Archivo de la etiqueta: Albert Pla

Crítica teatral: Guerra, en el Teatre Victòria

Alegato antibelicista? Teatro político? Musical del no a la guerra? Sí, pero no. Se trata mas bien de un recorrido por las entrañas de la guerra, no una guerra clásica, las guerras intervencionistas Made In USA.

Fermín y Albert, oprimido y opresor, nos cantan capítulo a capítulo el cómo, cuándo y dónde suceden y por que suceden.

La guerra como parte necesaria de un sistema. Motor de la pesadilla consumista y la apisonadora de la ideologia hegemónica.

El horror como parte del precio de consumir. La tapa con caída amortiguada de mi wc cuesta 95€ y algo más… De ese algo mas va todo esto.

Aquí la voz la pone Albert, que hace de Albert y Fermín que hace de… Kase o?

Muy recomendable, muy incomoda.

Guerra” se representa en el Teatre Victòria del 20 al 31 de enero de 2016.

Concepción: Albert Pla
Reparto: Albert Pla, Fermín Muguruza y Raül Fernandez “Refree”
Dirección: Pepe Miravete
Dramaturgia: Albert Pla y Pepe Miravete
Composición y dirección musical: Raül Fernández “Refree”
Dirección audiovisual: Carles Mora y Mariona Omedes
Sonido: Judit Farrés
Escenografía y diseño de luces: Cube

——

Kiko Gago

Novetat discogràfica: Oh My Love, de Quimi Portet

Hi ha artistes que se’n riuen de les supersticions. Aquest és el cas de Quimi Portet, que el passat 13 de març (dimarts i tretze!) va posar a la venta el seu darrer disc, Oh My Love, una nova mostra del talent d’aquest músic vigatà que, en la línia del seu anterior treball, Viatge a Montserrat, presenta unes cançons de ritmes més aviat reposats, uns temes amb un pòsit melancòlic però sense abandonar l’humor, el surrealisme i la ironia que han caracteritzat la seva llarga trajectòria musical.

Oh My Love és el seu vuitè disc en solitari, i hi trobarem catorze temes nous (amb una “versió per a aplecs” de Sunny day de regal). El single de presentació és Oh My Love, un cant a l’amor per al qual Portet ha rodat un dels seus videoclips (“filmets de propaganda” en diu ell), en què apareix aclamat per les masses entusiasmades. Entre les cançons del disc cal destacar Tinc una bèstia a dintre meu (tema que obre l’àlbum), Putes paraules, Sunny day (un divertit cant als dies de platja acompanyat d’un piano solemne), Vida interior d’un lluç, Pastor alemany i Mil nou-cents seixanta-set (on trobem els records de la seva infantesa i que és un homenatge a un moment molt important en la vida de tot nen: quan arriba als deu anys).

Quimi Portet

Com ja és habitual en els seus treballs, Quimi Portet ha convidat alguns dels seus amics a col·laborar en l’enregistrament del disc; en aquesta ocasió hi trobem Albert Pla (Ràdio infern), Adrià Puntí (Carrer Nou), Juan Carlos García (encarregat del piano a Sunny day) i les cantants Mone i Susana Ribalta. A més, la presència dels músics que l’acompanyen en les seves gires fan d’aquest un disc d’una sonoritat molt propera a la que Portet ofereix en els seus directes.

Ja fa vint-i-cinc anys que Quimi Portet va gravar el seu primer treball en solitari (en aquells temps encara compartia escenari amb Manolo García, amb El Último de la Fila), Persones estranyes. Des d’aquell llunyà debut el músic de Vic ha intentat no encasellar-se i reinventar-se a cada disc; així, Portet va renovar la cançó d’autor (Hoquei sobre pedres), va utilitzar sonoritats tecnològiques, amb loops i samplers (Cançoner electromagnètic), va signar un disc d’estètica musical clàssica (Acadèmia dels somnis), les lletres iròniques van caracteritzar La Terra és plana, i els ritmes tribals van protagonitzar Matem els dimarts i els divendres, per a arribar, finalment, al fals costumisme que impregnava Viatge a Montserrat.

La gira de presentació d’Oh My Love s’iniciarà el proper 2 de juny a Les Borges Blanques (Sala Slàvia). Portet portarà les seves noves cançons per tot Catalunya (ja estan confirmades actuacions a Tarragona, Terrassa, Mataró i Barcelona), en un espectacle en què es farà acompanyar dels seus habituals companys d’escenari: Jordi Busquets (guitarra), Xarli Oliver (bateria) i Antonio Fidel (baix).

Títol: Oh My Love
Autor: Quimi Portet
Discogràfica: Música Global
Data de publicació: Març 2012
Més informació: www.quimiportet.com

Reedició del disc Jo, la donya i el gripau, de Pau Riba

L’any 1971, moment d’efervescència hippie a l’illa de Formentera, tres amics van enregistrar un disc amb uns mètodes que, en ple segle XXI, ens poden semblar totalment prehistòrics i rudimentaris: amb un Nagra (un magnetòfon de so directe per a cinema accionat per bateries) i a l’aire lliure, els músics Pau Riba, Toti Soler i el seu germà Martí es van reunir a Can Pep Carlos (la Mola) per gravar un disc –Jo, la donya i el gripau– dedicat a les especials circumstàncies en què es va produir el naixement del Gripau (el Pauet, un dels fills de Pau Riba).

Aquesta tardor, doncs, es compleixen quaranta anys d’aquell treball experimental (el Pauet estrena, per tant, els quaranta) i per celebrar-ho es reedita el disc en dos formats: en vinil (publicat per Bankrobber amb l’edició original completada amb alguns continguts extres de la reedició) i en llibre-disc (dins una capsa il•lustrada per Miquel Barceló que conté un llibre, un CD, un DVD i dos desplegables, coeditada per matriu/matràs, G33Grecords i LaCasaCalba.Ed).

La banda dels Gripaus

L’acurada reedició presentada en llibre-disc conté, a més d’una còpia facsímil de l’LP original, nombrosos materials que fan d’aquesta una oportunitat única. Per un costat, trobem un llibre amb la portada original (un dibuix fet a llapis pel mateix Pau Riba), una entrevista de Pedro Martin Matilla en què el patriarca dels Riba rememora aquells dies, les idees, les emocions i les felices circumstàncies que van acompanyar al naixement del Gripau, símbol de l’arribada d’una nova era (nous temps que els esdeveniments còsmico-terrenals i l’estat de descomposició de la civilització mundial semblen estar corroborant en l’actualitat) i fotos de Mario Pacheco, Manel Joseph, Ferran Freixa i Mercè Pastor (mare del Pauet).

Pel que fa al DVD hi trobarem un reportatge elaborat per Isaki Lacuesta a partir d’imatges rodades per Mario Pacheco (productor del disc) i Joaquim Jordà, videoclips de les cançons Donya Mixeires (Pastora) i de Cançó 7a en colors (Albert Pla), un divertit muntatge del Maus i el Juansu (De Mortimers) titulat Concert per a llamàntols en MI BEnMOLL i un making off de 40 Gripaus 2011, l’espectacle de presentació de la reedició, dut a terme per Zoë Valls i Marc Folch de CopdeCap Productions.

Finalment, el llibre-disc es completa amb dos desplegables: el primer amb una il•lustració que Miquel Barceló ha fet per a l’ocasió, dues peces gràfiques de Pascal Comelade, una foto de l’escultura Els 2 Paus (Maragall/Malvido i Riba) realitzada per Ester Ramon i les lletres de les cançons; al segon desplegable hi ha una carta on la donya (Mercè Pastor) expressa els seus sentiments i les seves conviccions sobre la vida, la maternitat i la filiació amb el cosmos.

Imatge promocional del concert

L’incansable Pau Riba ha volgut dedicar aquesta nova edició de Jo, la donya i el gripau a aquells qui, d’una manera o d’una altra, van intervenir en la gravació del disc aquell llunyà 1971: Mario Pacheco (productor de l’LP l’any 1971 i que va morir l’any 2010), Joaquim Jordà (que va ajudar a resoldre els problemes tècnics del disc, desaparegut l’any 2006), Pau Maragall/Malvido (padrí del Gripau, mort el 1994), Damià Escuder (guru circumstancial del Pau mort aquest any), Marisa Drago (llevadora en cap) i, per descomptat, Mercè Pastor (mare del Gripau morta l’any 1995).

Per celebrar aquesta nova edició s’ha preparat un concert pel dijous 24 de novembre al C.A.T. (Centre Artesà Tradicionàrius), a les 21:30 hores, una actuació que servirà de festa d’aniversari on el joc, l’alegria i la instrumentació insospitada en seran els protagonistes. Al concert hi actuarà La banda dels Gripaus (l’Ivan, el Llull, el Mau, el Maus, el Juanso i, al capdavant de tots ells, el Pau), a qui acompanyaran músics convidats com Enric Cassasses, Pascal Comelade, Albert Pla, Pastora, Moon Ribas, Neil Harvisson i El Petit de Ca l’Eril.

Títol: Jo, la donya i el gripau
Autor: Pau Riba
Discogràfica: Bankrobber
Més informació: www. pauriba.com/gripau
                                  www.tradicionarius.com