Archivo de la etiqueta: Almeria Teatre.

Programació FESTIU, Festival de Creació a Gràcia.

festiu_logoInicia la seva singladura FESTIU – Festival de Creació a Gràcia, un nou festival organitzat per l’associació Nodes de Gràcia que reuneix música, poesia, circ, teatre, dansa, performance, arts plàstiques, tallers de creació multidisciplinari i fins i tot gastronomia, que tindrà la seva inauguració el 16 de juny amb l’espectacle Àgape al Mercat de l’Abaceria Central i continuarà durant tot el mes de juliol de 2013.

Nodes de Gràcia aplega un conjunt d’entitats i d’espais que es caracteritzen per la seva estreta vinculació amb el camp de la creació contemporània des dels àmbits de la creació escènica (tragantDansa, La Caldera, Almeria Teatre, nunArt, Teatre Obligatori), l’educació i la creació a través de les arts visuals contemporànies (Experimentem amb l’ART) i la creació sonora i poètica (Gràcia Territori Sonor). Aquestes entitats han estat desplegant el seu programa d’activitats en el decurs d’una dilatada implantació a la vida social i cultural del territori.

Secció BARCINO, del 8 al 28 de julio de 2013.

Captura3El Barcino, que va néixer l’any 2007 com a off off Grec, és un festival que vol ser una plataforma per a propostes escèniques i audiovisuals que difícilment tindrien cabuda en una programació estable ja sigui per la seva excepcionalitat com per la poca projecció que pugui semblar que tenen a priori. Enguany, passa a ser una secció del FESTIU – Festival de Creació a Gràcia.

PROGRAMACIÓ BARCINO’13.

8 juliol. Música. Cinema a dues mans de Xavier Torras
Horari: Dll 21h

11-14 juliol. Teatre. La Sed de Cia. Carro de Baco. Espectacle en castellà
Horaris: Dj a ds 21h. dg 18h

15 juliol. Teatre. Sessió doble: Dansen de Cia. La Raboseta Teatre i Réquiem para Edward de cia. Réquiem para Edward.
Horari: 21h

18-21 juliol. Teatre. El viaje de mi padre de Cia. Hika Teatroa
Horaris: Dj a ds 21h. dg 18h

22 juliol. Música. Popsters de cia. Popsters
Horari: 21h

25-28 juliol. Teatre. Espectacle commemoració dels 15 anys de Gataro
Horaris: Dj a ds 21h. dg 18h

Preus: 15€

Secció NUNoff 2013, del 10 al 20 de julio.

logo_nunOff_revisited_transparent_blancEl nunOff arriba a la seva 5a edició. I ho fa donant visibilitat a la seva icona: el semàfor. Perquè la naturalesa del festival és donar llum verda a la creació contemporània a Barcelona, posar en ambre qualsevol format i prejudici establert i, tot i els semàfors vermells, posar en pràctica que sí que es pot: sí que es pot crear a Barcelona, sí que es pot elaborar una programació multidisciplinar i de qualitat i sí que hi ha creadors compromesos.

Aquest any, serà del 10 al 20 de juliol amb 11 nits de programació doble. Amb un total de 22  grups programats de música, teatre i dansa.

DANSA.

La intrusa, delta victor – 11/07

Nicolas Ricchini, Sorrow of young ladies – 12/7

Helena Pellisé, Fragments de cos – 13/07

Iron skulls, Sinestesia – 16/07

Anna Hierro, Ballroom – 19/07

Miquel Barcelona i Laura Vilar, Projecte NUNoFF – 19/07

Pere Faura, Radio patio – 19/07

Minako Seki, Human form solo – 20/07

TEATRE.

Cia. brif, braf, bruf, La filla del senyor bianchi – 14/07 19h

Teatro entre escombros, El topo y la lombriz, un cuento subterráneo – 15/07

Cia. moveo, Ara! – 17/07

Judit Saula, 5 minuts – 18/07

MÚSICA.

Ayala, Matar al presidente – 11/07

Llúmia, Trossos d úna vida sencera – 12/07

Wholegroup-pla, Soundpainting – 13/07

Ual·la!14/07

Stn canta amb mariona castillo, Capsigranys – 15/07

Puerta10, Belvedere – 16/07

Irisette – 17/07

Maarten Swaan, Album release – 18/07

Exceso, Exceso on stage – 20/07

AUDIOVISUAL.

Associació feyts, A fora – 10/07

ON?
Claustre de l´Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia. Carrer del Sol nº8 (08012), Barcelona.
Entrada pel Carrer Ros de Olano (sense número) amb Carrer del Sol.

QUAN?
Del 10 al 20 de juliol de 2013.
Horari: primer espectacle a les 22h (excepte diumenge 14, primer espectacle a les 19h).

Entrades: a partir de les 21h (diumenge 14 a les 18h)
Una única entrada de públic a partir de les 21.30h (diumenge 14 a les 18.30h) per veure els dos espectacles de la nit.

QUANT?

L´aportació és la voluntat entre 10 i 20€ / Abonament 3 nits: 21€
Amb l´entrada es té dret a veure els dos espectacles d´aquella nit.
Descompte per socis de l´APdC: 6€.  Descompte Club La Vanguardia: 6€

A més FESTIU, Festival de Creació a Gràcia. incorpora espectacles de música, poesia i gastronomia; música, teatre, dansa i arts plàstiques a l’interior de les botigues, als mercats i als restaurants; un laboratori d’improvisació musical i formació i creació artística.

Consula tota programació de Festiu a:

http://www.festiu.cat/index.html

Crítica teatral: Com dir-ho?, a l’Almeria Teatre

com-dir-ho

L’enfrontament entre dos personatges de generacions oposades sempre ha resultat un material literari excel·lent, una font inesgotable d’inspiració per als millors escriptors; el darrer exemple d’aquest tipus de confrontació el trobem a l’Almeria Teatre, on des del passat 1 de març s’hi representa Com dir-ho?, un muntatge senzill que es sustenta en un text fascinant per les pistes ambigües que conté –producte de la ment perversa del dramaturg Josep Maria Benet i Jornet– i en dos enormes intèrprets: un de prestigi reconegudíssim en l’escena catalana (Jordi Boixaderas), l’altra una jove debutant (Clàudia Benito), una actriu solvent per a qui la inexperiència no és, en cap moment, un llast a l’hora de replicar el seu il·lustre company i que esdevé un descobriment esplèndid per al teatre català.

En una nit de pluja intensa, un home irromp al pis d’una noieta: ella és una estudiant de Literatura a punt de presentar el seu treball de final de carrera, un text del qual ell, professor i escriptor, n’és el director. Què vol? Què li ha de dir? Per què no pot esperar a l’endemà? La situació és incòmoda per a tots dos, la noia no s’esperava una visita com aquella, l’home va xop de cap a peus, però l’aiguat que està caient no ha estat un impediment per a ell perquè necessitava veure-la, parlar-hi, expressar una cosa que el consumeix per dins, sincerar-s’hi. L’home intenta arrencar el seu discurs, atribolat, desencaixat, repetitiu, incapaç d’estructurar les frases com ell desitjaria; a més, entre tots dos existeix un abisme (gairebé) insalvable: l’edat és un escull per a la seva relació, però també els separa l’opinió descarada d’ella sobre les novel·les del seu professor, les seves parelles, la forma en què encaren el procés creatiu,… Tanmateix, la nit és tempestuosa i convida a acostar posicions.

Així arrenca Com dir-ho?, amb dos únics personatges en escena –un duel interpretatiu brillant en què les aparences enganyen, amb dubtes sobre si existeix una víctima i un botxí o tot és més senzill del que sembla, amb Jordi Boixaderas en un paper que transita entre la fragilitat i el desequilibri psíquic, entre la por i la determinació, i Clàudia Benito com l’alumna que no entén què pretén aquell home i que només desitja que marxi tan aviat com sigui possible– que, entre confessions incòmodes i silencis que ho diuen tot, mostren dues maneres d’entendre la vida –ja sigui des del desencant implacable de la maduresa o bé des de la insaciable curiositat de la joventut–, reflexionen sobre realitat i ficció, sobre vida i literatura, sobre sentiments i creació, i en què l’ofici d’inventar relats és vist com a guia i forma de salvació per a l’ésser humà en els moments de màxima confusió.

Josep Maria Benet i Jornet signa aquest diàleg ple d’incògnites, a estones inquietant, a estones desconcertant, que és Com dir-ho?, un text que juga amb la relació entre un home madur i una joveneta i les idees preconcebudes que en pot tenir l’espectador –i a qui es demana la seva complicitat de forma imprescindible– amb què l’autor tanca la trilogia d’obres per a dos personatges que va iniciar amb Soterrani i va continuar amb Dues dones que ballen; i, com en aquelles, ha confiat la direcció de l’obra a Xavier Albertí, encarregat d’ajustar les interpretacions de Boixaderas i Benito i únic responsable de situar el públic embolcallant l’escenari per tal de potenciar el clima íntim, proper, que necessita una delicada història com aquesta i que tan bé li escau al projecte. I el públic, refet del sensacional impacte final, no pot fer altra cosa que premiar amb aplaudiments entusiastes l’espectacle que li acaben de regalar.

Com dir-ho? es representarà a l’Almeria Teatre a partir de l’1 de març de 2013.

Autor: Josep Maria Benet i Jornet
Direcció: Xavier Albertí
Intèrprets: Jordi Boixaderas, Clàudia Benito
Ajudant de direcció: Victor Alvaro
Escenografia: Victor AlGo, Jordi Soler
Vestuari i Caracterització: Núria Llunell
So: Jordi Bonet
Fotografies: Clàudia Serrahima
Disseny Gràfic: Dilogic
Promocions: Guida Uyà
Producció executiva: Savina Figueras

Horaris: dimecres, dijous, divendres i dissabte a les 20:00 hores, i diumenge a les 17:00 hores
Preu: de 20 € a 22 €
Idioma: català
Durada: Una hora i deu minuts

____________________
Escrit per: Robert Martínez Colomé

Crítica teatral: El projecte dels bojos. Una utopia musical, en el Almeria Teatre.


Hasta el próximo 13 de marzo el Almeria teatre mantiene en cartelera El projecte dels bojos. Una utopia musical, un espectáculo de pequeño formato que nos habla de las personas “normales” y cotidianas, de sus sueños y de los objetivos que les permiten hacer real su utopía de la felicidad.

Un espectáculo musical de “pequeño formato” que nos habla de la vida misma, de los sueños y de aquello que nos mueve y nos anima para afrontar el presente y el futuro sin morir en el intento. El projecte dels bojos. Una utopia musical no nos presenta a grandes personajes, ni grandes escenarios ni reconocidos temas exitosos del pasado. La obra representa la vida, tan sencillo como eso y a veces, tan complicado.

El projecte dels bojos. Una utopia musical nos explica la historia del El Voilà!, un local, un bar de barrio amenazado de cierre a causa de la construcción de una ciudad de ocio, un resort urbano que quiere transformar toda la zona y adaptarla a los nuevos tiempos, donde el consumo y el placer (y normalmente el dinero) se imponen sobre todo lo demás. Ante tal infortunio el propietario y algunos de sus clientes más habituales deciden crear un cabaret, un diario teatral para salvar El Voilà! El punto en común de esta nueva empresa será la locura, o lo que es lo mismo, la utopía. Cada uno de los componentes de la compañía pondrá algo de él mismo en el cabaret, sumará una parte de su locura para intentar cambiar el mundo, su mundo, y por ello sufrirán una transformación y ya nada más podrá volver a ser lo mismo.

El projecte dels bojos es una de aquellas obras que te obliga a pensar y no sobre grandes cosas y grandes conceptos, sino sobre la existencia de cada uno de nosotros y de cómo invertimos el tiempo que nos ha sido concedido. Es un símbolo de la vida que llevamos cada uno de nosotros y de la lucha desesperada que nos vemos obligados a realizar cada día para ser quien somos y no dejarnos arrastrar por la realidad, cada vez más cruda y materialista. Los personajes del musical, el propietario de El Voilà! y sus clientes podríamos ser, perfectamente, nosotros mismos. Cada uno ha huido o huye de su realidad refugiándose en un local que parece que esté fuera del tiempo y de la existencia. Allí nada ha cambiado desde hace mucho tiempo e incluso el polvo de la historia está presente, como testimonio. Un refugio amenazado, como tantos otros que existen en la realidad, y que han de dejar paso a los nuevos tiempos y a las nuevas realidades. Esta situación hará reaccionar a los locos cuerdos y les llevará a crear un espectáculo dentro del espectáculo, en el que la locura, la razón, los deseos, los objetivos vitales de todos ellos se materializarán a través del esfuerzo teatral, de la puesta en escena de sus vidas a través del teatro.

El projecte dels bojos es un proyecto cuidado y atrevido, digno de La Barni Teatre, que ya nos dejó con un excelente sabor de boca con Ojos verdes, Miguel de Molina in memoriam. Aunque no tan redondo como este último. La idea que mueve el espectáculo es brillante y permite a la obra acercarse a los corazones de todo el público, llegar a aquel trocito de nuestra alma al que solo se llega muy de vez en cuando. Aunque su plasmación teatral desfallece en algunos aspectos. La trama es, a veces, algo confusa, ya que existen dos líneas (o filums) temporales que se alternan sobre el escenario. Solo llegando al final sabremos el porqué de esta dualidad y cerraremos el círculo simbólico y emotivo de la obra. La duración de la misma es, también, algo excesiva, sobre todo si tenemos en cuenta que la primera parte del espectáculo es algo “lenta” argumentalmente y no siempre permite la ubicación dentro de la trama.

Aún así, y siguiendo la frescura y la brillantez de ideas de su producción anterior, las soluciones dramáticas, coreográficas y argumentales son excelentes. La Barni Teatre sabe lo que se hace en lo que se refiere a espectáculos musicales. La dualidad de la trama representada en el dualismo del vestuario y el toque periodístico del mismo, la transformación, a veces un poco brusca, entre la realidad y los ensayos, y sobre todo la historia mostrada hacen de El projecte del bojos una oportunidad única de conocer y disfrutar de una obra y de una compañía que sabe crear en el ámbito del musical.

Lo mejor, sin duda, de la obra es la evolución existencial que notaremos en los protagonistas. Asistiremos a una transformación (como si estuviéramos delante de una crisálida) real que afectará a los espíritus de los protagonistas: Un propietario cascarrabias y “pervertido”; un viajero “orientalizado” y sin raíces; una funcionaria amargada por su jefe y por su familia que vive pegada a los móviles; una chica del videoclub amante del cine y que ve ángeles y un hombre de teatro que hace de conejo en un parque infantil. Todos ellos encontrarán su realidad juntos en su cruzada para salvar El Voilà! Y también, aunque ellos no lo saben, para salvar sus vidas. Todo ello acompañado de la música, de las canciones y de la coreografía (y de una pequeña orquesta de músicos) que consiguen crear un clima muy especial tanto encima del escenario como en el patio de butacas. A esto se ha de sumar una escenografía sencilla pero trabajada (aunque en un escenario central algo pequeño) que nos transporta a una realidad irreal, estancada en el tiempo y fuera de la materialidad.

El projecte dels bojos es, pues, un espectáculo que se ha de gozar, uno de aquellos musicales que nos permite disfrutar desde la butaca y nos permite darnos cuenta de que no hace falta un escenario enorme con decorados magistrales y con una magistral, también, inversión en los medios de comunicación para crear un espectáculo musical, y lo que es más importante, una obra teatral que nos permite viajar, hacer una exploración de nosotros mismos y recordar qué es aquello que nos hace mirar el futuro sin sentirnos vencidos ante él, y luchar cada día para que nuestra realidad, o nuestra locura, se imponga a la esquizofrenia cotidiana de un mundo malsano y condenado, perdón, de un mundo real, cuerdo y sensato.

El projecte dels bojos” se representa en el Almeria Teatre del 29 de enero al 13 de marzo de 2011.

Idea y dirección: Marc Vilavella
Dirección: Marc Vilavella
Texto y letras: Laia Martí
Música: Marc Sambola
Aportaciones a la dramaturgia: Xavi Casan, Quim Dalmau, Míriam Escurriola, Gracia Fernández, Marc Pociello y Jordi Silva
Intérpretes: Mariona Castillo, Òscar Mas, Carme Sánchez, Jordi Sanosa y Marc Vilavella
Músicos: Gemma Torralbo, Núria Galvañ, Marc Sambola, Oriol Roca y Lluis Canet
Escenografía: Carles Cardelús
Vestuario: Geraldine Zambelli
Diseño de luces: Sergi Cervera
Compañía: La Barni Teatre

Horarios: de martes a viernes a las 20:00 horas; sábados a las 17:00 y a las 20:00 horas y los domingos a las 17:00 horas.
Precio: martes y miércoles (días del espectador) 18 €; de jueves a domingo y festivos 22 €.
Idioma: catalán y castellano.
Duración: 2 horas y media (descanso de 10 minutos).

—————————————————————————

Escrito por: Jorge Pisa Sánchez