Archivo de la categoría: Literatura

CRÍTICA LITERATURA: UNA LLUNA A LA FINESTRA , DE MARTA TENA

Una Lluna a la finestra_portada

Onada edicions fa una aposta clara i merescuda per la Marta Tena, que ens presenta un text molt ben construït, amb una trama interessant que porta al lector a fer un viatge turístico- gastronòmic i policíac a les terres del Sènia, el que es coneix com la zona dels Ports, el Baix Maestrat i les Terres de l’Ebre.

La Marta Tena ens presenta la Jana, una mossa d’esquadra que després de patir la pèrdua del seu millor amic, agafa la baixa i retorna al poble dels seus pares, per desconnectar, trobar-se a ella mateixa i intentar superar el dol. Però ja sabem que als pobles no és fàcil passar desapercebuda, i de seguida es veu engolida per la tafaneria de la tia Paquita i la curiositat d’altres personatges del poble que retraten perfectament el caràcter del que anomenem gent de poble. Un retrat real, aclaparador, però sense arribar a la caricatura ni a la burla.

Al iniciar les obres a la casa vella on van nàixer els seus pares, descobreix un cadàver, i aquest serà el detonant per iniciar un viatge pels pobles i ciutats de la zona, per esbrinar de qui es tracta i com va morir el Manuel, fa gairebé 70 anys.

Tena és capaç de maridar perfectament un assassinat cruel de la lluita maqui amb el vi i la gastronomia d’un territori que encara té molt que oferir turísticament. La gastronomia és un dels personatges principals de la novel·la i com aquesta va evolucionant i canviant, alhora que les pors, les angunies i malsons de la Jana van esvaint-se. I passem de veure com s’alimenta d’un trist bocata quan aterra a la Pobla de Benifassà, fins que és capaç de cuinar un plat de pasta casolana amb tòfona.

L’altre protagonista és la memòria històrica d’un territori i d’unes gents que encara recorden la repressió postfranquista, «perquè voleu remenar això, els morts morts estan», una frase que tants de cops hem sentit als nostres avis. I es que amb les ulleres de la modernitat i del «happyinstagramer», les noves generacions no acaben d’entendre que va ser el conflicte de la Guerra Civil, on molts joves es van veure obligats a lluitar en una guerra, perdre i posteriorment ser torturats, silenciats i assassinats.

I que més necessites per a què una novel·la sigue rodona, doncs dos coses, d’una banda, un llenguatge proper, i si pot ser amb el dialecte de la zona molt millor, perquè dibuixa i reflexa part de la personalitat dels personatges que acompanyen a la Jana, una «pixapina», i que veu com en son de diferents els seus parents del poble a qui ha vist un o dos cops en la seva vida. I de l’altra, que el final estigue tancat, que el lector pugui resoldre l’enigma de la mort del maqui Manuel, germà de la seva avia i de qui no en sabia de la seva existència.

Marta Tena Subirats és nascuda a la Sénia (Montsià) en ple hivern de 1966. La passió per la llengua i la literatura la van portar a estudiar Filologia Hispànica en plena joventut i Filologia Catalana en la seva maduresa. Des de fa un grapat d’anys és catedràtica de Llengua i Literatura castellanes en un institut de secundària i professora associada al Campus de les Terres de l’Ebre de la URV. També és doctora en Didàctica de la llengua i la literatura. El seu lligam amb les lletres no s’acaba amb la passió d’una voraç lectora ni la d’una professora amb vocació, sinó que s’ha reforçat amb la d’autora de tres novel·les: Juego de quimeras (Ed. Dauro, 2015), Un cant d’amor i de guerra (inèdita) i Tots els colors del vent (Onada Edicions, 2017), amb la qual fa un homenatge al seu poble i la història dels més humils.

Títol: Una Lluna a la finestra
Autora: Marta Tena Subirats
Editorial: Onada Edicions
Any d’edició: 2020 ISBN: 978-84-17638-83-2 Pàgines: 256 Enquadernació: Rústica Col·lecció: Narratives
Preu: 17€
NOTA CULTURALIA: 8.6

Tere Gilisbars

CRÍTICA NOVEL·LA HISTÒRICA: 28 DIES, DE DAVID SAFIER

Potser molts de vosaltres pensareu que estem saturats de llibres, documentals i pel·lícules sobre la Segona Guerra Mundial i el Nazisme, però us ben asseguro que la mirada de David Safier us atraparà i us transportarà ben be al bell mig del gueto de Varsòvia.

Les seves anteriors obres eren de temàtica més aviat vanal (Maleït Karma, 2007). Amb 28 dies, Safier es documenta, consulta arxius, entrevista a descendents de supervivents i retrata fins i tot personatges reals que van malviure i morir al gueto de Varsòvia l’any 1943.

Estem davant d’un relat emotiu, dramàtic, asfixiant i molt realista. L’autor ens presenta la Mira, una adolescent de 16 anys jueva i construeix tota una atmosfera perque el lector, amb una prosa senzilla i amena, es fiqui a la seva pell.

Mira i la seva família seran els encarregats de descriure les atrocitats comeses pels alemanys, els polonesos, la policia jueva… i com pot l’instint de supervivència fer aflorar els actes més vils contra els altres.

I capítol a capítol arribem a la mort de la mare i la germana de la Mira, que eren el motor de la seva vida i per qui ella intentava sobreviure. Aquest capitol és un llarg silenci, Safier li dedica tant sols 8 línies, curtes, 35 paraules, a mode d’epitafi. Intel·ligent, delicat, trencador, no cal més per sentir la buidor del moment.

I és a partir d’aquest capítol que la Mira tria la persona que vol ser, a poc a poc la seva història d’amor amb l’Amos va creixent, amb la rabia que té als alemanys. Fins llavors era una víctima que vivia al dia per salvar a la seva estimada germana Hannah, a partir d’ara la Hannah i les seves històries esdevenen el motor per lluitar i passar a ser supervivent.

La prova resulta àgil, és nota l’ofici de Safier de contar històries, ens manté en tensió i amb les emocions a flor de pell, i resulta fàcil llegir les 463 pàgines d’una història que ben be podria tenir l’estructura de guió cinematogràfic. I comento lo del guió perquè algunes escenes recorden a La llista de Schindler, altres, com l’ambient del gueto amb la multitud i les pudors em va recorda la primera escena del El Perfum. A més és capaç de mantenir la tensió mentre la Mira es portada al camp de classificació i el lector està pendent de com acabarà l’escena del capítol anterior, on la seva mare, germana i amiga s’havien amagat per no ser descobertes per la SS.

I la Mira, en tot aquest caos segueix sent una adolescent, que encara pensa en el primer petó d’un desconegut i encara li agrada escoltar les històries que la seva germana s’inventa per passar l’estona. Així que encara li queda una mica d’esperança. Entre mig de la desolació i el caos absolut els nostres protagonistes aconsegueixen no tornar-se bojos i ser les persones que han triat ser.

Estem davant una historia plena de sensibilitat que ens farà empatitzar amb una nena que s’ha vist obligada a madurar a la força. Però no només amb ella, és una novel·la plena de personatges molt reals que afronten de formes molt diferents el moment que els ha tocat viure.

Títul: 28 dies
Autor: David Safier
Editorial: Editorial Empúries
Publicació: 2014
Págines: 464
Encuadernació: rústica amb solapes
ISBN: 978-84-18414-07-7
Col·lecció: Empúries Narrativa
Traductora: Pilar Estelrich Arce
Temática: Novela histórica | istoria contemporànea
Preu: 18€
NOTA CULTURALIA: 9
——

Tere Gilisbars

Novetat Literatura: L’amor quiet, de Mercè Foradada

Lamorquiet_portada

Un retrat epistolar de la Barcelona benestant. Un sentiment profund que arrela i dona sentit.

Buscant entre les últimes novetats literàries, he trobat aquest novel·la de només 384 pàgines per descobrir les petites històries quotidianes que s’amaguen darrere de les cartes que fa més d’un 80 anys la gent tenia el costum d’enviar-se. Així que amb aquesta premissa amb un tot idealista i nostàlgica he triat aquest llibre per recomanar-lo als lectors del blog.

L’amor quiet de Mercé Foradada ens parla d’una caixa que amaga les cartes que es van intercanviar una parella d’enamorats, María Simón i Alejandro Morillo, durant el primer terç del segle XX, escrites a cavall de Barcelona, Puigcerdà i Lamalou-les-Bains.

Basant-se en aquests documents, Mercè Foradada, neta de la María i l’Alejandro, elabora una obra que retrata d’una manera fidel i des d’una posició privilegiada la vida real de l’alta burgesia barcelonina, amb les seves grandeses i misèries, a partir de la quotidianitat de la vida familiar al passeig de Gràcia i de la devoció per l’amor dins d’un ordre, en una època especialment convulsa des d’un punt de vista social i polític. Aquest amor es perpetua fins avui dia en una història paral·lela que fa immortals els sentiments responsables.

L’amor quiet ens dona l’oportunitat de conèixer les interioritats d’una nissaga que comença amb el copropietari de l’Editorial Montaner y Simón, on van treballar Pere Calders i Jesús Moncada, domiciliada a l’edifici que ara acull la Fundació Tàpies.

Merce Foradada

Mercè Foradada (Barcelona, 1947) . Llicenciada en Filologia Catalana, ha exercit com a docent en diversos instituts i escoles. Ha publicat a l’editorial Saldonar La Casa Verda (2013), Com una reina (2014), Estimades Zambrano (2016), Perles cultivades (2018) i L’amor quiet (2021).

La seva obra literària, molt sòlida, inclou també els llibres En el prestatge (2002), Velles amb V de vida (2003), Centaures (2005), Vilanovines. De l’arxiu a l’evocació (2010) i Bruixes (2011).

Títol: L’amor quiet
Autora: Mercè Foradada
Editorial: Saldonar
Gènere: No-ficció
Pàgines: 384
Mides: 14 x 21
Format:Rústica cosida amb solapes
ISBN: 978-84-17611-57-6
Preu: 21.00€
Ebook: 9.99€

Novetat: Sàpiens 2. Els pilars de la civilització de Yuval Noah Harari

Sapiens_els pilars de la civilitzacio_portada

Avui a Culturalia us volem presentar Sàpiens 2. Els pilars de la civilització de Yuval Noah Harari. És tracta de la segona part de Sapiens. els naixement de la humanitat que tan bona acollida ha tingut amb 18,5 milions de copies venudes en seixanta idiomes.

La adaptació que Harari ens fa de la història es enginyosa i radical, aquesta segona part pretén entretenir als lector i contribuir a explicar les formes en que la biologia i la història ens han definit com a societat.

Aquest nou volum es centra en la Revolució Agrícola, coneguda també com a Revolució Neolítica, quan els caçadors recol·lectors nòmades es transformen en agricultors i pastors sedentaris.

Aquest canvi cap a una societat més estable ara fa uns 10.000 anys, es plasma en les il·lustracions amb un gran poder divulgatiu. I és aquest canvi el que centrarà les bases dels pilars de la civilització, l’organització de la producció i la distribució de bens, la jerarquització de les classes socials i l’opressió dels treballadors.

Yuval Noah Harari és doctor en Història per la Universitat d’Oxford i professor al Departament d’Història de la Universitat Hebrea de Jerusalem, especialitzat en Història del Món. La seva recerca se centra en les qüestions generals, com ara la relació entre la història i la biologia, si hi ha justícia en la història o si el progrés comporta felicitat. Els seus cursos i conferències en línia han atret centenars de milers de visites. El 2012 va ser guardonat amb el Premi Polonsky de creativitat i originalitat en les disciplines humanístiques.

Sàpiens 2. Els pilars de la civilització de Yuval Noah Harari promet ser una gran eina de divulgació de la història de la nostra civilització, utilitzant un llenguatge planer sense oblidar el rigor científic i històric, tot amanit amb les grans il·lustracions de David Vandermeulen i Daniel Casanave, que amb un gran talent i enginy capten a la perfecció els divertits i controvertits personatges a qui Harari ha volgut donar protagonisme.

Títol: Sàpiens 2. Els pilars de la civilització
Autor: Yuval Noah Harari
Editorial: Edicions 62
Temàtica: Còmic i manga Història
Col·lecció: Llibres a l’Abast
Traductor: Imma Estany Morros
Nombre de pàgines: 256
Formats i preu: Tapa dura sense s/cob (cartoné) 21.90 €
EBook (Adobe PDF) 8.99 €
EBook (Epub 3 Fixe) 8.99 €

Crítica Llibre: La ruta de la mort, de Teresa Juvé

La ruta de la mort_portada

Tens a les mans un llibre que balla entre la novel·la històrica i el relat d’intriga i la novel·la negra. De la mà del seu protagonista, la novel·la dóna veu i ens presenta la vida de finals del segle XVI, on l’autora es capaç de descriure conflictes, delinqüència, repressió i corrupció a una Catalunya cada cop més controlada per la inquisició i el rei Felip II.

Teresa Juvé m’ha sorprès amb aquest llibre, he de dir que és el primer que he llegit d’aquesta autora que ha escrit una serie de llibres de tall detectivesc amb Jaume Plagumà com a protagonista.

Jo he iniciat el camí de descobriment de la prosa de Juvé a l’inrevés amb l’últim llibre publicat, La ruta de la mort. Però amb ganes de seguir llegint altres títols de l’autora com La trampa, L’arbre trencat o El degollador de Vallvidrera.

Juvé ens descobreix a través de la ruta que ens porta de Barcelona a Perpinyà durant el 1571 una serie de personatges, i ens apropa a les intrigues de la classe adinerada de l’època per no perdre el seu estatus, riquesa i terres. Jaume Plagumà, el seu protagonista, veurà com, aquells en qui ell confiava que tenien una certa moral, són capaços de qualsevol acte criminal per assolir els seus objectius. I fins i tot gent molt propera a ell el poden trair.

Us he d’avisar però que si no esteu acostumats a la prosa de tall renaixentista, us pot arribar a costar una mica la lectura, és el que m’ha passat a mi durant els dos primers capítols, però un cop superada aquesta trava, més aviat personal, la lectura ha estat entretinguda, amb un gir inesperat al final del capítol 10.

Els capítols tenen cadascú un títol introductori de com veu Teresa Juvé el que succeirà en ell. Així per al lector sembla que és tracti d’una crònica del fets, amb un estil que pot semblar al de Pere Gil (1551-1622), «Capítol primer: on fem coneixença amb un personatge singular».

Els personatges estan ben dibuixats, on Juvé aconseguix retratar des del més humil hostaler, cuinera o frare fins a vireis, escrivans, frares caputxins i nobles.

T’agradarà si tens ganes de redescobrir una prosa acurada que recorda als escrits de finals del segle XVI i principis del XVII, buscant una riquesa tant amb el vocabulari com amb una gramàtica molt acurada.

Títol: La ruta de la mort
Autora: Teresa Juvé
Editorial: Meteora
Temàtica: Novel·la històrica ficció
Nombre de pàgines: 189
Format: Tapa tova
Preu: 18€
Data de publicació: 13/09/2021
NOTA CULTURALIA: 7,5
——
Tere Gilisbars

Crítica Llibre: El país a l’altra riba, de Maite Salord (Premi Proa de novel·la

Feia temps que no tenia a les mans una novel·la on la prosa i la poesia ballaven en sincronia. El País de l’altra riba ens explica de forma anacrònica tres històries aparentment desdibuixades i separades en el temps, però que es van entrellaçant gràcies a petites coincidències i casualitats que van succeint a les vides dels personatges.

La novel·la ens narra amb una prosa que no defuig del lèxic menorquí la història d’un aviador nazi, un jueu que fuig de la barbàrie feixista fins arribar a Alger, i la història d’amor i desamor de la Marta i la Hanna durant la mobilització contra la guerra de l’Iraq.

En un principi, no ens adonem que potser la Marta, la Hanna, el Daniel i l’August Müller tenen una relació invisible que es va desenfilant al llarg de les dècades, l’autora ens va donant pinzellades a poc a poc fins arribar a l’últim capítol, on tot cobra sentit.

L’altre personatge important és el de Micheel Bisset que esdevé part de la salvació i de l’enfrontament que existeix entre el Daniel i ell. La trama va saltant onades, perquè part important del llibre també és el mar mediterrani i com d’units s’hi senten a ell tots els personatges.

La barreja de personatges i de les seves històries de supervivència, misèria, brutalitat i amor són els rerefons per narrar també els diferents conflictes bèl·lics que van gestar-se a l’Europa del segle XX. Així, partim de la història d’un jove aviador nazi que mor a l’illa de Menorca, per arribar a Alger on l’Albert i el Daniel (avi i net) hi arriben fugint de la persecució Nazi i s’hi instal·len gràcies a l’ajuda de Michael Bisset, un francès que regenta el cafè de París, i que serà un dels grans defensors de l’ocupació de l’Alger per part del francesos. Les seves històries viscudes en entorns bèl·lics i de postguerra ens mostren fragments de la vida quotidiana durant aquelles dates. Com també ho fan la Marta i la Hanna, que cinquanta anys després recorren la seva pròpia història d’amor i de desmemòria històrica per apropar-se a la realitat de les seves genealogies i allunyar-se l’una de l’altra.

Maite Salord

També cal remarcar que hi he trobat un subtil canvi d’estil pel que fa a la narració dels fets des del 1943 fins als anys 1960 , que emmarcaria dins la història del Daniel, la seva dona Isabel i el M. Bisset, i la història posterior de la Marta i la Hanna, amb un ritme més precipitat i fresc, més acord amb la dècada dels 2000.

Amb tot és un llibre fàcil de llegir, amb una prosa acurada, gairebé poética, que fa reflexionar sobre el que anomenen la gran història bèl·lica europea, amb tot el que comporta a posteriori (misèria, migracions, pèrdua d’identitat) i les petites històries quotidianes que intenten sobreviure entre el soroll de la societat.

Títol: El país a l’altra riba
Autora: Maite Salord
Editorial: Proa.Premi proa de novel·la 2021
Temàtica: Novel·la històrica ficció
Nombre de pàgines: 304
Format: Tapa dura sense s/cob(cartoné) i eBook
Preu:
• Tapa dura 20€
• Ebook: 8,99€
Data de publicació: 17/11/2021
NOTA CULTURALIA: 8,5
——
Tere Gilisbars

Novetat novel·la històrica: La ruta de la mort de Teresa Juvé

La ruta de la mort_portada

Avui us recomanem per al més de desembre La ruta de la mort, de Teresa Juvé, un obra publicada per l’editorial Meteora. S’acosten les festes i segur que tots tenim una mica més de temps per descobrir la ploma de Juvé. Us proposo una novel·la històrica que ens traslladarà a la Catalunya del segle XVI on les intrigues i els crims en son els protagonistes.

Cap al 1571, amb l’arribada a Catalunya del nou virrei enviat per Felip II, el cavaller Jaume Plagumà és nomenat portantveus del rei, i tindrà com a jutge ajudant el seu amic Pere Joanola.

A través d’un escrivà que el virrei afegeix estratègicament a la cort del nou portantveus, s’encomana a Plagumà d’iniciar la seva tasca just en el punt en què el difunt portantveus l’havia deixada: la investigació d’uns crims de gran ferotgia comesos al llarg de la ruta que uneix Barcelona amb Perpinyà.

Un matí, sortint de la seu barcelonina, el portantveus Plagumà dona almoina a un captaire que els ofereix una estampa amb un rodolí sobre un tal fra Bartomeu que, segons la brama popular, ajuda a solucionar problemes de molta gravetat, sobretot si els afectats són gent adinerada.

La ruta de la mort serà el primer gran repte per a la sagacitat i el sentit de la justícia del nou portantveus, Jaume Plagumà, que s’adonarà tot d’una que la seva vida no serà mai més plàcida.

Teresa Juvé

Teresa Juvé Acero (Madrid, 7 de febrer de 1921) és pedagoga i escriptora. De pare català i mare madrilenya, va estudiar a l’Institución Libre de Enseñanza i després a l’Institut-Escola Ausiàs March de Barcelona, ciutat on viuria la Guerra Civil.

Acabat el conflicte va haver d’exiliar-se amb la seva família a França i es va instal·lar a Tolosa de Llenguadoc, on va ser enllaç de la Resistència francesa i on va estudiar llengua i literatura occitanes.

Ha escrit llibres sobre la memòria dels exiliats i una sèrie de novel·les, de tall detectivesc i històric, amb el portantveus del rei Jaume Plagumà com a protagonista que resol un seguit de crims enigmàtics. A Meteora ha publicat La trampa, L’arbre trencat, El degollador de Vallvidrera i La ruta de la mort de la sèrie detectivesca del portantveus Jaume Plagumà, i Tu ets jo, la seva esplèndida autobiografia.

Teresa Juvé va rebre l’any 2010 la Creu de Sant Jordi i és l’actual Presidenta d’Honor de la Fundació Josep Pallach. La Generalitat de Catalunya commemora oficialment enguany (2021) els 100 anys del naixement de Teresa Juvé.

Títol: La ruta de la Mort
Autora: Teresa Juvé
Editorial: Meteora
Temàtica: Novel·la històrica / Novel·la negra
Nombre de pàgines: 194
Format i preu: Rústica. 18€
Data de publicació: 06/09/2021

Crítica novela: Proyecto Hail Mary, Andy Weir, Nova

Proyecto Hail-Mary_portada

Durante el mes de mayo pasado llegaba a las librerías Proyecto Hail Mary, la última novela de ciencia-ficción de Andy Weir, autor de Marciano, el gran éxito literario del año 2014 y Artemisa. La nueva propuesta de Weir nos propone una aventura intergaláctica emprendida para salvar a la humanidad en un contexto de ciencia realista.

Ryland Grace es el único superviviente en una misión desesperada. Es la última oportunidad y, si fracasa, la humanidad y la Tierra misma perecerán. Claro que, de momento, él no lo sabe. Ni siquiera puede recordar su propio nombre, y mucho menos la naturaleza de su misión o cómo llevarla a cabo.

Lo único que sabe es que ha estado en coma inducido durante mucho mucho tiempo. Acaba de despertar y se encuentra a millones de kilómetros de su hogar, sin más compañía que la de dos cadáveres.

A medida que va recuperando confusamente los recuerdos, Grace se da cuenta de que se enfrenta a una misión imposible. Sin apenas tiempo y con el ser humano más cercano a años luz de distancia, habrá de conseguirlo estando completamente solo. ¿O no?

Así, pues, todo parece diseñado para embarcar al lector en una de aquellas aventuras espaciales que quedan grabadas en la memoria. Weir nos presenta una novela de investigación y ciencia-ficción en la que poco a poco el lector irá conociendo la naturaleza del grave peligro que amenaza la vida en la Tierra, un descubrimiento que irá realizando de la mano del protagonista, que al despertar de un coma profundo inducido por el largo viaje estelar, sufre una amnesia total.

Andy Weir
Andy Weir

De ahí que el trama de la novela se estructure en dos líneas argumentales que se irán desovillando a lo largo de las 544 páginas del libro. La principal es la que se desarrolla a bordo de la nave Hail Mary protagonizada por el doctor Grace, único superviviente del viaje estelar, y en la que seremos testigos de sus esfuerzos por recordar para qué se le ha enviado a investigar el lejano sistema solar Tau Ceti y cuál es la naturaleza de su misión.

La segunda trama, que iremos Andy Weirconociendo a medida que el protagonista la vaya recordando, nos retrotrae a la Tierra, durante el período previo al lanzamiento de la misión Hail Mary y en la que se nos relatará la aparición de los astrófagos, organismos unicelulares ubicados entre el Sol y el Planeta Venus, una una gran amenaza para la vida en la Tierra.

Weir escribe su nueva novela manteniendo el estilo de Marciano, esto es, con un estilo de ciencia-ficción realista y descriptiva. El autor se esfuerza por hacernos partícipes de los descubrimientos del protagonista y de sus pensamientos, que lo llevarán a intentar descubrir el misterio de los astrófagos. Para ello, dispondrá de ayuda alienígena, ya que la amenaza astrófaga no solo afecta al sistema solar. La novela también está caracterizada por un componente de ciencia-ficción dura, que permite al autor narrarnos la naturaleza de los avances que se irán produciendo a lo largo de la misión.

Así, pues, el lector tiene ante sus ojos una novela de ciencia-ficción efectiva, realista y, lo más importante, científicamente creíble, que posee elementos de investigación, misterio “científico” y primer contacto, con una trama con cierto ritmo y unos personajes, pocos, hay que decirlo, bien definidos, si bien, es posiblemente la subtrama de primer contacto la que hace ralentizar el avance de la lectura en algunos momentos, al ser, en mi juicio, demasiado extensa.

Aún así, Proyecto Hail Mary es una propuesta que hará las delicias de aquellos que quieren leer ciencia-ficción de verdad, bien escrita y en la que tienen un peso específico propio la ciencia y la aventura, predominando la primera en diversos pasajes. Una novela además de la que ya se anuncia la adaptación cinematográfica, dirigida por Phil Lord y Christopher Miller, con guión de Drew Goddard e interpretada por Ryan Gosling. Esperemos que este proyecto cinematográfico siga el camino de la excelente adaptación de El marciano.

Título: Proyecto Hail Mary
Autor: Andy Weir
Editorial: Nova (Penguin Random House)
Encuadernación: Tapa blanda o Bolsillo / 231 x 152 mm
Idioma: Castellano
ISBN: 978-84-18037-01-6
Páginas: 544
Temática: Ciencia-ficción
Fecha de publicación: 20 de mayo de 2021
Precio:
• Tapa blanda: 21,75€
• Audiolibro: 18,04€
• eBook: 9,49

NOTA CULTURALIA: 7,9
——

Jorge Pisa

Crítica novel·la històrica: Aquitània, de Eva García Sáenz de Urturi

T’ha passat mai que has agafat un llibre i no has pogut deixar de llegir fins que devoraves un capítol rere d’altre. Això és el que m’ha passat amb Aquitània, de Eva G. Saenz de Urtiri.

Ens situem a ple segle XII entre Aquitània i França. 1137. El duc d’Aquitània, la regió més cobejada de França, apareix mort a Compostel·la. El cos queda de color blau i amb la marca de l’«àguila de sang», una ancestral tortura normanda. La seva filla Elionor decideix venjar-se, i per això es casa amb el fill de qui creu que és l’assassí: Luy VI el Gras, rei de França.
Però el rei mor durant la boda en idèntiques circumstàncies, i l’Elionor i en Luy VII intentaran descobrir, juntament amb els èpics espies dels ducs, a qui interessa que uns reis inexperts ocupin el tron.
I això seria, la sinopsi oficial.

Eva G. Saenz de Urtiri ens presenta uns novel·la històrica molt ben documentada. I allí on els relats oficials no han arribat ha pogut destil·lar el «what if (i si)» L’Elionor hagués fet això?» barrejant intel·ligentment la història amb la ficció.

Estam davant una estructura literària molt ben filada. Quatre parts amb tres veus narradores, dues misterioses morts a investigar i una trama que a partir de la tercera part és va desenredant i es van desvetllant els dubtes que el lector tenia. L’important d’aquesta ficció històrica és que partint d’una base real es construeix un univers que desperta la imaginació i el lector sent curiositat per saber mes.

Cadascun dels capítols està narrat des del punt de vista d’un dels tres grans protagonistes: Elionor, Luy i el nen. I tots ells amaguen un secret que només es revelarà al ritme que ells marquen, tot i que deixaran pistes als lectors, per tenir-los atrapats dins la trama.

Els personatges nombrosos i els fets es van barrejant en diferents escenaris geogràfics i temps al llarg de les quatre parts. Les analèpsies ajuden a dibuixar al lector com es forma la personalitat dels personatges, com han arribat fins on són i perquè prenen les decisions que prenen. Com l’Elionor i Ray que s’han de separar i seguir el seu lema, SSS, per tractar d’esbrinar qui hi ha darrere de la mort del seu pare i poder venjar-lo. Finalment coneixem el paper del tercer narrador, Nen, de qui només en sabrem el nom real a la quarta i última part, i serà el personatge que ens aclarirà tots els dubtes.

Al finalitzar, la novel·la tens ganes de conèixer més sobre la vida de Elionor d’Aquitània, ja que va ser una dona forta i singular. Una dona que va superar molts entrebancs sota el lema dels Aquitans SSS, «Només sé pujar», transformat després per SSS «Només sé seguir». I aquest lema final, em fa pensar que en algun moment del final de la segona part em va passar una mica això, volia seguir i seguir fins acabar-la. Ja m’havien atrapat els personatges de l’Elionor i del Luy, perfilats perfectament dins una ambientació que et transporta a la vida del segle XII.

D’altra banda, als personatges secundaris els falta més definició, com és el cas del seu oncle Ray, i fins i tot la seva àvia que queda desdibuixada, i jo li hagués donat més protagonisme ja que les seves accions afecten les decisions de l’Elionor.

Definir-la com a intriga històrica és molt agosarat, ja que tot i que iniciem el viatge per descobrir qui va causar la mort del pare de l’Elionor, aquesta trama es va desdibuixant. I ens trobem davant de salts temporals, venjances, espionatge, i fins i tot algunes intrigues de baix interès i una mica disperses que m’han avorrit en alguns moments.

I el final, l’he trobat una mica precipitat, l’autora ha procurat no deixar cap serrell ni pregunta de les que el lector es planteja a la primera part. Però aquest final….? No m’ha acabat de convèncer, i tampoc la rapidesa en que tot és desvetlla. Molt poc creïble, si tenim en compte que l’autora li ha donat una personalitat a la protagonista que no es correspon gens a la reacció que li causa saber, juntament amb el lector, tota la veritat.

Títol: Aquitània
Autora: Eva García Sáenz de Urturi
Editorial: Columna Edicions
Temàtica: Novel·la històrica | Europa medieval | Novel·la negra | Thriller
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Garcia Caldés
Nombre de pàgines: 448
Premis: PREMI PLANETA 2020
——

Tere Gilisbars

Actualidad: Todos los futuros perdidos, de Eduardo madina y Borja Sémper

Todos los futuros perdidos_portada

Hoy os presentamos en Culturalia Todos los futuros perdidos de Eduardo Madina y Borja Sémper, una novedad mediática de la que seguro habéis visto u oído hablar en los medios de comunicación en relación a la conmemoración, la semana pasada, de los diez años del cese definitivo de la actividad de ETA.

Este libro comienza con el recuerdo de un día feliz, el 20 de octubre de 2011, en el que la banda terrorista ETA anunció su cese definitivo. Diez años después de aquella fecha histórica, un centenario caserío en Aretxabaleta, cercano a Mondragón, albergaba esta emocionante conversación sobre uno de los episodios más oscuros de nuestro pasado reciente.

Eduardo Madina y Borja Sémper eligieron un simbólico cruce de caminos en el corazón de Euskadi porque la suya es una historia de vidas paralelas con muchos puntos de conexión. Nacidos en Bilbao e Irun con apenas unas horas de diferencia, su compromiso les convirtió desde muy jóvenes en objetivos de la violencia. Ambos vivieron los años más duros del terrorismo en primera línea y desde distintas formaciones políticas. Nunca se plantearon renunciar, a pesar del coste que supuso en sus vidas.

Todos los futuros perdidos es un conmovedor testimonio contra el miedo, el silencio y el olvido. Un libro imprescindible que reivindica la memoria colectiva de un pasado que no debió existir al tiempo que celebra la mayor de las victorias, la de todos los futuros que se ganaron.

Título: Todos los futuros perdidos
Autores: Eduardo Madina y Borja Sémper
Editorial: Plaza & Janés
Colección: Obras diversas
Páginas: 288
Encuadernación: Tapa blanda con solapas / eBook
Fecha de publicación: 7 de octubre de 2021
Precio:
• Tapa blanda: 18,91€
• eBook: 9,49€