Crítica cinematogràfica: Pa negre, d’Agustí Villaronga

El pa negre era el tipus de pa que menjaven les classes més pobres en temps de postguerra, és a dir, la major part de la població. Pa negre és també el títol de la novel·la que Emili Teixidor va ambientar en la Catalunya de la dècada dels anys quaranta, aquella població que amb dificultats intentava superar el trauma que va significar la Guerra Civil, una història que, degut al seu extraordinari èxit de vendes, des del passat 15 d’octubre és també una de les estrenes cinematogràfiques més importants dels darrers anys al nostre país.

Les primeres escenes de la pel·lícula són brutals, Villaronga utilitza una crueltat gens dissimulada per descriure un fet transcendental en el desenvolupament de la història: un assassinat al bosc que acaba amb l’home mort, el seu fill, el seu carro i el seu cavall caient per un barranc. Els cossos els descobreix l’Andreu, un nen fill d’un militant del bàndol republicà, que serà acusat de l’assassinat. Empresonat el pare, i amb la mare dedicada en cos i ànima a la feina per tal de sobreviure a la dura postguerra, l’Andreu és enviat a casa de l’àvia perquè se’n faci càrrec, on conviurà amb els seus cosins, i allà s’enfrontarà als decisius moments en què deixarà de ser un infant per entrar en un món de societat convulsa on la repressió, la violència i les venjances dels poderosos són el pa de cada dia.

 

Escena del film

Definir Pa negre no és una feina senzilla, ja que Agustí Villaronga construeix una excel·lent història que entrellaça elements de diversos gèneres: és un drama rural de postguerra, sí, però el que la fa especial i la diferencia d’altres pel·lícules amb la mateixa temàtica és que aquí també hi trobem pinzellades de faula infantil, amb pors i presències fantasmagòriques, intrigues i venjances, llegendes obscures, fins i tot hi ha lloc pel despertar sexual dels joves protagonistes, i tot combinat de forma magistral. Aquesta barreja de gèneres, amb la Guerra Civil i els seus efectes com a teló de fons, recorda a pel·lícules tan prestigioses com El espinazo del diablo o El laberinto del fauno, èxits de crítica i públic quan van ser estrenades, fet que augura a Pa negre un gran futur comercial. A l’hora de realitzar el guió, Villaronga es basa principalment en la novel·la homònima de Teixidor, però la combina amb dos contes escrits pel mateix escriptor, Retrat d’un assassí d’ocells i Sic transit Gloria Swanson. A més, el director català s’ajuda d’una acurada fotografia per donar aquest ambient fosc, gèlid i en ocasions fantasmagòric que en cada moment demana la història.

Un altre dels grans èxits de Pa negre el trobem en els seus intèrprets, cares ben conegudes pel gran públic: Sergi Lòpez, Eduard Fernández, Roger Casamajor, Mercè Arànega, Laia Marull, … Entre tots aquests magnífics actors cal destacar dos nens desconeguts, convertits en els autèntics descobriments de la pel·lícula: Francesc Colomer és el protagonista absolut d’aquesta història, mentre que Marina Comas fa les funcions del seu contrapunt femení. Menció especial mereix Nora Navas, la mare de l’Andreu, personatge que esdevé un merescut homenatge a aquelles sofertes dones que, en temps de postguerra, van haver de fer el cor fort i tirar endavant sense la presència de cap home al seu costat, un paper interpretat de forma extraordinària i que va merèixer el premi a la millor actriu del passat Festival de Sant Sebastià.

Així, doncs, Pa negre no és una altra obra de postguerra, és molt més que això: és una sòlida història rodada amb acurada senzillesa i on hi trobarem alguns dels millors actors catalans de l’actualitat. Per tot això, Pa negre és una de les pel·lícules imprescindibles de l’any.

Títol: Pa negre
Director: Agustí Villaronga
Intèrprets: Nora Navas, Francesc Colomer, Roger Casamajor, Marina Comas, Laia Marull, Sergi López
País: Catalunya
Duració: 120 minuts
———————————-
Escrit per: Robert Martínez Colomé

Crítica cinematográfica: La red social, de David Fincher

500 millones de usuarios han hecho de Facebook la red social con mayor éxito en la actualidad. ¿El secreto? Nadie sabe a ciencia cierta cuál es ni qué lo hace tan adictivo, pero ahí seguimos nosotros, comprobando en cada momento el estado de nuestros agregados, curioseando sus fotos y mandando solicitudes de amistad de forma indiscriminada. Sea como sea, un fenómeno de tal magnitud no podía pasar desapercibido a la gran industria, tanto la literaria como la cinematográfica, así que Ben Mezrich decidió escribir la historia del joven genio que creó la web (titulado de forma significativa Multimillonarios por accidente) y, tras el rutilante éxito del libro, el prestigioso David Fincher (El club de la lucha, Seven, El curioso caso de Benjamin Button) se ha encargado de llevarlo al cine bajo el título de La red social.

La red social es el biopic de Mark Zuckerberg (a quien interpreta de forma excelente Jesse Eisenberg), un brillante informático que, en la actualidad, con apenas veintiséis años y gracias a su invención, maneja un patrimonio de 4.000 millones de dólares. El film comienza con la ruptura con su chica, quien harta de la soberbia de la que hace gala el joven decide abandonarlo. Era el año 2004, y aquella misma noche, dolido por la situación, decide crear una web donde votar a la estudiante más atractiva de entre todas las universidades, embrión de su futuro éxito. La película avanza paralelamente entre los momentos iniciales de Facebook y los juicios que mantuvo Zuckerberg con aquéllos que se sintieron estafados por él: por un lado, su por entonces único amigo y socio, Eduardo Saverin, y por otro lado los hermanos Cameron y Tyler Winklevoss, quienes aseguraban ser los padres intelectuales del proyecto.

Para dar vida a Mark Zuckerberg el elegido fue Jesse Eisenberg (Una historia del Bronx, Bienvenidos a Zombieland), actor que aprueba con nota la difícil tarea de interpretar a alguien tan complejo y asocial como Zuckerberg, un personaje que requería una actuación contenida para no caer en la caricatura fácil. Por otro lado, Andrew Garfield interpreta al único amigo de Zuckerberg en Harvard, Eduardo Saverin, mientras que la nota pintoresca del casting, aunque tras ver la película se revela como todo un acierto, la encontramos en la elección del cantante Justin Timberlake para interpretar al asesor del protagonista y fundador de Napster, Sean Parker.

 

Escena de la película

Fincher trata de explicar, de forma dura y sin concesiones que pudieran favorecer al personaje (y seguramente esa visión cruda es la que no ha gustado al mismísimo Zuckerberg, quien ha afirmado que no se reconoce en la película), cómo alguien incapaz de relacionarse, tan inteligente como antipático y egoísta, fue capaz de crear una web que ha cambiado la forma de comunicarse de buena parte de la sociedad del siglo XXI. Para el director era esencial no otorgar a la informática más peso del que fuera estrictamente necesario, y por ello el origen de Facebook no es más que una excusa para hablar de aquellos temas universales que a todos nos interesan, desde la amistad o la traición hasta los celos y las envidias, pasando por la soledad que siente el protagonista en la cúspide de su éxito, y quizás por ello la película atrapa desde el primer instante tanto a los adictos a las nuevas tecnologías como a los que las desconocen por completo. Por otro lado, siendo Fincher el hombre tras la cámara, era de esperar un film de bella factura que no decepciona, construye una obra visualmente moderna e impecable, y eso se nota especialmente en los pasajes que recrean la parte más lujuriosa de la historia. Finalmente, para asegurar el éxito de la película tan solo faltaba contar con un buen guionista que fuera capaz de dar forma al proyecto, y esa figura la encontraron en Aaron Sorkin, de moda en Estados Unidos tras el sonado éxito de la serie El ala oeste de la Casa Blanca.

Así, pues, La red social es una excelente película que narra cuán irónico que resulta que un hombre con tantos problemas para comunicarse con su entorno sea el creador de la exitosa Facebook.

Título: La red social / ‘The social network
Director: David Fincher
Intérpretes: Jesse Eisenberg, Andrew Garfield, Justin Timberlake, Rooney Mara
País: Estados Unidos
Duración: 120 minutos
—————————————

Escrito por: Robert Martínez Colomé