Archivo de la etiqueta: Editorial Columna

Crítica novel·la històrica: Aquitània, de Eva García Sáenz de Urturi

T’ha passat mai que has agafat un llibre i no has pogut deixar de llegir fins que devoraves un capítol rere d’altre. Això és el que m’ha passat amb Aquitània, de Eva G. Saenz de Urtiri.

Ens situem a ple segle XII entre Aquitània i França. 1137. El duc d’Aquitània, la regió més cobejada de França, apareix mort a Compostel·la. El cos queda de color blau i amb la marca de l’«àguila de sang», una ancestral tortura normanda. La seva filla Elionor decideix venjar-se, i per això es casa amb el fill de qui creu que és l’assassí: Luy VI el Gras, rei de França.
Però el rei mor durant la boda en idèntiques circumstàncies, i l’Elionor i en Luy VII intentaran descobrir, juntament amb els èpics espies dels ducs, a qui interessa que uns reis inexperts ocupin el tron.
I això seria, la sinopsi oficial.

Eva G. Saenz de Urtiri ens presenta uns novel·la històrica molt ben documentada. I allí on els relats oficials no han arribat ha pogut destil·lar el «what if (i si)» L’Elionor hagués fet això?» barrejant intel·ligentment la història amb la ficció.

Estam davant una estructura literària molt ben filada. Quatre parts amb tres veus narradores, dues misterioses morts a investigar i una trama que a partir de la tercera part és va desenredant i es van desvetllant els dubtes que el lector tenia. L’important d’aquesta ficció històrica és que partint d’una base real es construeix un univers que desperta la imaginació i el lector sent curiositat per saber mes.

Cadascun dels capítols està narrat des del punt de vista d’un dels tres grans protagonistes: Elionor, Luy i el nen. I tots ells amaguen un secret que només es revelarà al ritme que ells marquen, tot i que deixaran pistes als lectors, per tenir-los atrapats dins la trama.

Els personatges nombrosos i els fets es van barrejant en diferents escenaris geogràfics i temps al llarg de les quatre parts. Les analèpsies ajuden a dibuixar al lector com es forma la personalitat dels personatges, com han arribat fins on són i perquè prenen les decisions que prenen. Com l’Elionor i Ray que s’han de separar i seguir el seu lema, SSS, per tractar d’esbrinar qui hi ha darrere de la mort del seu pare i poder venjar-lo. Finalment coneixem el paper del tercer narrador, Nen, de qui només en sabrem el nom real a la quarta i última part, i serà el personatge que ens aclarirà tots els dubtes.

Al finalitzar, la novel·la tens ganes de conèixer més sobre la vida de Elionor d’Aquitània, ja que va ser una dona forta i singular. Una dona que va superar molts entrebancs sota el lema dels Aquitans SSS, «Només sé pujar», transformat després per SSS «Només sé seguir». I aquest lema final, em fa pensar que en algun moment del final de la segona part em va passar una mica això, volia seguir i seguir fins acabar-la. Ja m’havien atrapat els personatges de l’Elionor i del Luy, perfilats perfectament dins una ambientació que et transporta a la vida del segle XII.

D’altra banda, als personatges secundaris els falta més definició, com és el cas del seu oncle Ray, i fins i tot la seva àvia que queda desdibuixada, i jo li hagués donat més protagonisme ja que les seves accions afecten les decisions de l’Elionor.

Definir-la com a intriga històrica és molt agosarat, ja que tot i que iniciem el viatge per descobrir qui va causar la mort del pare de l’Elionor, aquesta trama es va desdibuixant. I ens trobem davant de salts temporals, venjances, espionatge, i fins i tot algunes intrigues de baix interès i una mica disperses que m’han avorrit en alguns moments.

I el final, l’he trobat una mica precipitat, l’autora ha procurat no deixar cap serrell ni pregunta de les que el lector es planteja a la primera part. Però aquest final….? No m’ha acabat de convèncer, i tampoc la rapidesa en que tot és desvetlla. Molt poc creïble, si tenim en compte que l’autora li ha donat una personalitat a la protagonista que no es correspon gens a la reacció que li causa saber, juntament amb el lector, tota la veritat.

Títol: Aquitània
Autora: Eva García Sáenz de Urturi
Editorial: Columna Edicions
Temàtica: Novel·la històrica | Europa medieval | Novel·la negra | Thriller
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Garcia Caldés
Nombre de pàgines: 448
Premis: PREMI PLANETA 2020
——

Tere Gilisbars

Novetat editorial: L’homenatge, de Xúlio Ricardo Trigo

Nom habitual de la ficció històrica, Xúlio Ricardo Trigo (Betanzos, 1959) afegeix un nou títol al gènere amb L’homenatge (Columna), una novel·la que li ha servit, a més, per guanyar el XXI Premi Nèstor Luján. En aquesta ocasió, l’escriptor gallec presenta el seu particular retrat del modernisme, un moviment que als anys trenta, i després de les morts de Ramon Casas i Santiago Rusiñol, vivia els seus darrers anys d’activitat. Així, en mans de Trigo, l’argument esdevé un merescut homenatge a «la primera generació d’artistes catalans que van situar la cultura catalana en un àmbit més global i universal”, un reconeixement que es fa evident ja des de la mateixa portada: una imatge del Cau Ferrat i el quadre «Flors desfullades», pintat per Casas el 1894 i que a la novel·la té una importància fonamental.

El crític d’art Carles Solé arriba a Sitges (1932) amb la voluntat d’escriure un homenatge als membres del moviment modernista. Convidat per Júlia Peraire, vídua de Ramon Casas, s’allotjarà en un espai tan significatiu com el Cau Ferrat, escenari ideal on entrevistar-se amb els artistes i conèixer de primera mà les seves experiències. Però les intencions de Solé no són tan sinceres com semblen a priori: què vol?, quin és el seu veritable objectiu? Una venjança personal volta pel seu cap i no sembla disposat a renunciar-hi.

L'escriptor Xúlio R. Trigo, en una imatge promocional
L’escriptor Xúlio R. Trigo, en una imatge promocional

A L’homenatge s’hi barregen personatges ficticis amb noms reals vinculats al modernisme, però el moviment artístic és només el marc temporal que utilitza l’autor per parlar de la lluita de classes, de les pors, de l’imprevist, dels finals dels personatges i dels espais… Per a escriure la novel·la, Trigo va elaborar primer un gran esborrany, una feina de tres mesos en què hi va abocar tota la trama que aniria polint amb paciència fins al resultat final. I, com no podia ser d’una altra manera en ell, en el seu llarg procés de documentació va emprar molt la fotografia, es va dedicar a immortalitzar qualsevol espai que li servís per a imaginar l’acció, imatges que no sempre recuperava quan escrivia perquè, per a aquest escriptor/fotògraf, «el més important és mirar a través del visor i enquadrar”.

Títol: L’homenatge
Autor: Xulio Ricardo Trigo
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Data de publicació: Octubre 2017
ISBN: 9788466423021
Pàgines: 304 pàgines
Preu: 19,50 €

Novedad editorial: Lo que no te mata te hace más fuerte, de David Lagercrantz

lo-que-no-te-mata-te-hace-mas-fuerte-millenium-4-trabalibros

Hace algo más de diez años, un escritor desconocido, Stieg Larsson, revolucionaba la novela negra con una trilogía sensacional, Millennium, protagonizada por un tenaz periodista de investigación y una hacker asocial y extremadamente inteligente que vio la luz tras su muerte (2004). El enorme éxito de la saga (80 millones de ejemplares vendidos) hacía presagiar, de un modo u otro, una nueva entrega, y la editorial sueca Norstedts decidió encargarla a David Lagercrantz, un regalo envenenado (¿será capaz de estar a la altura de las expectativas?) que el sueco finalmente aceptó: Lo que no te mata te hace más fuerte llega este jueves simultáneamente a las librerías de cuarenta países con la difícil misión de no defraudar a quienes robaron horas de sueño para seguir las aventuras de Mikael Blomkvist y Lisbeth Salander.

Tras participar en un ataque hacker sin razón aparente, Lisbeth Salander se muestra inquieta porque en esta ocasión ha asumido unos riesgos innecesarios, una imprudencia que podría costarle muy cara. Por su parte, Mikael Blomkvist se encuentra en una situación profesional comprometida: debe hacer frente a los nuevos propietarios de la revista Millennium mientras intenta demostrar que aquellos que ya le consideran historia están totalmente equivocados. Sin embargo, una oportuna exclusiva sobre el servicio de inteligencia norteamericano hará que los caminos de ambos vuelvan a encontrarse.

El escritor David Lagercrantz, en una imagen promocional
El escritor David Lagercrantz, en una imagen promocional

Enfrentarse al reto de retomar las vivencias de Blomkvist y Salander no fue una tarea fácil para David Lagercrantz (hasta ahora conocido por ser periodista de sucesos y biógrafo de personajes como el montañés Göran Kropp, el matemático Alan Turing o el futbolista Zlatan Ibrahimovic), quien confiesa haber pasado dieciocho meses obsesionado con sus personajes y la historia, una trama que resultó ser la parte más difícil de todo el proceso y para la que recibió la imprescindible ayuda de hackers y matemáticos. Lagercrantz se muestra satisfecho con el resultado final de Lo que no te mata te hace más fuerte, una novela que llega precedida por la polémica entre los herederos de Stieg Larsson, su padre Erland y su hermano Joakim –quienes han autorizado el libro para «mantener con vida aquellos personajes y el mundo creado por Stieg»–, y la que fue su pareja durante más de treinta años, Eva Gabrielsson –que considera que Larsson «se sentiría molesto y enfadado» con esta nueva entrega, en su opinión tan solo un mero ejercicio comercial–. Ahora serán los lectores quienes deberán posicionarse en este enfrentamiento.

Título: Lo Que No Te Mata Te Hace Más Fuerte
Autor: David Lagercrantz
Traductor: Martin Lexell
Editorial: Destino / Columna
Fecha de publicación: Agosto 2015
ISBN: 9788423349784
Páginas: 656 páginas
Precio: 22,50 €