Des de fa unes dècades les úniques cartes que es colen a les nostres bústies són aquelles que ens mostren els extractes bancaris o les publicitàries. El gènere epistolar, que tan de moda va estar a principis del segle XX i fins als anys 50, ha desaparegut com a tal. Jo crec que sóc de les poques persones que encara té el costum d’enviar postals quan va de viatge. Els temps canvien i ja no s’envien cartes per posar al dia a familiars i amics, ja que vivim la immediatesa, allò que considerem digne de ser explicat, es puja a l’instagram o al tiktok, i la seva vàlua serà mesurada pel nombre de likes que aconsegueixi.
Algunes novel·les de gran bellesa com poden ser, La societat literària i el pastís de pell de patata de l’illa de Guernsey o Parador desconegut, són tresors de la literatura epistolar. Tot i això, les editorials s’atreveixen amb aquest gènere remogut als temps actuals.
Però, i si et diguessin que després de morir sortirien a la llum les cartes que vas escriure de jove? Potser no estaries còmoda amb la versió d’aquella tu adolescent i jove que pensava que tot era possible. O l’altra ja més madura a qui li pesava la grisa realitat. Mercé Foradara s’atreveix a retratar i exposar es sentiments dels enamorats durant la primera meitat de segle XX, i com va evolucionant la seva relació epistolar i real durant els anys, deixant enrere la bombolla rosa de les primeres cartes durant el prometatge, per arribar a la realitat més crua.
Foradada, des del seu paper privilegiat com a néta de la María i l’Alejandro, exposa els moments polítics i socials de la Barcelona burgesa descrits a través del puny i lletra dels dos protagonistes. Tot i que Foradada fa un retrat molt acurat dels esdeveniments socials i de l’ambient polític de principis de segle XX, als personatges els manca carisma. I es que les seves cartes resulten repetitives i carrinclones, vistes des de la perspectiva actual. El ritme és un dels altres absents en aquesta obra nostàlgica que en alguns moments t’obliga a rellegir paràgraf o deixar aparcat el llibre uns dies per desintoxicar-te de tant de sucre que destil·len les cartes dels dos protagonistes.
I encara que en un principi pot semblar que l’obra té tots els ingredients necessaris per cuinar una bona trama, el resultat no arriba a explorar tot el seu potencial. A l’epíleg Forarada, fa un exercici de síntesis de la vida de la parella protagonista, que possiblement és la part més atractiva del llibre. També queda desdibuixada la que penso que hauria de ser l’altra protagonista de la història, la Barcelona burgesa, la dels pisos majestuosos de l’Eixample, les seves festes, i les segones residències d’una classe privilegiada, que veu com a partir de la Guerra Civil van perdent el seu tren de vida.
Per mi ha estat una lectura desigual, amb capítols que devorava i altres que havia d’intentar no avorrir-me, aparcar-los i retornar a ells en un parell de dies. Així que us recomano que l’agafeu amb paciència, perquè entre les cartes dels dos protagonistes segur que trobareu algun detall que us recordarà a una Barcelona desapareguda.
Títol: L’amor quiet
Autora: Mercè Foradada
Editorial: Saldonar
Gènere: No-ficció
Pàgines: 384
Mides: 14 x 21
Format: Rústica cosida amb solapes
ISBN: 978-84-17611-57-6
Preu: 21.00€
Ebook: 9.99€ Nota Culturalia: 6,5
——
Tere Gilisbars