Archivo de la etiqueta: opera

Ópera: Tosca, de Giacomo Puccini, en el Teatro Real de Madrid

El teatro real de Madrid estrena la ópera Tosca de Giacomo Puccini, estrenada en el Teatro Costanzi de Roma en 1900, y que se mantiene hasta hoy como una de las óperas más populares e incombustibles, un bocado apto para todos los paladares en una versión escénica de Paco Azorín estrenada en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, una lectura fresca y directa situada sobre un escenario giratorio y realzada con proyecciones.

Frente a la maquinaria represiva dirigida con mano de hierro por el siniestro Scarpia, los amantes Tosca y Cavaradossi no podrán elevar sus voces sino para expresar su desaliento y su derrota, retratándose así como víctimas y como habitantes de pleno derecho de un siglo que asistirá impotente al nacimiento del estado totalitario moderno, la destrucción masiva y el genocidio.

Que en este melodrama verista de rivalidades políticas, pasiones cruzadas y sangriento desenlace no se pronuncien jamás las palabras ‘honor’ o ‘venganza’ da una idea de las intenciones de Puccini de trascender y renovar el marco tanto del melodrama italiano como del verismo. Prueba de ello son el ritmo casi cinematográfico de la acción dramática, la profusión en el empleo del leitmotiv, o una masiva orquestación que alcanza sus picos en escenas como las del «Te Deum» o la del interrogatorio.

Ópera: Tosca, de Giacomo Puccini, en el Teatro Real de Madrid
Melodramma en tres actos

Espacio: Teatro Real de Madrid
Fechas: del 4 al 24 de julio de 2021
Música: Giacomo Puccini
Libreto: Giuseppe Giacosa y Luigi Illica, basado en la obra La Tosca de Victorien Sardou (1887)
Estrenada en el Teatro Costanzi de Roma el 14 de enero de 1900

Estrenada en el Teatro Real el 15 de diciembre de 1900

Producción: Gran Teatre del Liceu de Barcelona y el Teatro de la Maestranza de Sevilla

Coro y Orquesta Titulares del Teatro Real
(Coro Intermezzo / Orquesta Sinfónica de Madrid)

Equipo artístico
Director musical: Nicola Luisotti
Director de escena y escenógrafo: Paco Azorín
Figurinista: Isidre Prunés
Vestuario de Floria Tosca: Ulises Mérida
Iluminador: Pedro Yagüe
Vídeo: Alessandro Arcangeli
Coreógrafo: Carlos Martos de la Vega
Director del coro: Andrés Máspero

Reparto
Floria Tosca

| Sondra Radvanovsky,
| Maria Agresta
| Anna Netrebko

Mario Cavaradossi
| Joseph Calleja
| Michael Fabiano
| Yusif Eyvazof
| Jonas Kaufmann

Barón Scarpia
| Carlos Álvarez
| Gevorg Hakobyan
| Luca Salsi

Cesare Angelotti: Gerardo Bullón
Un sacristán: Valeriano Lanchas
Spoletta: Mikeldi Atxalandabaso
Sciarrone: David Lagares
Un pastor: Inés Ballesteros

Más información y venta de entradas:
Web del Teatro Real de Madrid

“Nessun Dorma” de la ópera Turandot, un obsequio de El Liceu

El Liceu ha escogido para la desescalada del confinamiento provocado por el coronavirus uno de los himnos más famosos de la ópera,  el “Nessun Dorma” de Turandot con el objetivo de esperanzar a los millones de personas que están dispuestas a vencer a la Covid-19.

El director musical del teatro, Josep Pons explica que “son muchas las razones que hacen de esta pieza de Turandot un acierto. Primero, ha sido la imagen de la temporada del Liceu . Además es un canto de esperanza e incluso de orgullo. Y también de autoestima, que es la confianza de que venceremos”.

Los integrantes de la Orquestra y el Cor del Gran Teatre, liderados por el tenor Jorge de León y con Josep Pons a la batuta, han decidido ofrecer este fragmento operístico en un video elaborado por Igor Cortadellas que muetra la imagen de todos ellos desde sus casas y también de  diversos espacios públicos de Barcelona que han permanecido desiertos durante el confinamiento.

La elaboración no ha sido sencilla: han sido necesarias horas de videoconferencia con los 142 artistas de los cuerpos artísticos del teatro, 86 músicos de la Orquestra más los 53 del Cor y su directora Conxita Garcia.

El objetivo de este vídeo multipantalla que ha difundido el Liceu es el de dar coraje a todo el mundo y mostrar apoyo a las personas y familias que han sufrido las consecuencias del coronavirus.

Hoy es el primer día del resto de nuestras vidas. El momento en que un nuevo obstáculo comienza a ser superado. “Saldremos adelante y venceremos”, concluye el Liceu.

Os dejamos con el vídeo:

Crítica literària: Si Beethoven pogués escoltar-me, de Ramon Gener

Beethoven_llibre

El darrer Sant Jordi un llibre sobre òpera i música clàssica donava la sorpresa i es feia un forat entre volums signats per cuiners de renom i relats protagonitzats per esportistes d’elit: Si Beethoven pogués escoltar-me (Ara Llibres) es va posicionar com un dels regals preferits pels catalans en aquella jornada, i només uns dies més tard s’enfilava fins al número 1 dels títols més venuts en la categoria de no ficció, una posició que, a dia d’avui i per mèrits propis, encara no ha abandonat. I quin és el seu secret? Sens dubte la sinceritat amb què el seu autor, Ramon Gener, el carismàtic presentador d’Òpera en texans, evoca els seus inicis en el món de l’òpera, un recorregut vital que l’ha consagrat com un excel·lent divulgador d’allò que més l’apassiona: la música.

El camí fins a convertir-se en un personatge popular, però, no ha estat gens fàcil, assegura Gener: de ben petit va deixar el conservatori en un acte de rebel·lió, i va seguir una carrera de cantant errant fins que es va topar amb Victoria de los Ángeles; la generositat i la paciència d’aquesta gran veu catalana amb aquell simpàtic jove va ser clau per al seu futur, el va ajudar a créixer com a músic i com a persona, redreçant la seva carrera professional i descobrint-li una disciplina que, encara ara, el fascina amb la mateixa intensitat que el primers dies de classe amb ella.

L'escriptor Ramon Gener
L’escriptor Ramon Gener

Si Beethoven pogués escoltar-me bascula entre el recull de memòries i el relat iniciàtic a la història de la música, dos mons que l’autor relaciona amb habilitat gràcies a un discurs sòlid basat en la passió, en l’emoció que el mou en cada moment: la seva voluntat és compartir les seves sensacions en cadascuna de les seves vivències, i ho aconsegueix amb un estil fresc i optimista foguejat en les xerrades prèvies al seu debut televisiu. En aquelles intervencions, a més, Ramon Gener va comprovar que el seu públic seguia les seves explicacions amb més interès si, a les experiències personals i la informació històrica objectiva, hi afegia referents actuals que tothom conegués, un truc fantàstic que en aquesta ocasió també utilitza; d’aquesta manera, no és estrany que a Giacomo Puccini, Ludwig van Beethoven i Frédéric Chopin els acompanyin els protagonistes de la pel·lícula Rain Man, Bruce Springsteen o Sancho Panza.

I així, entre dades autobiogràfiques –“Tot plegat em va resultar pesat i avorrit”, d’aquesta manera descriu la primera vegada que va trepitjar el Liceu– i anècdotes dels músics més destacats de la història –“el gran Johann Sebastian Bach (…) ja tocava al carrer a principis del segle XVIII per distreure els clients d’una cafeteria”–, amb sentències pròpies de l’autoajuda –“(…) per recordar-nos que, a la vida, la millor opció sempre és escoltar els desitjos del nostre cor amb valentia”– i paral·lelismes difícils amb l’esport rei –“Quan t’adones que l’òpera i el futbol es poden viure més o menys de la mateixa manera, ja res no és mai més igual que era abans”–, el lector es converteix en alumne i còmplice, en espectador i confident, fent de Si Beethoven pogués escoltar-me l’obra que li obrirà les portes a un món nou que l’acompanyarà per sempre més.

Títol: Si Beethoven pogués escoltar-me
Autor: Ramon Gener
Editorial: Ara Llibres
Pàgines: 229 pàgines
Data de publicació: Abril 2014
ISBN: 9788415642756
Preu: 18,90 €

____________________
Escrit per: Robert Martínez

Un programa per a tothom: Òpera en texans, de Ramon Gener

Aquesta tardor, Televisió de Catalunya s’ha proposat apropar el món de l’òpera, sovint elitista, a tota mena de públic amb el programa Òpera en texans, un espai de tan sols mitja hora de duració amb què pretén fer-nos un petit tast de les obres més significatives de la història, explicant-nos els secrets de cadascuna d’elles per, així, despertar en nosaltres l’interès per l’anomenat bel canto.

Per aconseguir el seu objectiu, Televisió de Catalunya ha confiat el projecte al baríton i pianista Ramon Gener, i, des del primer instant, Gener, home amb una poderosa ànima divulgativa, demostra que la seva elecció ha estat la més adient, ja que destaca per la passió i la simpatia que hi posa en cada moment, en cada explicació.

Ramon Gener

L’estrena del programa va esdevenir el passat 2 d’octubre, i es podrà seguir cada diumenge dins de l’esplèndida programació cultural del Canal 33, a partir de les 22.30 hores. L’encert d’aquest primer capítol va ser escollir una de les òperes més conegudes per tothom, entesos i profans, per, d’aquesta manera, aconseguir no espantar ningú des del primer dia: Carmen, de Georges Bizet, segurament l’òpera francesa de més èxit, un espectacle que va viure la seva primera representació el 3 de març de 1875, una història on la protagonista és una autèntica femme fatal, una dona provocativa que esdevé la perdició de tots els homes que tenen la desgràcia de creuar-se en el seu camí.

El programa dedicat a Carmen va començar, fugint de qualsevol mena de vergonya, plantant un piano a la mateixa Plaça de Catalunya de Barcelona, on el mateix Ramon Gener, envoltat de curiosos de tot tipus –el públic potencial de l’espai, ja que per gaudir d’aquest estil musical no hi ha cap límit d’edat–, comença a tocar melodies que, qui més qui menys, tothom ha escoltat alguna vegada, demostrant que en el nostre imaginari tenim més cançons d’òpera de les que creiem. A partir d’aquest moment, Gener es guanya el públic amb les seves anècdotes i la seva facilitat a l’hora de comunicar, fent que l’escena recordi una excursió amb el mestre envoltat d’alumnes embadalits.

Tot seguit, el programa ens mostra fragments de l’òpera interpretats per tres mezzosopranos diferents; d’aquesta manera, aquells que no coneixem gaire d’aquest món podrem descobrir el talent de les cantants Anna Caterina Antonacci, Béatrice Uria Monzon i Elina Garanca, intèrprets, totes elles, que en algun moment de la seva carrera han defensat amb encert el fogós personatge de Carmen.

El programa cuida fins al més petit dels detalls; així, per explicar-nos perquè ens fascina tant un personatge com la protagonista d’aquesta òpera, a estones cruel amb els seus pretendents, Òpera en texans es reuneix amb un especialista de la parella en el millor lloc possible: l’hotel 1898, antiga seu de la companyia de cigars, un lloc similar al que Carmen, cigarrera de professió, acudia a treballar.

Finalment, aquest capítol acaba amb algunes anècdotes sobre les primeres representacions de l’òpera, amb imatges intercalades de la versió que Calixto Bieito va presentar al Liceu; d’aquesta manera, sabrem que la primera protagonista, en una de les escenes, va tenir una premonició: la mort de Georges Bizet. Aquella mateixa nit, el 2 de juny de 1875, moria Bizet, sense haver pogut gaudir de la fama que Carmen acabaria tenint.

L’emoció amb què Ramon Gener parla d’òpera, l’interès vers un estil musical poc conegut pel gran públic, despullat aquí de qualsevol cotilla i mostrat de forma informal, i l’originalitat a l’hora de presentar algunes versions per part de cantants d’altres disciplines (en el primer capítol, Maika Makovski va fer una magnífica interpretació d’un dels temes de Carmen) avalen Òpera en texans, una producció de Televisió de Catalunya i Brutal Media dirigida per Xavier Morral que esdevindrà una de les sorpreses més agradables de la temporada televisiva, a més de ser un fantàstic manual d’instruccions per poder entendre l’òpera. Per aquest motiu, després del programa dedicat a la tràgica història de Carmen, Gener i els seus analitzaran Don Giovanni, Il trovatore, Parsifal, El barber de Sevilla Turandot, entre d’altres espectacles.

 

____________________
Escrit per: Robert Martínez Colomé

 

 

Estreno teatral: Desig d’opera, en el Teatre Gaudí Barcelona


El próximo 14 de enero el Teatre Gaudí Barcelona estrena Desig d’òpera, un repertorio de ópera clásica que nos permite sentir los deseos y emociones de seis personajes durante tres épocas diferentes de su vida.

En Desig d’òpera Eles Alavedra ha utilizado composiciones del repertorio clásico operístico para exponer la evolución de unas relaciones humanas. Alavedra ha rebuscado en los interrogantes y sentimientos que provocan algunas actitudes cuando tenemos que acercarnos a los otros, y que depende de la situación llamamos amistad, atracción, interés… Para explicarlo la obra se sirve de las letras y partituras originales pero descontextualizando los argumentos, acentuando la interpretación subjetiva que hacemos de la música según el estado emocional previo que nos acompaña o las vivencias particulares que nos evoca.

Las acciones transcurren en tres espacios y tiempos: una casa de colonias en la adolescencia, un hotel en la madurez y un asilo en la vejez. Al mismo tiempo, en cada una de estas ubicaciones nos trasladamos a diferentes lugares. En el conjunto de estas épocas se recrea especialmente el momento de ir a la cama: preámbulo de sueños, donde las fantasías de los deseos comienzan a insinuarse. Y el humor… ha sido la mejor especia para darle un toque picante a toda la mezcla.

Desig d’òpera” se representará en el Teatre Gaudí Barcelona del 14 al 30 de enero de 2011.

Guión y Dirección escénica: Eles Alavedra
Selección y Dirección musical: Guillem Peire
Soprano ligera: Natasha Tupin
Soprano lírica: Cristina Escolà
Mezzosoprano: Laura García Olalla
Tenor: Carlos Cremades
Barítono: Joan Garcia Gomà
Bajo: Joan Sebastià Colomer
Pianista: Elke Sanjosé

Horarios: De jueves a sábado a las 20:45 horas y domingos a las 18:30 horas.
Precio: 18 €.

Repertorio:
Versiones originales con subtítulos en catalán

La adolescencia:
La donna è mòbile RIGOLETTO de Verdi
L’amour c’est un oiseau rebelle CARMEN de Bizet
Brüderlein DIE FLEDERMAUS de Johan Strauss
Prenderò quel brunettino COSI FAN TUTTE de Mozart
Quel guardo il cavaliere DON PASQUALE de Donizetti
Sempre libera LA TRAVIATA de Verdi
Una bella serenata COSI FAN TUTTE de Mozart
Caro! Bella! GIULIO CESARE IN EGITTO de Händel
Ah, lève-toi soleil! ROMÉO ET JULIETTE de Gounoud
Bei Männer DIE ZAUBERFLÖTE de Mozart
Belle nuit LES CONTES D’HOFFMANN d’Offenbach

La Madureza:
Marxa nupcial A MIDSUMMER NIGHT’S DREAM de Mendelsohn
Casta diva NORMA de Bellini
Libiamo LA TRAVIATA de Verdi
Treulich geführt LOHENGRIN de Wagner
Viens, Mallika LAKMÉ de Delibes
Esci omai LE NOZZE DI FIGARO de Mozart
Parigi o cara LA TRAVIATA de Verdi
En fin ma colère CARMEN de Bizet
Son confusa LE NOZZE DI FIGARO de Mozart
Wie Todesahnung TANNHÄUSER de Wagner

La Vejez:
In uomini in soldati COSI FAN TUTTE de Mozart
Profitons bien de la jeunesse MANON de Massenet
Pace e gioia IL BARBIERE DI SIVIGLIA de Rossini
E nel tuo, nel mio bicchiero COSI FAN TUTTE de Mozart
Avant de quitter ces lieux FAUST de Gounoud
Questo è un nodo LA CENERENTOLA de Rossini
Brüderlein DIE FLEDERMAUS de Johan Strauss
Ah, tutti contenti LE NOZZE DI FIGARO de Mozart