Archivo de la etiqueta: art

Estreno teatral: Art, de Yasmina Reza, en el Teatro Goya

Desde el pasado 20 de octubre el Teatro Goya acoge uno de los fenómenos teatrales más internacionales: Art, de la dramaturga francesa Yasmina Reza, una adaptación firmada por Jordi Galceran y con dirección de Miquel Gorriz.

Art reúne tres grandes nombres de la escena catalana por primera vez encima de los escenarios: Pere Arquillué, Francesc Orella y Lluís Villanueva. Un cuadro en blanco y el precio de su adquisición pondrán a prueba la amistad de tres hombres que parecía imposible de romper.

art_-teatre-goya

Estrenada en 1994 y ambientada en el París de finales de la década de 1980, Art es una comedia inteligente y enérgica sobre el arte y el valor de la amistad. Se ha representado con gran éxito en todo el mundo y se ha traducido a más de 35 lenguas.

Art es el segundo texto escrito por Yasmina Reza que se representará al Teatro Goya. El primero fue Un dios salvaje, interpretado por Ramon Madaula, Jordi Boixaderas, Roser Camí y Vicenta Ndongo, y que se representó en la temporada 2009-2010 de la sala.

Art” se representa en el Teatre Goya hasta el 15 de enero de 2017.

Autora: Yasmina Reza
Traducción: Jordi Galceran
Dirección: Miquel Gorriz
Reparto: Pere Arquillué, Francesc Orella y Lluís Villanueva

Horarios: de martes a viernes a las 20:30 horas; sábados a las 18:00 y a las 21:00 horas y domingos a las 18:00 horas
Precio: 24 – 28€
Idioma: catalán
Duración: 1 hora y 30 minutos

Anuncios

EL DESENVOLUPAMENT, DE SLAWOMIR MROZEK

Només cal que una societat corri perquè hi hagi resultats.

Slawomir Mrozek, fragment del mateix conte.

El desenvolupament és el tretzè conte del recopilatori de relats titulat L’arbre del narrador polonès Slawomir Mrozek, mort desgraciadament en 2013.

Crec recordar que vaig descobrir  aquest escriptor quan un servidor començava a estudiar per formar-se com a escriptor. Si no estic equivocat, un dels meus professors ens va encarregar l’anàlisi literària d’un dels seus contes. Arran d’això, em vaig convertir en un fanàtic de Mrozek i vaig comprar la resta dels seus llibres, la majoria de relats. El seu humor àcid, intel·ligent i social em va captivar des del primer paràgraf, a més de la seva atemporalitat que el converteix en un clàssic de final del segle XX. Per a mi només hi ha un altre relatista amb el seu talent: el també desaparegut Jesús Moncada.

En aquest article, anem a esbudellar un dels seus contes més coneguts: El desenvolupament. El fet que la majoria dels seus relats siguin tan curts (menys de 5 pàgines) ja és de per si un èxit i un goig, perquè costa moltíssim trobar autors contemporanis que escriguin i publiquin aquest tipus d’històries breus, que és el que el lector desitja trobar quan decideix llegir el llibre en qüestió.

El desenvolupament està escrit en primera persona i el seu narrador, tremendament subjectiu, i protagonista, com ja ens té acostumats aquest autor, parla en nom de la raça humana. En aquest cas, l’Homo Sapiens és a la cuina de casa seva tot observant el que fan els escarabats. Al·lucina quan s’adona que estan composicions orgàniques amb els seus cossos de les grans obres d’art de la història de la humanitat: Leonardo da Vinci, l’impressionisme de Manet, el cubisme, el surrealisme i Warhol. Fins aquí tot controlat, tant pel lector com pel propi narrador-protagonista, el qual roman amb un esprai insecticida a les mans perquè vol “afixar” l’escena que cregui la perfecció suprema de l’Art. Però no es decideix, fins que és conscient que els escarabats estan dibuixant quelcom que ell no comprèn, que no pot comprendre, atès que els insectes ja han evolucionat tant i tan de pressa que el que veu és del tot incomprensible pel seu esguard, encara entaforat en un pretèrit segle XX-XXI.

En definitiva, una brillantíssima crítica social sobre la hipocresia i la volatilitat dels valors humans.

La Vall de les fades


Avui us presentem a CULTURALIA La Vall de les fades, una activitat jove que pretén fer-nos connectar amb la felicitat i el nostre jo intern per fer-nos gaudir una mica més de la vida.

LA VALL DE LES FADES.

La Vall de Les Fades neix amb la intenció d’extreure de l’interior de cadascú la felicitat que porta amagada.

A La Vall de Les fades volem donar els instruments i els recursos necessaris per descobrir un camí on ens sentirem alegres i identificats amb nosaltres mateixos mitjançant tècniques lúdiques, pedagògiques i terapèutiques a l’abast de tothom. Som una iniciativa de creació recent amb l’objectiu de proporcionar una dimensió diferent a la nostrA consciencia i per això, oferim un ventall de tallers per aconseguir-ho.

Dintre de La Vall de Les fades hi ha altres branques que oferim com és la producció d’espectacles, teatre, titelles, música, etc… I per altre banda també toquem una branca dins de l’àmbit de l’art com son quadres pintats amb acrílics i murals infantils, i un altre com es l’artesania.


Components de La Vall de Les fades.

Angelique Soto: Faig de professora de teatre, pinto il·lustracions, quadres i murals, escric un llibre sobre la meva filosofia de vida i l’art teràpia és una de les meves passions, ajudar als demés a connectar amb el seu interior a través del riure, la música, els jocs, etc… és fantàstic!

Tinc 36 anys i per molt que estudio l’esser humà, em dono compte que no sé res… només sé que no sabem qui som, fins que som valents per descobrir-ho. Viure es l’aventura més excitant que hi ha: siguis valent!

Elisabet Funes: Faig tallers d’artesania treballant la majoria de vegades amb materials reciclats; sessions de relaxació, meditació i de treball en grup, per ajudar a connectar amb el nen i la nena interior que tots portem dins. Sempre connectant amb les necessitats des del cor que són les de donar i compartir tot l’amor que porto a dins.

Per qualsevol consulta o informació addicional podeu contactar amb nosaltres a:

Mail: lavalldelesfades@gmail.com
Facebook: facebook.com/vallfades
Telèfons:
Elisabet Funes 633388036
Angelique Soto 673130458