Archivo de la etiqueta: Ramon Gener

Crítica literària: Si Beethoven pogués escoltar-me, de Ramon Gener

Beethoven_llibre

El darrer Sant Jordi un llibre sobre òpera i música clàssica donava la sorpresa i es feia un forat entre volums signats per cuiners de renom i relats protagonitzats per esportistes d’elit: Si Beethoven pogués escoltar-me (Ara Llibres) es va posicionar com un dels regals preferits pels catalans en aquella jornada, i només uns dies més tard s’enfilava fins al número 1 dels títols més venuts en la categoria de no ficció, una posició que, a dia d’avui i per mèrits propis, encara no ha abandonat. I quin és el seu secret? Sens dubte la sinceritat amb què el seu autor, Ramon Gener, el carismàtic presentador d’Òpera en texans, evoca els seus inicis en el món de l’òpera, un recorregut vital que l’ha consagrat com un excel·lent divulgador d’allò que més l’apassiona: la música.

El camí fins a convertir-se en un personatge popular, però, no ha estat gens fàcil, assegura Gener: de ben petit va deixar el conservatori en un acte de rebel·lió, i va seguir una carrera de cantant errant fins que es va topar amb Victoria de los Ángeles; la generositat i la paciència d’aquesta gran veu catalana amb aquell simpàtic jove va ser clau per al seu futur, el va ajudar a créixer com a músic i com a persona, redreçant la seva carrera professional i descobrint-li una disciplina que, encara ara, el fascina amb la mateixa intensitat que el primers dies de classe amb ella.

L'escriptor Ramon Gener
L’escriptor Ramon Gener

Si Beethoven pogués escoltar-me bascula entre el recull de memòries i el relat iniciàtic a la història de la música, dos mons que l’autor relaciona amb habilitat gràcies a un discurs sòlid basat en la passió, en l’emoció que el mou en cada moment: la seva voluntat és compartir les seves sensacions en cadascuna de les seves vivències, i ho aconsegueix amb un estil fresc i optimista foguejat en les xerrades prèvies al seu debut televisiu. En aquelles intervencions, a més, Ramon Gener va comprovar que el seu públic seguia les seves explicacions amb més interès si, a les experiències personals i la informació històrica objectiva, hi afegia referents actuals que tothom conegués, un truc fantàstic que en aquesta ocasió també utilitza; d’aquesta manera, no és estrany que a Giacomo Puccini, Ludwig van Beethoven i Frédéric Chopin els acompanyin els protagonistes de la pel·lícula Rain Man, Bruce Springsteen o Sancho Panza.

I així, entre dades autobiogràfiques –“Tot plegat em va resultar pesat i avorrit”, d’aquesta manera descriu la primera vegada que va trepitjar el Liceu– i anècdotes dels músics més destacats de la història –“el gran Johann Sebastian Bach (…) ja tocava al carrer a principis del segle XVIII per distreure els clients d’una cafeteria”–, amb sentències pròpies de l’autoajuda –“(…) per recordar-nos que, a la vida, la millor opció sempre és escoltar els desitjos del nostre cor amb valentia”– i paral·lelismes difícils amb l’esport rei –“Quan t’adones que l’òpera i el futbol es poden viure més o menys de la mateixa manera, ja res no és mai més igual que era abans”–, el lector es converteix en alumne i còmplice, en espectador i confident, fent de Si Beethoven pogués escoltar-me l’obra que li obrirà les portes a un món nou que l’acompanyarà per sempre més.

Títol: Si Beethoven pogués escoltar-me
Autor: Ramon Gener
Editorial: Ara Llibres
Pàgines: 229 pàgines
Data de publicació: Abril 2014
ISBN: 9788415642756
Preu: 18,90 €

____________________
Escrit per: Robert Martínez

Un programa per a tothom: Òpera en texans, de Ramon Gener

Aquesta tardor, Televisió de Catalunya s’ha proposat apropar el món de l’òpera, sovint elitista, a tota mena de públic amb el programa Òpera en texans, un espai de tan sols mitja hora de duració amb què pretén fer-nos un petit tast de les obres més significatives de la història, explicant-nos els secrets de cadascuna d’elles per, així, despertar en nosaltres l’interès per l’anomenat bel canto.

Per aconseguir el seu objectiu, Televisió de Catalunya ha confiat el projecte al baríton i pianista Ramon Gener, i, des del primer instant, Gener, home amb una poderosa ànima divulgativa, demostra que la seva elecció ha estat la més adient, ja que destaca per la passió i la simpatia que hi posa en cada moment, en cada explicació.

Ramon Gener

L’estrena del programa va esdevenir el passat 2 d’octubre, i es podrà seguir cada diumenge dins de l’esplèndida programació cultural del Canal 33, a partir de les 22.30 hores. L’encert d’aquest primer capítol va ser escollir una de les òperes més conegudes per tothom, entesos i profans, per, d’aquesta manera, aconseguir no espantar ningú des del primer dia: Carmen, de Georges Bizet, segurament l’òpera francesa de més èxit, un espectacle que va viure la seva primera representació el 3 de març de 1875, una història on la protagonista és una autèntica femme fatal, una dona provocativa que esdevé la perdició de tots els homes que tenen la desgràcia de creuar-se en el seu camí.

El programa dedicat a Carmen va començar, fugint de qualsevol mena de vergonya, plantant un piano a la mateixa Plaça de Catalunya de Barcelona, on el mateix Ramon Gener, envoltat de curiosos de tot tipus –el públic potencial de l’espai, ja que per gaudir d’aquest estil musical no hi ha cap límit d’edat–, comença a tocar melodies que, qui més qui menys, tothom ha escoltat alguna vegada, demostrant que en el nostre imaginari tenim més cançons d’òpera de les que creiem. A partir d’aquest moment, Gener es guanya el públic amb les seves anècdotes i la seva facilitat a l’hora de comunicar, fent que l’escena recordi una excursió amb el mestre envoltat d’alumnes embadalits.

Tot seguit, el programa ens mostra fragments de l’òpera interpretats per tres mezzosopranos diferents; d’aquesta manera, aquells que no coneixem gaire d’aquest món podrem descobrir el talent de les cantants Anna Caterina Antonacci, Béatrice Uria Monzon i Elina Garanca, intèrprets, totes elles, que en algun moment de la seva carrera han defensat amb encert el fogós personatge de Carmen.

El programa cuida fins al més petit dels detalls; així, per explicar-nos perquè ens fascina tant un personatge com la protagonista d’aquesta òpera, a estones cruel amb els seus pretendents, Òpera en texans es reuneix amb un especialista de la parella en el millor lloc possible: l’hotel 1898, antiga seu de la companyia de cigars, un lloc similar al que Carmen, cigarrera de professió, acudia a treballar.

Finalment, aquest capítol acaba amb algunes anècdotes sobre les primeres representacions de l’òpera, amb imatges intercalades de la versió que Calixto Bieito va presentar al Liceu; d’aquesta manera, sabrem que la primera protagonista, en una de les escenes, va tenir una premonició: la mort de Georges Bizet. Aquella mateixa nit, el 2 de juny de 1875, moria Bizet, sense haver pogut gaudir de la fama que Carmen acabaria tenint.

L’emoció amb què Ramon Gener parla d’òpera, l’interès vers un estil musical poc conegut pel gran públic, despullat aquí de qualsevol cotilla i mostrat de forma informal, i l’originalitat a l’hora de presentar algunes versions per part de cantants d’altres disciplines (en el primer capítol, Maika Makovski va fer una magnífica interpretació d’un dels temes de Carmen) avalen Òpera en texans, una producció de Televisió de Catalunya i Brutal Media dirigida per Xavier Morral que esdevindrà una de les sorpreses més agradables de la temporada televisiva, a més de ser un fantàstic manual d’instruccions per poder entendre l’òpera. Per aquest motiu, després del programa dedicat a la tràgica història de Carmen, Gener i els seus analitzaran Don Giovanni, Il trovatore, Parsifal, El barber de Sevilla Turandot, entre d’altres espectacles.

 

____________________
Escrit per: Robert Martínez Colomé