Archivos Mensuales: septiembre 2011

Cine

Estreno cinematográfico: El Árbol de la Vida, de Terrence Malick

Deja un comentario

El próximo 16 de septiembre llega a las pantallas de nuestro país El Árbol de la Vida, la nueva película de Terrence Malick que viene avalada por la excelente acogida que recibió en el pasado festival de Cannes, donde ganó la Palma de Oro, un drama en cuyo reparto destacan nombres tan conocidos como Brad Pitt y Sean Penn.

Fotograma de la película

Ésta es la historia de Jack, el hijo mayor de una familia cualquiera en la sociedad americana de mediados de los años cincuenta, una historia que conoceremos desde su más tierna infancia hasta su madurez, cuando la desilusión vital se hace patente en el personaje; en ese momento, Jack intentará reconciliarse con su padre, con quien siempre mantuvo una tensa relación. Perdido en una sociedad moderna que no va con él, Jack intenta buscar respuestas sobre el origen de la vida, al mismo tiempo que se cuestiona ciertos temas filosóficos, como la fe. Paralelamente, la historia muestra la relación existente entre la naturaleza y nuestras vidas, simbolizadas en ese árbol de la vida del título.

Seis años después de su último film, Terrence Malick (El nuevo mundo, La delgada línea roja) regresa a la dirección con El árbol de la vida, una película para la que ha contado con un reparto de lujo, encabezado por Brad Pitt (Malditos Bastardos) y Sean Penn (Mystic River), a quienes acompañan la joven actriz Jessica Chastain (La deuda), Fiona Shaw (La Dalia Negra), Kari Matchett (Cube 2: Hypercube) y Joanna Going (Phantoms).

El Árbol de la Vida se estrenará en nuestros cines el 16 de septiembre de 2011.

Título: El Árbol de la Vida
Título Original: The Tree of Life
Género: Drama
Nacionalidad: USA
Año: 2011
Duración: 139 minutos
Director: Terrence Malick
Guión: Terrence Malick
Intérpretes: Brad Pitt, Sean Penn, Jessica Chastain, Fiona Shaw, Kari Matchett, Joanna Going

Teatro

Danza: Actividades de septiembre del Festival Dansalona 2011.

Deja un comentario


Durant aquest mes de setembre continuen les activitats de dansa a Barcelona programades pel Festival Dansalona 2011.

Aquesta segona edició de Dansalona pren com a referència els bons resultats obtinguts el 2010. En aquest sentit, Dansalona vol demostrar una vegada més, que Barcelona és una ciutat vital, dinàmica i amb ganes de veure una programació artística de dansa de qualitat durant els mesos d’agost i setembre.

Dansalona vol destacar en aquesta segona edició amb una programació artística de qualitat, dinàmica, vibrant i oberta a tot tipus de públic i edats. En aquest sentit, vol posar de relleu els trets culturals propis i distintius mitjançant la dansa i fer d’aquesta disciplina un pol d’atracció turístic a la nostra ciutat a través d’ espectacles singulars, transgressors i de tarannà innovador. Seguint la mateixa línea artística encetada el 2010, la idea és combinar esdeveniments i actes tant l’aire lliure com a recintes tancats de la ciutat en un mateix marc de ritmes i estils de dansa diferents. Entre d’altres disciplines de dansa, destaquen les següents:

Dansa contemporània
Flamenc
Balls del món
Espectacles de dansa adreçats al públic familiar

La diversitat d’estils respon a una clara necessitat d’apropar la dansa a tots els ciutadans de Barcelona. En aquest compromís per la creativitat, Dansalona vol comptar amb artistes internacionals, que puguin aportar trets distintius propis dels seus països i cultures per tal de dinamitzar una programació marcada per les sinèrgies d’estils.

Dansalona presenta les seves activitats tant en espais oberts com en recintes tancats. Entre els espais que hi participen hi ha: Almeria Teatre, Antic Teatre, Sala Beckett, La Caldera, Teatre Condal, Teatre Gaudí, Mercat de les Flors i Teatre Lliure, saT!, Tantarantana Teatre, Teatre Tívoli o La Villarroel.

Us presentem aquí els propers actes del Festival durant el mes de setembre.

———————————————————————————————————-

ANTIC TEATRE
G.U.A.U.
Guillem Mont de Palol

Del 22 al 25 de setembre

G.U.A.U. és una intervenció escènica en què es proposen diferents maneres d´in-corporitzar i escenificar el concepte d’onomatopeia trobant diferents relacions entre so, cos i llenguatge. Utilitzant onomatopeies que s’associïn a verbs d´acció i moviment com caigudes, salts, crits, derrapades, girs, baralles, cops, accidents… intentarem parlar i escriure la dansa. A G.U.A.U. ens interessa crear una dramatúrgia deconstruida del cos i l´espai. Un joc escènic. Una situació. Un espai i un temps determinat on un equip de tres parteixen del no res per construir escenes tragicòmiques, intel·ligents, físiques, plàstiques, absurdes on el so pren cos i el cos es sonoritza.

Perfomance – Moviment: Guillem Mont de Palol
Concepte i coreografia: Guillem Mont de Palol
Actuat per: Jorge Dutor, Oscar Villegas, Guillem Mont de Palol
Escenografia i vestuari: Jorge Dutor
Espai sonor: Óscar Villegas
Fotografia: Mista Louis
Producció: Antic Teatre/ AdriAntic, Barcelona

———————————————————————————————————-

Teatre Gaudí
Happy Ha-Ha
Mercedes Boronat

A partir del 17 de setembre

Happy Ha Ha és un espectacle de dansa teatre on el gest, la dansa i la música expressen les vivències de Pim, Pam i Pum, tres excel·lents intèrprets que es troben en un espai màgic per compartir un viatge on viuran aventures divertides dins d’un vaixell al mig de l’oceà. Mercè Boronat junt amb Montse Roig, Iván Góngora, Èlia Genís, els tres intèrprets, han creat Happy Ha Ha per comunicar als nens i a les nenes la importància de ser happys. És un espectacle on es parteix del més pròxim per crear màgia. A través de la senzillesa, la proximitat, la vivència i la professionalitat es construeix una dansa hipnòtica i inspiradora. Aquesta experiència invita als nens i nenes a seguir ballant i creant un cop arriben a casa.

Dansa públic familiar

Direcció: Mercedes Boronat
Intèrprets: Montse Roig, Èlia Genís, Iván Góngora
Escenografia i vestuari: Mercedes Boronat
Producció: Danilo Pioli
Vídeo: Àlex Perez
Fotografies: Nacho Pintos

———————————————————————————————————-

Mercat de les Flors i Teatre Lliure
Dansa i cinema a la fresca

El Mercat de les Flors i el Teatre Lliure oferiran de manera gratuïta una programació de Dansa i cinema a la plaça Margarida Xirgu amb els següents títols:

Divendres 16 de setembre
La alegre divorciada
(The gay divorcee)
EUA, 1934
Direcció: Mark Sandrich
Durada: 107 minuts
Amb Fred Astaire, Ginger Rogers, Edward Everett Horton, Alice Brady, Betty Grable.

Divendres 23 de setembre
Billu Barber
Índia, 2009
Direcció: Priyardarshan
Intèrprets: Irfan Khan, Sharhrukh Khan, Lara Dutta
Durada: 142 minuts

Abans de cada pel·lícula, també es projectaran peces curtes del certamen internacional Choreographic Captures.

Espais en dansa
S’han organitzat 4 rutes per diferents espais que programen dansa i que tindran lloc en dos caps de setmana. El públic general farà de manera lliure les rutes trobant als espais oberts, alguna activitat relacionada amb el món de la dansa en horari determinats.

Ruta Meridiana, 17 setembre
Estudi Raravis / saT! / Estudi David Campos / Nau Ivanow / Estudi Mar Gómez

Ruta Paral·lel, 18 setembre
Mercat de les Flors / Teatre Lliure / El Graner / La Porta / La Piconera / Elclimamola / Taller Roberto G. Alonso / La Poderosa / Poble Espanyol / Teatre Tantarantana

———————————————————————————————————-

SAT!
This is / On the wall
Croi Glan Integrated Dance Company

17 i 18 de setembre

Dansa contemporània / Dansa integrada

Una sessió doble de la mà de Croi Glan, la companyia de dansa integrada més important d’Irlanda, reconeguda internacionalment pel seu valor artístic d’avantguarda en la creació de treballs de gran força amb ballarins discapacitats i no discapacitats.

This is és procés creatiu. This is és l’espai on trobar significat. This is és el que és. This is és la història de com hem acabat en aquest espai junts… Amb tu. This is és aquí i ara. This is és el què fem. This is (“això és” en anglès) és una peça de 20 minuts per a cinc ballarins.

“On the Wall” és un quartet còmic i commovedor que repassa els sentiments que es desperten quan cerquem el nostre espai al món i ens descobreix com ens veuen els altres a través del potent còctel d’identitat, sexualitat i política. Una peça que redefinirà les nostres percepcions.

———————————————————————————————————-

Tantarantana Teatre
VII Cicle de Dansa i Teatre Físic – TANTA dansa, 9è Circuito de la Red de Teatros Alternativos

14 i 15 de setembre
Trágicos anhelos
+ Amapolas
Cia. Anima’s Animal Art

17 i 18 de setembre
Accidia
Cia. La Coja Dansa

21 i 22 de setembre
Hivernacle
Cia. Una del montón

21 i 22 de setembre
Pieles
Cia. Paula Quintana

24 i 25 de setembre
Deixa’m olorar
Company Cie 6è Sentit

28 i 29 de setembre
El estado crudo
Cía. Javier Martin

1 i 2 d’octubre
Metamorphè
Cía. Dansúka
II EDICIÓ

———————————————————————————————————-

Teatre Tívoli
El llac dels cignes
Ballet Nacional de Cuba

Del 5 al 18 de setembre

És una de les obres més famoses del repertori tradicional es va estrenar a Moscou el 1877. En la versió creada Alicia Alonso, la coneguda estructura argumental, coreogràfica i musical es sintetitza en tres actes i un epíleg. D’acord amb l’estètica del Romanticisme és una fantàstica històrica que inclou prodigioses transformacions, encantaments i monstres malignes, però en què apareix l’amor com a força triomfant sobre els més terribles poders. El llac dels cignes és una de les obres mestres de la història de la dansa teatral, que perdura com a exemple excepcional de l’estil, la tècnica i les formes expressives de la dansa de tota una època.

Coreografia: Alicia Alonso sobre l’original de Marius Petipa i Lev Ivánov
Música: Piotr Ilich Chaikovski
Escenografia: Ricardo Reymena
Vestuari: Francis Montesinos i Julio Castaño
Llums: Ruddy Artiles
Producció: Ballet Nacional de Cuba i Teatres de la Generalitat Valenciana

Primers ballarins: Joel Carreño/ Anette Delgado / Rómel Frómeta / Víctor Gilí / Viengsay Valdés
Ballarins principals: Sadaise Arencibia / Elier Bourzac / Yolanda Correa / Félix Rodríguez / Javier Torres
Primers solistes: Ernesto Álvarez / Ivette González / Linnet González / José Losada / Yanela Piñera / Javier Sánchez / Aymara Vasallo
Solistes: Jessie Domínguez / Ivis Díaz / Betina Ojeda / Lisette Ojeda / Karelia Sánchez / Alejandro Virelles / Dayron Vera
Corifeus: Ernesto Díaz / Amanda Fuentes / Annia Hidalgo / Ernesto Méjica / OmarMorales
Cos de ball: Lissi Báez / Adiene García / Maureen Gil / Patricia González / Alfredo Ibáñez / Raúl Mazorra / Victoria Prada / Odaray Prats / Liván Pujada / Amaya Rodríguez / Pedro Santos / Elizabeth Sosa / Jorge Villazón / Ginett Moncho / Fabián Morales / Grettel Morejón.
Maitre Principal: María Elena Llorente

———————————————————————————————————-

La Mercè 2011
Barcelona balla
Montse Colomé i Leo Castaldi

22, 23, 24 i 25 de setembre a les 21.30, 22.15 i 23 hores
(tres passis de 15 minuts de durada)

Acte de cloenda Dansalona 2011
Parc de la Ciutadella. Espai Geologia
Festes de la Mercè

Mentre mireu un vídeo en el qual uns personatges ballen en una Barcelona desconstruïda, uns performers esborraran les fronteres entre la pantalla i el món real. Barcelona balla, i els barcelonins i les barcelonines… també!

Exposiciones

Nova exposició: Memòria fragmentada. 11-S NY Artefactes a l’Hangar 17

Deja un comentario

Els darrers dies estem experimentant un fenomen de memòria històrica global: l’11 de setembre es commemora el desè aniversari de l’atemptat terrorista als Estats Units, l’esfereïdora caiguda de les Torres Bessones de Nova York en rebre l’impacte de dos avions, imatges colpidores que van quedar gravades en la memòria col•lectiva gràcies a les televisions que ràpidament van arribar al lloc dels fets. Aquest atac va trasbalsar la població mundial, alhora que significava, a nivell històric, el final d’una època i l’inici d’un nou període, però pels mateixos ciutadans nord-americans va significar encara molt més: demostrava la seva fragilitat, ni tan sols ells eren intocables, des d’aleshores, l’amenaça terrorista ja no era un fet aïllat en poblacions llunyanes.

Al mateix temps que la població intentava refer-se del cop, l’Autoritat Portuària de Nova York i Nova Jersey (propietària dels edificis afectats) va autoritzar un grup d’arquitectes i enginyers a recollir vestigis que servissin per documentar tot el que havia succeït aquell dia, uns 1500 objectes que van trobar resguard en l’Hangar 17 de l’Aeroport Internacional John F. Kennedy, i que serien exposats en el futur National September 11 Memorial Museum. Uns anys més tard, l’abril del 2009, els responsables van permetre a Francesc Torres, artista barceloní que també era a la ciutat el dia de l’atemptat, l’accés a l’Hangar 17 per fotografiar tots aquells objectes amb la seva càmera; d’aquest recull d’imatges neix ‘Memòria fragmentada. 11-S NY Artefactes a l’Hangar 17’, una exposició que pretén recordar aquell dramàtic esdeveniment històric a partir dels objectes recuperats, i que es podrà veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona fins al 3 de novembre.

Imatge de la mostra

Les condicions en què va treballar Francesc Torres no van ser precisament les idònies: la il•luminació de l’hangar no era l’adequada, era una llum industrial, mentre que aquelles parets de tonalitats grises tampoc l’ajudaven gaire. Amb tot, Torres va ser capaç de captar el significat ocult dels objectes que hi va trobar, des de cotxes de policia destrossats fins a ferros rovellats que el foc va retorçar de forma capriciosa, tots ells testimonis silenciosos de la violència amb què es va produir l’atemptat de l’11 S.

Al CCCB s’hi podran veure fins a 176 de les imatges que va fer Torres als objectes guardats a l’Hangar 17, fotografies que estaran projectades en 6 pantalles; a més, també s’hi exposarà un fragment de l’escultura “WTC Stabile”, d’Alexander Calder, una peça que presidia la plaça on s’alçava el World Trade Center. La mostra també inclourà un cicle de conferències sota el títol 11S / El món deu anys després, cicle en què participaran el mateix Francesc Torres, l’assessor de programació del National September 11 Memorial Museum, Clifford Chanin, la novelista Pankaj Mishra i la periodista i assagista Barbara Ehrenreich.

Una de les peculiaritats de ‘Memòria fragmentada. 11-S NY Artefactes a l’Hangar 17’ és que es tracta d’un projecte que no només es podrà veure a Barcelona: paral•lelament estarà instal•lada a l’Imperial War Museum de Londres (entre el 26 d’agost de 2011 i el 26 de febrer de 2012), a l’International Center of Photography de Nova York (entre el 9 de setembre de 2011 i el 8 de gener de 2012) i al CentroCentro. Palacio de Cibeles de Madrid (entre el 16 de setembre i el 31 de gener de 2012).

L’exposició, estrenada el passat 9 de setembre, es podrà veure al CCCB fins al 3 de novembre, de dimarts a diumenge, d’11:00 hores a 20:00 hores, i els dijous, d’11:00 hores a 22:00 hores. El preu de l’entrada és de 3,00€.

Més informació: www.cccb.org

Literatura

Novedades otoño editorial Impedimenta

Deja un comentario


Os presentamos en la sección de literatura de Culturalia la joven editorial Impedimenta que, como ella misma se define, nace, para recuperar clásicos incontestables, pero también para «fabricar» clásicos modernos. La editorial propone, además, un diálogo entre lo antiguo y lo moderno, al dotar a sus obras de prólogos firmados por reconocidas figuras de la literatura contemporánea.

Entre los títulos ya publicados hallamos La abadesa de Castro, de Stendhal, La pulga de acero, de Nikolai Leskov, o Noviembre, de Gustave Flaubert, e incluso obras que nunca habían sido editadas en castellano, como El hospital de la transfiguración, de Stanislaw Lem, Santuario, de Edith Wharton, Botchan, de Natsume Soseki, El sendero en el bosque, de Adalbert Stifter, Mujeres, de Mihail Sebastian, o Estallidos y bombardeos, la autobiografía de guerra del novelista y pintor Wyndham Lewis.

Para el próximo y cercano otoño la editorial prevé la publicación de obras de E. F. Benson, Edmund Crispin, Daria Galateria, Sōseki, Mircea Cărtărescu, Alfred Döblin, Jean Giono o Hans Christian Andersen.

Os indicamos, también, las recientes novedades publicadas por la editorial.

Reina Lucía, E. F. Benson
Traducción de José C. Vales

Adorada por legiones de fans, inspiradora de una famosa serie de la BBC, Reina Lucía es la primera de la mítica serie de novelas de Mapp y Lucía, deliciosas sátiras sobre la pretenciosa y relamida burguesía rural británica. Reina Lucía nos presenta a la inimitable Emmeline Lucas (Lucía para los amigos), árbitro social y reina del pintoresco villorrio de Riseholme, que ve su trono peligrar con la aparición de Olga Braceley, una cantante de ópera sin escrúpulos. Para hacerle frente, contará con el apoyo de su fiel amigo, Georgie Pillson, un zangolotino de la mejor calaña, aficionado al cotilleo salvaje, al petit point y a las conversaciones en italiano macarrónico; o con su molesta vecina, Daisy Quantock, que revoluciona al pueblo entero cuando adquiere un «gurú» nativo de la India aficionado a las bebidas espirituosas de alta graduación, que introduce en la comarca la fiebre por el Yoga.

ISBN: 978-84-15130-16-1
130 x 200 mm
352 páginas

Precio: 22,75 €

———————————————————————————————————-

La bailarina, Ōgai Mori
Traducción de Yoko Ogihara y Fernando Cordobés

Hermosa alegoría sobre el amor y la renuncia, La bailarina es una de las piezas más delicadas del japonés Ōgai Mori, máximo exponente, junto a Natsume Sōseki, de la literatura nipona de la era Meiji. Fruto del viaje de su autor a Alemania, país al que se trasladó para perfeccionar sus estudios de Medicina, La bailarina narra, casi en una imagen especular de la Madame Butterfly de Puccinni, el improbable encuentro de Toyotarō Ōta, un joven estudiante japonés, con una bailarina alemana, pobre y bellísima, que poco a poco lo va seduciendo hasta atraparlo. Toyotarō, que por educación posee un acerado sentido del honor, debe elegir entre su carrera y sus violentos sentimientos amorosos hacia la muchacha. La bailarina constituye una fábula de una sencillez pasmosa, que aúna amor, abandono y culpa. Un auténtico clásico de la literatura japonesa por fin recuperado en castellano.

ISBN: 978-84-15130-15-4
120 x 180 mm.
80 páginas

Precio: 9,95 €

———————————————————————————————————-

Tratado de la vida elegante, Honoré de Balzac
Traducción de Lluís Maria Todó

El Tratado de la vida elegante, publicado por Honoré de Balzac en 1830 para inaugurar la serie «Patología de la vida social», corazón «estético» de la Comedia Humana, constituye una de las piedras angulares del dandismo literario, prefigurando e inspirando la obra de autores tan reputadamente elegantes como Barbey d’Aurevilly o Charles Baudelaire. Rico en aforismos, anécdotas hilarantes, y cargado de un humor finísimo (el texto llega a incluir un encuentro ficticio con el príncipe de todos los dandis, el Bello Brummell, que tuvo que emigrar a Francia desde Inglaterra huyendo de sus fieros acreedores), este Tratado marca el camino que va desde el dandismo temprano de la Regencia inglesa al fecundo decadentismo artístico e intelectual de la Francia del XIX, y que desembocaría en la bohemia y en último término en Oscar Wilde. Este capítulo esencial en la historia del gusto estético en el vestir y en el comportarse nos llega, además, en magnifica traducción de Lluís Maria Todó.

ISBN: 978-84-15130-14-7
130 x 200
112 páginas

Precio: 15,95 €

———————————————————————————————————-

Sábado por la noche y domingo por la mañana, Alan Sillitoe
Traducción de Mercedes Cebrián

Auténtico monumento de la literatura obrera inglesa y piedra de toque del movimiento de los Jóvenes Airados británicos, Sábado por la noche y domingo por la mañana fue la novela que lanzó a la fama a Alan Sillitoe. Arthur Seaton, su protagonista, es un muchacho de veintidós años, poco amante de los compromisos y que trabaja a destajo de lunes a viernes en una fábrica de bicicletas, en el sombrío Nottingham de los primeros años de la posguerra. Pero Arthur vive con los ojos puestos en el fin de semana. Cada sábado por la noche bebe hasta caerse redondo en el pub, se mete en todas las peleas que encuentra y trata de llevarse a la cama a las esposas de sus compañeros de trabajo. Sin embargo, pronto descubrirá que lo que cree que le hace libre constituye en realidad una cárcel, y que su existencia de rebelde tiene un lado oscuro cuyo rigor le es difícil imaginar.

ISBN: 978-84-15130-13-0
130 x 210
312 páginas

Precio: 22,50 €

———————————————————————————————————-

Flores de verano, Tamiki Hara
Traducción del japonés de Yoko Ogihara y Fernando Cordobés

Tamiki Hara se hallaba en Hiroshima el día 6 de agosto de 1945 a las ocho y quince minutos, momento en que estalló la bomba que impondría una nueva manera de contemplar el mundo. Como él mismo describe en su impactante Flores de verano (obra ganadora del Premio Takitaro Minakami), en ese instante el autor se hallaba en una casa construida por su padre, lo suficientemente lejos del lugar de la explosión, gracias a lo cual pudo sobrevivir. Valiéndose de tres momentos narrativos diferentes, Hara narra el antes, el durante y el después de la tragedia. Con un lenguaje exento de florituras, durísimo, preciso y contundente, pero lleno de una hermosura casi poética, el autor narra cómo afloran a su alrededor la confusión, la destrucción, el horror, y lo mejor y lo peor de la condición humana.

Esta obra, de una crudeza inusual, sufrió durante años la censura que prohibía a los japoneses publicar ningún tipo de escrito sobre la guerra. Es la primera vez que se traduce al castellano.

ISBN: 978-84-15130-07-9
130×210
136 páginas

Precio: 16,50 €

———————————————————————————————————-

Solaris, Stanislaw Lem

Traducción de Joanna Orzechowska
Introducción de Jesús Palacios

Impedimenta presenta, por primera vez en traducción directa del polaco, Solaris, la mítica novela que consagró a Stanisław Lem como autor de culto. Un texto hoy en día considerado un clásico sin paliativos de la literatura moderna. Kris Kelvin acaba de llegar a Solaris. Su misión es esclarecer los problemas de conducta de los tres tripulantes de la única estación de observación situada en el planeta. Solaris es un lugar peculiar: no existe la tierra firme, únicamente un extenso océano dotado de vida y presumiblemente, de inteligencia. Mientras tanto, se encuentra con la aparición de personas que no deberían estar allí. Tal es el caso de su mujer —quien se había suicidado años antes—, y que parece no recordar nada de lo sucedido. Stanisław Lem nos presenta una novela claustrofóbica, en la que hace un profundo estudio de la psicología humana y las relaciones afectivas a través de un planeta que enfrenta a los habitantes de la estación a sus miedos más íntimos.

ISBN: 978-84-15130-09-3
130 x 200 mm.
296 páginas

Precio: 20,95 €

Web de la editorial: http://www.impedimenta.es/index.htm

Música

Concierto: Blaus de l’ànima. Més de 20 anys ben a prop, Maria del Mar Bonet y Manel Camp en el Teatre Lliure.

Deja un comentario


Maria del Mar Bonet y Manel Camp regresan al Teatre Lliure (Gràcia) para presentar su nuevo disco Blaus de l’ànima. Més de 20 anys ben a prop, que incluye, además de composiciones propias, temas de Gershwin, Serrat, los Stones, y poemas musicados de Maria Aurèlia Capmany y Miquel Àngel Riera.

Del 4 al 21 de febrero de 1988, Maria del Mar Bonet y Manel Camp ofrecieron en una serie de conciertos en el Teatre Lliure su primer encuentro musical centrado en un repertorio hasta entonces poco habitual para la cantante. De ese encuentro surgió un disco de gran éxito: Ben a prop.

Al cumplirse veinte años de aquel éxito, el dúo Bonet-Camp realizó varios conciertos conmemorativos Hoy, tres años después, vuelven a apostar por un nuevo disco juntos: Blaus de l’ànima. Més de 20 anys ben a prop.

El Teatre Lliure (Gràcia) presenta este disco que recopila algunos de los temas más destacados de Ben a prop y temas nuevos. De nuevo en el Lliure, de nuevo en Gràcia.

Blaus de l’ànima. Més de 20 anys ben a prop es el título de este aniversario que enlaza el pasado con el presente en forma de doble cd; que consolida la complicidad artística del dueto y que vuelve a la misma sala del Lliure tras más de dos décadas para compartirlo posteriormente con el público de los teatros y auditorios del país.

Blaus de l’ànima. Més de 20 anys ben a prop combina los aires mediterráneos de la cantante mallorquina en su vertiente más jazzística, con la maestría de uno de los grandes del piano.

Ambos resultan una manera única y común de hacer música que les permite visitar tanto a Gershwin como a Serrat, a Bibiloni, los Stones, Billie Holliday o Toti Soler. Y sin dejar de lado algunos temas propios de Maria del Mar y composiciones de Manel Camp, cantar algunos poemas de Maria Aurèlia Capmany, Maria Mercè Marçal y Miquel Àngel Riera.

“Blaus de l’ànima. Més de 20 anys ben a prop” se representará en el Teatre Lliure de Gràcia del 27 de septiembre al 2 de octubre de 2011.

Autores: Maria del Mar Bonet y Manel Camp
Intérpretes: Maria del Mar Bonet (voz) y Manel Camp (piano)
Dirección artística y concepto: Maria del Mar Bonet y Manel Camp
Sonido: Joan Fornés
Iluminación: Roger Puiggener
Producción ejecutiva y producción: C Managers & LMS

Horarios: de martes a sábado a las 20:30 horas y domingo a las 18:00 horas.
Precio: 27 €; 18 € (miércoles, día del espectador); 22 € (con descuento, excepto día del espectador)
Duración del concierto: 90 minutos sin pausa
Espectáculo en catalán


Algunas de las canciones que sonarán:

Abraça’m (Embraceable you), de George e Ira Gershwin
La barbera, de Maria Aurèlia Capmany
No sé tu com ho sents, de Miquel Àngel Tena
Què volen aquesta gent?, de Lluís Serrahima y Maria del Mar Bonet
Jim, de Nelson Shawn, Caesar Petrillo y Milton Samuels
No voldria res més ara, de Maria del Mar Bonet
Cançó de l’amor petit, de Joan Manuel Serrat
Si véns prest, de Maria del Mar Bonet
Es fa llarg esperar, de Pau Riba
Lover Man, de Jimmy Davis, Roger Ramírez y Jimmy Sherman
Epigrama, de Joan Salvat-Papasseit, música Toti Soler

Blaus de l’ànima en gira:

Madrid – Sala Clamores, 22 y 23 de septiembre
L’Hospitalet de Llobregat – Auditori Barradas, 7 de octubre
Manresa – Kursaal – Espai d’Arts Escèniques, 8 de octubre
El Prat de Llobregat – Teatre Modern, 9 de octubre
Vilafranca del Penedès – Auditori Municipal, 14 de octubre
Castellbisbal, 15 de octubre
Parets del Vallès – Can Rajoler, 16 de octubre
Vic – Teatre Atlàntida, 23 de octubre
Alacant – Paranimf de la Universitat, 4 de noviembre
Igualada – Teatre l’Ateneu, 12 de noviembre
Sant Joan Despí, 13 de noviembre
Sant Celoni – Teatre Municipal Ateneu, 19 de noviembre
Cornellà de Llobregat, 20 de noviembre
Montcada i Reixach – Espai Cultural Kursaal, 26 de noviembre
Sant Andreu de la Barca – Teatre Núria Espert, 27 de noviembre
Palau-Solità i Plegamans, 4 de diciembre
L’Ametlla del Vallès – Teatre Municipal, La Sala 18 de diciembre
Sant Fruitós del Bages, 28 de enero 2012

Cine

Crítica cinematográfica: La piel que habito, de Pedro Almodóvar

Deja un comentario

Una sala de cine abarrotada como nunca que premia con tímidos aplausos, primero, que se tornan ovación después, a medida que avanzan los títulos de crédito y los espectadores se recuperan de lo sucedido en los últimos 120 minutos. Así terminó la proyección de La piel que habito a la que un servidor asistió el pasado 3 de septiembre, una forma de reconocer el buen hacer de los actores protagonistas y la insólita historia que firma Pedro Almodóvar, adentrándose por primera vez en un terreno, el del thriller con elementos de terror gótico, al que no nos tiene acostumbrados; eso sí, sin renunciar a sus particulares obsesiones.

Anaya y Banderas

El doctor Robert Ledgard, eminente cirujano plástico, ha dedicado los últimos años de su vida a investigar cómo conseguir una piel artificial capaz de resistir cualquier agresión externa. Los resultados de sus investigaciones los da a conocer en una conferencia ante sus colegas, obviando un dato de vital relevancia: para lograrlo ha utilizado una cobaya humana (Vera), prisionera en su lujosa mansión toledana, una situación que, de ser descubierta por el resto de la comunidad de científicos, supondría su inhabilitación inmediata de la profesión, además de reportarle serios problemas con la justicia. Por ello, la existencia de Vera en su vivienda es un secreto que sólo conoce Marilia, mujer de confianza que toda la vida ha estado al servicio de la familia Ledgard.

Basándose en Tarántula, una novela de Thierry Jonquet, Pedro Almodóvar teje una historia tan compleja como oscura de amor incondicional, pasión, odio, venganza y obsesiones varias alrededor de tres personajes, un argumento para el que se ha dejado influenciar por múltiples obras: por un lado, es evidente reconocer algo del clásico de Mary Shelley, Frankenstein; por otro lado, el giallo del que Darío Argento era máximo exponente planea a lo largo de la primera parte del metraje; finalmente, el mismo director manchego cita los thrillers de Fritz Lang y la película Ojos sin rostro de Georges Franju como películas clave para entender cómo surge La piel que habito.

 

El reparto, en Cannes

Almodóvar presenta una historia filmada de forma sobria, más contenida de lo que en él es habitual, con una cuidada escenografía que nos muestra la moderna y lujosa mansión en la que Vera se encuentra encerrada. Tras 18 películas a sus espaldas, el director demuestra que ha aprendido cómo involucrar al espectador en su historia, envolviéndolo con sus tramas misteriosas, dominando el ritmo con el que desarrolla el argumento, una experiencia que le permite saber cuándo intercalar una escena que arranque las carcajadas del público y relajar, así, la tensión del momento (memorable el cameo de su hermano Agustín junto a su sobrino). Además, La piel que habito queda estructurada en dos partes, la primera en la que predominan la tensión y los antagonismos entre los dos protagonistas principales, mientras que la segunda, tras sendos flashbacks, da lugar a una historia distinta, con un magistral golpe de efecto que turbará el público definitivamente, y que desemboca en un diálogo final, sencillamente, extraordinario.

Rodar con Almodóvar es el sueño de buena parte de los actores españoles; de esta manera, es fácil contar con un extenso elenco repleto de caras conocidas que ofrezcan una sólida interpretación a aquellos personajes secundarios tan necesarios, como Fernando Cayo, Eduard Fernández, Jan Cornet, Teresa Manresa o Bárbara Lennie. Sin embargo, dos de estas actuaciones no son tan acertadas como podrían ser: por un lado, Blanca Suárez ofrece una actuación desconcertante, poco convincente, mientras que cuesta creer que Roberto Álamo sea el mismo actor que recibió exacerbados elogios interpretando a Urtain, un actor que participa en el film vestido con un ridículo disfraz de tigre y que dota a su personaje de un absurdo e ininteligible acento. Con todo, los grandes triunfadores son la siempre fiel Marisa Paredes, una magnífica Elena Anaya, todo belleza y flexibilidad, que realizó para la ocasión una intensa preparación a base de ejercicios de yoga, y eso se nota, y, por supuesto, un sorprendente Antonio Banderas, el científico enajenado del film, un actor que por fin demuestra que es capaz de actuar sin histrionismos ni efectuar constantes aspavientos. Mención aparte merece la intervención de Concha Buika, una voz excepcional que Almodóvar ha acertado incluir en la película con dos canciones, Por el amor de amar y Se me hizo fácil, todo un regalo.

Sin duda, La piel que habito será una película controvertida que tendrá tantos incondicionales como detractores, y quizás sea éste el mayor triunfo para uno de los directores más importantes del cine español que, lejos de repetirse y refugiarse en mundos conocidos, decide arriesgarse y enfrentarse a nuevos retos, algo que merece el mayor de los reconocimientos.

Título: La piel que habito
Director: Pedro Almodóvar
Intérpretes: Antonio Banderas, Elena Anaya, Marisa Paredes, Blanca Suárez, Fernando Cayo, Eduard Fernández, José Luis Gómez, Jan Cornet, Roberto Álamo, Susi Sánchez, Bárbara Lennie, Teresa Manresa
País: España
Duración: 120 minutos

____________________
Escrito por: Robert Martínez Colomé

Música

Crítica musical: Bigoti Vermell, d’Anna Roig i L’Ombre de Ton Chien

Deja un comentario

Ser un grup jove i debutar amb un disc original i ben rebut per la crítica sempre fa una mica més difícil la forma amb què encarar la creació del segon disc. I si el primer treball conté cançons que són, més que cançons, petites joies, la dificultat és encara més gran. Segurament els cinc components d’Anna Roig i L’Ombre de Ton Chien devien pensar en tot això abans d’enfrontar-se a la gravació de noves cançons pel seu nou disc, uns dubtes que, ara que el nou treball ja és al mercat, s’han esvaït definitivament: Bigoti Vermell es mostra digne hereu del seu debut homònim, un conjunt de bones cançons que res han d’envejar a extraordinàries composicions de l’anterior disc, com Je t’aime o Corro sota la pluja.

Malgrat sonar més eclèctics que en l’anterior treball (gràcies a la producció de Magí Batalla, guitarrista del grup), Bigoti Vermell manté una forta influència de la cançó francesa, convertida ja en una marca de la casa d’aquests joves del Penedès que els allunya de la resta de grups de la seva generació. El seu discurs continua en aquesta línia, amb ritmes que parteixen de la chanson per coquetejar amb el pop, el jazz i el swing, a més de mantenir un encisador bilingüisme en les onze cançons que podem trobar en aquest disc (vuit són en català i tres en francès).

Els seus són textos tractats amb molt sentit de l’humor, tot i que l’Anna Roig, autora de les cançons, mostra en ells una certa actitud rebel lluny de ser conformista, tal i com podem comprovar en el single de presentació, Bigoti Vermell, una història de desamor on la protagonista, amb cert despit, no es resigna a recordar amb dolor un viatge a París que va ser qualsevol cosa menys idíl•lic.

Anna Roig i L'Ombre de Ton Chien

En les seves composicions, Anna Roig i L’Ombre de Ton Chien mostren una bona varietat de sentiments i temàtiques, des de la ràbia a la tendresa, passant pels comiats difícils o la despreocupació infantil, i tot amb la complicitat d’uns ritmes que desprenen optimisme, simpatia, teatralitat i alegria. Així, el sofriment d’una dona amb dificultat per relacionar-se es converteix en La senyora tímida que només troba refugi en els seus somnis; una història que desprèn l’alegria vital dels infants, com Corre, salta, brinca, vola; hi ha relacions impossibles que troben el seu lloc en àrees de descans (la melangiosa Petons entre camions); una història d’amor amb evident regust parisenc (Chanson d’amour); el bilingüisme del grup queda patent en La vedette del teu cap, on comparteixen versos en català i francès; referències als contes de la infància amb la particular visió d’aquesta formació (Caputxeta Roig); la dolorosa història d’un comiat definitiu (L’últim petó), amb l’intèrpret, més que cantant, xiuxiuejant.

Bons textos, una musicalitat amb una forta personalitat que ens transporta, sense remei, a altres llocs i altres temps, i una veu deliciosa són les característiques que fan d’aquest Bigoti Vermell un dels millors treballs dels darrers mesos dins les nostres fronteres, i que fan de l’Anna Roig i L’Ombre de Ton Chien una de les propostes més interessants i amb més futur de l’actual panorama musical català.

Títol: Bigoti Vermell
Autor: Anna Roig i L’Ombre de Ton Chien
Discogràfica: Satélite K
Més informació: www.annaroigilombredetonchien.com

____________________
Escrit per: Robert Martínez Colomé

Cine

Estreno cinematográfico: La deuda, de John Madden

Deja un comentario

El próximo 9 de septiembre llega a las pantallas de nuestro país La deuda, un thriller con apuntes dramáticos que recuerda a las clásicas películas de espías, que está dirigido por John Madden y protagonizado por Helen Mirren, Sam Worthington y Tom Wilkinson.

Fotograma de la película

El año 1966, tres agentes del Mossad (servicio de inteligencia de Israel) localizaron y mataron a Vogel, un antiguo criminal de guerra nazi refugiado en Berlín Este; esa peligrosa misión convirtió a los tres compañeros en auténticos héroes en su país. Treinta años después, dos de los agentes (ahora ya retirados) descubren algo totalmente inesperado acerca de su entonces compañero, un hecho que les hará dudar sobre si realmente salieron victoriosos de la misión llevada a cabo en la década de los 60, iniciando una investigación por su cuenta y riesgo para resolver todos los interrogantes.

Basada en la película israelí HaHov (dirigida en 2007 por Assaf Bernstein), La deuda es el nuevo film de John Madden (Shakespeare in love), una historia de espías que toma como punto de partida los tiempos conflictivos de la llamada guerra fría, para la que Madden ha contado con un notable reparto, encabezado por la ganadora de un Oscar Helen Mirren (The Queen), Sam Worthington (Avatar), Jessica Chastain (El Árbol de la Vida) y Tom Wilkinson (Michael Clayton).

La deuda se estrenará en nuestros cines el 9 de septiembre de 2011.

Título: La deuda
Título Original: The Debt
Género: Drama, Thriller
Nacionalidad: USA
Año: 2010
Duración: 112 minutos
Director: John Madden
Guión: Matthew Vaughn, Jane Goldman
Intérpretes: Sam Worthington, Helen Mirren, Tom Wilkinson, Jessica Chastain, Ciaran Hinds, Marton Csokas, Jesper Christensen, Romi Aboulafia

Música

Festival Altaveu 2011

Deja un comentario

Un any més, Sant Boi del Llobregat es prepara per acollir un dels festivals amb més tradició (la primera edició va ser l’any 1989) de Catalunya, l’Altaveu, tres dies dedicats a donar a conèixer els grups emergents del nostre país. En aquesta edició, dos grups destaquen per damunt de la resta: Manel i Antònia Font, formacions que arrossegaran els seus incondicionals als escenaris santboians. Acompanyant aquests caps de cartell trobarem formacions joves com els Very Pomelo, els 4t 1a o Los Tiki Phantoms, entre d’altres.

L’Altaveu 2011 començarà el dijous 8 de setembre als Jardins de l’Ateneu, on des de les 20.30 hores actuaran, de forma gratuïta, els Nu Niles, una formació que fan del rockabilly la seva bandera, amb incursions al swing, jazz i blues que presenten el disc Sin rendición; els Very Pomelo, la nova sensació de l’escena musical catalana després de dos discs (Figaro Figaro i Xurrac asclat), amb una proposta basada en el rock’n’roll, però on també trobem altres estils, com el blues, el punk, el pop o el folk; finalment, el Sr Chinarro portarà als Jardins la seva proposta indie (Presidente és el seu darrer disc), cançons d’autor senzilles on la ironia i el costumisme són els ingredients principals.

Aquell mateix dijous, a l’escenari Can Massallera, Duquende i Chicuelo portaran l’espectacle Camarón, La Leyenda del Tiempo, un homenatge al desaparegut cantaor basant-se en el disc que va publicar l’any 1979; l’actuació començarà a les 21 hores, i el preu de l’entrada és de 15 euros.

Si amb totes aquestes propostes encara no heu trobat què anar a veure el 8 de setembre, l’AltaveuEmergent ha triat tres bandes ben diferents de l’escena de Sant Boi, que actuaran a partir de les 20.30 hores, i de forma gratuïta, a l’escenari de Cal Ninyo: el pop del grup Mel, el rock contundent de Jackturbo i, finalment, el metal de Kilmara.

Manel

El divendres 9 de setembre serà el dia dels Manel, una de les bandes més importants de la nostra terra que, a l’escenari dels Jardins de l’Ateneu, presentaran, a partir de les 22 hores, el seu darrer disc, 10 milles per veure una bona armadura, tot un fenomen de vendes que va ser disc d’or en només vuit setmanes. El fenomen Manel ha aconseguit que, per a aquesta actuació, les entrades (d’entre 17 i 20 euros) ja estiguin esgotades.

A les 21 hores, a Cal Ninyo trobarem, per un preu d’entre 9 i 12 euros, un doble concert de qualitat: la banda 4t 1a, foguejada en actuacions als pisos dels seus amics fins que el boca-orella els va obrir el mercat a un públic que volia una actuació íntima i propera, presentarà el seu debut discogràfic El món en un cafè; Joan Colomo serà l’altre intèrpret d’aquest concert, un cantautor sense pèls a la llengua que presenta el seu segon disc, Producto interior bruto. Vol. 1, un treball amb cançons de lletres on l’amor i el desamor són els ingredients principals.

4t 1a

A les 24 hores, i dins de l’Altaveu Frontera, dues formacions seran les protagonistes: els valencians Doctor Divago presentaran La madre de todas las demencias, un recull de cançons entre el rock i el pop; i Pepet i Marieta, la proposta artística de Josep Bordes, qui celebra el seu desè aniversari musical amb l’àlbum recopilatori Manudu paligru, on trobem des de rock, swing, cançó i ritmes festius acompanyant les seves lletres àcides. Els convidats d’aquest Altaveu Frontera, que prendrà l’escenari de Can Massallera, amb actuacions gratuïtes, seran els Achilifunk, una de les propostes més originals de l’actualitat, un grup que barreja músics rumbers amb funkies, donant com a resultat una curiosa fusió que fa versions dels clàssics de la rumba catalana i del funk més ballable que podran gaudir els espectadors a partir de la 1.30 hores.

Antònia Font

Finalment, el dissabte 10 de setembre arribaran als Jardins de l’Ateneu les Lamparetes dels Antònia Font, en un concert de pagament (17-20 euros) que començarà a les 22 hores. L’actuació promet molta diversió per part d’aquests illencs que des de finals dels anys 90 s’han anat consolidant en l’escena en llengua catalana fins a arribar a l’actualitat, quan el seu darrer treball ha estat una de les sensacions discogràfiques dels darrers mesos.

A Cal Ninyo, a les 21 hores s’iniciarà un doble concert de pagament (9-12 euros) amb els valencians Sènior i el Cor Brutal, que donaran a conèixer les cançons del seu darrer àlbum, Gran, encara inèdit, i els Za!, que presentaran el seu darrer disc, el lluminós Megaflow.

Los Tiki Phantoms

 

Finalment, a Can Massallera, escenari de l’Altaveu Frontera, i a partir de la mitjanit, serà el moment de dos grups catalans: per una banda, els tarragonins LeCirke tocaran les seves cançons poètiques, emmarcades dins del folk i el pop; d’altra banda, els barcelonins Raydibaum presentaran el seu disc Per fi potser demà, un treball pop influenciat per la música dels anys 90. A la 1.30 hores serà el torn del grup convidat, els emmascarats Los Tiki Phantoms, que portaran el surf-rock instrumental ballable del seu últim disc, Mueven el esqueleto.

Així, l’Altaveu 2011 oferirà a Sant Boi del Llobregat un ampli ventall de música per a públics ben diferents durant els tres dies (des del 8 fins al 10 de setembre) que durarà el festival.

Més informació: www.festivalaltaveu.cat