Archivo de la etiqueta: Antònia Font

Novetat discogràfica: Vostè és aquí, d’Antònia Font

En una indústria cada cop més estereotipada com la musical, sempre és una bona notícia que una banda consolidada arrisqui i presenti un nou disc amb pretensions experimentals. Aquest és el cas dels mallorquins Antònia Font, que trenquen amb aquelles formacions que esperen tres anys per a presentar nou treball amb cançons de tres minuts i mig per a ser difoses fàcilment per la ràdio; així, només divuit mesos després de Lamparetes publiquen el seu vuitè àlbum, Vostè és aquí, un disc amb quaranta microcançons que es resolen en seixanta-set minuts, un material que els seus seguidors han rebut amb entusiasme i l’han fet entrar directament al número 3 de la “Lista Oficial de Ventas” en només una setmana.

Vostè és aquí es va gestar durant la gira de Lamparetes: en aquells dies, Joan Miquel Oliver (autor de tots els temes, amb l’excepció de Llegenda negra, del grup mallorquí Tots Sants) traginava tothora una guitarreta acústica amb què composava petites cançons en els temps morts, i que anava mostrant als seus companys per a conèixer el seu parer. D’aquesta manera, Oliver va crear un total de quaranta cançons curtes –la durada de cadascuna d’elles oscil·la entre el minut i els dos minuts i mig–, reduïdes a la mínima expressió però prou desenvolupades per a explicar una història, sempre amb el seu particular segell, poètic i emotiu. A més, la quantitat i varietat de temes que ofereix el disc fan que el grup sorprengui amb algunes provatures vocals i sonores, esdevenint una proposta sincera que necessita ser escoltada amb més atenció de l’habitual.

Els cinc membres del grup Antònia Font

Així, Antònia Font proposa un viatge en tres etapes, tres sorprenents itineraris encreuats que, a mode de mapa suburbà, combinen diversos gèneres, tradicions i, fins i tot, llengües diferents. La primera parada de la Línia 1 és Sol de taronges, seguida pel single de presentació, Per jo i tots es ciclistes, i que acaba amb l’intimista N’Angelina; la Línia 2 s’obre amb Canta a sa dutxa mi niña, hi trobem l’única versió del treball (Llegenda negra) i acaba amb el blues titulat Goril·les vestits; el tercer trajecte és el més folklòric i amb més sabor balear, s’inicia amb Un hiver à Majorque i a la darrera parada ens transporta fins a la Via Làctia (Polaris).

Ja amb el CD a les botigues, Antònia Font iniciarà la gira de presentació de Vostè és aquí el proper 26 d’Octubre a l’Auditori de Girona, dins el festival Temporada Alta. Després d’aquesta primera actuació, el quintet mallorquí mostrarà el seu nou material a València (20 de novembre), Tarragona (1 de desembre), Madrid (7 de desembre), Barcelona (8 de desembre al Mercat de les Flors), Granollers (19 de gener) i Múrcia (2 de febrer).

Títol: Vostè és aquí
Autor: Antònia Font
Edició: Robot Innocent Companyia Discogràfica
Distribució: Discmedi
Data de publicació: Octubre 2012
Preu: 14,95 €
Més informació: www.antoniafontoficial.com

Anuncios

Festival Altaveu 2011

Un any més, Sant Boi del Llobregat es prepara per acollir un dels festivals amb més tradició (la primera edició va ser l’any 1989) de Catalunya, l’Altaveu, tres dies dedicats a donar a conèixer els grups emergents del nostre país. En aquesta edició, dos grups destaquen per damunt de la resta: Manel i Antònia Font, formacions que arrossegaran els seus incondicionals als escenaris santboians. Acompanyant aquests caps de cartell trobarem formacions joves com els Very Pomelo, els 4t 1a o Los Tiki Phantoms, entre d’altres.

L’Altaveu 2011 començarà el dijous 8 de setembre als Jardins de l’Ateneu, on des de les 20.30 hores actuaran, de forma gratuïta, els Nu Niles, una formació que fan del rockabilly la seva bandera, amb incursions al swing, jazz i blues que presenten el disc Sin rendición; els Very Pomelo, la nova sensació de l’escena musical catalana després de dos discs (Figaro Figaro i Xurrac asclat), amb una proposta basada en el rock’n’roll, però on també trobem altres estils, com el blues, el punk, el pop o el folk; finalment, el Sr Chinarro portarà als Jardins la seva proposta indie (Presidente és el seu darrer disc), cançons d’autor senzilles on la ironia i el costumisme són els ingredients principals.

Aquell mateix dijous, a l’escenari Can Massallera, Duquende i Chicuelo portaran l’espectacle Camarón, La Leyenda del Tiempo, un homenatge al desaparegut cantaor basant-se en el disc que va publicar l’any 1979; l’actuació començarà a les 21 hores, i el preu de l’entrada és de 15 euros.

Si amb totes aquestes propostes encara no heu trobat què anar a veure el 8 de setembre, l’AltaveuEmergent ha triat tres bandes ben diferents de l’escena de Sant Boi, que actuaran a partir de les 20.30 hores, i de forma gratuïta, a l’escenari de Cal Ninyo: el pop del grup Mel, el rock contundent de Jackturbo i, finalment, el metal de Kilmara.

Manel

El divendres 9 de setembre serà el dia dels Manel, una de les bandes més importants de la nostra terra que, a l’escenari dels Jardins de l’Ateneu, presentaran, a partir de les 22 hores, el seu darrer disc, 10 milles per veure una bona armadura, tot un fenomen de vendes que va ser disc d’or en només vuit setmanes. El fenomen Manel ha aconseguit que, per a aquesta actuació, les entrades (d’entre 17 i 20 euros) ja estiguin esgotades.

A les 21 hores, a Cal Ninyo trobarem, per un preu d’entre 9 i 12 euros, un doble concert de qualitat: la banda 4t 1a, foguejada en actuacions als pisos dels seus amics fins que el boca-orella els va obrir el mercat a un públic que volia una actuació íntima i propera, presentarà el seu debut discogràfic El món en un cafè; Joan Colomo serà l’altre intèrpret d’aquest concert, un cantautor sense pèls a la llengua que presenta el seu segon disc, Producto interior bruto. Vol. 1, un treball amb cançons de lletres on l’amor i el desamor són els ingredients principals.

4t 1a

A les 24 hores, i dins de l’Altaveu Frontera, dues formacions seran les protagonistes: els valencians Doctor Divago presentaran La madre de todas las demencias, un recull de cançons entre el rock i el pop; i Pepet i Marieta, la proposta artística de Josep Bordes, qui celebra el seu desè aniversari musical amb l’àlbum recopilatori Manudu paligru, on trobem des de rock, swing, cançó i ritmes festius acompanyant les seves lletres àcides. Els convidats d’aquest Altaveu Frontera, que prendrà l’escenari de Can Massallera, amb actuacions gratuïtes, seran els Achilifunk, una de les propostes més originals de l’actualitat, un grup que barreja músics rumbers amb funkies, donant com a resultat una curiosa fusió que fa versions dels clàssics de la rumba catalana i del funk més ballable que podran gaudir els espectadors a partir de la 1.30 hores.

Antònia Font

Finalment, el dissabte 10 de setembre arribaran als Jardins de l’Ateneu les Lamparetes dels Antònia Font, en un concert de pagament (17-20 euros) que començarà a les 22 hores. L’actuació promet molta diversió per part d’aquests illencs que des de finals dels anys 90 s’han anat consolidant en l’escena en llengua catalana fins a arribar a l’actualitat, quan el seu darrer treball ha estat una de les sensacions discogràfiques dels darrers mesos.

A Cal Ninyo, a les 21 hores s’iniciarà un doble concert de pagament (9-12 euros) amb els valencians Sènior i el Cor Brutal, que donaran a conèixer les cançons del seu darrer àlbum, Gran, encara inèdit, i els Za!, que presentaran el seu darrer disc, el lluminós Megaflow.

Los Tiki Phantoms

 

Finalment, a Can Massallera, escenari de l’Altaveu Frontera, i a partir de la mitjanit, serà el moment de dos grups catalans: per una banda, els tarragonins LeCirke tocaran les seves cançons poètiques, emmarcades dins del folk i el pop; d’altra banda, els barcelonins Raydibaum presentaran el seu disc Per fi potser demà, un treball pop influenciat per la música dels anys 90. A la 1.30 hores serà el torn del grup convidat, els emmascarats Los Tiki Phantoms, que portaran el surf-rock instrumental ballable del seu últim disc, Mueven el esqueleto.

Així, l’Altaveu 2011 oferirà a Sant Boi del Llobregat un ampli ventall de música per a públics ben diferents durant els tres dies (des del 8 fins al 10 de setembre) que durarà el festival.

Més informació: www.festivalaltaveu.cat

Crítica musical: Lamparetes, d’Antònia Font

És evident que, en l’actualitat, la música cantada en català està vivint un dels seus moments més dolços: en els darrers anys s’han consolidat nombrosos grups de qualitat, com els Mishima, al mateix temps que han aparegut noves i sorprenents formacions, com Els Amics de les Arts, mentre que d’altres estan experimentant una inesperada segona joventut, com Els Pets. Tot això ha fet que els nous treballs d’alguns d’aquests grups s’hagin convertit en esdeveniments celebrats amb extraordinària passió pels seus fidels seguidors, fins al punt de fer-los encapçalar les llistes de vendes a nivell estatal. Si fa unes setmanes això era el que passava amb els Manel i el seu nou disc, més recentment s’ha viscut un fenomen similar amb Lamparetes, el darrer treball dels illencs Antònia Font, el primer disc del grup mallorquí amb material nou en cinc anys (el darrer, Coser y cantar, era una revisió amb arranjaments d’orquestra clàssica d’alguns dels seus majors èxits).

Imatge promocional d’Antònia Font

Lamparetes conté catorze cançons amb ritmes ben variats, des de mitjos tempos com els d’ Es far de Ses Salines fins a altres més alegres (Sospitosos), i per descomptat lletres de tornades i cors molt divertits, com ja és característic en el seu pop galàctic. El single de presentació d’aquest treball és Clint Eastwood, tot un homenatge, no només a l’actor de Sant Francisco i les seves nombroses pel•lícules, amb mencions especials als seus darrers films com a director, sinó sobretot a aquella manera de fer que el mateix Eastwood representa, és a dir, aquells homes durs amb cert aire a western que tot sols s’enfronten a mil i un perills.

Els Antònia Font són un dels grups més originals i amb més talent de la seva generació, i per aquest motiu no és d’estranyar que, d’una crisi d’inspiració, en puguin treure una cançó tant singular i divertida com Me sobren paraules; o que siguin capaços de cantar amb accent estranger per glosar tots aquells encants que tenen a ses illes (Islas Baleares); també hi ha lloc per a retre homenatge a antics exploradors i aventurers d’altres èpoques (Pioners); fins i tot una bonica història d’amor, passada pel seu particular filtre, i utilitzant els Modern Talking com a banda sonora de fons, es converteix en l’extraordinari himne que és Calgary 88.

Com en els altres treballs, Pau Debon posa veu a les lletres de Joan Miquel Oliver, encarregat també de fer les fotos del llibret que acompanya el CD, uns textos on evidentment hi ha una forta presència del mar i els seus elements més característics, ja siguin ones, barques, fars o pobles de pescadors, que conviuen amb elements més propers a la cultura pop, com ara les diverses cites cinematogràfiques, amb els canons de Navarone i Don Vito Corleone compartint protagonisme amb els diversos personatges d’Eastwood, fins i tot podria funcionar com un peculiar retrat generacional, on conviuen les cintes de cassette i altres “coses modernes” amb la música d’aquells gloriosos anys 80 –Atlantis is Calling (S.O.S. for Love)-.

Els Antònia Font estan en plena forma, han tornat amb més ganes que mai, i el seu públic ho celebra, tal i com va quedar demostrat en el concert de presentació de Lamparetes, una actuació que va fer petit el Casino de l’Aliança del Poble Nou i d’on, com no podia ser d’altra manera, en van sortir triomfants.

Títol: Lamparetes
Autor: Antònia Font
Edició: Robot Innocent Companyia Discogràfica
Distribució: Discmedi
Més informació: www.antoniafontoficial.com

____________________
Escrit per: Robert Martínez Colomé