Todas las entradas por trglsbrs

Novetat Novel·la: El mentalista, de Camilla Läckberg i Henrick Fexeus.

Avui us recomanem des de Culturalia, El mentalista de Camilla Läckberg i Henrick Fexeus, una novel·la negra que ha esdevingut amb pocs mesos un bestseller.

Estem davant la història d’una mort en un parc d’atraccions. Als afores d’Estocolm apareix el cos d’una jove assassinada de manera macabra: dins d’una caixa de fusta, travessada per diverses espases.

L’agent de policia Mina Dabiri, reservada i metòdica, forma part de l’equip especial d’investigació que es fa càrrec del cas. Quan la Mina esgota totes les possibles pistes, recorre al conegut mentalista Vincent Walder perquè els ajudi a desxifrar els indicis que sembla que connecten l’assassinat amb el món de l’il·lusionisme.

Quan apareix un altre cadàver, la Mina i en Vincent comprenen que s’enfronten a un assassí en sèrie, en una trepidant cursa contra rellotge per desxifrar els codis numèrics i les trampes visuals d’una ment brillant i perversa. Un viatge apassionant a la part més fosca de la ment humana que no deixarà cap lector indiferent.

Camilla Läckberg

Camilla Läckberg va publicar la seva primera novel·la, La princesa de gel, l’any 2003, que estava ambientada a Fjällbacka, la regió costanera on va néixer i créixer. Gràcies al gran èxit que va tenir, va deixar la carrera d’economista per convertir-se en l’escriptora de novel·les de misteri que sempre havia volgut ser. Des de llavors, la seva trajectòria ha estat fulgurant i ha superat els trenta milions d’exemplars venuts a més de seixanta països.

Henrik Fexeus

Henrik Fexeus és un dels mentalistes més reconeguts del món i un dels experts en llenguatge i comunicació corporal de més renom. Autor d’àmplia trajectòria en el camp de l’assaig, les seves obres s’han traduït a vint-i-vuit llengües i ha venut més d’un milió i mig d’exemplars.

Titul: El mentalista
Autors: Camilla Läckberg i Henrik Fexeus
Editorial: Columna edicions
Any de edició: 2022
Temàtica: Novel·la negra | Thriller
Traductor: Marc Delgado Casanova | Pontus Sánchez Giménez Pàgines: 752
Enquadernació: Tapa dura amb sobrecoberta
Preu: 23,90€ eBook (Epub 2)9.99 €

Crítica llibre: L’amor quiet, de Mercè Foradada

Lamorquiet_portada

Des de fa unes dècades les úniques cartes que es colen a les nostres bústies són aquelles que ens mostren els extractes bancaris o les publicitàries. El gènere epistolar, que tan de moda va estar a principis del segle XX i fins als anys 50, ha desaparegut com a tal. Jo crec que sóc de les poques persones que encara té el costum d’enviar postals quan va de viatge. Els temps canvien i ja no s’envien cartes per posar al dia a familiars i amics, ja que vivim la immediatesa, allò que considerem digne de ser explicat, es puja a l’instagram o al tiktok, i la seva vàlua serà mesurada pel nombre de likes que aconsegueixi.

Algunes novel·les de gran bellesa com poden ser, La societat literària i el pastís de pell de patata de l’illa de Guernsey o Parador desconegut, són tresors de la literatura epistolar. Tot i això, les editorials s’atreveixen amb aquest gènere remogut als temps actuals.

Però, i si et diguessin que després de morir sortirien a la llum les cartes que vas escriure de jove? Potser no estaries còmoda amb la versió d’aquella tu adolescent i jove que pensava que tot era possible. O l’altra ja més madura a qui li pesava la grisa realitat. Mercé Foradara s’atreveix a retratar i exposar es sentiments dels enamorats durant la primera meitat de segle XX, i com va evolucionant la seva relació epistolar i real durant els anys, deixant enrere la bombolla rosa de les primeres cartes durant el prometatge, per arribar a la realitat més crua.

Foradada, des del seu paper privilegiat com a néta de la María i l’Alejandro, exposa els moments polítics i socials de la Barcelona burgesa descrits a través del puny i lletra dels dos protagonistes. Tot i que Foradada fa un retrat molt acurat dels esdeveniments socials i de l’ambient polític de principis de segle XX, als personatges els manca carisma. I es que les seves cartes resulten repetitives i carrinclones, vistes des de la perspectiva actual. El ritme és un dels altres absents en aquesta obra nostàlgica que en alguns moments t’obliga a rellegir paràgraf o deixar aparcat el llibre uns dies per desintoxicar-te de tant de sucre que destil·len les cartes dels dos protagonistes.

I encara que en un principi pot semblar que l’obra té tots els ingredients necessaris per cuinar una bona trama, el resultat no arriba a explorar tot el seu potencial. A l’epíleg Forarada, fa un exercici de síntesis de la vida de la parella protagonista, que possiblement és la part més atractiva del llibre. També queda desdibuixada la que penso que hauria de ser l’altra protagonista de la història, la Barcelona burgesa, la dels pisos majestuosos de l’Eixample, les seves festes, i les segones residències d’una classe privilegiada, que veu com a partir de la Guerra Civil van perdent el seu tren de vida.

Per mi ha estat una lectura desigual, amb capítols que devorava i altres que havia d’intentar no avorrir-me, aparcar-los i retornar a ells en un parell de dies. Així que us recomano que l’agafeu amb paciència, perquè entre les cartes dels dos protagonistes segur que trobareu algun detall que us recordarà a una Barcelona desapareguda.

Títol: L’amor quiet
Autora: Mercè Foradada
Editorial: Saldonar
Gènere: No-ficció
Pàgines: 384
Mides: 14 x 21
Format: Rústica cosida amb solapes
ISBN: 978-84-17611-57-6
Preu: 21.00€
Ebook: 9.99€ Nota Culturalia: 6,5
——

Tere Gilisbars

Novetat Novel·la: Distòcia de Pilar Codony. Premi documenta 2021

Avui us presentem a Culturalia, Distòcia, Premi Documenta 2021, de Pilar Codony, una novel·la que s’endinsa en la complexitat d’allò que anomenem amor. La distòcia és un part anormal o difícil. I amb la seva història Codony ha de parir les decisions, no sempre fàcils, a les que s’enfronten les protagonistes de la seva història.

Aquesta és una història d’amor entre dues vaques. També és la història d’uns quants parts complicats, i de maternitats doloroses. I és la història de la Goja, que té un neguit encallat a dins i està plena de cabòries. I la de la Isabel, que es va sentir atrapada en un món rural que no era com s’havia imaginat. I és també la història d’en Lamine, i de la Montse, i de dos germans que fan formatges. I, a més, és la història de les orenetes que tornen any rere any, d’una ovella babaua que té ganes de jugar i d’un gat que sap com absentar-se. I d’un vedell, també, i d’un gos pastor i d’un gall manyac. És una història de decisions difícils. I és també una història de connexions inesperades.

L’altra editorial atorga a aquesta novel·la el Premi Documenta després d’haver-lo deixat desert en anteriors convocatòries, cosa que ens pot donar una idea del treball i la profunditat que té l’obra de Codony.

Pilar Codony (Banyoles, 1987) és veterinària. Es va llicenciar a la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 2011 després d’una estada d’alguns mesos a Cuba, on va fer pràctiques en una granja de vaques lleteres, i als Estats Units, on va treballar en un centre de fauna salvatge. Després d’una temporada vivint al Vallès i fent feines ben diverses, es va instal·lar de nou al Pla de l’Estany. Actualment treballa de veterinària d’animals de granja, sobretot vedells.

Titul: Distòcia
Autor: Pilar Codony
Editorial: L’altra editorial
Any de edició: 2022
ISBN: 978-84-1384-211-0
Pgines: 196
Enquadernació: Rústega amb solapes
Preu: 18€

Crítica: Sàpiens, una història gràfica 1 i 2, de Yuval Noah Harari, David Vandermeulen i Daniel Casanave

Us poso en context, perquè sóc d’una generació en la que l’entorn acadèmic estava lliure d’aparells digitals, tablets i altres mandangues i encara tenia sentit saber d’on venim. El primer record que tinc de sentir parlar sobre l’ evolució de les espècies va ser a 1r de BUP quan em va enganxar la història de la humanitat i la evolució de les espècies gràcies a la professora que tenia. Amb ella, els llibres de text i la biblioteca vam anar descobrint que de Sapiens en som relativament fa poc i, que de vegades, com a espècie no ho estem fent massa bé.

I això és precisament el que ens planteja Yuval Noah Harari amb l’ajuda de David Vandermeulen i Daniel Casanave, que fan un enorme exercici per reflectir gràficament el discurs de Harari. Als dos volums de Sàpiens, una història gràfica, veiem un treball enorme a l’hora d’adaptar l’assaig que l’autor havia fet anteriorment, i això significa un repte ja que Harari ha creat un escenari, una trama i uns personatges per guiar al lector sense perdre la trama i sentit de la lectura. I per aconseguir seguir amb el fil conductor d’aquesta lectura Yuval es presenta com a narrador principal i va presentant als seus lectors els altres personatges per guiar-nos en un viatge a través del temps i de l’espai. I mentre que al seu assaig del 2011 només era la veu narrativa, ara pren vida i esdevé una icona del relat.

Però no estem davant uns llibres simplement històrics, Harari ens fa reflexionar: entre les seves pàgines tenen cabuda temes com l’origen de les especies i l’adaptació al seu entorn, els altres homo que es van extingir, la comunicació, l’imaginari col·lectiu, les creences, la revolució agrícola i com això va causar l’extinció de la megafauna en alguns continents.

La primera novel·la gràfica (subtitulada El naixement de la humanitat) comprèn l’assaig de Harari dedicat a la revolució cognitiva, mentre que el segon volum es centra en la revolució agrícola que va transformar l’Homo sapiens de caçador-recol·lector en un pagès. Les conseqüències d’aquest canvi vital, assenyala Harari, van ser enormes: creació de llocs estables on viure, transformació del medi ambient, domesticació d’animals. I finalment l’aparició de l’escriptura, entre molts canvis. Va passar fa uns 10.000 anys i a partir d’aquí tota la nostra història, com a espècie, va canviar completament.

El discurs de Harari no sempre és fàcil d’acceptar, perquè fa repensar al lector sobre temes que tenia assumits, interioritzats i superats, però davant els arguments que recolzen les seves hipòtesis, finalment el lector pot arribar a simpatitzar i/o acceptar-les. A més, en aquest exercici de guanyar-se al lector, les il·lustracions juguen un paper important, incorporant referencies de la pintura i la literatura que arrenquen un somriure al lector.

I seguim parlant de context, i en aquest cas Yuval es fa acompanyar en cadascun dels capítols per personatges diferents que li serviran de guia a través de la història. Al primer capítol la professora Saraswati, al segon la Doctora Ficció, vestida com una superheroïna, al tercer capítol el pare Klüg, un reputat arqueòleg, i al últim capítol a detectiu López. I tots aquests personatges, molts d’ells femenins, potser poden esdevenir referents per a les futures investigadores, científiques o historiadores.

Harari que fins al 2011 era un desconegut ha aconseguit vendre més de 21 milions d’exemplars de la seva història gràfica que ja ha estat traduïda a seixanta llengües. L’adaptació gràfica compta amb la coautoria de David Vandermeulen i Daniel Casanave , que amb els seus dibuixos mordaços i brillants injecten al text de Vandermeulen i Harari continuïtat, frescor i acidesa.

Jo he llegit els dos volums de forma simultània, per allò de contextualitzar les coses i posar-me en antecedents, però els que no sou de la generació del BUP, podeu fer-ho de forma independent ja que aquest còmic intenta presentar la història com una novel·la de superheroïnes que intenten ajudar al lector a explorar les formes en que la història, l’evolució humana, la tecnologia i la ciència ens han configurat com a societat i com a individus.

Dos volums per repensar l’evolució com a espècie i fins i tot replantejar-nos si tot el que hem evolucionat ha estat per a millorar com a individus o per a destruir el planeta que ens acull.

Títols: Sapiens. el naixement de la humanitat / Sàpiens 2. Els pilars de la civilització
Autor: Yuval Noah Harari
Editorial: Edicions 62
Temàtica: Còmic / Manga / Història
Col·lecció: Llibres a l’Abast
Traductor: Imma Estany Morros
Nombre de pàgines: 256
Formats i preu:
Tapa dura sense s/cob (cartoné) 21.90 €
EBook (Adobe PDF) 8.99 €
EBook (Epub 3 Fixe) 8.99 €
NOTA CULTURALIA: 8.3
——

Tere Gilisbars

CRÍTICA LITERATURA: UNA LLUNA A LA FINESTRA , DE MARTA TENA

Una Lluna a la finestra_portada

Onada edicions fa una aposta clara i merescuda per la Marta Tena, que ens presenta un text molt ben construït, amb una trama interessant que porta al lector a fer un viatge turístico- gastronòmic i policíac a les terres del Sènia, el que es coneix com la zona dels Ports, el Baix Maestrat i les Terres de l’Ebre.

La Marta Tena ens presenta la Jana, una mossa d’esquadra que després de patir la pèrdua del seu millor amic, agafa la baixa i retorna al poble dels seus pares, per desconnectar, trobar-se a ella mateixa i intentar superar el dol. Però ja sabem que als pobles no és fàcil passar desapercebuda, i de seguida es veu engolida per la tafaneria de la tia Paquita i la curiositat d’altres personatges del poble que retraten perfectament el caràcter del que anomenem gent de poble. Un retrat real, aclaparador, però sense arribar a la caricatura ni a la burla.

Al iniciar les obres a la casa vella on van nàixer els seus pares, descobreix un cadàver, i aquest serà el detonant per iniciar un viatge pels pobles i ciutats de la zona, per esbrinar de qui es tracta i com va morir el Manuel, fa gairebé 70 anys.

Tena és capaç de maridar perfectament un assassinat cruel de la lluita maqui amb el vi i la gastronomia d’un territori que encara té molt que oferir turísticament. La gastronomia és un dels personatges principals de la novel·la i com aquesta va evolucionant i canviant, alhora que les pors, les angunies i malsons de la Jana van esvaint-se. I passem de veure com s’alimenta d’un trist bocata quan aterra a la Pobla de Benifassà, fins que és capaç de cuinar un plat de pasta casolana amb tòfona.

L’altre protagonista és la memòria històrica d’un territori i d’unes gents que encara recorden la repressió postfranquista, «perquè voleu remenar això, els morts morts estan», una frase que tants de cops hem sentit als nostres avis. I es que amb les ulleres de la modernitat i del «happyinstagramer», les noves generacions no acaben d’entendre que va ser el conflicte de la Guerra Civil, on molts joves es van veure obligats a lluitar en una guerra, perdre i posteriorment ser torturats, silenciats i assassinats.

I que més necessites per a què una novel·la sigue rodona, doncs dos coses, d’una banda, un llenguatge proper, i si pot ser amb el dialecte de la zona molt millor, perquè dibuixa i reflexa part de la personalitat dels personatges que acompanyen a la Jana, una «pixapina», i que veu com en son de diferents els seus parents del poble a qui ha vist un o dos cops en la seva vida. I de l’altra, que el final estigue tancat, que el lector pugui resoldre l’enigma de la mort del maqui Manuel, germà de la seva avia i de qui no en sabia de la seva existència.

Marta Tena Subirats és nascuda a la Sénia (Montsià) en ple hivern de 1966. La passió per la llengua i la literatura la van portar a estudiar Filologia Hispànica en plena joventut i Filologia Catalana en la seva maduresa. Des de fa un grapat d’anys és catedràtica de Llengua i Literatura castellanes en un institut de secundària i professora associada al Campus de les Terres de l’Ebre de la URV. També és doctora en Didàctica de la llengua i la literatura. El seu lligam amb les lletres no s’acaba amb la passió d’una voraç lectora ni la d’una professora amb vocació, sinó que s’ha reforçat amb la d’autora de tres novel·les: Juego de quimeras (Ed. Dauro, 2015), Un cant d’amor i de guerra (inèdita) i Tots els colors del vent (Onada Edicions, 2017), amb la qual fa un homenatge al seu poble i la història dels més humils.

Títol: Una Lluna a la finestra
Autora: Marta Tena Subirats
Editorial: Onada Edicions
Any d’edició: 2020 ISBN: 978-84-17638-83-2 Pàgines: 256 Enquadernació: Rústica Col·lecció: Narratives
Preu: 17€
NOTA CULTURALIA: 8.6

Tere Gilisbars

CRÍTICA NOVEL·LA HISTÒRICA: 28 DIES, DE DAVID SAFIER

Potser molts de vosaltres pensareu que estem saturats de llibres, documentals i pel·lícules sobre la Segona Guerra Mundial i el Nazisme, però us ben asseguro que la mirada de David Safier us atraparà i us transportarà ben be al bell mig del gueto de Varsòvia.

Les seves anteriors obres eren de temàtica més aviat vanal (Maleït Karma, 2007). Amb 28 dies, Safier es documenta, consulta arxius, entrevista a descendents de supervivents i retrata fins i tot personatges reals que van malviure i morir al gueto de Varsòvia l’any 1943.

Estem davant d’un relat emotiu, dramàtic, asfixiant i molt realista. L’autor ens presenta la Mira, una adolescent de 16 anys jueva i construeix tota una atmosfera perque el lector, amb una prosa senzilla i amena, es fiqui a la seva pell.

Mira i la seva família seran els encarregats de descriure les atrocitats comeses pels alemanys, els polonesos, la policia jueva… i com pot l’instint de supervivència fer aflorar els actes més vils contra els altres.

I capítol a capítol arribem a la mort de la mare i la germana de la Mira, que eren el motor de la seva vida i per qui ella intentava sobreviure. Aquest capitol és un llarg silenci, Safier li dedica tant sols 8 línies, curtes, 35 paraules, a mode d’epitafi. Intel·ligent, delicat, trencador, no cal més per sentir la buidor del moment.

I és a partir d’aquest capítol que la Mira tria la persona que vol ser, a poc a poc la seva història d’amor amb l’Amos va creixent, amb la rabia que té als alemanys. Fins llavors era una víctima que vivia al dia per salvar a la seva estimada germana Hannah, a partir d’ara la Hannah i les seves històries esdevenen el motor per lluitar i passar a ser supervivent.

La prova resulta àgil, és nota l’ofici de Safier de contar històries, ens manté en tensió i amb les emocions a flor de pell, i resulta fàcil llegir les 463 pàgines d’una història que ben be podria tenir l’estructura de guió cinematogràfic. I comento lo del guió perquè algunes escenes recorden a La llista de Schindler, altres, com l’ambient del gueto amb la multitud i les pudors em va recorda la primera escena del El Perfum. A més és capaç de mantenir la tensió mentre la Mira es portada al camp de classificació i el lector està pendent de com acabarà l’escena del capítol anterior, on la seva mare, germana i amiga s’havien amagat per no ser descobertes per la SS.

I la Mira, en tot aquest caos segueix sent una adolescent, que encara pensa en el primer petó d’un desconegut i encara li agrada escoltar les històries que la seva germana s’inventa per passar l’estona. Així que encara li queda una mica d’esperança. Entre mig de la desolació i el caos absolut els nostres protagonistes aconsegueixen no tornar-se bojos i ser les persones que han triat ser.

Estem davant una historia plena de sensibilitat que ens farà empatitzar amb una nena que s’ha vist obligada a madurar a la força. Però no només amb ella, és una novel·la plena de personatges molt reals que afronten de formes molt diferents el moment que els ha tocat viure.

Títul: 28 dies
Autor: David Safier
Editorial: Editorial Empúries
Publicació: 2014
Págines: 464
Encuadernació: rústica amb solapes
ISBN: 978-84-18414-07-7
Col·lecció: Empúries Narrativa
Traductora: Pilar Estelrich Arce
Temática: Novela histórica | istoria contemporànea
Preu: 18€
NOTA CULTURALIA: 9
——

Tere Gilisbars

Novetat Literatura: L’amor quiet, de Mercè Foradada

Lamorquiet_portada

Un retrat epistolar de la Barcelona benestant. Un sentiment profund que arrela i dona sentit.

Buscant entre les últimes novetats literàries, he trobat aquest novel·la de només 384 pàgines per descobrir les petites històries quotidianes que s’amaguen darrere de les cartes que fa més d’un 80 anys la gent tenia el costum d’enviar-se. Així que amb aquesta premissa amb un tot idealista i nostàlgica he triat aquest llibre per recomanar-lo als lectors del blog.

L’amor quiet de Mercé Foradada ens parla d’una caixa que amaga les cartes que es van intercanviar una parella d’enamorats, María Simón i Alejandro Morillo, durant el primer terç del segle XX, escrites a cavall de Barcelona, Puigcerdà i Lamalou-les-Bains.

Basant-se en aquests documents, Mercè Foradada, neta de la María i l’Alejandro, elabora una obra que retrata d’una manera fidel i des d’una posició privilegiada la vida real de l’alta burgesia barcelonina, amb les seves grandeses i misèries, a partir de la quotidianitat de la vida familiar al passeig de Gràcia i de la devoció per l’amor dins d’un ordre, en una època especialment convulsa des d’un punt de vista social i polític. Aquest amor es perpetua fins avui dia en una història paral·lela que fa immortals els sentiments responsables.

L’amor quiet ens dona l’oportunitat de conèixer les interioritats d’una nissaga que comença amb el copropietari de l’Editorial Montaner y Simón, on van treballar Pere Calders i Jesús Moncada, domiciliada a l’edifici que ara acull la Fundació Tàpies.

Merce Foradada

Mercè Foradada (Barcelona, 1947) . Llicenciada en Filologia Catalana, ha exercit com a docent en diversos instituts i escoles. Ha publicat a l’editorial Saldonar La Casa Verda (2013), Com una reina (2014), Estimades Zambrano (2016), Perles cultivades (2018) i L’amor quiet (2021).

La seva obra literària, molt sòlida, inclou també els llibres En el prestatge (2002), Velles amb V de vida (2003), Centaures (2005), Vilanovines. De l’arxiu a l’evocació (2010) i Bruixes (2011).

Títol: L’amor quiet
Autora: Mercè Foradada
Editorial: Saldonar
Gènere: No-ficció
Pàgines: 384
Mides: 14 x 21
Format:Rústica cosida amb solapes
ISBN: 978-84-17611-57-6
Preu: 21.00€
Ebook: 9.99€

Novetat: Sàpiens 2. Els pilars de la civilització de Yuval Noah Harari

Sapiens_els pilars de la civilitzacio_portada

Avui a Culturalia us volem presentar Sàpiens 2. Els pilars de la civilització de Yuval Noah Harari. És tracta de la segona part de Sapiens. els naixement de la humanitat que tan bona acollida ha tingut amb 18,5 milions de copies venudes en seixanta idiomes.

La adaptació que Harari ens fa de la història es enginyosa i radical, aquesta segona part pretén entretenir als lector i contribuir a explicar les formes en que la biologia i la història ens han definit com a societat.

Aquest nou volum es centra en la Revolució Agrícola, coneguda també com a Revolució Neolítica, quan els caçadors recol·lectors nòmades es transformen en agricultors i pastors sedentaris.

Aquest canvi cap a una societat més estable ara fa uns 10.000 anys, es plasma en les il·lustracions amb un gran poder divulgatiu. I és aquest canvi el que centrarà les bases dels pilars de la civilització, l’organització de la producció i la distribució de bens, la jerarquització de les classes socials i l’opressió dels treballadors.

Yuval Noah Harari és doctor en Història per la Universitat d’Oxford i professor al Departament d’Història de la Universitat Hebrea de Jerusalem, especialitzat en Història del Món. La seva recerca se centra en les qüestions generals, com ara la relació entre la història i la biologia, si hi ha justícia en la història o si el progrés comporta felicitat. Els seus cursos i conferències en línia han atret centenars de milers de visites. El 2012 va ser guardonat amb el Premi Polonsky de creativitat i originalitat en les disciplines humanístiques.

Sàpiens 2. Els pilars de la civilització de Yuval Noah Harari promet ser una gran eina de divulgació de la història de la nostra civilització, utilitzant un llenguatge planer sense oblidar el rigor científic i històric, tot amanit amb les grans il·lustracions de David Vandermeulen i Daniel Casanave, que amb un gran talent i enginy capten a la perfecció els divertits i controvertits personatges a qui Harari ha volgut donar protagonisme.

Títol: Sàpiens 2. Els pilars de la civilització
Autor: Yuval Noah Harari
Editorial: Edicions 62
Temàtica: Còmic i manga Història
Col·lecció: Llibres a l’Abast
Traductor: Imma Estany Morros
Nombre de pàgines: 256
Formats i preu: Tapa dura sense s/cob (cartoné) 21.90 €
EBook (Adobe PDF) 8.99 €
EBook (Epub 3 Fixe) 8.99 €

Crítica Llibre: La ruta de la mort, de Teresa Juvé

La ruta de la mort_portada

Tens a les mans un llibre que balla entre la novel·la històrica i el relat d’intriga i la novel·la negra. De la mà del seu protagonista, la novel·la dóna veu i ens presenta la vida de finals del segle XVI, on l’autora es capaç de descriure conflictes, delinqüència, repressió i corrupció a una Catalunya cada cop més controlada per la inquisició i el rei Felip II.

Teresa Juvé m’ha sorprès amb aquest llibre, he de dir que és el primer que he llegit d’aquesta autora que ha escrit una serie de llibres de tall detectivesc amb Jaume Plagumà com a protagonista.

Jo he iniciat el camí de descobriment de la prosa de Juvé a l’inrevés amb l’últim llibre publicat, La ruta de la mort. Però amb ganes de seguir llegint altres títols de l’autora com La trampa, L’arbre trencat o El degollador de Vallvidrera.

Juvé ens descobreix a través de la ruta que ens porta de Barcelona a Perpinyà durant el 1571 una serie de personatges, i ens apropa a les intrigues de la classe adinerada de l’època per no perdre el seu estatus, riquesa i terres. Jaume Plagumà, el seu protagonista, veurà com, aquells en qui ell confiava que tenien una certa moral, són capaços de qualsevol acte criminal per assolir els seus objectius. I fins i tot gent molt propera a ell el poden trair.

Us he d’avisar però que si no esteu acostumats a la prosa de tall renaixentista, us pot arribar a costar una mica la lectura, és el que m’ha passat a mi durant els dos primers capítols, però un cop superada aquesta trava, més aviat personal, la lectura ha estat entretinguda, amb un gir inesperat al final del capítol 10.

Els capítols tenen cadascú un títol introductori de com veu Teresa Juvé el que succeirà en ell. Així per al lector sembla que és tracti d’una crònica del fets, amb un estil que pot semblar al de Pere Gil (1551-1622), «Capítol primer: on fem coneixença amb un personatge singular».

Els personatges estan ben dibuixats, on Juvé aconseguix retratar des del més humil hostaler, cuinera o frare fins a vireis, escrivans, frares caputxins i nobles.

T’agradarà si tens ganes de redescobrir una prosa acurada que recorda als escrits de finals del segle XVI i principis del XVII, buscant una riquesa tant amb el vocabulari com amb una gramàtica molt acurada.

Títol: La ruta de la mort
Autora: Teresa Juvé
Editorial: Meteora
Temàtica: Novel·la històrica ficció
Nombre de pàgines: 189
Format: Tapa tova
Preu: 18€
Data de publicació: 13/09/2021
NOTA CULTURALIA: 7,5
——
Tere Gilisbars

Crítica Llibre: El país a l’altra riba, de Maite Salord (Premi Proa de novel·la

Feia temps que no tenia a les mans una novel·la on la prosa i la poesia ballaven en sincronia. El País de l’altra riba ens explica de forma anacrònica tres històries aparentment desdibuixades i separades en el temps, però que es van entrellaçant gràcies a petites coincidències i casualitats que van succeint a les vides dels personatges.

La novel·la ens narra amb una prosa que no defuig del lèxic menorquí la història d’un aviador nazi, un jueu que fuig de la barbàrie feixista fins arribar a Alger, i la història d’amor i desamor de la Marta i la Hanna durant la mobilització contra la guerra de l’Iraq.

En un principi, no ens adonem que potser la Marta, la Hanna, el Daniel i l’August Müller tenen una relació invisible que es va desenfilant al llarg de les dècades, l’autora ens va donant pinzellades a poc a poc fins arribar a l’últim capítol, on tot cobra sentit.

L’altre personatge important és el de Micheel Bisset que esdevé part de la salvació i de l’enfrontament que existeix entre el Daniel i ell. La trama va saltant onades, perquè part important del llibre també és el mar mediterrani i com d’units s’hi senten a ell tots els personatges.

La barreja de personatges i de les seves històries de supervivència, misèria, brutalitat i amor són els rerefons per narrar també els diferents conflictes bèl·lics que van gestar-se a l’Europa del segle XX. Així, partim de la història d’un jove aviador nazi que mor a l’illa de Menorca, per arribar a Alger on l’Albert i el Daniel (avi i net) hi arriben fugint de la persecució Nazi i s’hi instal·len gràcies a l’ajuda de Michael Bisset, un francès que regenta el cafè de París, i que serà un dels grans defensors de l’ocupació de l’Alger per part del francesos. Les seves històries viscudes en entorns bèl·lics i de postguerra ens mostren fragments de la vida quotidiana durant aquelles dates. Com també ho fan la Marta i la Hanna, que cinquanta anys després recorren la seva pròpia història d’amor i de desmemòria històrica per apropar-se a la realitat de les seves genealogies i allunyar-se l’una de l’altra.

Maite Salord

També cal remarcar que hi he trobat un subtil canvi d’estil pel que fa a la narració dels fets des del 1943 fins als anys 1960 , que emmarcaria dins la història del Daniel, la seva dona Isabel i el M. Bisset, i la història posterior de la Marta i la Hanna, amb un ritme més precipitat i fresc, més acord amb la dècada dels 2000.

Amb tot és un llibre fàcil de llegir, amb una prosa acurada, gairebé poética, que fa reflexionar sobre el que anomenen la gran història bèl·lica europea, amb tot el que comporta a posteriori (misèria, migracions, pèrdua d’identitat) i les petites històries quotidianes que intenten sobreviure entre el soroll de la societat.

Títol: El país a l’altra riba
Autora: Maite Salord
Editorial: Proa.Premi proa de novel·la 2021
Temàtica: Novel·la històrica ficció
Nombre de pàgines: 304
Format: Tapa dura sense s/cob(cartoné) i eBook
Preu:
• Tapa dura 20€
• Ebook: 8,99€
Data de publicació: 17/11/2021
NOTA CULTURALIA: 8,5
——
Tere Gilisbars