Todas las entradas por robertculturalia

Estreno cinematográfico: Moonrise Kingdom, de Wes Anderson

El próximo 15 de junio llega a nuestros cines Moonrise Kingdom, una fábula sobre la preadolescencia en la que dos niños enamorados deciden escaparse de su pequeño pueblo, una comedia romántica dirigida por Wes Anderson y protagonizada por Jared Gilman y Kara Hayward.

Fotograma de la película

Sam y Suzy son dos niños de doce años que viven en una isla de la costa de Nueva Inglaterra; a pesar de que sus realidades son muy distintas –él es un boy scout huérfano, ella es la hija de una familia acomodado–, ese verano de 1965 su amistad se afianza hasta transformarse en amor. Así, y tras sellar un pacto secreto entre ambos, deciden escaparse de sus hogares para iniciar una aventura que los llevará a explorar terrenos hasta entonces desconocidos para ellos. Mientras tanto, los líderes del pueblo sospechan que su misteriosa desaparición se debe a que los muchachos han sido secuestrados, y por ello inician su búsqueda desesperada. Sin embargo, una violenta tormenta hará que la misión no resulte tan sencilla como creían.

Moonrise Kingdom es la nueva propuesta del norteamericano Wes Anderson (Fantástico Sr. Fox), una delicada historia sobre el primer amor protagonizada por los niños Jared Gilman y Kara Hayward, a quienes acompañan un excelente grupo de actores, entre los que destacan Bill Murray (Viaje a Darjeeling), Frances McDormand (Un lugar donde quedarse), Bruce Willis (Los mercenarios), Jason Schwartzman (Hotel Chevalier), Edward Norton (El increíble Hulk) y Harvey Keitel (A un paso de la muerte), entre otros.

Moonrise Kingdom se estrenará en nuestros cines el 15 de junio de 2012.

Título: Moonrise Kingdom
Género: Comedia romántica
Nacionalidad: USA
Año: 2012
Duración: 94 minutos
Director: Wes Anderson
Guión: Wes Anderson, Roman Coppola
Intérpretes: Jared Gilman, Kara Hayward, Bruce Willis, Jason Schwartzman, Edward Norton, Bill Murray, Tilda Swinton, Frances McDormand, Harvey Keitel, Owen Wilson, Bob Balaban, Chandler Frantz, James Wilcox, Gabriel Rush, Lucas Hedges

Estreno cinematográfico: Las chicas de la sexta planta, de Philippe Le Guay

El próximo 8 de junio llega a nuestros cines Las chicas de la sexta planta, un film que se centra en las relaciones entre un francés y un grupo de españolas emigradas a París en los años 60, una comedia coral dirigida por Philippe Le Guay y protagonizada por Fabrice Luchini, Sandrine Kiberlain y Natalia Verbeke.

Fotograma de la película

Jean-Louis es un burgués que vive dedicado en exclusiva a su familia y su negocio en el París de los años 60. Su apacible existencia se ve truncada cuando conoce a las chicas de la sexta planta, un grupo de españolas que trabajan como criadas en el edificio en el que vive. Una de las últimas en llegar es María, una joven alegre que revolucionará el vecindario y que, junto al resto de chicas, permitirá a Jean-Louis descubrir unos sentimientos que, hasta ese instante, le eran totalmente desconocidos.

Dirigida por Philippe Le Guay (Du jour au lendemain), Las chicas de la sexta planta relata, a modo de tragicomedia, las andanzas de un grupo de españolas que deben emigrar a Francia para servir en casas de familias acomodadas, una película sencilla protagonizada por Fabrice Luchini (Potiche, mujeres al poder), Sandrine Kiberlain (Los infieles) y Natalia Verbeke (El método), a quienes acompañan un buen grupo de actrices españolas, como Carmen Maura (Volver), Lola Dueñas (Fuera de carta), Berta Ojea (La voz dormida) y Nuria Solé (Beatriz Barcelona), entre otras.

Las chicas de la sexta planta se estrenará en nuestros cines el 8 de junio de 2012.

Título: Las chicas de la sexta planta
Título Original: Les femmes du 6ème étage
Género: Comedia
Nacionalidad: Francia
Año: 2011
Duración: 105 minutos
Director: Philippe Le Guay
Guión: Philippe Le Guay, Jérôme Tonnerre
Intérpretes: Fabrice Luchini, Sandrine Kiberlain, Natalia Verbeke, Carmen Maura, Lola Dueñas, Berta Ojea, Nuria Solé, Concha Galán, Marie-Armelle Deguy, Muriel Solvay, Audrey Fleurot, Annie Mercier, Michèle Gleizer, Camille Gigot, Jean-Charles Deval

Estreno cinematográfico: La sombra de los otros, de Mans Marlind y Björn Stein

El próximo 1 de junio se estrena La sombra de los otros, un thriller que narra la historia de una psiquiatra forense en peligro por culpa de su último paciente, una película dirigida por Mans Marlind y Björn Stein y protagonizada por Julianne Moore y Jonathan Rhys Meyers.

Fotograma de la película

Cara es una psiquiatra forense especializada en refutar la existencia del trastorno de personalidad múltiple, y su testimonio ha sido clave en diversos juicios para condenar a muerte a varios asesinos. Sin embargo, el caso de David, un hombre cuyo trastorno le hace adoptar las personalidades de unas víctimas de asesinato, hará tambalear sus creencias, al mismo tiempo que pondrá en peligro su vida y la de sus allegados.

Dirigida a cuatro manos por los directores Mans Marlind y Björn Stein (responsables de Underworld: el despertar), La sombra de los otros enfrenta a una psiquiatra y a su extraño paciente, afectado de un trastorno de personalidad múltiple, una película que cuenta con Julianne Moore (Crazy, Stupid, Love) y Jonathan Rhys Meyers (Desde París con amor) en los papeles principales, a quienes acompañan los actores Frances Conroy (Stone), Jeffrey DeMunn (Quemar después de leer) y Brooklynn Proulx (El asesinato de Jesse James por el cobarde Robert Ford), entre otros.

La sombra de los otros se estrenará en nuestros cines el 1 de junio de 2012.

Título: La sombra de los otros
Título Original: Shelter
Género: Thriller, terror
Nacionalidad: USA
Año: 2010
Duración: 112 minutos
Director: Mans Marlind, Björn Stein
Guión: Michael Cooney
Intérpretes: Julianne Moore, Jonathan Rhys Meyers, Frances Conroy, Jeffrey DeMunn, Brooklynn Proulx, Nathan Corddry, KatiAna Davis, Michael Graves

Entrevista: David Escamilla, escriptor que presenta la seva primera novel·la, Paraules d’amor.

“Paraules d’amor senzilles i tendres. No en sabíem més, teníem quinze anys”. ¿Qui no ha cantat aquests versos alguna vegada? Aquella cançó de Serrat parlava de l’amor de dos adolescents que el temps separa, una tendra història que ha acompanyat milers d’amors anònims i que David Escamilla ha transformat en una excel·lent novel·la, Paraules d’amor (Edicions 62), per mostrar-nos què va passar amb aquells joves enamorats. L’escriptor barceloní ha parlat amb Culturalia del seu llibre, de l’amor, de les nits a Bocaccio, dels anys 60 i 70 però, sobretot, de Barcelona, el gran personatge de la novel·la.

El llibre utilitza la cançó “Paraules d’amor” com a leitmotiv de la història. ¿No et feia por utilitzar una cançó que ha esdevingut tan important en la vida de tanta gent?

La por és la pitjor companya de viatge d’un escriptor. I concretament la cançó «Paraules d’amor» a mi mai no me n’ha fet gens, de por… Ben al contrari, em desperta una tendresa i un afecte infinit.

Quan va sorgir la idea d’aquesta agredolça història d’amor?

Des que jo vaig néixer. Serrat és el meu padrí de bateig, he anat a tots els seus concerts de Barcelona, i per a mi «Paraules d’amor», que he sentit centenars de vegades, sempre ha representat un misteri, una porta mig tancada que volia obrir. La història tendra d’aquells dos jovenets que no en sabien més perquè només tenien quinze anys, aquell fràgil amor que la vida separa, però que al llarg del temps recorden i d’alguna manera la brasa de les carícies continua viva. Sempre he pensat que aquella lletra de cançó contenia la sinopsi d’una novel·la.

Defineixes Paraules d’amor com un conte, una faula de 300 pàgines. Per què? En tot cas és un conte molt trist, ¿no creus?

Els contes poden ser tristos o alegres, però el més important és que d’alguna manera ens facin de brúixola per navegar els oceans de la nostra experiència humana. I aquesta faula que he escrit ens parla de l’esperança i de la lluita a favor de tot allò que creiem que forma part intrínseca de nosaltres mateixos. No podem tirar la tovallola… Mai o gairebé mai!

En Joan Manuel Serrat ha llegit el llibre? Què en pensa, que hagis transformat la seva cançó en una novel·la?

I tant que l’ha llegit, en Serrat. De fet, el 28 de març va ser ell qui va presentar-me l’obra, amb l’Alcalde de Barcelona, en Xavier Trias. Serrat està content que la llavor de la seva cançó segueixi germinant noves idees i nous somnis. La vida creativa continua, i això sempre és símptoma de vitalitat i energia de llum.

Els protagonistes, el Ramon Miserachs i la Maria Riera, s’enamoren als quinze anys a Begur, un amor que sobreviu més de 40 anys a un destí que els maltracta. ¿Creus que pot existir una història com aquesta, que no es trenqui amb la distància?

La història de la Maria i el Ramon es trenca i es torna a refer, és com una mena de trencadís gaudinià. Perquè l’amor mai no és de marbre ni de pedra picada, no hi ha res d’absolut en el fet estimatori… Els grans sentiments sempre són trajectes llargs amb bitllet d’anada i de tornada…

A la novel·la trobem alguns artistes i intel·lectuals de l’època, com els membres de la Gauche Divine, Guillermina Motta, Oriol Maspons, Raimon, Ovidi Montllor,… ¿Volies fer un reconeixement especial a aquella generació d’artistes?

Senzillament he volgut posar-los a la novel·la perquè ells eren el paisatge habitual de la Barcelona i la Catalunya d’aquells anys. Perquè una ciutat com Barcelona té un urbanisme i una arquitectura que va molt més enllà de la feina feta pels arquitectes i els enginyers… Penso que la veritable ciutat la fan els seus homes i dones, la seva gent.

Al capítol “Una nit al Bocaccio” parles de com eren les nits en aquell local mític, lloc de reunió de músics, escriptors, directors de cinema, editors,… ¿Creus que un local com aquell, amb uns clients tan especials, només podia existir en uns temps tan dramàtics com els de la dictadura, exercint de refugi de la gent creativa?

En aquells anys el Bocaccio va ser una fantàstica i necessària realitat però, sincerament, penso que avui també caldria posar dempeus un local més o menys similar. Un Bocaccio del segle XXI podria ser un bon indret per perdre’s i per retrobar-se, entre amics, copes, complicitats i idees refrescants. Perquè no…

Al llibre també hi apareixen artistes com Dalí i Picasso conversant amb els dos protagonistes. ¿Ha estat divertit imaginar aquests encontres entre personatges reals i de ficció?

Portada del llibre Paraules d’amor

Ha estat divertit i estimulant a nivell creatiu. Quan construeixo diàlegs m’agrada posar-me en la pell dels qui conversen… I fer de Dalí o de Picasso durant unes hores m’ha semblat un exercici fantàstic.

La novel·la és també un homenatge a Barcelona, una ciutat que ha experimentat grans canvis en els darrers quaranta anys, canvis que mostres al llibre. Barcelona és un personatge més de la novel·la?

Barcelona, de fet, és el gran protagonista i el més gran personatge de tota aquesta novel·la. La ciutat s’ha transformat com ens hem transformat tots nosaltres… Només cal que obrim els calaixos que tots tenim a casa de fotos antigues… Tu t’has vist com eres amb cinc anys… I com ets ara? Doncs a la ciutat si fa no fa li ha passat al mateix. A tu i a mi ens han sortit arrugues, i a la ciutat li han sortit esquerdes.

A Paraules d’amor ens parles de la Barcelona d’avui i de la Barcelona d’ahir, dues ciutats molt diferents o molt semblants?

En el fons es tracta de la mateixa Barcelona, en essència. Tot i que ha canviat l’esperit de lluita i les il·lusions. Abans semblava que anàvem a millor, i avui en canvi la gent percep que anem d’alguna manera enrere…

Tinc entès que s’ha organitzat una ruta que visita aquells racons especials que esmentes a la novel·la, com la plaça Reial, la Via Laietana o el Parc de la Ciutadella. Què en penses? Ja has participat en alguna d’elles?

I tant que sí, jo ja he caminat la novel·la, ja he seguit els passos de la Maria i el Ramon, seguint la ruta que www.atrapalo.com ha dissenyat, la Ruta PARAULES D’AMOR. Us convido a caminar aquesta història d’amor, carrer a carrer i plaça a plaça… Emocions, sensacions i història en estat pur!

Un dels llocs més especials és el Cafè de l’Òpera, a les Rambles, que és on es trobava la parella en els primers anys de relació. També és un local especial per a tu?

Sí, a mi m’hi trobareu, si és que em voleu trobar, al Cafè de l’Opera, a Les Rambles, tot just davant del Gran Teatre del Liceu, assegut al final del local, a la darrera tauleta de l’esquerra. Escrivint, badant o senzillament fent un cafè…

El llibre mostra els aspectes més foscos de la dictadura a Barcelona, com les tortures a la comissaria de Via Laietana. Com ha estat el teu procés de documentació?

He llegit revistes, diaris i llibres que relaten fets reals i duríssims de la repressió policial d’aquells anys. I a la novel·la surten escenes absolutament versemblants, no me n’he inventat cap. Sembla literatura, però va ser vida real, vida cruel i salvatge!

La figura de Salvador Escamilla també és present en bona part de la novel·la. ¿Volies homenatjar la seva figura i la seva manera d’entendre la ràdio (ell presentava el programa Radioscope), amb programes amb públic i músics tocant en directe?

El meu estimat pare, en Salvador, va ser un dels protagonistes d’aquella Catalunya i d’aquells anys, i els seus programes de ràdio van representar finestres obertes a la cultura i a la llibertat de tants homes i dones que somiaven en colors en un món en blanc i negre. Ell hi havia de ser, ell va ser un dels catalitzadors de tota aquella meravellosa moguda.

Veient la resta de la teva bibliografia sembla que aquesta novel·la recull en ficció alguns dels diferents estudis/assajos que has escrit (hi trobem protagonistes d’altres llibres teus, com Serrat –Serrat, material sensible– i Salvador Escamilla –Bon dia Catalunya, Salvador Escamilla, 40 anys d’ofici–, també parles dels anys 60 i de Barcelona, temes que has abordat en Els millors anys de la nostra vida i Els secrets dels carrers de Barcelona). Paraules d’amor és una recapitulació en clau de novel·la de tot això?

Aquesta novel·la d’alguna manera és una forma d’expressar moltes intensitats i moltes sensacions que ja havia escrit en d’altres llibres anteriors. Una novel·la és un gènere tan obert i híbrid que et permet fer poesia, assaig, narrativa, biografia… I això és el que he procurat fer. Jugar amb tots els colors de la meva paleta d’escriptor/pintor.

Aquesta és la teva primera novel·la. Què t’ha semblat el teu debut? Ja tens pensada alguna altra història?

Estic prou satisfet d’aquesta primera aventura narrativa de llarga distància. I sí, ja estic pensant i donant-li voltes a una segona novel·la… La creativitat és un motor que quan s’encén ja no hi ha qui l’aturi!

Que no s’aturi la creativitat, doncs!

Títol: Paraules d’amor
Autor: David Escamilla
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 302
Data de publicació: Març 2012
Preu: 19,50 €

____________________
Escrit per: Robert Martínez Colomé

Programación en Porta 4 para el mes de junio

La sala Porta 4 renueva su programación teatral el próximo mes de junio; aquí os presentamos aquellos espectáculos que se representarán en la pequeña sala de Gràcia en las próximas semanas.

Yo, sola, de Verónica Pallini

Continúa Yo, sola, la divertida biografía escénica explicada por Verónica Pallini, quien asume su soledad para someterse a una experiencia terapéutica alternativa, conocida como Terapia Disney, que le permitirá convertirse en aquellos personajes Disney que ansiaban encontrar a su príncipe azul –Wendy Pan, Blancanieves o su terrible Madrastra– y que el tiempo les demostró que esa búsqueda es totalmente estéril.

Idea original: Verónica Pallini
Dramaturgia: Fernanda Metilli, Patricia Suárez y Verónica Pallini
Performer/actriz: Verónica Pallini
Colaboraciones: Mon Costa, Montse Valentí, Tuni Montserrat, Gautam Rao
Producción: Porta 4

Horario: viernes a las 23:00 horas (hasta el 15 de junio)
Duración: 65 minutos
Idioma: castellano
Precio: 12 €

———————————————————————————————————————————————————–

Larga condena de la amistad, de la Cía. Condenados

La vida de Andrés dista mucho de ser la que él había imaginado: es un actor fracasado que trabaja como administrativo en una oficina, mientras se ve obligado a compartir piso con Carla, su amiga de la infancia, y su novio, Carlos. Pero un día lee la noticia que Roberto Martínez, un antiguo compañero de instituto, ha ganado un concurso de guiones y su obra será representada en un importante teatro de Barcelona. Decidido a conseguir un papel en la representación, Andrés organiza una cena de rencuentro de amigos del instituto para convencer a Roberto y lograr, así, su objetivo; sin embargo, la fiesta no transcurrirá tal y como él había previsto.

Dirección y dramaturgia: Sergi Manel Alonso
Intérpretes: Enekoiz Noda, María Asensio, Toni Masana, Núria Deulofeu, Yanira Quintero, Roc Esquius, Txus Eguilaz, Rocío Gutiérrez
Diseño del cartel: Víctor Duque Allen
Música: Los Pekenikes
Fotografías: Victor Caparrós y Alba Tamarit

Horario: sábados 2, 9, 16 y 23 a las 20:00 horas
Duración: 75 minutos
Idioma: castellano
Precio: 10 €

———————————————————————————————————————————————————–

Adelante, de la Cía. Frotalámparas

Adelante muestra la vida cotidiana de diversas mujeres que se entremezclan entre sí. El espectador podrá conocer las relaciones, los deseos, las personalidades y las proyecciones laborales de estas mujeres que, a pesar de tener diferentes edades o provenir de distintas clases sociales, tienen una cosa en común: todas ellas son víctimas, de una forma u otra, en un punto u otro, de maltrato.

Dramaturgia y dirección: Marta González
Intérpretes: Óscar Salamanca, Arántzazu Ruiz, Ana Conde, Marta Escurín, Marta González
Iluminación y Sonido: Ricardo Román
Música: Tannhäuser
Diseño gráfico: Carlos Manfredi
Cartelería: Massi Maddalena

Horario: sábados 2, 9 y 16 a las 22:00 horas
Duración: 60 minutos
Idioma: castellano
Precio: 10 €

———————————————————————————————————————————————————–

Com si mitja taronja gegant se m’estigués pixant a sobre, de la Cía. Els Impertèrrits

En Com si mitja taronja gegant se m’estigués pixant a sobre encontramos una agencia de viajes a punto de cerrar, un hombre que quiere viajar, una chica que espera su príncipe azul y una herencia, elementos que hacen de esta propuesta una comedia amarga con un universo propio alejado de la realidad; en definitiva, un cuento de la Compañía Els Impertèrrits basado en la fuerza interpretativa de sus actores y en una realista puesta en escena.

Dramaturgia y dirección: Roger Torns
Intérpretes: Aina Gomis, Pere Costa, Rubén Pèrez, Xavier Juclà
Producción: Compañía Els Impertérrits Teatre

Horario: todos los domingos de junio y julio a las 19:00 horas
Duración: 60 minutos
Idioma: catalán
Precio: 10 €

———————————————————————————————————————————————————–

Fotos para imitar posturas, de la Cía. Borda Teatre

El punto de partida de Fotos para imitar posturas está en La invención de la histeria, el trabajo de Georges Didi-Huberman en el que analizaba la labor médica de J. M. Charcot, conocido por ser quien identificó y definió la histeria femenina como una enfermedad. Así, a partir de ese texto, la Compañía Borda Teatre creó de forma colectiva esta pieza teatral que relaciona la histeria con el teatro.

Concepto y dirección: Jorge Gallardo
Creación e interpretación: Mireia Illamola, Bárbara Roig, Mónica Mayén
Asistentes: Lucía Pietrelli, Xesca Salvà
Fotografías: David Rodríguez
Producción: Compañía Borda Teatro

Horario: domingos 10, 17 y 24 a las 21:00 horas
Duración: 60 minutos
Idioma: castellano
Precio: 10 €

———————————————————————————————————————————————————–

Loopoesía, de Jordi Corominas i Julián

Loopoesía es un proyecto que pretende acercar la poesía a la gente. En esta ocasión Jordi Corominas i Julián (autor del poemario El gladiador silenciado) propone un viaje alucinante a través de una selección de poemas que representa a modo de perfomance, y en la que encontramos música y proyecciones audiovisuales. La escenografía que utiliza está pensada para que el público pueda entender mejor esa propuesta, única en el panorama nacional y que desmiente que la poesía sea solemne y exclusiva para unos pocos elegidos.

Autor: Jordi Corominas i Julián

Horario: sábado 30 de junio a las 22:30 horas
Duración: 40 minutos
Idioma: castellano
Precio: 5 €

Estrena teatral: Una comèdia DALÍrant, al Teatre Gaudí de Barcelona

El proper 1 de juny el Teatre Gaudí de Barcelona estrenarà la seva nova proposta per a les properes setmanes: Una comèdia DALÍrant, un espectacle signat per la companyia XAVI VOLA – Teatre que ens acostarà, en clau de comèdia, el món genial i surrealista del pintor Joan Felip Sebastian, “El DALÍrant”.

Gràcies a una sèrie d’entrevistes que s’allarguen en el temps, el públic que s’apropi al Teatre Gaudí de Barcelona coneixerà la història d’aquest artista, un personatge inigualable convertit en un dels emblemes de la pintura catalana. Joan Felip Sebastian utilitzarà les seves intervencions televisives per a mostrar la seva personalitat surrealista al món, i protagonitzarà aquest viatge delirant en què coincidirà fins i tot amb l’actriu Marilyn Monroe en un talk show. Així, l’espectador seguirà el periple del pintor per la Nova York dels anys 50, el París dels 60, el Madrid de la dècada dels 70, fins a arribar al seu estudi empordanès de Port Lligat.

Una comèdia DALÍrant és el primer espectacle de la companyia XAVI VOLA – Teatre, una comèdia surrealista que serveix per a homenatjar una de les grans figures de la pintura catalana. Dirigida per Joan Frank Charansonnet, l’obra està interpretada pel mateix Charansonnet, Ferran Terraza, Miquel Sitjar, Patricia Bargalló i els debutants Albert Lladó i Cristian Aquino.

Una comèdia DALÍrant es representarà al Teatre Gaudí de Barcelona de l’1 de juny a l’1 de juliol de 2012.

Text i dramatúrgia: Israel Collado i Joan Frank Charansonnet
Direcció: Joan Frank Charansonnet
Intèrprets: Joan Frank Charansonnet, Ferran Terraza, Miquel Sitjar, Patricia Bargalló, Albert Lladó, Cristian Aquino
Companyia: XAVI VOLA – Teatre

Horaris: dijous i divendres a les 20:45 hores, dissabte a les 18:30 hores i a les 20:45 hores, i diumenge a les 19:00 hores
Preu: 18 €
Idioma: català
Durada: Una hora i vint minuts

Novedad editorial: Agosto, de Romina Paula

Hace ya un tiempo que el panorama literario argentino está viviendo un momento excelente: muchos de sus jóvenes escritores se han consagrado con exitosos debuts que han cosechado muy buenas críticas; con todo, y a pesar de la calidad de sus obras, tan solo en ocasiones muy concretas esa literatura ha cruzado sus fronteras para llegar a nuestro país. Sin embargo, pronto podremos descubrir a una de las portavoces de esa nueva narrativa argentina, Romina Paula (Buenos Aires, 1979), una joven escritora con dos novelas a sus espaldas que, por primera vez, verá cómo Agosto, la segunda de ellas, llegará este mes a nuestras librerías, una novedad editorial que, en un curioso guiño del destino, coincidirá en el tiempo con el estreno de una de sus producciones teatrales, Fa una mica de soroll, en la Sala Atrium de Barcelona (donde se representará del 6 al 17 de junio).

Romina Paula

En esta ocasión Paula presenta, en forma de carta sin respuesta, la historia de Emilia, una joven que deja Buenos Aires para regresar a su pueblo natal en la Patagonia con el objetivo de asistir al pequeño homenaje fúnebre de Andrea, su amiga de la infancia fallecida cinco años atrás. De esta manera la muchacha iniciará un emotivo viaje al pasado en el que se rencontrará con sensaciones que ya creía olvidadas, y así, desorientada y sin tener claro qué es lo que quiere, se cuestionará el presente que está viviendo en la capital, una vida estable pero que se le antoja insuficiente.

¿Vos me querés a mí? (Entropía, 2005) fue el debut literario de esta joven inquieta que no quiere estancarse en una única disciplina artística: en su país ya ha publicado dos novelas, ha escrito y dirigido varias obras de teatro –Si te sigo muero, Fiktionland o la adaptación de El zoo de cristal, de Tennessee Williams, bajo el título El tiempo todo entero–, además de coprotagonizar la película El estudiante, un film que ha sido premiado en diversos festivales de cine.

Romina Paula presentará Agosto en Barcelona el próximo 7 de junio, en un acto que se celebrará en Alibri Llibreria (c/Balmes, número 26), una presentación de entrada gratuita en la que la escritora argentina estará acompañada por Nora Catelli, profesora de teoría literaria y literatura comparada en la Universidad de Barcelona, Santiago Fillol, profesor en los estudios de comunicación audiovisual en la Universidad Pompeu Fabra, y Edgardo Dobry, poeta, ensayista, traductor y profesor en la Facultad de Filología de la Universidad de Barcelona, y todo ello amenizado musicalmente por Jofre Bardagí.

Título: Agosto
Autora: Romina Paula
Editorial: Marbot Ediciones
Páginas: 171 páginas
Fecha de publicación: Mayo 2012
ISBN: 9788492728343
Precio: 14,50 €

Crítica literaria: Al desnudo, de Chuck Palahniuk

Pocos autores pueden presumir de haber protagonizado un debut tan aclamado como el de Chuck Palahniuk (Portland, 1964): El club de la lucha (1996) se convirtió en todo un fenómeno literario, una novela escrita en tan solo tres meses que pronto despertó la curiosidad de los productores de Hollywood, quienes no tardaron en adaptarla para el cine (1999). 16 años después de aquel primer éxito llega Al desnudo, una historia protagonizada por una veterana actriz que es su particular homenaje al viejo Hollywood y a quienes interpretaron sus memorables películas.

Palahniuk pone su prosa afilada al servicio de una historia de amor cuya protagonista es Katherine Kenton, una estrella de la época dorada de Hollywood que se encuentra en el ocaso de su carrera. Así, la veterana actriz está lejos de la imagen poderosa que muchos aún recuerdan, la de una mujer hermosa de mirada felina, caracterizada por esos ojos de color violeta (¿un guiño a Liz Taylor, quizás?) que sedujeron a más de uno. En la actualidad vive recluida en su mansión de Nueva York, sin apenas visitas, sin probar bocado para no estropear su delgada figura, con una colección de exmaridos a sus espaldas y tan solo acompañada de Hazie Coogan, su fiel asistenta desde que Kathie no era más que una aspirante a actriz. Sin embargo, esa apacible vida alejada de los focos peligrará desde el mismo instante en que irrumpa en escena Webster Carlton Westward III, un jovenzuelo que se aprovechará de la fragilidad de la mujer, más necesitada de afecto que nunca, para conseguir su objetivo: escribir un libro con sus vivencias al lado de una estrella del cine que verá la luz justo el día en que la protagonista sea asesinada.

Al desnudo tiene puntos en común con películas como Eva al desnudo o El crepúsculo de los Dioses, aunque quizás sea más acertado hablar de ella como una reinterpretación del mito de Pigmalión, con una protagonista a quien todos manipulan, una marioneta en manos de aquellos que solo buscan satisfacer su propio interés. Palahniuk ironiza sobre el supuesto glamur que acompaña a las estrellas del llamado Séptimo Arte: para él, la vida de una gran actriz es solitaria, asediada por numerosos peligros, a menudo rodeada de gente interesada, siempre necesitada de reconocimiento público y con una visión de la realidad distorsionada por los flashes y la exagerada admiración del espectador; en definitiva, Kathie es un ser frágil y caprichoso que reside en un mundo ficticio que amenaza con desplomarse.

Chuck Palahniuk
Chuck Palahniuk

El escritor norteamericano pone especial hincapié en mostrarnos un fragmento real de la historia del cine a mediados del siglo XX, y lo consigue introduciendo muchos de los nombres de aquel mundo, una sucesión de personajes reales que constantemente entran en conflicto con los intereses de Katherine Kenton. De entre esos nombres cabe destacar el de Lillian Hellman, una escritora, actriz y directora de teatro que ejerce de contrapunto perfecto a la protagonista, y con quien Palahniuk se ha divertido de veras imaginándola matando a Hitler, enfrentándose a golpes con Lee Harvey Oswald o solucionando problemas en el espacio junto a John Glenn. Para él, Hellman es una especialista en robar las historias de aquellos que la rodean y hacérselas suyas sin ningún tipo de rubor.

Una vez más, el escritor norteamericano es fiel a su estilo cinematográfico: en esta ocasión ha estructurado Al desnudo en tres actos, como si del guión de una película se tratara; además ha resaltado en negrita los nombres de las personalidades que aparecen en la novela, simulando ser un tabloide repleto de cotilleos. Así, y con mucho humor y algo de sexo servidos con ironía y sarcasmo, Chuck Palahniuk nos ofrece su visión del viejo Hollywood, una travesura en forma de novela que funciona a pesar de tener un giro final algo previsible, y que ya se rumorea que podría convertirse en una película que, sin duda, se convertiría en todo un éxito.

Título: Al desnudo
Autor: Chuck Palahniuk
Traducción: Javier Calvo
Editorial: Literatura Mondadori
Páginas: 192 páginas
Fecha de publicación: Abril 2012
ISBN: 97839725138
Precio: 17,90 €

____________________
Escrito por: Robert Martínez Colomé

Estreno cinematográfico: Los niños salvajes, de Patricia Ferreira

El próximo 25 de mayo se estrena Los niños salvajes, un film que sigue las desventuras de tres adolescentes incomprendidos por la gente que les rodea, una película que se convirtió en la gran triunfadora del pasado Festival de Málaga al recibir cuatro premios, dirigida por Patricia Ferreira y protagonizada por Marina Comas, Albert Baró y Àlex Monner.

Fotograma de la película

Álex, Gabi y Oki son tres adolescentes que viven en una gran ciudad. Tienen la sensación de ser unos desconocidos para sus padres, para sus profesores e, incluso, para ellos mismos. Están desorientados, emocionalmente aislados en esa selva urbana, así que buscarán una vía de escape a esa soledad que tendrá consecuencias inesperadas, tanto para el grupo como para el resto de la sociedad.

Los niños salvajes es la nueva propuesta de Patricia Ferreira (Para que no me olvides), una película que pretende ser un retrato de los adolescentes que residen en una gran ciudad, un proyecto para el que Ferreira ha contado con Marina Comas (Pa negre), Albert Baró (Les veus del Pamano) y Àlex Monner ([REC]3 Génesis) para interpretar a los muchachos protagonistas, y a quienes acompañan secundarios de lujo como Aina Clotet (Elisa K), Montse Germán (Atlas de geografía humana), Francesc Orella (Mil cretins), José Luis García Pérez (8 citas) y Clara Segura (Los ojos de Julia), entre otros.

Los niños salvajes se estrenará en nuestros cines el 25 de mayo de 2012.

Título: Los niños salvajes
Título Original: Els nens salvatges
Género: Drama
Nacionalidad: España
Año: 2012
Duración: 100 minutos
Director: Patricia Ferreira
Guión: Patricia Ferreira, Virginia Yagüe
Intérpretes: Marina Comas, Albert Baró, Àlex Monner, Aina Clotet, José Luis García Pérez, Montse Germán, Francesc Orella, Clara Segura, Marc Rodríguez, Eduardo Velasco, Emma Vilarasau, Lluís Villanueva, Mercè Pons, Ana Fernández

Tens la Paraula: un nou projecte cultural a Barcelona

En els darrers temps les notícies negatives se succeeixen dia rere dia; així, les retallades protagonitzen bona part dels informatius, d’elles no se’n salva res ni ningú, i la cultura no en podia ser una excepció. Tanmateix, en aquest present pessimista i incert, les petites iniciatives culturals, aquelles propostes modestes que neixen amb la il·lusió com a principal valor, permeten seguir mirant el futur amb esperança. I en aquest context, un grup d’intel·lectuals catalans ha decidit unir-se en una nova aventura sota el nom de “Tens la Paraula”, un projecte que pretén ser un espai obert a qualsevol iniciativa que vulgui fomentar esdeveniments culturals relacionats amb la literatura, les arts escèniques i els sectors audiovisuals, una interessant proposta que va ser presentada oficialment el passat 12 de maig al Palau Alós de Barcelona (Sant Pere més Baix, núm. 55).

L’origen de “Tens la Paraula” el trobem en el llibre Miscel·lània poètica (Cat Piton Edicions), un recull de relats i poemes signat per vuit autors –Dani Ferré, Gisèle Corboud, Adriana Barba, Jean Sapeau, Francesc Tàrrega, Maria Guilera, Frederic Pérez, Toni Gassó– que, sumats a l’editor Joan Grasa, són els membres fundadors d’aquest projecte, una iniciativa que pretén ser un referent en el món de l’escriptura i de les lletres en català. En resum, i segons les paraules de Grasa, en aquesta proposta “volem aglutinar a tota aquella persona que tingui inquietuds culturals o artístiques”.

Els principals objectius d’aquesta proposta són impulsar i promocionar l’ús del català com a llengua vehicular, i fomentar la creativitat i la capacitat narrativa i oral dels participants. Per això, el col·lectiu pretén constituir un espai on aquelles persones interessades en l’escriptura es puguin reunir per escriure, de forma conjunta, poesies, prosa, teatre, contes, etc. La intenció és que el grup es trobi setmanalment, i el resultat d’aquests encontres es representi al Casal de Joves Palau Alòs de forma trimestral; a més, els textos resultants d’aquests tallers es compilaran anualment en un llibre gràcies a la col·laboració amb l’editorial Cat Piton. El projecte, però, també preveu fer col·loquis i entrevistes amb gent de la cultura catalana, organitzar recitals, fer debats,…

En la seva desenfadada presentació, “Tens la Paraula” va reunir cinc actrius catalanes que van regalar píndoles del seu talent al públic assistent; així, els espectadors van gaudir amb els poemes de Joan Brossa recitats per Chuss Leiva, la representació d’uns fragments d’obres de teatre a càrrec de Mercè EspelletaComedia sin título, de Federico García Lorca– i Àngels BassasEl Comte Arnau i El Rei Lear, entre d’altres–, un article de Montserrat Roig (Totes aquestes menes d’amor) recitat per Mariona Casanovas –qui va explicar la seva presència en aquell acte “per la manera tan creativa que té el Joan Grasa de seduir-nos”– i l’actuació a capella de Mone (Mai donis per finit el temps de seduir-me, sens dubte un dels moments més màgics de l’acte). A aquestes actrius s’hi van sumar el grup de ràdio-teatre del Casal de Joves Palau Alòs, que havien gravat un gag dels Monty Python, i Pepe Rey, que va demostrar que aquest és un projecte viu –la seva intervenció no estava prevista– i va recitar Qué lástima, de León Felipe.

Finalment, la presentació va acabar amb tots els assistents (escriptors, actrius i públic) reunits en petits grups per tal de crear un poema de forma conjunta, en el que va ser un exemple de com aniran les properes cites amb totes aquelles persones interessades en participar d’aquesta magnífica proposta, un exercici intel·lectual que va permetre a tothom divertir-se i sentir-se partícip d’aquest esdeveniment que, esperem, tingui una molt bona rebuda i es converteixi en tot un èxit en els propers mesos.

____________________
Escrit per: Robert Martínez Colomé