Què és Mediocres? D’entrada Mediocres és un muntatge teatral que des del 17 de gener, i després d’haver-se estrenat al Versus Teatre el passat mes de novembre, té una segona oportunitat al Teatre Gaudí de Barcelona. Però, què és Mediocres? És una comèdia? Doncs sí, ho és, però rere l’humor s’hi amaga una reflexió intel·ligent sobre la societat actual, tan procliu a mirar cap a una altra banda quan veu problemes. Potser és un musical? Doncs no en el sentit estricte, malgrat incorporar coreografies i cançons interpretades en directe. ¿És un espectacle infantil? Rotundament no, però sí hi trobarem un esquetx amb unes titelles ben curioses que traurà l’infant que tot adult porta en el seu interior. Per tot això Mediocres és un muntatge difícil d’etiquetar però que, amb l’originalitat del seu plantejament i els diversos homenatges que hi reconeixerem, entusiasmarà el públic que tingui l’encert d’assistir a una de les seves brillants representacions.
Comença la funció amb una versió punk de What a Wonderful World (ironia, potser?), un tema cantat pels actors amb una contundència inusual que presagia un espectacle descarat i divertit. Són cinc personatges en un, cinc veus amb un mateix discurs que ens expliquen, d’una manera diferent, un dia de la seva vida, una existència mediocre a la ciutat que podria ser la de qualsevol de nosaltres. Així, el protagonista ens parla d’aquell dia concret en què li van robar la cartera al metro, un dia en què no va deixar d’anar al gimnàs ni a comprar com de costum al súper, un dia en el qual tot va ser tan mediocre com l’anterior. O potser no ho va ser tant?
Aquest és el primer espectacle de la companyia Buits i Nous, uns joves valents que amb aquest muntatge s’han arriscat molt: lluny de debutar amb una història convencional, amb un argument explicat de forma usual, ells han decidit crear un relat amb cinc personatges que en formen un de sol, una particularitat que obliga als actors –tots ells notables– a un esforç extra per tal de sincronitzar-se a la perfecció, uns intèrprets polivalents que fins i tot s’atreveixen a fer de làmpada o de divan, segons el moment.
Mediocres és una història urbana original, divertida i emotiva que, amb bon humor, critica alguns dels mals que afecten la societat del segle XXI; així veurem com, sovint, caiem en una tendència ridícula a la correcció política (“els/les companys/es”) mentre descuidem altres aspectes més importants, com la solidaritat vers els desfavorits, a qui mirem amb desconfiança, una societat mancada d’afecte que necessita anar al psicòleg per superar els dubtes i les pors que la fan ser fràgil, mediocre.
El gran encert, però, de la companyia Buits i Nous és la imaginació amb què ha plantejat aquesta obra: els actors escenifiquen divertits flashbacks i flashforwards per passar d’un dia a un altre, a més d’incloure-hi diversos homenatges, des de recordar els enyorats Monty Phyton –amb la interrupció de la funció a la mitja part– a fer un número que evoca la dansa contemporània, des de la poètica fusió dels cinc per a convertir-se en un de sol a un número musical extraordinari que transforma la banda sonora de Bola de Drac en una fantàstica cançó melòdica, o bé el recurs del running gag d’aquell personatge “brut, ronyós i famolenc” amb qui el protagonista es topa a cada instant. I tot això en un escenari buit on només hi ha un mur amb unes peces gegants de Tetris que els mateixos intèrprets transformen, segons l’ocasió, en una pissarra on desenvolupar complicats exercicis matemàtics, una passarel·la, la consulta d’un psicòleg o un supermercat pakistanès, entre d’altres.
“Què és Mediocres?” preguntava en el primer paràgraf. Doncs Mediocres és una de les propostes més divertides i atípiques que actualment podem trobar a la cartellera teatral de Barcelona, una d’aquelles joies inclassificables que no només ens farà riure, sinó que també ens farà reflexionar sobre nosaltres i el nostre entorn més proper, un espectacle fascinant que, senzillament, s’ha de veure.
Mediocres es representarà al Teatre Gaudí de Barcelona del 17 de gener fins al 22 de febrer de 2012.
Direcció: Joan Manuel Albinyana
Dramatúrgia: Núria Vizcarro Boix
Intèrprets: Empar Capilla, Agnès Esquerra, Carla Lindström, Andreu Martínez i Albert Mèlich
Companyia: Buits i Nous
Escenografia: Natalia Aguirre
So: Dani Seoane
Disseny d’il·luminació: Dani Sánchez
Tècnic d’il·luminació: Dani Rodríguez / Dani Tort
Horaris: dimarts i dimecres, a les 20:45 hores
Preu: 16 €
Idioma: català
Durada: una hora i quinze minuts
____________________
Escrit per: Robert Martínez Colomé
Culturalia 