Archivo de la etiqueta: Quimi Portet

Música

La música al Grec 2012

Deja un comentario

La nova edició del Grec Festival de Barcelona compta amb una vintena de propostes musicals, artistes per a tots els gustos i amb grans noms protagonistes, un magnífic cartell del qual ha caigut Jane Birkin en l’últim moment. Tot seguit us presentem algunes de les propostes musicals que es podran veure durant el mes de juliol dins el festival.

Pascal Comelade amb la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona, al Teatre Grec

Pascal Comelade i la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona

El concert que obre el festival converteix la cobla en una melodia per a les oïdes més avantguardistes, una nit en què Pascal Comelade i la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona s’uneixen per explorar un univers que els fascina: el coblisme del segle XXI.

Intèrprets: Pascal Comelade, Pep Pascual, Iván Martínez, Oriol Luna, Roger Fortea, Enric Casasses i Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona (Xavier Torrent, Marc Timón, Oriol Gibert, Enric Ortí, Josep Antoni Sánchez, Carles Herruz, Timi Rodríguez, Isi López, Pep Moliner, Miquel Àngel López, Joan Druguet i Tomàs Grau)
Composició i direcció musical: Pascal Comelade
Arranjaments per a cobla: Bernat Castillejo

Espai: Teatre Grec
Horari: 1 de juliol, a les 22:00 hores
Preu: 25 €

 

Off the Record: Santi Balmes, al HUB – Pl. Margarida Xirgu

Santi Balmes aparca les seves habituals cançons amb el seu grup, Love of Lesbian, per defensar un original repertori, aquells temes que ell escoltava mentre berenava quan era un nen, i que va descobrir amb programes de televisió com Play it again, Sam, Plàstic o Spútnik. D’aquesta manera, Balmes, a qui acompanyarà Dani Ferrer a l’orgue, interpretarà les músiques que van marcar la seva generació.

Interpretació musical: Santi Balmes i Dani Ferrer
Disseny d’il·luminació: Ignasi Soler
Disseny de so i concepció sonora: Roger Marín
Producció artística: Producciones Silvestres

Espai: HUB – Pl. Margarida Xirgu
Horari: 4 de juliol, a les 22:30 hores
Preu: 20 €

 

Off the Record: Muchachito, al HUB – Pl. Margarida Xirgu

Quan tenia sis anys, Muchachito ja sabia que volia ser guitarrista; en aquells temps jugava a imitar a Peret, Gato Pérez o fins i tot Michael Jackson. Ara, el músic de Santa Coloma interpretarà les cançons que van despertar en ell la seva passió per la música.

Interpretació musical: Muchachito
Producció artística: Producciones Silvestres

Espai: HUB – Pl. Margarida Xirgu
Horari: 11 de juliol, a les 22:30 hores
Preu: 20 €

 

Juan Perro & La Zarabanda, al Teatre Grec

La sarabanda és un ritme que va ser popular fins ben entrat el segle XVII, un cant i ball d’origen africà. Santiago Auserón, sempre pendent de les sonoritats afroamericanes i llatines, explora aquests ritmes en un concert en què interpretarà cançons del seu alter ego, Juan Perro, i versions de temes andalusís, mambos, rumbes, tangos,…

Direcció musical: Santiago Auserón i Joan Vinyals
Composició musical: Santiago Auserón i diversos autors
Interpretació musical: David Pastor, Carlos Martín, Gabriel Amargant, Moisés Porro, Luis Alfonso Guerra, Isaac Coll, Javier Mora, Raúl Rodríguez, Joan Vinyals i Santiago Auserón

Espai: Teatre Grec
Horari: 15 de juliol, a les 22:00 hores
Preu: de 16 € a 35 €

 

Off the Record: Quimi Portet, al HUB – Pl. Margarida Xirgu

En aquest concert en format íntim Quimi Portet presenta les cançons que l’han inspirat en la seva trajectòria, temes que van del folk a la música disco passant pel techno, un recorregut musical i sentimental per la banda sonora de la seva vida, i en què estarà acompanyat de la seva banda habitual.

Interpretació musical: Quimi Portet, Jordi Busquets, Antonio Fidel i Txarli Olivé
Disseny de so i concepció sonora: Ángel Nogueras
Producció artística: Producciones Silvestres

Espai: HUB – Pl. Margarida Xirgu
Horari: 24 de juliol, a les 22:30 hores
Preu: 20 €

 

Katie Melua, al Teatre Grec

Katie Melua

Els crítics afirmen que la seva veu és una carícia feta so. Des de fa gairebé deu anys, Katie Melua ha encisat el públic europeu gràcies als seus temes propis i a les versions de cançons de Dylan (Blowin’ in the Wind) o Frank Sinatra (The Way You Look Tonight), i ara podrà mostrar aquest repertori en un escenari incomparable: el Teatre Grec.

Interpretació: Katie Melua, Henry Spinetti, Tim Harries, Luke Potashnick, Jim Watson i Kotono Sato
Producció: The Project

Espai: Teatre Grec
Horari: 25 de juliol, a les 22:00 hores
Preu: de 25 € a 48 €

 

Omar Faruk + Tomatito, al Teatre Grec

Per una nit, les diferències culturals entre pobles s’esvairan gràcies a la unió d’un dels millors músics turcs i un dels grans artistes de la guitarra flamenca, una actuació en què Orient i Occident es donaran la mà per a què el públic gaudeixi de l’art d’Omar Faruk i de Tomatito.

Interpretació Tomatito: José Fernández Torres, «Tomatito», El Cristi, Lucky Losada, José Maya, Simón Román i Morenito De Illora
Interpretació Omar Faruk Tekbilek: Omar Faruk Tekbilek, Murat Tekbilek, Paul Guerguerian, Yannis Dimitriadis, Bahadir Sener e Itamar Erez
Producció: The Project

Espai: Teatre Grec
Horari: 26 de juliol, a les 22:00 hores
Preu: de 22 € a 45 €

 

Més informació: http://grec.bcn.cat/es/

Entrevistas,Música

Entrevista: Quimi Portet, músic que presenta nou disc, Oh My Love.

Deja un comentario

 

Fa uns dies ens fèiem ressò de l’aparició del nou disc de Quimi Portet, Oh My Love, quinze noves cançons que aviat defensarà en diverses ciutats catalanes, en una gira que començarà el proper 2 de juny a Les Borges Blanques, i que el portarà a Tarragona, Terrassa, Mataró i Barcelona. En aquests dies de promoció, Portet ha tingut l’amabilitat de parlar amb Culturalia sobre el seu nou treball.

El disc va aparèixer a les botigues el dimarts 13 de març. Dedueixo que no ets gens supersticiós.

No, gens.

Oh My Love és el títol del nou treball. Ha arribat el moment de mostrar-se romàntic?

En aquest cas, l’amor només és un pretext per a parlar de moltes altres coses.

A la portada hi apareix un mico. És un homenatge als nostres avantpassats més irracionals?

No, és una portada que ens feia riure. No hi veig cap sentit però m’agrada que la gent n’hi trobi.

Citar a Voltaire i els Gipsy Kings en una mateixa estrofa fa d’intel·lectual?

Potser citar Voltaire sí. Citar els Gipsy Kings definitivament no. L’estrofa és humorística.

La lletra de Sunny Day és optimista i divertida, una oda als dies de platja, però l’acompanyament musical és melancòlic i un punt trist. Per què aquest contrast?

La lletra, si es llegeix bé, també té un punt trist. M’agrada, però, aquest contrast.

L’humor sempre està present en les teves cançons. En aquests temps tan durs, on la paraula “crisi” està en boca de tothom, apostes per riure i tenir una actitud positiva. ¿És imprescindible prendre’s la vida així, amb ironia i humor, per sobreviure?

Per a mi, la música popular té un component molt remarcable d’evasió. No puc evitar barrejar la ironia amb altres sentiments en els meus textos; independentment del tema que tractin.

Adrià Puntí canta a Carrer Nou. Sempre li has dedicat grans elogis i fins i tot has afirmat que és l’artista de més talent de la seva generació. Tenies ganes de treballar amb ell?

Treballo amb ell regularment des del seu primer disc en solitari.

Al disc hi col·laboren també cantants de llarga trajectòria com Albert Pla (habitual en els teus anteriors treballs, ja que t’ha acompanyat a les cançons Rius de Babylon i Homes i dones del cap dret) i Mone. ¿Hi ha algun altre cantant amb qui t’agradaria comptar en pròximes ocasions?

No ho he pensat gaire. Normalment col·laboro amb amics.

A Mil nou-cents seixanta-set recordes aquells versos que escrivies quan eres adolescent. ¿Aleshores ja pensaves en ser músic?

Sí, sí. Els meus familiars diuen que als set anys ja ho deia. Jo no me’n recordo.

A Girona (cançó crepuscular) hi inclous una estrofa d’una vella cançó (“Nyigo, nyigo, nyigo / calces de paper; / la tomata verda / i el pebrot vermell.”). Lamentes que s’oblidin aquelles antigues cançons de carrer?

Són dues cançons barrejades. Les cançons s’obliden i se n’inventen de noves. M’és igual.

En les gravacions dels teus discos acostumes a tocar tots els instruments, però en aquesta ocasió no ha sigut així: Antonio Fidel, Juan Carlos García, Ernest Miralles i Jordi Busquets hi han aportat el seu granet de sorra. Per quina raó has canviat la teva manera de treballar habitual?

No tinc un sistema fix de treball. Al disc li ha anat bé, em sembla.

A La Terra és plana, el teu cinquè disc, vas incloure una divertida versió dels Boney M en català (Rius de Babylon). No has pensat fer una altra versió com aquella per a aquest disc?

No.

Rodes els teus videoclips, que anomenes “filmets”. Per quin motiu? ¿No te’n refies dels directors professionals, o potser és més divertit fer-ho un mateix?

És gratuït i m’avorreixo menys. Jo sóc músic i els videoclips els faig per obligació.

Per a les teves actuacions en directe et faràs acompanyar de Jordi Busquets, Xarli Oliver i el teu inseparable Antonio Fidel, els tres músics que t’acompanyen des del 2004. És més fàcil entendre’s amb músics habituals? Amb ells ja existeix la complicitat d’una banda?

En directe funcionem com un grup; no com un solista acompanyat. És infinitament més divertit.

Fa vint anys les teves actuacions en directe amb El Último de la Fila podien reunir milers de persones. ¿Trobes a faltar aquells concerts en grans estadis?

No.

Oh My Love és el teu vuitè disc en solitari; en aquests anys has signat més d’un centenar cançons, moltes d’elles extraordinàries, però els nostàlgics encara et preguntem si tocaràs alguna cançó de El Último de la Fila en els teus directes. N’estàs una mica cansat?

Tinc força cançons noves i em fa molta més il·lusió tocar-les.

L’any 2007 vas publicar el teu primer llibre, Diari d’un astre intercomarcal (Editorial Comanegra). ¿Tens pensada alguna nova incursió editorial?

No.

Afirmes que el teu somni continua sent el de poder viure sense treballar. Creus que ho aconseguiràs?

No. Però un somni és un somni.

Continuem somniant, doncs.

 

Títol: Oh My Love
Autor: Quimi Portet
Discogràfica: Música Global
Data de publicació: Març 2012
Més informació: www.quimiportet.com

____________________
Escrit per: Robert Martínez Colomé

Música

Novetat discogràfica: Oh My Love, de Quimi Portet

Deja un comentario

Hi ha artistes que se’n riuen de les supersticions. Aquest és el cas de Quimi Portet, que el passat 13 de març (dimarts i tretze!) va posar a la venta el seu darrer disc, Oh My Love, una nova mostra del talent d’aquest músic vigatà que, en la línia del seu anterior treball, Viatge a Montserrat, presenta unes cançons de ritmes més aviat reposats, uns temes amb un pòsit melancòlic però sense abandonar l’humor, el surrealisme i la ironia que han caracteritzat la seva llarga trajectòria musical.

Oh My Love és el seu vuitè disc en solitari, i hi trobarem catorze temes nous (amb una “versió per a aplecs” de Sunny day de regal). El single de presentació és Oh My Love, un cant a l’amor per al qual Portet ha rodat un dels seus videoclips (“filmets de propaganda” en diu ell), en què apareix aclamat per les masses entusiasmades. Entre les cançons del disc cal destacar Tinc una bèstia a dintre meu (tema que obre l’àlbum), Putes paraules, Sunny day (un divertit cant als dies de platja acompanyat d’un piano solemne), Vida interior d’un lluç, Pastor alemany i Mil nou-cents seixanta-set (on trobem els records de la seva infantesa i que és un homenatge a un moment molt important en la vida de tot nen: quan arriba als deu anys).

Quimi Portet

Com ja és habitual en els seus treballs, Quimi Portet ha convidat alguns dels seus amics a col·laborar en l’enregistrament del disc; en aquesta ocasió hi trobem Albert Pla (Ràdio infern), Adrià Puntí (Carrer Nou), Juan Carlos García (encarregat del piano a Sunny day) i les cantants Mone i Susana Ribalta. A més, la presència dels músics que l’acompanyen en les seves gires fan d’aquest un disc d’una sonoritat molt propera a la que Portet ofereix en els seus directes.

Ja fa vint-i-cinc anys que Quimi Portet va gravar el seu primer treball en solitari (en aquells temps encara compartia escenari amb Manolo García, amb El Último de la Fila), Persones estranyes. Des d’aquell llunyà debut el músic de Vic ha intentat no encasellar-se i reinventar-se a cada disc; així, Portet va renovar la cançó d’autor (Hoquei sobre pedres), va utilitzar sonoritats tecnològiques, amb loops i samplers (Cançoner electromagnètic), va signar un disc d’estètica musical clàssica (Acadèmia dels somnis), les lletres iròniques van caracteritzar La Terra és plana, i els ritmes tribals van protagonitzar Matem els dimarts i els divendres, per a arribar, finalment, al fals costumisme que impregnava Viatge a Montserrat.

La gira de presentació d’Oh My Love s’iniciarà el proper 2 de juny a Les Borges Blanques (Sala Slàvia). Portet portarà les seves noves cançons per tot Catalunya (ja estan confirmades actuacions a Tarragona, Terrassa, Mataró i Barcelona), en un espectacle en què es farà acompanyar dels seus habituals companys d’escenari: Jordi Busquets (guitarra), Xarli Oliver (bateria) i Antonio Fidel (baix).

Títol: Oh My Love
Autor: Quimi Portet
Discogràfica: Música Global
Data de publicació: Març 2012
Més informació: www.quimiportet.com

Música

Concert musical: Quimi Portet a les festes de la Mercè-2010

Deja un comentario

Un any més les festes de la Mercè han permès als ciutadans sortir a gaudir de la seva Festa Major, dels seus correfocs, dels seus gegants desfilant alegres pels carrers de la ciutat, i per descomptat dels seus concerts. En aquest aspecte, el ventall era prou ampli perquè ningú quedés sense la seva ració de música al carrer.

En aquesta ocasió, aquells que han confeccionat el cartell musical d’aquests dies han tingut la brillant idea de programar, en el primer espectacle de la Plaça Catalunya, i a les 21 hores, el concert d’un dels músics més interessants de l’escena catalana: Quimi Portet, que arribava a la capital catalana per presentar el seu darrer treball, Viatge a Montserrat, una nova mostra de la qualitat d’aquest músic vigatà, ple de poesia, referències a poblacions catalanes, amor, sexe i paisatges bucòlics.

El guapo de El Último de la Fila va realitzar un magnífic concert, acompanyat de forma superba d’Antonio Fidel (baix, fidel escuder de mestre, amb més de 30 anys acompanyant-lo), Jordi Busquets (guitarra, ex-Sapo) i Xarli Oliver (bateria capaç de dotar d’un ritme frenètic la poesia de Portet), i on el pes específic el van portar les cançons del seu darrer treball; així, doncs, gairebé totes les seves darreres composicions van sonar davant d’un públic entregat des del primer instant, amb especial atenció a Ales de colibrí, Manyagues, A Barcelona, Si plou, ho farem al pavelló, Pasturarem entre els lliris, Homes i dones del cap dret, entre d’altres. També va incloure referències als seus altres discos en solitari (tots excepte el Cançoner electromagnètic), amb Flors i violes com la primera incursió al passat, però no l’única: Em trenques el cor, Massa ( a qui va dotar d’un ritme frenètic, despullant-la de qualsevol toc de melangia), Progresso adequadament i per descomptat, La Rambla, aconseguint el deliri del públic.

Amb la intenció de fer un show on l’espectador fos més que això i tingués un paper important durant la nit, l’Astre Intercomarcal va proposar un joc als seus seguidors, fent que cada cop  que es mencionés el nom concret d’una ciutat del Vallès o es pronunciés la paraula “llibertat”, el públic cridés amb totes les forces. Per això, quan va sonar Sabadell era d’esperar que la massa es tornés boja, i, cada cop que des de l’escenari es veia la gent massa serena, només calia cridar “llibertat” per tornar a la histèria col·lectiva.

Digne hereu del mestre Sisa (a qui el músic va recordar just a l’inici del concert), Portet va delectar la concurrència amb la seva música, amb la seva varietat de ritmes (òbviament van sonar rock, pop, però també ritmes tribals per acompanyar La Terra és plana, una versió accelerada amb tocs ska d’El meu hamster va anar a Cuba, un particular pasdoble per homenatjar el pensador Francesc Pujols o un seriós flirteig com a cantautor a Em dius que el nostre amor, de Toti Soler ), però també amb la seva simpatia, aconseguint que el trànsit entre cançó i cançó tingués el mateix nivell (excel·lent) que durant l’actuació musical, destacant pel seu divertit discurs.

Així, doncs, el públic, format per una majoria de nostàlgics seguidors del músic des dels temps de Los Burros i El Último de la Fila, va sortir més que satisfet de l’hora i mitja de concert, malgrat que el cantautor galàctic no va accedir a algunes de les seves peticions (han passat massa temps per tornar a tocar Jamón de mono), i amb el convenciment que el mestre Portet està en el millor moment de la seva carrera. Potser ara ja no omplirà grans estadis de futbol ni farà grans gires mundials, però ni falta que li fa.

———————————————

Escrit per: Robert Martínez Colomé