Archivo de la etiqueta: Joan Frank Charansonnet

Joan Frank Charansonnet, director d’ÀNIMA: “Els extrems es poden tocar.”

La meva gravadora dilueix reflexions disperses amb l’eufòria d’en Joan Frank, que ha dirigit, escrit i fotografiat un drama per on la Mort batega i la Vida s’escola.

jfc 2

(Fotografia de Moises Torne)

Què és “Ànima”?

És una pel·lícula d’extrems: violenta i polipoètica. Però sobretot és un homenatge al meu germà, que va morir de leucèmia fa dos anys. Com que em veia incapaç de parlar-ne directament, vaig partir d’una notícia succeïda el 2005 que em proporcionava un personatge terminal i un comiat. I hi vaig poder ajuntar la part espiritual amb una de policíaca…

Quin és el Cos que ha fet possible “Ànima”?

L’hem tirat endavant gràcies a l’esforç cooperativista del Laboratori d’actors de cinema i de tots aquells que hi han invertit econòmicament mitjançant una campanya de micromecenatge: És una pel·lícula molt artesanal. I hem aconseguit una història que ha passat pel 26è Festival Internacional de Cinema de Girona, s’està projectant a dues sales comercials i, fins i tot, s’estrenarà a Argentina!

La protagonista, l’Emília, pateix la vida amb un sentit dramatisme. En què s’assembla la seva a la dels espectadors?

Tots plegats estem vivint en una època de triple crisi: econòmica, de valors, i existencial. Qualsevol persona de classe mitjana o alta pot trobar-se en una situació de risc social segons els moviments o accidents que tingui la seva vida. Ningú no està exempt del que passa a l’Emília!

Pot la violència ser poètica?

Quan portes un dolor extrem com el que té l’Emília a una altra dimensió, es converteix en polipoesia. La nostra pel·lícula ho reflecteix. I també beu del “Postpànic”, que hereta les idees d’autors com Fernando Arrabal.

Què és el Postpànic?

Una forma d’expressió artística: Els extrems es poden tocar. I podem fusionar-los sempre que sapiguem on està la corda fluixa. Les garotes són una menja exquisida, però protegeixen la seva carn amb punxes: L’Emília també té les seves punxes. I, a dins, guarda la innocència i la il·lusió.

Quan l’Emília és a punt de morir, se li apareix en somnis el seu pare i li diu: “Ara et sentiràs més connectada a les petites coses.” 

Són les arrels de la nostra pròpia existència. Sovint passem pel món efímerament sense adonar-nos que el contacte amb la natura i amb el ser humà són el més important. Després del trànsit de la vida, amb tots els seus colors, l’Emília entra en una nova dimensió i podrà adonar-se que vivia!

A la pel·lícula, també parles de com ens influeixen les persones que se’ns creuen al camí, “ànimes” que cal seleccionar.

Més important que el que fem o deixem de fer és qui ens rodeja o qui deixem que ens rodegi. N’hi ha que són “ànimes” destructives; d’altres ens ajuden a acostar-nos a les petites coses tot i que, quan les coneixem, no hi veiem els punts de connexió amb nosaltres. Hem de tenir un radar. Es tracta de comunicar-nos amb les persones, de trobar-hi la complicitat i fer-hi equip. També volem dir amb “Ànima” que és el moment de l’intercanvi!

La gravadora empetiteix amb el somrís final d’en Joan Frank. I descansa dolçament.

Per Juan Marea

 

“Ànima” es projecta als Cinemes Girona de Barcelona el 30 d’octubre i el 6 de novembre.
http://www.cinemesgirona.cat/projeccions/anima
https://www.facebook.com/animaemilia

 

Crítica teatral: Una comèdia DALÍrant, al Teatre Gaudí de Barcelona

El surrealisme s’ha instal·lat temporalment al Teatre Gaudí de Barcelona, que des de l’1 de juny acull l’obra Una comèdia DALÍrant, un text basat en quatre entrevistes amb què, en clau d’humor, la companyia XaviVola Teatre homenatja a qui va ser el més gran representant del surrealisme pictòric, Salvador Dalí, amb un protagonista de bigotis recargolats que pren els tics més representatius del pintor empordanès però que aquí, per afrontar la història amb total llibertat, es presenta sota el nom de Joan Felip Sebastian, “El DALÍrant”.

Comença la funció, i l’acció ens situa a un plató de televisió nord-americà: som a l’any 1951, i el protagonista, J. F. Sebastian, és a punt de ser entrevistat en un famós talk show en què Marilyn Monroe i l’editor Stuart Leigh han d’endevinar, amb els ulls embenats, qui és el convidat estrella del programa, que només podrà respondre “sí” o “no” a les preguntes. Ja des d’aquest primer instant comprovem l’alt concepte que de si mateix té “El DALÍrant”, un home que respon a qualsevol qüestió amb un ferm “sí” perquè ell mateix es considera un artista multidisciplinari (pintor, actor, escriptor, esportista,…) capaç d’abordar amb la mateixa eficàcia qualsevol temàtica que es proposi.

Després d’aquesta primera intervenció, “El DALÍrant” visita un plató de la televisió francesa (1963), és entrevistat als estudis de RTVE a Madrid després de la mort de Franco (1976), i, finalment, el trobem al seu refugi a Port Lligat, on a l’any 1981 dos periodistes argentins interrompen la seva feina per a conèixer-lo en els seus darrers anys de vida, moment en què el veiem com una caricatura de qui va ser, un artista en ple declivi professional acompanyat d’un efeb que el venta mentre signa litografies febrilment, obligat per la seva esposa.

La companyia XaviVola Teatre fa un retrat complet de Salvador Dalí a través d’aquestes entrevistes, amb les quals vol defensar la catalanitat i l’anarquia del personatge, sovint posades en dubte per les seves contínues afirmacions monàrquiques, un home controvertit que deixa anar sentències de tot tipus, com la que fa referència a la seva religiositat (“Crec en Déu, però no tinc la fe”) o als seus amics (“Només he tingut un amic: Lorca”); d’aquesta manera, el text presenta a J. F. Sebastian com un home de forta personalitat, imprevisible i incontrolable, un artista encantat de rebre els afalacs més servils dels seus seguidors i sovint incomprès per la resta de la societat, tal i com correspon a un geni com ell. A més, l’obra l’encerta en la posada en escena de la història, amb un muntatge alhora senzill i dinàmic que transforma en qüestions de segons l’escenari del teatre, i en què també hi ha lloc pels audiovisuals rodats a la Costa Brava, imatges que fan d’“El DALÍrant” un veritable home anunci.

Amb tot, realitzar un projecte al voltant d’un personatge tan emblemàtic i exagerat com Dalí és realment perillós, principalment perquè es pot caure amb facilitat en la imitació ridícula del pintor; no és aquest el cas d’Una comèdia DALÍrant, on Joan Frank Charansonnet, encarregat de donar vida al protagonista, no es centra exclusivament en l’histrionisme del final de la seva vida, també copia la seva veu i els seus gestos de forma natural (bé, tan com ho permet el model real) fins a mimetitzar-se en ell: no veiem algú imitant el geni, el veiem a ell mateix, amb un excel·lent exercici de caricaturització, des del Dalí de mitjans de segle XX fins a l’home envellit de principis dels 80, moment en què trobem una figura una mica embogida que ha reduït el seu art a estampar ous contra una tela en blanc.

Charansonnet és evidentment l’ànima del muntatge (a més d’interpretar “El DALÍrant”, dirigeix el projecte), el seu personatge està sobre l’escenari en tot moment, però no està sol en aquesta aventura surrealista: amb ell trobem un notable grup d’actors, intèrprets capaços de defensar diversos personatges durant els vuitanta minuts de l’obra, i d’entre els quals cal destacar Miquel Sitjar (el presentador del talk show amb què comença l’obra, l’entrevistador liberal al Madrid dels 70 i l’incrèdul argentí de 1981), Patricia Bargalló (una coqueta Marilyn, la periodista parisenca i una altiva i despietada Gala) i Ferran Terraza (intèrpret de l’irascible falangista que s’enfronta a J. F. Sebastian i del periodista argentí admirador del pintor).

Així, un cop finalitzada la funció, l’espectador surt del teatre amb la sensació d’haver assistit a un pur divertiment, una proposta avalada per diversos moments brillants (és senzillament extraordinària l’entrada en escena de J. F. Sebastian vestit d’astronauta i recitant aquell famós embarbussament que diu: “Una polla xica, pica, tica, camatorta i ballarica…”); en definitiva, una història amb bones intencions que repassa, en to humorístic, l’evolució personal de qui va ser una de les figures més controvertides i genials del nostre país, Salvador Dalí.

Una comèdia DALÍrant es representarà al Teatre Gaudí de Barcelona de l’1 de juny a l’1 de juliol de 2012.

Text i dramatúrgia: Israel Collado i Joan Frank Charansonnet
Direcció: Joan Frank Charansonnet
Intèrprets: Joan Frank Charansonnet, Ferran Terraza, Miquel Sitjar, Patricia Bargalló, Albert Lladó, Cristian Aquino
Companyia: XaviVola Teatre

Horaris: dijous i divendres a les 20:45 hores, dissabte a les 18:30 hores i a les 20:45 hores, i diumenge a les 19:00 hores
Preu: 18 €
Idioma: català
Durada: Una hora i vint minuts

____________________
Escrit per: Robert Martínez Colomé

Estrena teatral: Una comèdia DALÍrant, al Teatre Gaudí de Barcelona

El proper 1 de juny el Teatre Gaudí de Barcelona estrenarà la seva nova proposta per a les properes setmanes: Una comèdia DALÍrant, un espectacle signat per la companyia XAVI VOLA – Teatre que ens acostarà, en clau de comèdia, el món genial i surrealista del pintor Joan Felip Sebastian, “El DALÍrant”.

Gràcies a una sèrie d’entrevistes que s’allarguen en el temps, el públic que s’apropi al Teatre Gaudí de Barcelona coneixerà la història d’aquest artista, un personatge inigualable convertit en un dels emblemes de la pintura catalana. Joan Felip Sebastian utilitzarà les seves intervencions televisives per a mostrar la seva personalitat surrealista al món, i protagonitzarà aquest viatge delirant en què coincidirà fins i tot amb l’actriu Marilyn Monroe en un talk show. Així, l’espectador seguirà el periple del pintor per la Nova York dels anys 50, el París dels 60, el Madrid de la dècada dels 70, fins a arribar al seu estudi empordanès de Port Lligat.

Una comèdia DALÍrant és el primer espectacle de la companyia XAVI VOLA – Teatre, una comèdia surrealista que serveix per a homenatjar una de les grans figures de la pintura catalana. Dirigida per Joan Frank Charansonnet, l’obra està interpretada pel mateix Charansonnet, Ferran Terraza, Miquel Sitjar, Patricia Bargalló i els debutants Albert Lladó i Cristian Aquino.

Una comèdia DALÍrant es representarà al Teatre Gaudí de Barcelona de l’1 de juny a l’1 de juliol de 2012.

Text i dramatúrgia: Israel Collado i Joan Frank Charansonnet
Direcció: Joan Frank Charansonnet
Intèrprets: Joan Frank Charansonnet, Ferran Terraza, Miquel Sitjar, Patricia Bargalló, Albert Lladó, Cristian Aquino
Companyia: XAVI VOLA – Teatre

Horaris: dijous i divendres a les 20:45 hores, dissabte a les 18:30 hores i a les 20:45 hores, i diumenge a les 19:00 hores
Preu: 18 €
Idioma: català
Durada: Una hora i vint minuts