Archivo de la etiqueta: Roberto Zucco

“Desde Berlín-Tributo a Lou Reed”: Sin derribar el muro

Caroline y Jim decidieron darse una oportunidad. Y se aliaron con el destino: Los tres se fueron a vivir juntos. Como el amor triangular solo luce en el arte, buscaron una canción. Lou Reed se dio por aludido. Y, entonces, fueron cuatro.

Berlín” se convirtió, pues, en una comuna donde practicar una lucha desenfrenada por la Vida: pasión y entrega hicieron temblar los cimientos de su hogar. Pero la comunidad de vecinos, celosa de su fulgor doméstico, pronto tomó cartas en el asunto. Y desahució al destino por ser tan imparcial. Caroline y Jim, a quienes la casa ahora se caía encima, empequeñecían minuto a minuto. Y Lou, que necesitaba emanciparse, les abandonó también. Se sintió culpable y, por ello, les dedicó un disco entero.

“Desde Berlín” es un homenaje a ese romance musical que embellece con una puesta en escena deslumbrante la turbiedad atmosférica de la obra de Reed. Nos lo hace más digerible. Y, por ello, pierde sentido. Andrés Lima dirige a unos esforzados Pablo Derqui y Nathalie Poza y les hace protagonizar un videoclip de larga duración que recree el amor autodestructivo entre una puta gafe y un desequilibrado mesías de una felicidad pasajera. Nos impacta la pirotecnia escénica que casi desvanece las sombras de los protagonistas. La elegancia con que ambos deslizan su esfuerzo entre fragmentos musicales estelares y estrellados episodios argumentales. Pero no podemos socorrerles porque nos resulta muy difícil conocerles. Es tanto el respeto a la obra de Reed (o, tal vez, la admiración) que sienten los artífices de este espectáculo que no son capaces de dotarle de entidad propia. Cuando una historia respira en una serie de canciones, los acordes son su aire y las letras, los pulmones.Si la historia viaja a un recipiente teatral, pide un desarrollo argumental y que sus personajes maduren una personalidad propia construida a partir de la progresión dramática.

Aquí distinguimos sensibles momentos gracias a la verosimilitud de Derqui para combinar ternura y fatalismo (ya nos lo demostró en “Roberto Zucco”), a la clase de Poza (que ofrece su mejor registro expresivo cuando canta) y a un trabajo luminotécnico fascinante (el momento en que él evoca a su amada, una Reina para él, una presencia macabra para todos los demás). El conjunto, no obstante, carece del brío o la esencia que un experimento como este pretende.

Por Juan Marea

“Desde Berlín” se representa en el Teatre Romea de Barcelona hasta el 19 de octubre.
http://www.teatreromea.com/es/season/1004/desde-berlin-tributo-a-lou-reed

Crítica teatral: “ROBERTO ZUCCO” al Teatre Romea: Focs d’artifici amb color de sang

El món al voltant de l'"astre" Roberto
El món al voltant de l'”astre” Roberto

Roberto Zucco és una criatura molt perillosa. Roberto Zucco és també un bell poema escènic sobre la buidor existencial. Però també és el via crucis d’un ésser que no sap com encaixar al món i que, malgrat proclamar a tothom amb qui es troba el seu únic desig de passar desapercebut, després de cada encontre va creixent més i més com a monstre social.

I la versió que ara defensa Julio Manrique des del Teatre Romea és absolutament exhibicionista, colorista, exuberant i esteticista.

L’escenari de Sebastià Brosa, que reprodueix a mida real els diferents llocs per on el dissortat Roberto s’arrossega, ofereix una recreació exhaustiva dels detalls més minuciosos i permet que s’hi passegin els diferents actors exhibint diferents personatges. Però tanta preocupació per l’ambientació aconsegueix ofegar l’intimisme que demana constantment el text de Bernard-Marie Koltès.

Els colors provinents de la il·luminació dissenyada per Jaume Ventura de les diverses estances impacten però ens confonen alhora perquè l’obra necessita destacar els clarobscurs que permetin mostrar la puresa i ingenuïtat de l’ànima agafada de la maneta de la perversitat irracional humana.

L’exuberància de les escenes de conjunt no va més enllà de l’efectisme i descuida la credibilitat dels seus integrants.

I la bellesa dels quadres plàstics que van apareixent al llarg de la representació (el final és preciós) dilueix el patiment i la veritat d’aquesta història desesperada de supervivència i, fins i tot, cant apassionat a la vida.

Tampoc no és adequada la música proposada per Damien Bazin que sona per a remarcar els canvis d’escena, agradable a la nostra oïda però perjudicial per a la profunditat de l’atmosfera ja que l’oculta sota una capa de superficial comercialitat.

Malgrat tot això, Manrique aconsegueix encertar-la parcialment en moments com el de l’inici, on crea una tensió que ens va molt bé per a decidir-nos a acostar-nos-hi. Allà apareixen dos vigilants penitenciaris interpretats extraordinàriament bé per Xavier Boada i Xavier Ricart. Seran els encarregats de presentar-nos a escena com es mereix el protagonista titular de la funció, interpretat per un Pablo Derqui molt encertat: eficient i contingut, vulnerable i fred. I Manrique també ens permet gaudir amb un excel·lent Ivan Benet, responsable de la millor escena de l’obra, on alliçona una prometedora Maria Rodríguez (que al llarg de la representació demostrarà una estupenda presència plena de ràbia i tendresa) sobre el sòrdid destí que l’espera. En canvi, moments com el del segrest al parc (delirant en el seu enfocament entre la platea i l’escenari), el reencontre amb la mare (amb una Rosa Gàmiz ridícula) o aquells en què apareix la germana gran reprimida (Cristina Genebat passada de voltes), ens allunyen progressivament de l’esperit d’aquest impactant text.

Els clarobscurs de Roberto
Els clarobscurs de Roberto

“ROBERTO ZUCCO”
TEATRE ROMEA
(c/Hospital, 51, Barcelona)
del 19 de febrer de 2013 al 21 d’abri de 2013

1h 45 minuts
en català
teatre de text en català

Autor Bernard-Marie Koltès
Traducció Cristina Genebat
Direcció Julio Manrique
Repartiment: Pablo Derqui, Cristina Genebat, Ivan Benet, Maria Rodríguez, Xavier Boada, Rosa Gàmiz, Xavier Ricart i Oriol Guinart
Escenografia Sebastià Brosa
Il·luminació Jaume Ventura
Vestuari Maria Armengol
Espai sonor Damien Bazin
Caracterització Ignasi Ruiz
Ajudant de direcció Raimon Molins

Horaris
De dimarts a divendres, 20.30 h
Dissabte, 18.30 i 21 h
Diumenge, 18 h

Preus
De 22 a 31,50 euros

Venda d’entrades
Taquilla del Romea (www.teatreromea.cat)
Telentrada de CatalunyaCaixa (www.telentrada.com / 902 10 12 12)
i Taquilla Tiquet Rambles (Palau de la Virreina – La Rambla, 99)

Preus especials per a grups a
Promentrada: (www.promentrada.com 93 309 70 04)
tràiler: http://www.youtube.com/watch?v=93n8JEUIcX8

Escrit per Juan Marea