La meva gravadora té pànic. Sent que està en mans de la passió de l’Albert. I s’estremeix…

L’Albert, un cinèfil de bé

Què és el Terror Molins?

Un festival caracteritzat per la passió que hi posem, molt contagiosa per al públic. Aquest any el nostre tema central és l’erotisme dins el terror, una combinació fantàstica i exclusiva…

Per què connecten tan bé l’erotisme i el terror?

Perquè tots dos són gèneres que, d’una banda, provoquen el públic i, de l’altra, el fascinen. Hi ha sensualitat al “giallo” italià. També a la visió asiàtica contemporània, així com al famós concepte de “nova carn” de David Cronenberg o a les primeres pel·lícules de Paul Verhoeven i a l’”slasher” pur americà. A la nostra Retrospectiva, en veurem tres bons exemples: “El cuarto hombre” (“De vierde man”) de Verhoeven, “Rabia” (“Rabid”) de Cronenberg més la pel·lícula sorpresa de la Marató…

Voleu mostrar a través del cinema de terror el vostre compromís amb la cultura. Però què és la cultura?

Una explosió d’idees i sentiments. El cinema, a més, et desperta l’interès per la literatura. Fins i tot, promou l’interès teòric per la política! Al Terror Molins, ens esforcem especialment en les sessions que organitzem per a instituts, on intentem inculcar els valors que té el cinema, que també es pot entendre com a representació generacional.

I el cinema de terror?

Un gènere il·limitat: Abasta terror social, sang i fetge, psicològic… Fan por el més enllà, la societat, la família!

Per què hi ha tanta gent a qui no agrada el cinema de terror?

Molts vinculen el terror amb la immoralitat. Però nosaltres el ressaltem des de múltiples vessants. Si vinguessin a les nostres sessions entre semana, potser descobririen que no tot és sang i fetge…

Quin ha estat el vostre recorregut fins ara?

Doncs és una història curiosa: Vam començar als inicis dels anys 70 com a festa de gent jove que gaudia del cinema de terror disposada a compartir-ho amb aquells que volguessin passar un cap de semana sense dormir: Era una marató ininterrompuda de 16 hores! Als anys 90, va resultar inviable perquè el públic ja no hi tenia el mateix interès… I el 2001, un nou equip el va reprendre fent-lo evolucionar: S’hi va incorporar un concurs de curtmetratges. Després ens vam decidir a ampliar-ho als llargmetratges adoptant el format que té actualment.

Com ha estat aquest darrer salt?

De primer, contactàvem amb les distribuïdores del país per a què ens cedissin pel·lícules no estrenades comercialment o recent estrenades. Ara ja ho fem amb productores d’arreu del món, que fins i tot s’adrecen a nosaltres directament. Aquest any hem rebut més de 450 llargmetratges, dels quals hem seleccionat 14 per a la secció competitiva!

Aquest any, formeu part de l’European Fantastic Film Festivals Federation.

És una comissió de 22 festivals de gènere fantàstic i de terror que vol ser un gran ventall europeu per a demostrar el valor i la capacitat d’aquest tipus de cinema. El gran ambaixador a Catalunya és el Festival de Sitges. També hi són la Semana de Cine Fantástico y de Terror de Donostia i el Fancine de Màlaga. L’objectiu és unificar les propostes i ajudar-nos entre nosaltres a engrandir l’empremta del gènere. Per a nosaltres, significa una projecció internacional molt interessant.

La vostra rebuda als espectadors és impactant.

Sí, perquè la seu del Festival és el Teatre La Peni, històric a Molins de Rei, que atrapa molt: Té un aire gòtic. La seva façana i atmosfera al·lucinen a molts dels nostres convidats també. Desprèn un gran carisma…

Com és la programació d’enguany?

Compaginarem pel·lícules d’autor (com “Incidente” de Mariano Cattaneo a la secció “Blood Window”, que obre una finestra al cinema llatinoamericà, amb qui volem crear un vincle) amb el “gore” o més salvatges. La que clou la Marató sol ser-ne un bon exemple: Aquest any tindrem “I survived a zombie holocaust” de Guy Pigden sobre el rodatge d’una pel·lícula de zombis, on es barregen uns de reals creant una confusió molt divertida.

L’activitat central segueix sent la Marató, que ve amenitzada amb performances.

El públic espera els nostres espectacles teatrals, que tracten el “leitmotiv” de cada any. Fins i tot els espectadors hi participen…

Què més oferiu?

Una taula rodona sobre l’erotisme en el cinema de terror que moderarà Fausto Fernández, crític de la revista “Fotogramas”, gran especialista en els dos gèneres, i amb la crítica Desirée de Fez, i el blogaire Juan Pedro Rodríguez. Projectarem curts fets per estudiants. Presentarem el llibre “Rob Zombie: Las siniestras armonías de la sordidez”, de Daniel Rodríguez Sánchez i que parla d’un dels autors moderns més impactants i interessants. I celebrarem el VII concurs de microrelats de terror i gore.

I, a més, doneu suport a la producció de joves creadors.

Sí: Fem un “networking”, és a dir, una trobada entre joves directors que presenten els seus projectes a productors. D’aquesta manera, ajudem a facilitar la relació entre uns i altres. I ens agradaria que d’aquí pogués sorgir finançament per a noves pel·lícules…

Què t’atemoreix com a director artístic del Terror Molins?

El pressupost! Fem autèntiques virgueries amb uns mitjans mínims: El nostre comptable és un geni.

Què espanta l’Albert Galera?  

Veure com està la societat. La seva situació general, que és alarmant. I el futur immediat fa molta por. Michael Haneke ens alerta molt bé d’aquest perill a “Funny games”, metàfora sobre com la societat pot entrar a casa i devorar-te…

La gravadora panteixa. I això la fa sentir-se terriblement viva.

Per Juan Marea

El XXXIII Festival de Cine de Terror de Molins de Rei se celebra del 4 al 9 de novembre.
http://www.terrormolins.com/