Archivo de la etiqueta: Columna Edicions

Crítica novel·la: El Mentalista, de Camila Läckberg i Henrick Fexeus.

Aquest mes de maig he tingut l’oportunitat de llegir El Mentalista, editat per Columna edicions, una novel·la policíaca que ha esdevingut l’últim èxit de Camila Läckberg i Henrick Fexeus. La nova proposta d’aquest duet d’escriptors ens endinsa a les profunditats de la ment humana i intenta resoldre què ens mou i que ens impulsa a cometre un assassinat.

La Mina, per resoldre aquestes preguntes demanarà ajuda a en Vincent, un reconegut mentalista, qui coneix bé la psique de les persones. Junts inicien un viatge ple de reptes i enigmes que a poc a poc ajuden al lector a configurar les seves pròpies personalitats, les seves pors, el seu entorn més íntim.

La novel·la resulta molt dinàmica, se’ns presenta amb capítols molts curts, alguns de dues pàgines, i ens recorda el muntatge d’una sèrie de Netflix, saltant entre escenes entre els diferents personatges. Aquest joc li dona frescor, i ajuda al lector més jove a fer-se seus els personatges. A més molts d’aquests capítols estan emmarcats com a flashbacks, que ens expliquen altres trames relativament simultànies o d’un passat molt llunyà d’infantesa dels protagonistes.

I no voldria ser jo qui us faci un espòiler, però és una novel·la que va deixant pistes, i a partir de la pàgina 170, quan tots els personatges principals ja van estant perfilats, el lector ja pot anar esbrinant qui pot estar al darrere dels assassinats. I aquest joc de deixar molles de pa es va repetint tant en les «escenes principals» com en les que relativament tenen menys importància.

Així que Läckberg i Fexeus han dissenyat un text literari per embarcar al lector dins la trama policíaca, i fer-lo partícip de les investigacions dels mateixos protagonistes. I tot amanit amb escenes bastant realistes, com la de la granja de visons, on el lector gairebé pot ensumar l’olor de putrefacció que deu sentir la Mina quan es troba dins el contenidor. El llibre de 752 pàgines està estructurat, com dèiem, de forma que el lector no perd el fil, ja que els capítols són relativament curs i fàcilment assumibles per 20 minuts de lectura.

Pel que fa a l’estil cal destacar que el treball a quatre mans no sempre resulta fàcil, però en aquest cas Läckberg i Fexeus han aconseguit que el lector no pugui identificar quina part correspon a cadascun d’ells i això es deu a la gran feina de revisió i documentació que hi ha darrere la novel·la.

Així doncs, si us cau a les mans aquesta novel·la, no ho dubteu, una bona oportunitat per acompanyar a la Mia i el Vincent i descobrir amb ells qui hi ha darrere els assassinats. És una novel·la fresca, dinàmica, ben documentada pel que fa a procediments policials, investigacions i comportament humà, a més que ens pots obrir els ulls sobre les manies i comportament que tots tenim i anem acumulant al llarg de la nostra existència.

A tots aquells que ja us heu cansat de veure les mateixes sèries policíaques a la tele o a les plataformes i voleu explorar altres formats, us asseguro que no us decebrà.

Títol: El mentalista
Autors: Camilla Läckberg i Henrik Fexeus
Editorial: Columna edicions
Any d’edició: 2022
Temàtica: Novel·la negra
Traductor: Marc Delgado Casanova | Pontus Sánchez Giménez
Pàgines: 752
Enquadernació: Tapa dura amb sobrecoberta
Preu:
• paper: 23,90€
• eBook (Epub 2): 9.99 €
Nota: 8,7

Tere Gilisbars

Crítica novel·la històrica: Aquitània, de Eva García Sáenz de Urturi

T’ha passat mai que has agafat un llibre i no has pogut deixar de llegir fins que devoraves un capítol rere d’altre. Això és el que m’ha passat amb Aquitània, de Eva G. Saenz de Urtiri.

Ens situem a ple segle XII entre Aquitània i França. 1137. El duc d’Aquitània, la regió més cobejada de França, apareix mort a Compostel·la. El cos queda de color blau i amb la marca de l’«àguila de sang», una ancestral tortura normanda. La seva filla Elionor decideix venjar-se, i per això es casa amb el fill de qui creu que és l’assassí: Luy VI el Gras, rei de França.
Però el rei mor durant la boda en idèntiques circumstàncies, i l’Elionor i en Luy VII intentaran descobrir, juntament amb els èpics espies dels ducs, a qui interessa que uns reis inexperts ocupin el tron.
I això seria, la sinopsi oficial.

Eva G. Saenz de Urtiri ens presenta uns novel·la històrica molt ben documentada. I allí on els relats oficials no han arribat ha pogut destil·lar el «what if (i si)» L’Elionor hagués fet això?» barrejant intel·ligentment la història amb la ficció.

Estam davant una estructura literària molt ben filada. Quatre parts amb tres veus narradores, dues misterioses morts a investigar i una trama que a partir de la tercera part és va desenredant i es van desvetllant els dubtes que el lector tenia. L’important d’aquesta ficció històrica és que partint d’una base real es construeix un univers que desperta la imaginació i el lector sent curiositat per saber mes.

Cadascun dels capítols està narrat des del punt de vista d’un dels tres grans protagonistes: Elionor, Luy i el nen. I tots ells amaguen un secret que només es revelarà al ritme que ells marquen, tot i que deixaran pistes als lectors, per tenir-los atrapats dins la trama.

Els personatges nombrosos i els fets es van barrejant en diferents escenaris geogràfics i temps al llarg de les quatre parts. Les analèpsies ajuden a dibuixar al lector com es forma la personalitat dels personatges, com han arribat fins on són i perquè prenen les decisions que prenen. Com l’Elionor i Ray que s’han de separar i seguir el seu lema, SSS, per tractar d’esbrinar qui hi ha darrere de la mort del seu pare i poder venjar-lo. Finalment coneixem el paper del tercer narrador, Nen, de qui només en sabrem el nom real a la quarta i última part, i serà el personatge que ens aclarirà tots els dubtes.

Al finalitzar, la novel·la tens ganes de conèixer més sobre la vida de Elionor d’Aquitània, ja que va ser una dona forta i singular. Una dona que va superar molts entrebancs sota el lema dels Aquitans SSS, «Només sé pujar», transformat després per SSS «Només sé seguir». I aquest lema final, em fa pensar que en algun moment del final de la segona part em va passar una mica això, volia seguir i seguir fins acabar-la. Ja m’havien atrapat els personatges de l’Elionor i del Luy, perfilats perfectament dins una ambientació que et transporta a la vida del segle XII.

D’altra banda, als personatges secundaris els falta més definició, com és el cas del seu oncle Ray, i fins i tot la seva àvia que queda desdibuixada, i jo li hagués donat més protagonisme ja que les seves accions afecten les decisions de l’Elionor.

Definir-la com a intriga històrica és molt agosarat, ja que tot i que iniciem el viatge per descobrir qui va causar la mort del pare de l’Elionor, aquesta trama es va desdibuixant. I ens trobem davant de salts temporals, venjances, espionatge, i fins i tot algunes intrigues de baix interès i una mica disperses que m’han avorrit en alguns moments.

I el final, l’he trobat una mica precipitat, l’autora ha procurat no deixar cap serrell ni pregunta de les que el lector es planteja a la primera part. Però aquest final….? No m’ha acabat de convèncer, i tampoc la rapidesa en que tot és desvetlla. Molt poc creïble, si tenim en compte que l’autora li ha donat una personalitat a la protagonista que no es correspon gens a la reacció que li causa saber, juntament amb el lector, tota la veritat.

Títol: Aquitània
Autora: Eva García Sáenz de Urturi
Editorial: Columna Edicions
Temàtica: Novel·la històrica | Europa medieval | Novel·la negra | Thriller
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Garcia Caldés
Nombre de pàgines: 448
Premis: PREMI PLANETA 2020
——

Tere Gilisbars

Novetat Novel·la Històrica: Aquitània d’ Eva García Sáenz de Urturi

Aquitania_portada


Avui us presentem Aquitània, d’Eva García Sáenz de Urturi, un poderós thriller històric que travessa un segle ple de venjances, incestos i batalles. Un misteri torbador entorn de tres vides que forjaran el que més tard serà Europa.

1137. El duc d’Aquitània, la regió més cobdiciada de França, apareix mort a Compostel·la. El cos queda de color blau i amb la marca de l’«àguila de sang», una ancestral tortura normanda. La seva filla Elionor decideix venjar-se, i per això es casa amb el fill de qui creu que és l’assassí: Luy VI el Gras, rei de França.

Però el rei mor durant la boda en idèntiques circumstàncies, i l’Elionor i en Luy VII intentaran descobrir, juntament amb els gats aquitans –els èpics espies dels ducs– a qui li interessa que els reis inexperts ocupin el tron.

Dècades abans de la mort del duc d’Aquitània, un nen sense nom és abandonat al bosc per les seves cinc mares. Potser un monstre, o un sant, el petit supervivent acabarà convertint-se en un dels homes més excepcionals de l’edat mitjana europea.

«Algú feble hauria retrocedit.
Algú covard s’hauria paralitzat.
Algú prudent s’hauria concentrat a defensar-se.
Algú fort hauria seguit endavant malgrat el greuge. Algú com ella, neta del Trobador, duquessa d’Aquitània, estava fent el que la sang li murmurava a crits: tirar amunt, pujar.
Ascendir al tron.
Superar-nos a tots, aliats i enemics, des de dalt».

Torna l’autora de l’exitosa Trilogia de la Ciutat Blanca (El silenci de la ciutat blanca, Els ritus de l’aigua, Els senyors de el temps).

Eva García Sáenz de Urturi és una de les escriptores més populars i aclamades del nostre país. Les seves obres han gaudit de elogioses crítiques a Espanya i la seva fama ha travessat les nostres fronteres. A més de ser una de les autores espanyoles més venudes del món, compta amb més de dos milions de lectors en quaranta països.

Va començar a la seva vocació com a escriptora amb catorze anys, quan el seu professor de Literatura en el col·legi de Sant Viator, Vitòria , li va encarregar com a treball relatar les seves experiències en un diari. Va ser llavors quan va descobrir el valor nutritiu de l’escriptura i ja no va poder abandonar-la ni un sol dia en trenta anys.

Encara que sempre va estar vinculada a la literatura i va guanyar diversos premis de relat amb els seus primers escrits, la seva formació com Òptic-optometrista la va portar a convertir-se amb 27 anys en directiva d’una important empresa multinacional. Després d’una dècada en el sector òptic decidí treballar en la Universitat d’Alacant.

El 2009 va començar a escriure a les nits la seva primera novel·la, «La saga dels longeus», que va publicar tres anys després, el 2012, i es va convertir en un fenomen viral de crítica i vendes que va ser traduïda a l’anglès («The Immortal Collection») amb una gran acollida tant als Estats Units com al Regne Unit i Austràlia.

El 2014 va veure la llum la segona entrega de la saga, «Els fills d’Adam», i també la novel·la històrica «Passatge a Tahití», editada per Espasa (Planeta). Aquest any es va prendre una excedència a la Universitat d’Alacant i des de llavors dedica tot el seu temps a la seva gran passió: escriure novel·les.

El 2016 publica amb l’editorial Planeta «El silenci de la ciutat blanca», un thriller apassionant ambientat a la seva ciutat natal que va suposar tot un fenomen que des de llavors no ha deixat de créixer i guanyar fans anomenats «krakenians».

El 2017 va publicar «Els ritus de l’aigua», la segona i esperada entrega de la «Trilogia de la ciutat blanca». I en 2018 «Els senyors de el temps», l’aclamat tancament d’una trilogia inoblidable.

El 2020 va guanyar el prestigiós Premi Planeta amb la seva novel·la «Aquitània», un thriller històric que va batre rècords de venda des del moment del seu llançament, convertint-se en un dels Premi Planeta més venuts i més ben valorats de la història. Des de llavors ha aconseguit dotze edicions de gran tirada i més d’una dotzena de traduccions.

Títol: Aquitània
Autora: Eva García Sáenz de Urturi
Editorial: Columna Edicions
Col·lecció: Clàssica
Temàtica: Novel·la històrica | Europa medieval | Novel·la negra | Thriller
Nombre de pàgines: 448
Format i preu:
• Tapa dura amb sobrecoberta: 21.90 €
• eBook (Epub 2): 10.99 €