Crítica musical: Bigoti Vermell, d’Anna Roig i L’Ombre de Ton Chien

Ser un grup jove i debutar amb un disc original i ben rebut per la crítica sempre fa una mica més difícil la forma amb què encarar la creació del segon disc. I si el primer treball conté cançons que són, més que cançons, petites joies, la dificultat és encara més gran. Segurament els cinc components d’Anna Roig i L’Ombre de Ton Chien devien pensar en tot això abans d’enfrontar-se a la gravació de noves cançons pel seu nou disc, uns dubtes que, ara que el nou treball ja és al mercat, s’han esvaït definitivament: Bigoti Vermell es mostra digne hereu del seu debut homònim, un conjunt de bones cançons que res han d’envejar a extraordinàries composicions de l’anterior disc, com Je t’aime o Corro sota la pluja.

Malgrat sonar més eclèctics que en l’anterior treball (gràcies a la producció de Magí Batalla, guitarrista del grup), Bigoti Vermell manté una forta influència de la cançó francesa, convertida ja en una marca de la casa d’aquests joves del Penedès que els allunya de la resta de grups de la seva generació. El seu discurs continua en aquesta línia, amb ritmes que parteixen de la chanson per coquetejar amb el pop, el jazz i el swing, a més de mantenir un encisador bilingüisme en les onze cançons que podem trobar en aquest disc (vuit són en català i tres en francès).

Els seus són textos tractats amb molt sentit de l’humor, tot i que l’Anna Roig, autora de les cançons, mostra en ells una certa actitud rebel lluny de ser conformista, tal i com podem comprovar en el single de presentació, Bigoti Vermell, una història de desamor on la protagonista, amb cert despit, no es resigna a recordar amb dolor un viatge a París que va ser qualsevol cosa menys idíl•lic.

Anna Roig i L'Ombre de Ton Chien

En les seves composicions, Anna Roig i L’Ombre de Ton Chien mostren una bona varietat de sentiments i temàtiques, des de la ràbia a la tendresa, passant pels comiats difícils o la despreocupació infantil, i tot amb la complicitat d’uns ritmes que desprenen optimisme, simpatia, teatralitat i alegria. Així, el sofriment d’una dona amb dificultat per relacionar-se es converteix en La senyora tímida que només troba refugi en els seus somnis; una història que desprèn l’alegria vital dels infants, com Corre, salta, brinca, vola; hi ha relacions impossibles que troben el seu lloc en àrees de descans (la melangiosa Petons entre camions); una història d’amor amb evident regust parisenc (Chanson d’amour); el bilingüisme del grup queda patent en La vedette del teu cap, on comparteixen versos en català i francès; referències als contes de la infància amb la particular visió d’aquesta formació (Caputxeta Roig); la dolorosa història d’un comiat definitiu (L’últim petó), amb l’intèrpret, més que cantant, xiuxiuejant.

Bons textos, una musicalitat amb una forta personalitat que ens transporta, sense remei, a altres llocs i altres temps, i una veu deliciosa són les característiques que fan d’aquest Bigoti Vermell un dels millors treballs dels darrers mesos dins les nostres fronteres, i que fan de l’Anna Roig i L’Ombre de Ton Chien una de les propostes més interessants i amb més futur de l’actual panorama musical català.

Títol: Bigoti Vermell
Autor: Anna Roig i L’Ombre de Ton Chien
Discogràfica: Satélite K
Més informació: www.annaroigilombredetonchien.com

____________________
Escrit per: Robert Martínez Colomé

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .