El surrealisme s’ha instal·lat temporalment al Teatre Gaudí de Barcelona, que des de l’1 de juny acull l’obra Una comèdia DALÍrant, un text basat en quatre entrevistes amb què, en clau d’humor, la companyia XaviVola Teatre homenatja a qui va ser el més gran representant del surrealisme pictòric, Salvador Dalí, amb un protagonista de bigotis recargolats que pren els tics més representatius del pintor empordanès però que aquí, per afrontar la història amb total llibertat, es presenta sota el nom de Joan Felip Sebastian, “El DALÍrant”.

Comença la funció, i l’acció ens situa a un plató de televisió nord-americà: som a l’any 1951, i el protagonista, J. F. Sebastian, és a punt de ser entrevistat en un famós talk show en què Marilyn Monroe i l’editor Stuart Leigh han d’endevinar, amb els ulls embenats, qui és el convidat estrella del programa, que només podrà respondre “sí” o “no” a les preguntes. Ja des d’aquest primer instant comprovem l’alt concepte que de si mateix té “El DALÍrant”, un home que respon a qualsevol qüestió amb un ferm “sí” perquè ell mateix es considera un artista multidisciplinari (pintor, actor, escriptor, esportista,…) capaç d’abordar amb la mateixa eficàcia qualsevol temàtica que es proposi.

Després d’aquesta primera intervenció, “El DALÍrant” visita un plató de la televisió francesa (1963), és entrevistat als estudis de RTVE a Madrid després de la mort de Franco (1976), i, finalment, el trobem al seu refugi a Port Lligat, on a l’any 1981 dos periodistes argentins interrompen la seva feina per a conèixer-lo en els seus darrers anys de vida, moment en què el veiem com una caricatura de qui va ser, un artista en ple declivi professional acompanyat d’un efeb que el venta mentre signa litografies febrilment, obligat per la seva esposa.

La companyia XaviVola Teatre fa un retrat complet de Salvador Dalí a través d’aquestes entrevistes, amb les quals vol defensar la catalanitat i l’anarquia del personatge, sovint posades en dubte per les seves contínues afirmacions monàrquiques, un home controvertit que deixa anar sentències de tot tipus, com la que fa referència a la seva religiositat (“Crec en Déu, però no tinc la fe”) o als seus amics (“Només he tingut un amic: Lorca”); d’aquesta manera, el text presenta a J. F. Sebastian com un home de forta personalitat, imprevisible i incontrolable, un artista encantat de rebre els afalacs més servils dels seus seguidors i sovint incomprès per la resta de la societat, tal i com correspon a un geni com ell. A més, l’obra l’encerta en la posada en escena de la història, amb un muntatge alhora senzill i dinàmic que transforma en qüestions de segons l’escenari del teatre, i en què també hi ha lloc pels audiovisuals rodats a la Costa Brava, imatges que fan d’“El DALÍrant” un veritable home anunci.

Amb tot, realitzar un projecte al voltant d’un personatge tan emblemàtic i exagerat com Dalí és realment perillós, principalment perquè es pot caure amb facilitat en la imitació ridícula del pintor; no és aquest el cas d’Una comèdia DALÍrant, on Joan Frank Charansonnet, encarregat de donar vida al protagonista, no es centra exclusivament en l’histrionisme del final de la seva vida, també copia la seva veu i els seus gestos de forma natural (bé, tan com ho permet el model real) fins a mimetitzar-se en ell: no veiem algú imitant el geni, el veiem a ell mateix, amb un excel·lent exercici de caricaturització, des del Dalí de mitjans de segle XX fins a l’home envellit de principis dels 80, moment en què trobem una figura una mica embogida que ha reduït el seu art a estampar ous contra una tela en blanc.

Charansonnet és evidentment l’ànima del muntatge (a més d’interpretar “El DALÍrant”, dirigeix el projecte), el seu personatge està sobre l’escenari en tot moment, però no està sol en aquesta aventura surrealista: amb ell trobem un notable grup d’actors, intèrprets capaços de defensar diversos personatges durant els vuitanta minuts de l’obra, i d’entre els quals cal destacar Miquel Sitjar (el presentador del talk show amb què comença l’obra, l’entrevistador liberal al Madrid dels 70 i l’incrèdul argentí de 1981), Patricia Bargalló (una coqueta Marilyn, la periodista parisenca i una altiva i despietada Gala) i Ferran Terraza (intèrpret de l’irascible falangista que s’enfronta a J. F. Sebastian i del periodista argentí admirador del pintor).

Així, un cop finalitzada la funció, l’espectador surt del teatre amb la sensació d’haver assistit a un pur divertiment, una proposta avalada per diversos moments brillants (és senzillament extraordinària l’entrada en escena de J. F. Sebastian vestit d’astronauta i recitant aquell famós embarbussament que diu: “Una polla xica, pica, tica, camatorta i ballarica…”); en definitiva, una història amb bones intencions que repassa, en to humorístic, l’evolució personal de qui va ser una de les figures més controvertides i genials del nostre país, Salvador Dalí.

Una comèdia DALÍrant es representarà al Teatre Gaudí de Barcelona de l’1 de juny a l’1 de juliol de 2012.

Text i dramatúrgia: Israel Collado i Joan Frank Charansonnet
Direcció: Joan Frank Charansonnet
Intèrprets: Joan Frank Charansonnet, Ferran Terraza, Miquel Sitjar, Patricia Bargalló, Albert Lladó, Cristian Aquino
Companyia: XaviVola Teatre

Horaris: dijous i divendres a les 20:45 hores, dissabte a les 18:30 hores i a les 20:45 hores, i diumenge a les 19:00 hores
Preu: 18 €
Idioma: català
Durada: Una hora i vint minuts

____________________
Escrit per: Robert Martínez Colomé