entre arbres que camuflin la vostra manca d’expertesa, somicareu. No estareu sols: Al bosc d’Arden, els humans teniu l’oportunitat de perdre-us els uns amb els altres. Dels vostres encontres, naixeran clarianes. Quan vulgueu fugir-ne, l’espessor de la vegetació us permetrà el millor mutis. Però si, a la fi, us decidiu a retrobar-vos, hi sereu legió.

Amb “Com us plagui”, Shakespeare torna a posar al tauler escènic a homes i dones. I si a “Molt soroll per no res”, l’orgull és qui basteix la barrera de la confusió i el malentès i a “Nit de Reis”, les diferències socials dificultaven molt l’acostament entre ambdues parts, ara i aquí trobem l’instint de supervivència com a principal impulsor de la joiosa comèdia.

Comusplagui_2Cap al paradís clorofíl·lic

Perquè els protagonistes de “Com us plagui” pateixen l’opressió del despotisme a la cort. La solució rau a emigrar al camp, on la Mare Natura els alliberarà oferint-los l’amor. Això no els dispensarà de pagar un preu elevat: Hauran d’exercitar les seves dots de seducció amb paciència, intel·ligència i carisma. Però què és, al capdavall, el ser humà sinó un treballador incansable de l’afecte?

El Teatre Akadèmia ha posat en mans d’en Dugald Bruce-Lockhart aquest tractat d’equívocs amorosos. I en Dugald planta una vegetació on preval el to dionisíac. Els personatges conviuen harmònicament quan interpreten belles melodies: Les seves veus projecten un encís que atrau l’espectador a l’escenari; els acompanyaments instrumentals són l’aire que omple d’alè vital la boscúria i els efectes sonors refresquen l’espai. Enmig de tot això, les criatures d’en William lluiten per reivindicar la seva autoritat. La grandiloqüència del perillós vers els depassa: La sobreactuació gairebé venç i, llavors, la màgia ambiental es mitiga. Però també saltironegen per l’escenari l’exquisida humanitat de la Núria Deulofeu (delicada, ocurrent, múrria i embadalida Rosalina), la venerable gràcia d’Emilià Carilla (divertit i subtil) més la versatilitat de Guillem Fernández-Valls (magnífic amb l’Oriol Casals en la lluita-duel, d’una elegància coreogràfica molt eficaç) i l’entusiasme de la resta del repartiment.

A la proposta de Bruce- Lockhart, l’atmosfera ociosa embolcalla l’estança i l’intercanvi constant de personatges dels seus dinàmics actors emfasitza l’ambigüitat d’una obra on el juganer William explora sense embuts els límits dels rols sexuals i la capacitat il·limitada del desig sexual.

I si aquests mots no us han complagut, us desafiu a contradir-los. I que el color de discussions com la nostra acabi amb la grisor del pensament propi quan no és integrador.

Per Juan Marea

COM US PLAGUI es representa al Teatre Akadèmia de Barcelona fins al diumenge 18 de gener.
http://www.teatreakademia.cat/espectacles/en-cartell/al-vostre-gust/

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s