Archivo de la etiqueta: Miquel Sitjar

Crítica teatral: Pel davant i pel darrera, en el teatro Borràs

Regresa a Barcelona Pel davant i pel darrera, un clásico de la comedia teatral que nos habla de los entresijos del teatro, dirigida por Alexander Herold, adaptada por Paco Mir e interpretada en los papeles principales por Lloll Bertran, Jordi Díaz, Miquel Sitjar, Carme Pla y Lluís Villanueva.

El espectáculo nos muestra las dificultades de todo tipo que sufre una compañía de teatro bastante mala para montar una obra teatral bastante cutre. Los pobres personajes de la obra y su simpatía, combinada con la frenética serie de gags que no paran nunca, conforman la base de este gran éxito de la comedia teatral en Barcelona que por quinta vez aterriza en los escenarios barceloneses. Si inicialmente lo hizo en en los teatros Condal, Victoria y Goya, desde la versión de 2002 se representa en el Teatro Borràs, sala que acoge la obra en la actualidad.

La clave del éxito ya la conocemos, o la conoce una gran parte del público que va a ir a ver la obra este año: la suma de agravios y de vivencias que afectan al trabajo escénico de una compañía de teatro que ha de estrenar en breve una comedia teatral, en la que los diferentes problemas de los actores y actrices y las relaciones que mantienen entre ellos, hará que la representación se convierta en una bomba a punto de estallar.

Esta versión de la comedia, que se estrenó en Londres en el año 1982, sufre, sin embargo de algún desajuste que vale la pena comentar. Nada que decir sobre el texto y la situación escénica. La obra, dirigida en esta ocasión por Alexander Herold, vinculado con la obra desde sus orígenes londinenses, mantiene la agudeza, la chispa y el humor que el texto atesora en su adn. La representación es un contínuo encadenamiento de gags, situaciones e interpretaciones cada vez más alocadas que pasan a gran velocidad ante la vista del espectador, tanto es así, que a veces cuesta estar atento a todo lo que acontece encima del escenario. La triple representación de la obra, desde perspectivas y momentos diferentes, permite además enriquecer el visionado de la misma.

Pel davant i pel darrera_2
En lo que respecta a las interpretaciones y la sincronización, no todo está tal y como tendría que estar. Como decía la obra es un tour de force de encadenamiento de acciones y reacciones, y al menos el día del estreno, siempre el día del estreno, en diversos momentos a la obra le faltaba algo de la intensidad y de la vivacidad que la podría llevar a la cúspide teatral de la que es merecedora. Como si el reparto aún no hubiera integrado la fluidez que requiere la obra y estuviera aún afectados por las marcas de interpretación.

Algo que no se debe, ni mucho menos, a fallos en el casting, en el que encontramos a actores y actrices de la talla de Lloll Bertran, Agnès Busquests, Jordi Díaz, Carme Pla, Miquel Sitjar, Lluís Villanueva, Xavier Serrat, Laia Alsina i Bernat Cot. Lo que no acaba de funcionar bien es la integración de todas las interpretaciones, algo que se entiende al constatar la estructura compleja de la representación y que esperamos, siempre esperamos, que mejore con la simple acumulación de las representaciones.

Aún así, en esta nueva versión de la obra destaca la firmeza interpretativa de Miquel Sitjar y el siempre buen hacer de Lloll Bertran, Carme Pla y Lluís Villanueva; lo acertado de la inocente interpretación de Agnès Busquests y lo algo despistado de Jordi Díaz, que no parece acabar de coger el tono.

Aún así, Pel davant y pel darrera es una excelente ocasión para ver cómo no pasa el tiempo para una brillante obra teatral y cómo el teatro nos puede hacer reír incluso cuando una representación, en la ficción, llega a ser desastrosa. Una de las maravillas del teatro dentro el teatro.

Pel davant i pel darrera” se representa en el Teatre Borràs del 22 de noviembre de 2018 al 3 de febrero de 2019.

Autor: Michael Frayn
Adaptació: Paco Mir
Direcció: Alexander Herold
Reparto: Lloll Bertran, Agnès Busquests, Jordi Díaz, Carme Pla, Miquel Sitjar, Lluís Villanueva, Xavier Serrat, Laia Alsina y Bernat Cot
Producció: Anexa

Horarios: web Grupo Balaña
Precio: 20 – 24€
Idioma: catalán y castellano
Duración:

NOTA CULTURALIA: 7

Jorge Pisa

Anuncios

Crítica teatral: Pararapapà, en el Club Capitol.

Desde la noticia de que uno va a ser padre hasta el momento en que el ufano retoño cumple unos seis años, la vida de todo hombre cambia por completo. Como es la mujer la que sufre los cambios físicos y anímicos más aparentes, parece que a su “compañero de desventuras” el proceso no le afecte tanto aunque Pararapapà nos demuestra todo lo contrario. El sufrido futuro padre se enfrenta a toda una serie de problemas, reflexiones y prohibiciones que ni siquiera sabía que existían y que afectan, sin duda, a su calidad de vida. Una serie de obligaciones y ajetreos constantes para los que no está preparado y que aborda como puede.

Pararapapà trata todas estas situaciones pero con mucho humor. La obra no se deja nada en el tintero: desde la llegada de la “buena noticia”, pasando por las visitas al ginecólogo, la miríada de cachivaches varios indispensables para el bebé, los sentimientos encontrados, la nueva relación que se establece con la pareja y con las otras mujeres, el feliz nacimiento, lo que sacan de quicio los niños… Reiréis a gusto con todos estos planteamientos. No en vano los directores de esta comedia son Mònica Pérez y Jordi Rios, pareja en la vida real, que trabaja en el campo del humor colaborando semanalmente en programas de TV3 como Polonia y Crackòvia y que están extendiendo cada vez más su actividad cómica tanto a través del espectro televisivo como por los escenarios barceloneses, fruto de lo cual ha sido el estreno de obras como Els 39 esglaons, Confessions de dones de 30 (un producto que comparte bastantes elementos creativos con Pararapapà) o La Familia Irreal.

La obra es participativa pues nos encontramos como espectadores sumergidos en los preparativos de una fiesta infantil organizada por el Ampa del colegio. Ahí están los tres actores que la organizan: Miquel Sitjar, Juli Fàbregas y Miki Esparbé. Los dos primeros ya han sido padres y el tercero está a punto de serlo. Ante la inocencia de este último los otros no dudaran en aclararle lo que se le viene encima. Charlaran entre ellos, con el público, y tendrán sus propios monólogos, todo muy bien hilvanado y desarrollado con gran naturalidad. Se desgranarán todas las facetas de la vida de los “papas” y descubriremos algunas manías suyas, además del bonus de una historia de intriga sobre la paternidad de uno de los personajes. Una combinación perfecta para no dejar de reír.

Una comedia con ritmo para todo aquel que ha sido padre, que lo será, o que no lo será pero que quiere saber lo que se pierde. Toda una bocanada de aire fresco y de humor proveniente de aquella parte de la pareja que desaparece casi por completo con la llegada de un nuevo miembro a la familia pero que se esfuerza como el que más, aunque pocas veces se le reconozca, para alcanzar el éxito en la aventura de la vida.

Pararapapà” se representa en el Club Capitol del 14 de noviembre de 2011 al 3 de febrero de 2012.

Restreno: Pararapapá se vuelve a programar en el Teatre Goya del 4 al 25  de mayo de 2013.

Horarios: sábados a las 23:30 horas.
Precio: 20 €

Director: Mònica Perez y Jordi Rios
Actores: Miki Esparbé, Juli Fàbregas y Miquel Sitjar
Diseño luz y sonido: Antonio Santoyo
Música: Antonio Santoyo
Vestuario: Montse Alaquart
Voces en off: Pep Plaza
Producción: Bambes de Palamos

Horarios: de miércoles a sábado a las 22:30 horas y domingos a las 19:30 horas.
Precio: miércoles 16 € y de jueves a domingo 23 €.
Duración de la obra: 90 minutos
Idioma: Catalán

Escrito pot Taradete y Jorge Pisa Sánchez

Crítica teatral: Una comèdia DALÍrant, al Teatre Gaudí de Barcelona

El surrealisme s’ha instal·lat temporalment al Teatre Gaudí de Barcelona, que des de l’1 de juny acull l’obra Una comèdia DALÍrant, un text basat en quatre entrevistes amb què, en clau d’humor, la companyia XaviVola Teatre homenatja a qui va ser el més gran representant del surrealisme pictòric, Salvador Dalí, amb un protagonista de bigotis recargolats que pren els tics més representatius del pintor empordanès però que aquí, per afrontar la història amb total llibertat, es presenta sota el nom de Joan Felip Sebastian, “El DALÍrant”.

Comença la funció, i l’acció ens situa a un plató de televisió nord-americà: som a l’any 1951, i el protagonista, J. F. Sebastian, és a punt de ser entrevistat en un famós talk show en què Marilyn Monroe i l’editor Stuart Leigh han d’endevinar, amb els ulls embenats, qui és el convidat estrella del programa, que només podrà respondre “sí” o “no” a les preguntes. Ja des d’aquest primer instant comprovem l’alt concepte que de si mateix té “El DALÍrant”, un home que respon a qualsevol qüestió amb un ferm “sí” perquè ell mateix es considera un artista multidisciplinari (pintor, actor, escriptor, esportista,…) capaç d’abordar amb la mateixa eficàcia qualsevol temàtica que es proposi.

Després d’aquesta primera intervenció, “El DALÍrant” visita un plató de la televisió francesa (1963), és entrevistat als estudis de RTVE a Madrid després de la mort de Franco (1976), i, finalment, el trobem al seu refugi a Port Lligat, on a l’any 1981 dos periodistes argentins interrompen la seva feina per a conèixer-lo en els seus darrers anys de vida, moment en què el veiem com una caricatura de qui va ser, un artista en ple declivi professional acompanyat d’un efeb que el venta mentre signa litografies febrilment, obligat per la seva esposa.

La companyia XaviVola Teatre fa un retrat complet de Salvador Dalí a través d’aquestes entrevistes, amb les quals vol defensar la catalanitat i l’anarquia del personatge, sovint posades en dubte per les seves contínues afirmacions monàrquiques, un home controvertit que deixa anar sentències de tot tipus, com la que fa referència a la seva religiositat (“Crec en Déu, però no tinc la fe”) o als seus amics (“Només he tingut un amic: Lorca”); d’aquesta manera, el text presenta a J. F. Sebastian com un home de forta personalitat, imprevisible i incontrolable, un artista encantat de rebre els afalacs més servils dels seus seguidors i sovint incomprès per la resta de la societat, tal i com correspon a un geni com ell. A més, l’obra l’encerta en la posada en escena de la història, amb un muntatge alhora senzill i dinàmic que transforma en qüestions de segons l’escenari del teatre, i en què també hi ha lloc pels audiovisuals rodats a la Costa Brava, imatges que fan d’“El DALÍrant” un veritable home anunci.

Amb tot, realitzar un projecte al voltant d’un personatge tan emblemàtic i exagerat com Dalí és realment perillós, principalment perquè es pot caure amb facilitat en la imitació ridícula del pintor; no és aquest el cas d’Una comèdia DALÍrant, on Joan Frank Charansonnet, encarregat de donar vida al protagonista, no es centra exclusivament en l’histrionisme del final de la seva vida, també copia la seva veu i els seus gestos de forma natural (bé, tan com ho permet el model real) fins a mimetitzar-se en ell: no veiem algú imitant el geni, el veiem a ell mateix, amb un excel·lent exercici de caricaturització, des del Dalí de mitjans de segle XX fins a l’home envellit de principis dels 80, moment en què trobem una figura una mica embogida que ha reduït el seu art a estampar ous contra una tela en blanc.

Charansonnet és evidentment l’ànima del muntatge (a més d’interpretar “El DALÍrant”, dirigeix el projecte), el seu personatge està sobre l’escenari en tot moment, però no està sol en aquesta aventura surrealista: amb ell trobem un notable grup d’actors, intèrprets capaços de defensar diversos personatges durant els vuitanta minuts de l’obra, i d’entre els quals cal destacar Miquel Sitjar (el presentador del talk show amb què comença l’obra, l’entrevistador liberal al Madrid dels 70 i l’incrèdul argentí de 1981), Patricia Bargalló (una coqueta Marilyn, la periodista parisenca i una altiva i despietada Gala) i Ferran Terraza (intèrpret de l’irascible falangista que s’enfronta a J. F. Sebastian i del periodista argentí admirador del pintor).

Així, un cop finalitzada la funció, l’espectador surt del teatre amb la sensació d’haver assistit a un pur divertiment, una proposta avalada per diversos moments brillants (és senzillament extraordinària l’entrada en escena de J. F. Sebastian vestit d’astronauta i recitant aquell famós embarbussament que diu: “Una polla xica, pica, tica, camatorta i ballarica…”); en definitiva, una història amb bones intencions que repassa, en to humorístic, l’evolució personal de qui va ser una de les figures més controvertides i genials del nostre país, Salvador Dalí.

Una comèdia DALÍrant es representarà al Teatre Gaudí de Barcelona de l’1 de juny a l’1 de juliol de 2012.

Text i dramatúrgia: Israel Collado i Joan Frank Charansonnet
Direcció: Joan Frank Charansonnet
Intèrprets: Joan Frank Charansonnet, Ferran Terraza, Miquel Sitjar, Patricia Bargalló, Albert Lladó, Cristian Aquino
Companyia: XaviVola Teatre

Horaris: dijous i divendres a les 20:45 hores, dissabte a les 18:30 hores i a les 20:45 hores, i diumenge a les 19:00 hores
Preu: 18 €
Idioma: català
Durada: Una hora i vint minuts

____________________
Escrit per: Robert Martínez Colomé

Estrena teatral: Una comèdia DALÍrant, al Teatre Gaudí de Barcelona

El proper 1 de juny el Teatre Gaudí de Barcelona estrenarà la seva nova proposta per a les properes setmanes: Una comèdia DALÍrant, un espectacle signat per la companyia XAVI VOLA – Teatre que ens acostarà, en clau de comèdia, el món genial i surrealista del pintor Joan Felip Sebastian, “El DALÍrant”.

Gràcies a una sèrie d’entrevistes que s’allarguen en el temps, el públic que s’apropi al Teatre Gaudí de Barcelona coneixerà la història d’aquest artista, un personatge inigualable convertit en un dels emblemes de la pintura catalana. Joan Felip Sebastian utilitzarà les seves intervencions televisives per a mostrar la seva personalitat surrealista al món, i protagonitzarà aquest viatge delirant en què coincidirà fins i tot amb l’actriu Marilyn Monroe en un talk show. Així, l’espectador seguirà el periple del pintor per la Nova York dels anys 50, el París dels 60, el Madrid de la dècada dels 70, fins a arribar al seu estudi empordanès de Port Lligat.

Una comèdia DALÍrant és el primer espectacle de la companyia XAVI VOLA – Teatre, una comèdia surrealista que serveix per a homenatjar una de les grans figures de la pintura catalana. Dirigida per Joan Frank Charansonnet, l’obra està interpretada pel mateix Charansonnet, Ferran Terraza, Miquel Sitjar, Patricia Bargalló i els debutants Albert Lladó i Cristian Aquino.

Una comèdia DALÍrant es representarà al Teatre Gaudí de Barcelona de l’1 de juny a l’1 de juliol de 2012.

Text i dramatúrgia: Israel Collado i Joan Frank Charansonnet
Direcció: Joan Frank Charansonnet
Intèrprets: Joan Frank Charansonnet, Ferran Terraza, Miquel Sitjar, Patricia Bargalló, Albert Lladó, Cristian Aquino
Companyia: XAVI VOLA – Teatre

Horaris: dijous i divendres a les 20:45 hores, dissabte a les 18:30 hores i a les 20:45 hores, i diumenge a les 19:00 hores
Preu: 18 €
Idioma: català
Durada: Una hora i vint minuts