Crítica: Sàpiens, una història gràfica 1 i 2, de Yuval Noah Harari, David Vandermeulen i Daniel Casanave

Us poso en context, perquè sóc d’una generació en la que l’entorn acadèmic estava lliure d’aparells digitals, tablets i altres mandangues i encara tenia sentit saber d’on venim. El primer record que tinc de sentir parlar sobre l’ evolució de les espècies va ser a 1r de BUP quan em va enganxar la història de la humanitat i la evolució de les espècies gràcies a la professora que tenia. Amb ella, els llibres de text i la biblioteca vam anar descobrint que de Sapiens en som relativament fa poc i, que de vegades, com a espècie no ho estem fent massa bé.

I això és precisament el que ens planteja Yuval Noah Harari amb l’ajuda de David Vandermeulen i Daniel Casanave, que fan un enorme exercici per reflectir gràficament el discurs de Harari. Als dos volums de Sàpiens, una història gràfica, veiem un treball enorme a l’hora d’adaptar l’assaig que l’autor havia fet anteriorment, i això significa un repte ja que Harari ha creat un escenari, una trama i uns personatges per guiar al lector sense perdre la trama i sentit de la lectura. I per aconseguir seguir amb el fil conductor d’aquesta lectura Yuval es presenta com a narrador principal i va presentant als seus lectors els altres personatges per guiar-nos en un viatge a través del temps i de l’espai. I mentre que al seu assaig del 2011 només era la veu narrativa, ara pren vida i esdevé una icona del relat.

Però no estem davant uns llibres simplement històrics, Harari ens fa reflexionar: entre les seves pàgines tenen cabuda temes com l’origen de les especies i l’adaptació al seu entorn, els altres homo que es van extingir, la comunicació, l’imaginari col·lectiu, les creences, la revolució agrícola i com això va causar l’extinció de la megafauna en alguns continents.

La primera novel·la gràfica (subtitulada El naixement de la humanitat) comprèn l’assaig de Harari dedicat a la revolució cognitiva, mentre que el segon volum es centra en la revolució agrícola que va transformar l’Homo sapiens de caçador-recol·lector en un pagès. Les conseqüències d’aquest canvi vital, assenyala Harari, van ser enormes: creació de llocs estables on viure, transformació del medi ambient, domesticació d’animals. I finalment l’aparició de l’escriptura, entre molts canvis. Va passar fa uns 10.000 anys i a partir d’aquí tota la nostra història, com a espècie, va canviar completament.

El discurs de Harari no sempre és fàcil d’acceptar, perquè fa repensar al lector sobre temes que tenia assumits, interioritzats i superats, però davant els arguments que recolzen les seves hipòtesis, finalment el lector pot arribar a simpatitzar i/o acceptar-les. A més, en aquest exercici de guanyar-se al lector, les il·lustracions juguen un paper important, incorporant referencies de la pintura i la literatura que arrenquen un somriure al lector.

I seguim parlant de context, i en aquest cas Yuval es fa acompanyar en cadascun dels capítols per personatges diferents que li serviran de guia a través de la història. Al primer capítol la professora Saraswati, al segon la Doctora Ficció, vestida com una superheroïna, al tercer capítol el pare Klüg, un reputat arqueòleg, i al últim capítol a detectiu López. I tots aquests personatges, molts d’ells femenins, potser poden esdevenir referents per a les futures investigadores, científiques o historiadores.

Harari que fins al 2011 era un desconegut ha aconseguit vendre més de 21 milions d’exemplars de la seva història gràfica que ja ha estat traduïda a seixanta llengües. L’adaptació gràfica compta amb la coautoria de David Vandermeulen i Daniel Casanave , que amb els seus dibuixos mordaços i brillants injecten al text de Vandermeulen i Harari continuïtat, frescor i acidesa.

Jo he llegit els dos volums de forma simultània, per allò de contextualitzar les coses i posar-me en antecedents, però els que no sou de la generació del BUP, podeu fer-ho de forma independent ja que aquest còmic intenta presentar la història com una novel·la de superheroïnes que intenten ajudar al lector a explorar les formes en que la història, l’evolució humana, la tecnologia i la ciència ens han configurat com a societat i com a individus.

Dos volums per repensar l’evolució com a espècie i fins i tot replantejar-nos si tot el que hem evolucionat ha estat per a millorar com a individus o per a destruir el planeta que ens acull.

Títols: Sapiens. el naixement de la humanitat / Sàpiens 2. Els pilars de la civilització
Autor: Yuval Noah Harari
Editorial: Edicions 62
Temàtica: Còmic / Manga / Història
Col·lecció: Llibres a l’Abast
Traductor: Imma Estany Morros
Nombre de pàgines: 256
Formats i preu:
Tapa dura sense s/cob (cartoné) 21.90 €
EBook (Adobe PDF) 8.99 €
EBook (Epub 3 Fixe) 8.99 €
NOTA CULTURALIA: 8.3
——

Tere Gilisbars

Novela histórica: Juana, la reina traicionada, de Álber Vázquez

Juana_la reina traicionada_portada

Hoy os presentamos una en Culturalia Juana, la reina traicionada, de Álber Vázquez, una novela histórica que nos traslada a pleno siglo XVI para relatarnos la lucha de una joven princesa castellana por alcanzar el poder.

En 1506, en Burgos, Felipe el Hermoso, el infame yerno de los Reyes Católicos, fallece en misteriosas circunstancias. Para todo el mundo es obvio que no se trata de una muerte natural. Pero, ¿quién habrá querido matarle?

Su viuda Juana, la reina legítima, ha de conseguir los apoyos necesarios para poder gobernar. Tiene que hacer frente a la terrible campaña de desprestigio que su marido inició contra ella para declararla loca y sentarse en solitario en el trono de la poderosa Castilla.

Así comienza la increíble historia de una mujer que lucha por no ser apartada de un lugar que, por derecho, le corresponde. Juana levantará el rostro y afirmará que nadie puede arrebatarle la corona que perteneció a su madre y que nada la imposibilita para reinar. Pero habrá de hacer frente a terribles enemigos, entre ellos su propio padre.

En este thriller histórico, narrado con excepcional pulso, todos ocultan sus motivaciones mientras un cadáver se dispone a vagar por los eternos campos de Castilla.

Título: Juana, la reina traicionada
Autor: Álber Vázquez
Editorial: La Esfera de los Libros
Colección: Novela histórica
Año de edición: 2021
ISBN: 978-84-1384-211-0
Páginas: 574
Encuadernación: Rústica – Plastificada
Precio
• Papel: 22,90€
• E-book / Audilibro: 9,99€


CRÍTICA LITERATURA: UNA LLUNA A LA FINESTRA , DE MARTA TENA

Una Lluna a la finestra_portada

Onada edicions fa una aposta clara i merescuda per la Marta Tena, que ens presenta un text molt ben construït, amb una trama interessant que porta al lector a fer un viatge turístico- gastronòmic i policíac a les terres del Sènia, el que es coneix com la zona dels Ports, el Baix Maestrat i les Terres de l’Ebre.

La Marta Tena ens presenta la Jana, una mossa d’esquadra que després de patir la pèrdua del seu millor amic, agafa la baixa i retorna al poble dels seus pares, per desconnectar, trobar-se a ella mateixa i intentar superar el dol. Però ja sabem que als pobles no és fàcil passar desapercebuda, i de seguida es veu engolida per la tafaneria de la tia Paquita i la curiositat d’altres personatges del poble que retraten perfectament el caràcter del que anomenem gent de poble. Un retrat real, aclaparador, però sense arribar a la caricatura ni a la burla.

Al iniciar les obres a la casa vella on van nàixer els seus pares, descobreix un cadàver, i aquest serà el detonant per iniciar un viatge pels pobles i ciutats de la zona, per esbrinar de qui es tracta i com va morir el Manuel, fa gairebé 70 anys.

Tena és capaç de maridar perfectament un assassinat cruel de la lluita maqui amb el vi i la gastronomia d’un territori que encara té molt que oferir turísticament. La gastronomia és un dels personatges principals de la novel·la i com aquesta va evolucionant i canviant, alhora que les pors, les angunies i malsons de la Jana van esvaint-se. I passem de veure com s’alimenta d’un trist bocata quan aterra a la Pobla de Benifassà, fins que és capaç de cuinar un plat de pasta casolana amb tòfona.

L’altre protagonista és la memòria històrica d’un territori i d’unes gents que encara recorden la repressió postfranquista, «perquè voleu remenar això, els morts morts estan», una frase que tants de cops hem sentit als nostres avis. I es que amb les ulleres de la modernitat i del «happyinstagramer», les noves generacions no acaben d’entendre que va ser el conflicte de la Guerra Civil, on molts joves es van veure obligats a lluitar en una guerra, perdre i posteriorment ser torturats, silenciats i assassinats.

I que més necessites per a què una novel·la sigue rodona, doncs dos coses, d’una banda, un llenguatge proper, i si pot ser amb el dialecte de la zona molt millor, perquè dibuixa i reflexa part de la personalitat dels personatges que acompanyen a la Jana, una «pixapina», i que veu com en son de diferents els seus parents del poble a qui ha vist un o dos cops en la seva vida. I de l’altra, que el final estigue tancat, que el lector pugui resoldre l’enigma de la mort del maqui Manuel, germà de la seva avia i de qui no en sabia de la seva existència.

Marta Tena Subirats és nascuda a la Sénia (Montsià) en ple hivern de 1966. La passió per la llengua i la literatura la van portar a estudiar Filologia Hispànica en plena joventut i Filologia Catalana en la seva maduresa. Des de fa un grapat d’anys és catedràtica de Llengua i Literatura castellanes en un institut de secundària i professora associada al Campus de les Terres de l’Ebre de la URV. També és doctora en Didàctica de la llengua i la literatura. El seu lligam amb les lletres no s’acaba amb la passió d’una voraç lectora ni la d’una professora amb vocació, sinó que s’ha reforçat amb la d’autora de tres novel·les: Juego de quimeras (Ed. Dauro, 2015), Un cant d’amor i de guerra (inèdita) i Tots els colors del vent (Onada Edicions, 2017), amb la qual fa un homenatge al seu poble i la història dels més humils.

Títol: Una Lluna a la finestra
Autora: Marta Tena Subirats
Editorial: Onada Edicions
Any d’edició: 2020 ISBN: 978-84-17638-83-2 Pàgines: 256 Enquadernació: Rústica Col·lecció: Narratives
Preu: 17€
NOTA CULTURALIA: 8.6

Tere Gilisbars

CRÍTICA NOVEL·LA HISTÒRICA: 28 DIES, DE DAVID SAFIER

Potser molts de vosaltres pensareu que estem saturats de llibres, documentals i pel·lícules sobre la Segona Guerra Mundial i el Nazisme, però us ben asseguro que la mirada de David Safier us atraparà i us transportarà ben be al bell mig del gueto de Varsòvia.

Les seves anteriors obres eren de temàtica més aviat vanal (Maleït Karma, 2007). Amb 28 dies, Safier es documenta, consulta arxius, entrevista a descendents de supervivents i retrata fins i tot personatges reals que van malviure i morir al gueto de Varsòvia l’any 1943.

Estem davant d’un relat emotiu, dramàtic, asfixiant i molt realista. L’autor ens presenta la Mira, una adolescent de 16 anys jueva i construeix tota una atmosfera perque el lector, amb una prosa senzilla i amena, es fiqui a la seva pell.

Mira i la seva família seran els encarregats de descriure les atrocitats comeses pels alemanys, els polonesos, la policia jueva… i com pot l’instint de supervivència fer aflorar els actes més vils contra els altres.

I capítol a capítol arribem a la mort de la mare i la germana de la Mira, que eren el motor de la seva vida i per qui ella intentava sobreviure. Aquest capitol és un llarg silenci, Safier li dedica tant sols 8 línies, curtes, 35 paraules, a mode d’epitafi. Intel·ligent, delicat, trencador, no cal més per sentir la buidor del moment.

I és a partir d’aquest capítol que la Mira tria la persona que vol ser, a poc a poc la seva història d’amor amb l’Amos va creixent, amb la rabia que té als alemanys. Fins llavors era una víctima que vivia al dia per salvar a la seva estimada germana Hannah, a partir d’ara la Hannah i les seves històries esdevenen el motor per lluitar i passar a ser supervivent.

La prova resulta àgil, és nota l’ofici de Safier de contar històries, ens manté en tensió i amb les emocions a flor de pell, i resulta fàcil llegir les 463 pàgines d’una història que ben be podria tenir l’estructura de guió cinematogràfic. I comento lo del guió perquè algunes escenes recorden a La llista de Schindler, altres, com l’ambient del gueto amb la multitud i les pudors em va recorda la primera escena del El Perfum. A més és capaç de mantenir la tensió mentre la Mira es portada al camp de classificació i el lector està pendent de com acabarà l’escena del capítol anterior, on la seva mare, germana i amiga s’havien amagat per no ser descobertes per la SS.

I la Mira, en tot aquest caos segueix sent una adolescent, que encara pensa en el primer petó d’un desconegut i encara li agrada escoltar les històries que la seva germana s’inventa per passar l’estona. Així que encara li queda una mica d’esperança. Entre mig de la desolació i el caos absolut els nostres protagonistes aconsegueixen no tornar-se bojos i ser les persones que han triat ser.

Estem davant una historia plena de sensibilitat que ens farà empatitzar amb una nena que s’ha vist obligada a madurar a la força. Però no només amb ella, és una novel·la plena de personatges molt reals que afronten de formes molt diferents el moment que els ha tocat viure.

Títul: 28 dies
Autor: David Safier
Editorial: Editorial Empúries
Publicació: 2014
Págines: 464
Encuadernació: rústica amb solapes
ISBN: 978-84-18414-07-7
Col·lecció: Empúries Narrativa
Traductora: Pilar Estelrich Arce
Temática: Novela histórica | istoria contemporànea
Preu: 18€
NOTA CULTURALIA: 9
——

Tere Gilisbars

Crítica teatro: Adeu Arturo, en el Teatro Coliseum

Este año La Cubana regresa a los escenarios con Adeu Arturo, una comedia ambientada en un funeral muy atípico en el que el teatro espontáneo de la compañía conquista de nuevo el Coliseum.

«A partir de la muerte a los 101 años de edad de un polifacético artista muy famoso internacionalmente, Arturo Cirera Mompou, el público conocerá el verdadero guión de la vida de éste conocidísimo escritor, pintor, escultor, coleccionista de arte, poeta, compositor musical, dramaturgo, actor y director».

Pues sí, La Cubana se atreve con un entierro, pero un entierro, como os podéis imaginar, muy especial, en el que nada se parecerá a lo que se ha de parecer y en el que el humor cotidiano de la vida misma, norma de la casa, se apoderará del escenario.

Primero por la personalidad intrínseca del difunto, un «polifacético artista» que ha dejado huella musical y cultural allá donde ha ido y en todo lo que ha tocado. Después por el tipo de ceremonia, alegre y burlesca que se ha programado en el teatro como despedida, y tercero porque es La Cubana. Y ya lo saben, allí donde está La Cubana el humor y las risas están aseguradas.

Adeu Arturo_1

El espectáculo está dividido en tres partes o actos. El primero, la propia ceremonia musical del entierro en la que irán pasando y actuando los amigos y conocidos del difunto, una serie de «vejestorios» artísticos típicos de los personajes de la compañía. A ello sigue un relato más escénico que nos mostrará las horas previas y los momentos posteriores a la ceremonia, en los que veremos comportase a los familiares del difunto, con esa combinación de chabacanería y egoísmo propios de los protagonistas de las obras de La Cubana, y en el que conoceremos qué hay realmente detrás de una gran figura artística como Arturo Cirera Mompou.

Como sabéis, La Cubana se nutre de una actuación coral en la que destaca el trabajo humorístico en grupo de la compañía, en este caso integrada por Jaume Baucis, Xavi Tena, Toni Torres, Nuria Benet, Alex González, Babeth Ripoll, Montse Amat, Toni Sans, Edu Ferrés y Virginia Melgar, todos ellos y ellas dirigidos en esta ceremonia de entierro por Jordi Milán. Y como siempre el resultado es una cascada de risas y golpes de humor propios de la vida cotidiana menos glamurosa, en el que en La Cubana son unos expertos.

Por eso, y porque es necesario reírse de todo, incluso de un funeral, Adeu Arturo es una propuesta que vale la pena recomendar, siempre y cuando agrade el humor de La Cubana, ya que el espectáculo mantiene la línea de producción habitual de la compañía. Así que no seas perezoso y, aunque no conozcas demasiado al finado, atrévete a ir a este entierro tan peculiar, y a reírte de algo tan serio como la muerte, aunque en manos de La Cubana

«Adeu Arturo» se representa en el Teatro Coliseum del 2 de febrero al 27 de marzo de 2022.

Compañía: La Cubana
Dirección: Jordi Milán
Idea original y dramaturgia: Jordi Milán
Reparto: Jaume Baucis, Xavi Tena, Toni Torres, Nuria Benet, Alex González, Babeth Ripoll, Montse Amat, Toni Sans, Edu Ferrés y Virginia Melgar
Escenografía: Taller d’Escenografia Castells y La Cubana
Iluminación: Arnau Aregay y Aleix Costales
Sonido: Jordi Agut
Caracterización: La Bocas
Vestuario: Cristina López
Coreografía: Leo Quintana
Música original: Joan Vives

Horarios: de miércoles a viernes a las 20:00 h, sábados a las 17:00 y a las 20:00 horas y domingos a las 12:00 y a las 17:30 horas
Precio: Web Grup Balaña
Duración: 120 minutos
Idioma: Catalán
——

Jorge Pisa

Novetat Literatura: L’amor quiet, de Mercè Foradada

Lamorquiet_portada

Un retrat epistolar de la Barcelona benestant. Un sentiment profund que arrela i dona sentit.

Buscant entre les últimes novetats literàries, he trobat aquest novel·la de només 384 pàgines per descobrir les petites històries quotidianes que s’amaguen darrere de les cartes que fa més d’un 80 anys la gent tenia el costum d’enviar-se. Així que amb aquesta premissa amb un tot idealista i nostàlgica he triat aquest llibre per recomanar-lo als lectors del blog.

L’amor quiet de Mercé Foradada ens parla d’una caixa que amaga les cartes que es van intercanviar una parella d’enamorats, María Simón i Alejandro Morillo, durant el primer terç del segle XX, escrites a cavall de Barcelona, Puigcerdà i Lamalou-les-Bains.

Basant-se en aquests documents, Mercè Foradada, neta de la María i l’Alejandro, elabora una obra que retrata d’una manera fidel i des d’una posició privilegiada la vida real de l’alta burgesia barcelonina, amb les seves grandeses i misèries, a partir de la quotidianitat de la vida familiar al passeig de Gràcia i de la devoció per l’amor dins d’un ordre, en una època especialment convulsa des d’un punt de vista social i polític. Aquest amor es perpetua fins avui dia en una història paral·lela que fa immortals els sentiments responsables.

L’amor quiet ens dona l’oportunitat de conèixer les interioritats d’una nissaga que comença amb el copropietari de l’Editorial Montaner y Simón, on van treballar Pere Calders i Jesús Moncada, domiciliada a l’edifici que ara acull la Fundació Tàpies.

Merce Foradada

Mercè Foradada (Barcelona, 1947) . Llicenciada en Filologia Catalana, ha exercit com a docent en diversos instituts i escoles. Ha publicat a l’editorial Saldonar La Casa Verda (2013), Com una reina (2014), Estimades Zambrano (2016), Perles cultivades (2018) i L’amor quiet (2021).

La seva obra literària, molt sòlida, inclou també els llibres En el prestatge (2002), Velles amb V de vida (2003), Centaures (2005), Vilanovines. De l’arxiu a l’evocació (2010) i Bruixes (2011).

Títol: L’amor quiet
Autora: Mercè Foradada
Editorial: Saldonar
Gènere: No-ficció
Pàgines: 384
Mides: 14 x 21
Format:Rústica cosida amb solapes
ISBN: 978-84-17611-57-6
Preu: 21.00€
Ebook: 9.99€

Crítica teatro: El sopar dels idiotes, en el Teatre Borràs

Regresa a los escenarios barceloneses el clásico El sopar dels idiotes, una comedia alocada sobre el idiotismo y las consecuencias de ser idiota, versionada por Paco Mir, dirigida por Pep Anton Gómez e interpretada por David Olivares y Artur Busquets.

«El sopar dels idiotes narra la historia de un ejecutivo que suele cenar semanalmente con amigos –todos ellos hombres de negocios– y un invitado muy particular: un idiota. En esta ocasión, el invitado es un funcionario de hacienda con una obsesión por las maquetas gigantescas de edificios famosos hechos con cerillas y que él mismo construye. La historia se complica cuando, horas antes de la cena, el ejecutivo sufre un ataque de lumbago y el invitado se presenta en su casa. El inicio seguro de toda una serie de desastres…»

Grup Balañá recupera una de aquellas comedias que desde 1993 ha cosechado gran éxito en todo el mundo. En ella el público se verá asediado por las continuas situaciones cómicas y disparates provocados por un idiota cuando campa a sus anchas. Calamidad tras calamidad provocadas por la vanida de un editor, David Olivares, que se reúne cada semana con sus amigos en un concurso a ver quien trae al idiota más idiota, en este caso Artur Busquets. El karma ocasionará que el tiro le salga por la culata al interactuar su idiota con familiares y amigos en su propia casa.

El reparto del El sopar dels idiotes tiene el acierto de escoger a dos actores principales como David Olivares y Artur Busquets. Ambos se meten fácilmente en sus personajes para ofrecer el primer plato cómico de la función. Junto a ellos están Anna Gras-Carreño, Toni González y Ariana Bruguera. Especial atención al personaje interpretado por Jordi Vidal Gómez, el compañero de trabajo del idiota, que ofrecerá alguno de los momentos más hilarantes de la representación.

Y el resto ya os lo podéis imaginar: un escenario que nos muestra el salón donde se desarrollará toda la acción; personajes que entran y salen de escena afectados de alguna forma por los efectos de la idiotez humana y las continuas risas provocadas en el público.

Aunque la adaptación de Paco Mir actualiza en parte la representación, haciéndonosla más cercana, la dirección de Pep Anton Gómez no acaba de ser todo lo punzante que debería, esto es, a la representación le acaba faltando algo del ritmo que la trama cómica requiere, algo que en parte es subsanado con la vis cómica del reparto.

El sopar dels idiotes es, sin embargo, una oportunidad para reírse, y para hacerlo de un idiota, aunque, y este es uno de los puntos fuertes de la obra, a veces no sepamos bien bien quien es verdaderamente el idiota de la representación.

«El sopar dels idiotes» se representa en el Teatro Borràs del 20 de enero al 27 de febrero de 2022.

Autor: Francis Veber
Adaptación: Paco Mir
Dirección: Pep Anton Gómez
Reparto: David Olivares, Artur Busquets, Anna Gras-Carreño, Toni González, Jordi Vidal Gómez, Ariana Bruguera
Escenografía: Joan Jorba
Iluminación: Eudald Gili
Vestuario: Júlia López i Melià
Producción: Vània Produccions

Horarios: de miércols a viernes a las 20:00 horas; sábados a las 17:00 y a las 20:00 horas y domingos a las 17:00 horas
Precio: Web Grup Balañá
Duración: 100 minutos
Idioma: Catalán
NOTA CULTURALIA: 7
——

Jorge Pisa

Crónica concierto: Typically Tina, Tina Turner Tribute, en el Palau de la Música Catalana

No es nada nuevo que diga que en la actualidad los conciertos tributo a los grandes cantantes y a los grandes grupos musicales es algo habitual, lo que incluye, entre otros, a conjuntos como ABBA, Mecano, Queen o The Beatles o solistas como Michael Jackson, Elvis Presley o Elthon John. De ahí que la productora NKprodarte haya programado varios conciertos tributo desde diciembre del año pasado.

Culturalia estuvo presente en el espectáculo-tributo Typically Tina, Tina Turner Tribute que se celebró en el Palau de la Música Catalana el pasado sábado 22 de enero y en el que Karin Bello encarnó a la reina negra del rock.

El concierto incorporó los elementos necesarios para hacer pasar una gran velada musical a los y las fans de la cantante: Una artista metida de pleno en la piel de Tina Turner que clona su voz, sus movimientos y su comportamiento sobre el escenario; una banda de músicos que respalda a la cantante y sobre todo una playlist de canciones que se lleva gravado en lo más profundo de nuestra memoria vital y musical.

No faltó ningún tema: Private Dancer, Proud Mary, What’s Love Got To Do With It”, I Don’t Wanna Lose You, The Best, I Don’t Wanna Fight o Lets Stay Together. El concierto también incluyó dos temas vinculados a las bandas sonoras, Golden Eye y la mítica We Don’t Need Another Hero, esta última perteneciente a la soundtrack de Mad Max 3. Más allá de la cúpula del trueno.

Así, pues, Karin Bello cumplió con el objetivo de convertir la velada en un tributo a Tina Turner, un espejismo musical que seguro llevó a más de uno y de una a rehacer su propio recorrido musical en el que sin duda la reina negra tuvo y tiene un espacio de honor reservado.

Concierto: Typically Tina, Tina Turner Tribute
Cantante: Karin Bello

Dónde: Palau de la Música Catalana
Cuándo: Sábado 22 de enero de 2022
Hora: 22:30 h
Precio: de 28€ a 66€
NOTA CULTURALIA: 7
——

Jorge Pisa

Serie TV: Los Fraguel. La diversión continúa, en Apple TV+

Vuelven los cantarines y divertidos Fraggles de Jim Henson con nuevas y desternillantes aventuras protagonizadas por Gobo, Rosi, Dudo, Musi, Bombo y sus nuevos amigos, y con tramas relacionadas con la magia que se desprende cuando rendimos homenaje y cuidamos de nuestro interconectado mundo.

El pasado 21 de enero Apple TV+ estrenó Los Fraguel: La diversión continúa, la nueva serie protagonizada por los míticos muppets (marionetas) creados por Jim Henson en el año 1983. La serie, con una línea educativa similar a la producción de Barrio Sésamo, mostraba las peripecias de los fraguel, unos alocados humanoides que vivían en un mundo subterráneo al que los seres humanos no podían acceder. El gran éxito mundial de esta serie permitió que estuviera en antena cuatro años.

El reboot del original Fraggle Rock que consta de 13 capítulos, es una producción para Apple TV+ realizada por la empresa en la que nacieron los personajes (The Jim Henson Company). Y aunque llegan «con nuevas canciones y aventuras», mantienen «el mismo espíritu que la serie clásica».

Los Fraguel: La Diversión Continúa está producida por Lisa Henson (hija de Jim Henson) y Halle Stanford, de The Jim Henson Company, y John Tartaglia, antiguo colaborador de Jim Henson. También participan en la nueva propuesta Matt Fusfeld y Alex Cuthbert como productores ejecutivos y Harvey Mason Jr. como productor musical ejecutivo.

Además de Los Fraguel: La Diversión Continúa, el acuerdo de colaboración entre Apple y The Jim Henson Company incluye los especiales adicionales Down at Fraggle Rock, Doozer Music y Fraggle Songs.

Fuente de información: www.vamosaver.tv

Novetat: Sàpiens 2. Els pilars de la civilització de Yuval Noah Harari

Sapiens_els pilars de la civilitzacio_portada

Avui a Culturalia us volem presentar Sàpiens 2. Els pilars de la civilització de Yuval Noah Harari. És tracta de la segona part de Sapiens. els naixement de la humanitat que tan bona acollida ha tingut amb 18,5 milions de copies venudes en seixanta idiomes.

La adaptació que Harari ens fa de la història es enginyosa i radical, aquesta segona part pretén entretenir als lector i contribuir a explicar les formes en que la biologia i la història ens han definit com a societat.

Aquest nou volum es centra en la Revolució Agrícola, coneguda també com a Revolució Neolítica, quan els caçadors recol·lectors nòmades es transformen en agricultors i pastors sedentaris.

Aquest canvi cap a una societat més estable ara fa uns 10.000 anys, es plasma en les il·lustracions amb un gran poder divulgatiu. I és aquest canvi el que centrarà les bases dels pilars de la civilització, l’organització de la producció i la distribució de bens, la jerarquització de les classes socials i l’opressió dels treballadors.

Yuval Noah Harari és doctor en Història per la Universitat d’Oxford i professor al Departament d’Història de la Universitat Hebrea de Jerusalem, especialitzat en Història del Món. La seva recerca se centra en les qüestions generals, com ara la relació entre la història i la biologia, si hi ha justícia en la història o si el progrés comporta felicitat. Els seus cursos i conferències en línia han atret centenars de milers de visites. El 2012 va ser guardonat amb el Premi Polonsky de creativitat i originalitat en les disciplines humanístiques.

Sàpiens 2. Els pilars de la civilització de Yuval Noah Harari promet ser una gran eina de divulgació de la història de la nostra civilització, utilitzant un llenguatge planer sense oblidar el rigor científic i històric, tot amanit amb les grans il·lustracions de David Vandermeulen i Daniel Casanave, que amb un gran talent i enginy capten a la perfecció els divertits i controvertits personatges a qui Harari ha volgut donar protagonisme.

Títol: Sàpiens 2. Els pilars de la civilització
Autor: Yuval Noah Harari
Editorial: Edicions 62
Temàtica: Còmic i manga Història
Col·lecció: Llibres a l’Abast
Traductor: Imma Estany Morros
Nombre de pàgines: 256
Formats i preu: Tapa dura sense s/cob (cartoné) 21.90 €
EBook (Adobe PDF) 8.99 €
EBook (Epub 3 Fixe) 8.99 €

Un Blog sobre la literatura, el teatro, el cine, la televisión, la historia…

Sobre Monstruos Reales y Humanos Invisibles

El rincón con mis relatos de ficción, humor y fantasía por Fer Alvarado