Archivo de la etiqueta: Maria Rodríguez

Crítica teatral: “ROBERTO ZUCCO” al Teatre Romea: Focs d’artifici amb color de sang

El món al voltant de l'"astre" Roberto
El món al voltant de l'”astre” Roberto

Roberto Zucco és una criatura molt perillosa. Roberto Zucco és també un bell poema escènic sobre la buidor existencial. Però també és el via crucis d’un ésser que no sap com encaixar al món i que, malgrat proclamar a tothom amb qui es troba el seu únic desig de passar desapercebut, després de cada encontre va creixent més i més com a monstre social.

I la versió que ara defensa Julio Manrique des del Teatre Romea és absolutament exhibicionista, colorista, exuberant i esteticista.

L’escenari de Sebastià Brosa, que reprodueix a mida real els diferents llocs per on el dissortat Roberto s’arrossega, ofereix una recreació exhaustiva dels detalls més minuciosos i permet que s’hi passegin els diferents actors exhibint diferents personatges. Però tanta preocupació per l’ambientació aconsegueix ofegar l’intimisme que demana constantment el text de Bernard-Marie Koltès.

Els colors provinents de la il·luminació dissenyada per Jaume Ventura de les diverses estances impacten però ens confonen alhora perquè l’obra necessita destacar els clarobscurs que permetin mostrar la puresa i ingenuïtat de l’ànima agafada de la maneta de la perversitat irracional humana.

L’exuberància de les escenes de conjunt no va més enllà de l’efectisme i descuida la credibilitat dels seus integrants.

I la bellesa dels quadres plàstics que van apareixent al llarg de la representació (el final és preciós) dilueix el patiment i la veritat d’aquesta història desesperada de supervivència i, fins i tot, cant apassionat a la vida.

Tampoc no és adequada la música proposada per Damien Bazin que sona per a remarcar els canvis d’escena, agradable a la nostra oïda però perjudicial per a la profunditat de l’atmosfera ja que l’oculta sota una capa de superficial comercialitat.

Malgrat tot això, Manrique aconsegueix encertar-la parcialment en moments com el de l’inici, on crea una tensió que ens va molt bé per a decidir-nos a acostar-nos-hi. Allà apareixen dos vigilants penitenciaris interpretats extraordinàriament bé per Xavier Boada i Xavier Ricart. Seran els encarregats de presentar-nos a escena com es mereix el protagonista titular de la funció, interpretat per un Pablo Derqui molt encertat: eficient i contingut, vulnerable i fred. I Manrique també ens permet gaudir amb un excel·lent Ivan Benet, responsable de la millor escena de l’obra, on alliçona una prometedora Maria Rodríguez (que al llarg de la representació demostrarà una estupenda presència plena de ràbia i tendresa) sobre el sòrdid destí que l’espera. En canvi, moments com el del segrest al parc (delirant en el seu enfocament entre la platea i l’escenari), el reencontre amb la mare (amb una Rosa Gàmiz ridícula) o aquells en què apareix la germana gran reprimida (Cristina Genebat passada de voltes), ens allunyen progressivament de l’esperit d’aquest impactant text.

Els clarobscurs de Roberto
Els clarobscurs de Roberto

“ROBERTO ZUCCO”
TEATRE ROMEA
(c/Hospital, 51, Barcelona)
del 19 de febrer de 2013 al 21 d’abri de 2013

1h 45 minuts
en català
teatre de text en català

Autor Bernard-Marie Koltès
Traducció Cristina Genebat
Direcció Julio Manrique
Repartiment: Pablo Derqui, Cristina Genebat, Ivan Benet, Maria Rodríguez, Xavier Boada, Rosa Gàmiz, Xavier Ricart i Oriol Guinart
Escenografia Sebastià Brosa
Il·luminació Jaume Ventura
Vestuari Maria Armengol
Espai sonor Damien Bazin
Caracterització Ignasi Ruiz
Ajudant de direcció Raimon Molins

Horaris
De dimarts a divendres, 20.30 h
Dissabte, 18.30 i 21 h
Diumenge, 18 h

Preus
De 22 a 31,50 euros

Venda d’entrades
Taquilla del Romea (www.teatreromea.cat)
Telentrada de CatalunyaCaixa (www.telentrada.com / 902 10 12 12)
i Taquilla Tiquet Rambles (Palau de la Virreina – La Rambla, 99)

Preus especials per a grups a
Promentrada: (www.promentrada.com 93 309 70 04)
tràiler: http://www.youtube.com/watch?v=93n8JEUIcX8

Escrit per Juan Marea

Estreno teatral: No sóc Dean Moriarty, en la Nau Ivanow.


El espacio escénico de la Nau Ivanow programa del 30 de junio al 10 de julio No sóc Dean Moriarty, de Joan Yago, la nueva producción de la compañía Waltzing Teatre.

No sóc Dean Moriarty es un juego entre dos amigos. El espacio donde transcurre la acción es un bar cualquiera, perdido en algún lugar, donde trabajan dos jóvenes que al cerrar las puertas y quedarse solos juegan a ser Sal Paradise y Dean Moriarty, los personajes de On the road, de Jack Kerouac. Admiran a estos personajes porque son un referente vital: la aventura, el riesgo, el viaje, la carretera, las mujeres, las fiestas, el alcohol, la forma de vivir, la manera de afrontar la vida, las ambiciones, los proyectos de futuro… y, sobre todo, el presente, siempre desconocido, espontáneo y al límite. Las vidas de estos dos jóvenes son todo el contrario: estables, aburridas, duras, previsibles, rutinarias. Juegan porque se lo pasan bien; de alguna manera, sentirse por un momento Sal Paradise o Dean Moriarty hace que por unas horas olviden sus vidas y puedan vivir una ficción que representa, exactamente, el proyecto de vida que comparten desde hace tiempo. Pero la noche en la cual se centra la historia, esta noche, uno de los dos jóvenes no quiere jugar más. Quiere vivir. Y este conflicto hará que estalle una tormenta entre los dos amigos.

Joan Yago Ha escrito varias piezas para teatro Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I (2010), No sóc Dean Moriarty (2009), El Bosc dels Ferrerets (2008) y Part per Part (2005); ha versionado y adaptado textos como La boda dels petits burgesos (2010) o El Cercle de guix caucasià (2008); ha dirigido el espectáculo Onatge de la compañía Disperses (2010) y ha hecho de asistente de dirección de Carles Alfaro en el montaje de Traició de Harold Pinter en el Teatre Lliure (2009). También es coguionista del largometraje Altres direccions (2009) de Aarón Sánchez. Trabaja de profesor en el grupo de teatro de Elisava Escuela Universitaria y en el Encontre de Teatre a la secundària d’Artà.

La compañía Waltzing Teatre nace de la necesidad de expresarse. De expresarse en sintonía. De expresarse en compañía. Por eso sus fundadores Maria Rodríguez, Gerard Iravedra y Pep Ambròs decidieron un día dejar de hablar sobre las ganas de explicar historias para empezar a hacerlo. Así nace Waltzing Teatre para explicar historias. Trozos de vida que se plantean encima de un escenario con la voluntad de sugerir o hacer reflexionar con temas que nos implican a todos.

No sóc Dean Moriarty” se representa en el espacio escénico de la Nau Ivanow del 30 de junio al 10 de julio de 2011.

Autor: Joan Yago
Dirección: Gerard Iravedra
Ayudanta de dirección: Maria Rodríguez
Reparto: Pep Ambròs y Guillem Gefaell
Diseño de iluminación, escenografía y figurinismo: Gina Bernadó y Gala Chaparral
Sonido: Joan Yago y Gerard Iravedra
Producción: Waltzing Teatre

Duración: 1 hora y 10 minutos aprox.
Horarios: de jueves a sábado a las 21:00 horas y domingo a las 19:00 horas.
Entrada: 12 €; Amics de la Nau 10 €.