Archivo de la etiqueta: Patricia Bargalló

Crítica teatro: Avinguda Nacional, en la Sala Beckett

Regresa el teatro a la Sala Beckett tras el cierre de la actividad escénica el pasado octubre debido a la puesta en marcha de las medidas anticovid aprobadas por la Generalitat, y lo hace con Avinguda Nacional del dramaturgo checo Jaroslav Rudiš, una propuesta que no dejará indiferente a nadie dirigida por Martí Torras Mayneris e interpretada por Josep Julien, Patrícia Bargalló, Babou Cham, y Oriol Roca.

“Se hace llamar Vandam. Como Jean-Claude van Damme. Es un héroe. Un guerrero. Lo sabe todo de los combates. Tiene una opinión sobre todo. La política. Las mujeres. El mundo… En 1989, en Praga, marchó por la Avenida Nacional, donde el 17 de noviembre tuvo lugar una manifestación que llevó a la caída del régimen comunista en la antigua Checoslovaquia. Ahora, su segunda casa es el bar Severka. Este es su mundo. Es aquí donde discute de política, donde reniega, donde a veces levanta el brazo derecho, evocando el saludo de los romanos, da lecciones sobre la vida o rompe los dientes a alguien”.

Avinguda Nacional es una obra dura, no apta para todas las sensibilidades, un texto despiadado que nos traslada al infierno personal en el que sobrevive un ser devastado. En ella se habla de la vida pero de una forma atroz, o lo que es lo mismo, a través de los ojos de Vandam (Josep Julien), un personaje al que la existencia ha maltratado y que por lo tanto se cree con el derecho a maltratar a los demás.

La dirección de Martí Torras Mayneris nos presenta un escenario desolado, en el que Vandam nos irá abriendo su alma al mismo tiempo que nos relata su pasado y su presente. Alguien que se ha pasado la vida mintiendo e imponiéndose a los demás, las más de las veces a través de la violencia, la cual conoce muy bien, hecho este que le permitirá, incluso, dar lecciones sobre ella.

Avinguda Nacional_1

Josep Julien encarna brillantemente a ese ser oscuro y violento y le da vida de una forma que, por momentos, da miedo. La personificación es perfecta, hasta tal punto que el actor consigue desaparecer de escena para poder mostrar las obscenas y repulsivas entrañas del personaje que interpreta. Un acierto que, sin duda, se debe tanto al actor como a la dirección. El resultado es una obra impecable e implacable que permite al publico reflexionar no solo sobre la violencia en sí sino también sobre actitudes cívicas en las que el furor contra los diferentes, contra los que no opinan igual o contra los que no son iguales tiene un papel destacado.

Pero Vandam no está solo en escena, aunque en la obra se imponga el monólogo al diálogo. A Julien le acompañan sobre el escenario los actores Patrícia Bargalló y Babou Cham, que dan la réplica al personaje desde su misma sustancia y el músico Oriol Roca, que interpreta el hilo musical minimalista de la representación e encarna, también de forma minimalista, al hijo de Vandam.

Así, pues, la Beckett retoma su programación escénica con una pequeña joya, a la que ha dado forma el dramaturgo checo Jaroslav Rudiš, ha adaptado Martí Torras Mayneris y ha elevado casi a la perfección Josep Julien, una reflexión sobre la violencia y las causas que nos llevan irremisiblemente hacia ella, personalmente y como sociedad.

Avinguda Nacional es una producción de la Sala Beckett en el contexto del proyecto Fabulamundi. Playwriting Europe, que quiere promover el conocimiento y el intercambio de textos y autores entre los diferentes países miembros. La Sala Beckett forma parte desde 2017 conjuntamente con teatros de Alemania, Austria, Francia, Italia, Polonia, República Checa y Rumanía.

“Avinguda nacional” se representa en la Sala Beckett del 24 al 29 de noviembre de 2020.

Autor: Jaroslav Rudiš
Traducción: Naila Rami Oms
Dirección y adaptación: Martí Torras Mayneris
Reparto: Patrícia Bargalló, Babou Cham, Josep Julien y Oriol Roca
Escenografía: Judit Colomer
Iluminación: Gane Gil
Vestuario y caracterización: Fàtima Campos
Espacio sonoro: Oscar Villar
Música: Oriol Roca
Producción: Sala Backett

Horarios: de martes a sábado a las 20:00 horas y domingo a las 19:00 horas.
Precio: de 10€ a 18€
Duración: 1 hora y 25 minutos
Idioma: catalán
NOTA CULTURALIA: 9

Crítica teatral: Una comèdia DALÍrant, al Teatre Gaudí de Barcelona

El surrealisme s’ha instal·lat temporalment al Teatre Gaudí de Barcelona, que des de l’1 de juny acull l’obra Una comèdia DALÍrant, un text basat en quatre entrevistes amb què, en clau d’humor, la companyia XaviVola Teatre homenatja a qui va ser el més gran representant del surrealisme pictòric, Salvador Dalí, amb un protagonista de bigotis recargolats que pren els tics més representatius del pintor empordanès però que aquí, per afrontar la història amb total llibertat, es presenta sota el nom de Joan Felip Sebastian, “El DALÍrant”.

Comença la funció, i l’acció ens situa a un plató de televisió nord-americà: som a l’any 1951, i el protagonista, J. F. Sebastian, és a punt de ser entrevistat en un famós talk show en què Marilyn Monroe i l’editor Stuart Leigh han d’endevinar, amb els ulls embenats, qui és el convidat estrella del programa, que només podrà respondre “sí” o “no” a les preguntes. Ja des d’aquest primer instant comprovem l’alt concepte que de si mateix té “El DALÍrant”, un home que respon a qualsevol qüestió amb un ferm “sí” perquè ell mateix es considera un artista multidisciplinari (pintor, actor, escriptor, esportista,…) capaç d’abordar amb la mateixa eficàcia qualsevol temàtica que es proposi.

Després d’aquesta primera intervenció, “El DALÍrant” visita un plató de la televisió francesa (1963), és entrevistat als estudis de RTVE a Madrid després de la mort de Franco (1976), i, finalment, el trobem al seu refugi a Port Lligat, on a l’any 1981 dos periodistes argentins interrompen la seva feina per a conèixer-lo en els seus darrers anys de vida, moment en què el veiem com una caricatura de qui va ser, un artista en ple declivi professional acompanyat d’un efeb que el venta mentre signa litografies febrilment, obligat per la seva esposa.

La companyia XaviVola Teatre fa un retrat complet de Salvador Dalí a través d’aquestes entrevistes, amb les quals vol defensar la catalanitat i l’anarquia del personatge, sovint posades en dubte per les seves contínues afirmacions monàrquiques, un home controvertit que deixa anar sentències de tot tipus, com la que fa referència a la seva religiositat (“Crec en Déu, però no tinc la fe”) o als seus amics (“Només he tingut un amic: Lorca”); d’aquesta manera, el text presenta a J. F. Sebastian com un home de forta personalitat, imprevisible i incontrolable, un artista encantat de rebre els afalacs més servils dels seus seguidors i sovint incomprès per la resta de la societat, tal i com correspon a un geni com ell. A més, l’obra l’encerta en la posada en escena de la història, amb un muntatge alhora senzill i dinàmic que transforma en qüestions de segons l’escenari del teatre, i en què també hi ha lloc pels audiovisuals rodats a la Costa Brava, imatges que fan d’“El DALÍrant” un veritable home anunci.

Amb tot, realitzar un projecte al voltant d’un personatge tan emblemàtic i exagerat com Dalí és realment perillós, principalment perquè es pot caure amb facilitat en la imitació ridícula del pintor; no és aquest el cas d’Una comèdia DALÍrant, on Joan Frank Charansonnet, encarregat de donar vida al protagonista, no es centra exclusivament en l’histrionisme del final de la seva vida, també copia la seva veu i els seus gestos de forma natural (bé, tan com ho permet el model real) fins a mimetitzar-se en ell: no veiem algú imitant el geni, el veiem a ell mateix, amb un excel·lent exercici de caricaturització, des del Dalí de mitjans de segle XX fins a l’home envellit de principis dels 80, moment en què trobem una figura una mica embogida que ha reduït el seu art a estampar ous contra una tela en blanc.

Charansonnet és evidentment l’ànima del muntatge (a més d’interpretar “El DALÍrant”, dirigeix el projecte), el seu personatge està sobre l’escenari en tot moment, però no està sol en aquesta aventura surrealista: amb ell trobem un notable grup d’actors, intèrprets capaços de defensar diversos personatges durant els vuitanta minuts de l’obra, i d’entre els quals cal destacar Miquel Sitjar (el presentador del talk show amb què comença l’obra, l’entrevistador liberal al Madrid dels 70 i l’incrèdul argentí de 1981), Patricia Bargalló (una coqueta Marilyn, la periodista parisenca i una altiva i despietada Gala) i Ferran Terraza (intèrpret de l’irascible falangista que s’enfronta a J. F. Sebastian i del periodista argentí admirador del pintor).

Així, un cop finalitzada la funció, l’espectador surt del teatre amb la sensació d’haver assistit a un pur divertiment, una proposta avalada per diversos moments brillants (és senzillament extraordinària l’entrada en escena de J. F. Sebastian vestit d’astronauta i recitant aquell famós embarbussament que diu: “Una polla xica, pica, tica, camatorta i ballarica…”); en definitiva, una història amb bones intencions que repassa, en to humorístic, l’evolució personal de qui va ser una de les figures més controvertides i genials del nostre país, Salvador Dalí.

Una comèdia DALÍrant es representarà al Teatre Gaudí de Barcelona de l’1 de juny a l’1 de juliol de 2012.

Text i dramatúrgia: Israel Collado i Joan Frank Charansonnet
Direcció: Joan Frank Charansonnet
Intèrprets: Joan Frank Charansonnet, Ferran Terraza, Miquel Sitjar, Patricia Bargalló, Albert Lladó, Cristian Aquino
Companyia: XaviVola Teatre

Horaris: dijous i divendres a les 20:45 hores, dissabte a les 18:30 hores i a les 20:45 hores, i diumenge a les 19:00 hores
Preu: 18 €
Idioma: català
Durada: Una hora i vint minuts

____________________
Escrit per: Robert Martínez Colomé

Estrena teatral: Una comèdia DALÍrant, al Teatre Gaudí de Barcelona

El proper 1 de juny el Teatre Gaudí de Barcelona estrenarà la seva nova proposta per a les properes setmanes: Una comèdia DALÍrant, un espectacle signat per la companyia XAVI VOLA – Teatre que ens acostarà, en clau de comèdia, el món genial i surrealista del pintor Joan Felip Sebastian, “El DALÍrant”.

Gràcies a una sèrie d’entrevistes que s’allarguen en el temps, el públic que s’apropi al Teatre Gaudí de Barcelona coneixerà la història d’aquest artista, un personatge inigualable convertit en un dels emblemes de la pintura catalana. Joan Felip Sebastian utilitzarà les seves intervencions televisives per a mostrar la seva personalitat surrealista al món, i protagonitzarà aquest viatge delirant en què coincidirà fins i tot amb l’actriu Marilyn Monroe en un talk show. Així, l’espectador seguirà el periple del pintor per la Nova York dels anys 50, el París dels 60, el Madrid de la dècada dels 70, fins a arribar al seu estudi empordanès de Port Lligat.

Una comèdia DALÍrant és el primer espectacle de la companyia XAVI VOLA – Teatre, una comèdia surrealista que serveix per a homenatjar una de les grans figures de la pintura catalana. Dirigida per Joan Frank Charansonnet, l’obra està interpretada pel mateix Charansonnet, Ferran Terraza, Miquel Sitjar, Patricia Bargalló i els debutants Albert Lladó i Cristian Aquino.

Una comèdia DALÍrant es representarà al Teatre Gaudí de Barcelona de l’1 de juny a l’1 de juliol de 2012.

Text i dramatúrgia: Israel Collado i Joan Frank Charansonnet
Direcció: Joan Frank Charansonnet
Intèrprets: Joan Frank Charansonnet, Ferran Terraza, Miquel Sitjar, Patricia Bargalló, Albert Lladó, Cristian Aquino
Companyia: XAVI VOLA – Teatre

Horaris: dijous i divendres a les 20:45 hores, dissabte a les 18:30 hores i a les 20:45 hores, i diumenge a les 19:00 hores
Preu: 18 €
Idioma: català
Durada: Una hora i vint minuts