Onada edicions fa una aposta clara i merescuda per la Marta Tena, que ens presenta un text molt ben construït, amb una trama interessant que porta al lector a fer un viatge turístico- gastronòmic i policíac a les terres del Sènia, el que es coneix com la zona dels Ports, el Baix Maestrat i les Terres de l’Ebre.
La Marta Tena ens presenta la Jana, una mossa d’esquadra que després de patir la pèrdua del seu millor amic, agafa la baixa i retorna al poble dels seus pares, per desconnectar, trobar-se a ella mateixa i intentar superar el dol. Però ja sabem que als pobles no és fàcil passar desapercebuda, i de seguida es veu engolida per la tafaneria de la tia Paquita i la curiositat d’altres personatges del poble que retraten perfectament el caràcter del que anomenem gent de poble. Un retrat real, aclaparador, però sense arribar a la caricatura ni a la burla.
Al iniciar les obres a la casa vella on van nàixer els seus pares, descobreix un cadàver, i aquest serà el detonant per iniciar un viatge pels pobles i ciutats de la zona, per esbrinar de qui es tracta i com va morir el Manuel, fa gairebé 70 anys.
Tena és capaç de maridar perfectament un assassinat cruel de la lluita maqui amb el vi i la gastronomia d’un territori que encara té molt que oferir turísticament. La gastronomia és un dels personatges principals de la novel·la i com aquesta va evolucionant i canviant, alhora que les pors, les angunies i malsons de la Jana van esvaint-se. I passem de veure com s’alimenta d’un trist bocata quan aterra a la Pobla de Benifassà, fins que és capaç de cuinar un plat de pasta casolana amb tòfona.
L’altre protagonista és la memòria històrica d’un territori i d’unes gents que encara recorden la repressió postfranquista, «perquè voleu remenar això, els morts morts estan», una frase que tants de cops hem sentit als nostres avis. I es que amb les ulleres de la modernitat i del «happyinstagramer», les noves generacions no acaben d’entendre que va ser el conflicte de la Guerra Civil, on molts joves es van veure obligats a lluitar en una guerra, perdre i posteriorment ser torturats, silenciats i assassinats.
I que més necessites per a què una novel·la sigue rodona, doncs dos coses, d’una banda, un llenguatge proper, i si pot ser amb el dialecte de la zona molt millor, perquè dibuixa i reflexa part de la personalitat dels personatges que acompanyen a la Jana, una «pixapina», i que veu com en son de diferents els seus parents del poble a qui ha vist un o dos cops en la seva vida. I de l’altra, que el final estigue tancat, que el lector pugui resoldre l’enigma de la mort del maqui Manuel, germà de la seva avia i de qui no en sabia de la seva existència.
Marta Tena Subirats és nascuda a la Sénia (Montsià) en ple hivern de 1966. La passió per la llengua i la literatura la van portar a estudiar Filologia Hispànica en plena joventut i Filologia Catalana en la seva maduresa. Des de fa un grapat d’anys és catedràtica de Llengua i Literatura castellanes en un institut de secundària i professora associada al Campus de les Terres de l’Ebre de la URV. També és doctora en Didàctica de la llengua i la literatura. El seu lligam amb les lletres no s’acaba amb la passió d’una voraç lectora ni la d’una professora amb vocació, sinó que s’ha reforçat amb la d’autora de tres novel·les: Juego de quimeras (Ed. Dauro, 2015), Un cant d’amor i de guerra (inèdita) i Tots els colors del vent (Onada Edicions, 2017), amb la qual fa un homenatge al seu poble i la història dels més humils.
Títol: Una Lluna a la finestra
Autora: Marta Tena Subirats
Editorial: Onada Edicions
Any d’edició: 2020 ISBN: 978-84-17638-83-2 Pàgines: 256 Enquadernació: Rústica Col·lecció: Narratives
Preu: 17€
NOTA CULTURALIA: 8.6
Tere Gilisbars
Un comentario en “CRÍTICA LITERATURA: UNA LLUNA A LA FINESTRA , DE MARTA TENA”