Todas las entradas por robertculturalia

Crítica teatral: Res no tornarà a ser com abans, a La Villarroel

Una cita de John Cassavetes expressa perfectament quina és la pretensió del darrer muntatge de La Villarroel: “La meva ment té un objectiu, només m’interessa això: l’amor i la falta d’amor”. Amor i desamor, doncs, autèntics motors de la vida, són els ingredients principals de Res no tornarà a ser com abans, l’obra que es va estrenar el passat 17 de gener amb una magnífica acollida que fa pensar en aquest com un nou èxit per a la sala de l’Eixample.

Carol López presenta aquí dos matrimonis que s’acosten perillosament a la frontera dels 40 anys. Tots dos pateixen una crisi de parella: Dolo i Andrés en són plenament conscients, mentre que Olalla i Andrew neguen l’evidència i continuen fingint que formen un matrimoni modèlic i sense fissures, al mateix temps que busquen consol en braços d’altres. Els quatre visiten un terapeuta –sessions enregistrades que ens mostrarà un monitor– per a salvar els seus matrimonis del naufragi però, possiblement, la reacció arriba massa tard per a alguns.

Fidel al seu estil marcadament cinematogràfic –aquí la intenció és fer una mena de documental per a mostrar la intimitat dels personatges–, López signa una comèdia urbana amb pòsit agredolç sobre el desengany generacional i la crisi de parella, una història que en tot moment destil·la autenticitat, on les confidències entre amics i els conflictes matrimonials són els protagonistes, i en què els homes pateixen una preocupant síndrome de Peter Pan sense adonar-se (sobretot Andrew, incapaç de triar ell mateix el seu camí) que créixer significa prendre les pròpies decisions.

El principal secret de Res no tornarà a ser com abans està en el seu text brillant, basat en un argument tan original com ho pot ser la vida mateixa i trufat de rèpliques enginyoses, uns diàlegs que la directora va polir en consens amb els intèrprets, en un treball en equip marca de la casa. El resultat és una comèdia intel·ligent sense gags estridents ni artificis innecessaris que s’expressa amb la naturalitat del carrer, en el bilingüisme (en aquest cas al català i castellà també s’hi incorpora l’anglès d’Andrew) que ja és habitual en els muntatges de Carol López.

La tria dels protagonistes és l’altre gran encert de l’obra, tots ells amb unes excel·lents actuacions. Els quatre actors mantenen els seus noms reals, probablement perquè cadascun d’ells aporta una mica del seu propi jo als personatges, i això fa que la història encara desprengui una major sinceritat. Així, Olalla Moreno i Andrew Tarbet donen vida a un matrimoni burgés que no és conscient de la crisi que els afecta, ella més preocupada del què diran que del que fa ell, tot un immadur egoista, mentre que Dolo Beltrán –el seu retorn als escenaris teatrals és una molt bona notícia, sis anys després– i Andrés Herrera –aquest amb una extraordinària actuació que es guanya el favor del públic amb la seva comicitat: aquí és un home senzill que té cura dels petits detalls per mantenir viva la flama de l’amor– formen una parella de barri amb molts dubtes però amb la certesa que encara s’estimen.

Aquest és un muntatge de factura impecable (amb una cuidada escenografia que divideix l’escenari en quatre àmbits, i una banda sonora deliciosa amb constants referències jazzístiques) signat per una directora que està en molt bona forma creativa i amb uns actors fantàstics, una història reveladora que ens descobrirà una evidència: ens fem grans sense poder-ho evitar, així que des del mateix instant en què acceptem aquesta premissa i deixem de perpetuar la nostra joventut, res no tornarà a ser com abans.

Res no tornarà a ser com abans es representarà a La Villarroel del 14 de gener al 11 de març de 2012.

Intèrprets: Dolo Beltrán, Andrés Herrera, Olalla Moreno i Andrew Tarbet
Amb la col·laboració de: Paul Berrondo
Dramatúrgia i direcció: Carol López
Escenografia: cube.bz.
Vestuari: Myriam Ibáñez
Il·luminació: Jaume Ventura
Espai sonor: Damien Bazin
Maquillatge: Toni Santos
Perruqueria: Pelukim
Vídeo: Focus Audiovisuals

Horaris: dimarts, dimecres i dijous, a les 21:00 hores; divendres a les 21:30 hores; dissabte a les 18:30 hores i a les 21:00 hores; diumenge a les 18:30 hores
Preu: de dimarts a dijous, 22 €; de divendres a diumenge, 26 €
Idioma: català
Durada: una hora i quinze minuts

____________________
Escrit per: Robert Martínez Colomé

Estreno cinematográfico: Arrugas, de Ignacio Ferreras

 

Un nuevo film de animación llega a las pantallas de nuestro país: el próximo 27 de enero se estrena Arrugas, un largometraje –basado en el cómic de Paco Roca que obtuvo el Premio Nacional de Cómic el año 2008– que narra las peripecias de unos ancianos recluidos en un geriátrico, una película de dibujos animados para adultos que ha dirigido Ignacio Ferreras.

Fotograma de la película

Emilio es un antiguo ejecutivo bancario que, enfermo de Alzheimer, es ingresado en una residencia para ancianos. Allí conocerá a Miguel, un astuto compañero que le prestará su ayuda para que no sea trasladado a la planta superior, lugar donde quedan confinados los llamados desahuciados. Su plan alterará la rutina de los internos, un grupo de venerables ancianos que demostrarán que aún tienen muchas ganas de vivir.

Ignacio Ferreras (Tokyo Onlypic 2008) dirige Arrugas, una historia de amistad que combina comedia y ternura a partes iguales, una película basada en el triunfal cómic de Paco Roca –ha vendido 40.000 ejemplares y ha sido exportado a Francia, Italia, Holanda, Finlandia y Japón– que ha sido rodada en un tiempo récord (dos años y medio) y que opta al Goya a la mejor película de animación.

Arrugas se estrenará en nuestros cines el 27 de enero de 2012.

Título: Arrugas
Género: Animación, Drama
Nacionalidad: España
Año: 2011
Duración: 80 minutos
Director: Ignacio Ferreras
Guión: Ángel de la Cruz, Ignacio Ferreras, Paco Roca, Rosanna Cecchini
Voces: Álvaro Cervantes, Tacho González, Álvaro Guevara, Mabel Rivera

Nova exposició: Penélopes, a la Casa Amèrica Catalunya

 

Quan ja no hi ha esperança per tenir un present favorable al país de naixement, l’única solució és buscar un futur millor fora d’aquestes fronteres. Així molts homes prenen la decisió de fer les maletes i iniciar una aventura que els permeti enviar diners a la família que s’ha quedat al lloc d’origen. El fotògraf Héctor Mediavilla va voler documentar aquest fenomen, i es va centrar en Mèxic, on molts homes deixen les seves dones per començar una nova vida en un altre país; d’aquesta experiència –dos anys en convivència amb les famílies que esperen, pacientment, el retorn del pare–, i amb la intenció de donar veu a les dones abandonades, neix Penélopes, l’exposició que es pot veure a la Casa Amèrica Catalunya des del passat 17 de gener.

Fotografia d'Héctor Mediavilla

Per què estudiar el cas de Mèxic? Es calcula que cada any són més de 800.000 homes els que decideixen abandonar el seu país –per anar majoritàriament a EUA, on els anomenaran norteños– i buscar una feina amb què mantenir la família, que es queda al seu lloc d’origen; un 60 % d’aquests emigrants no torna mai, i altres només ho fan en moments puntuals; així aquest fenomen provoca la fragmentació de la família sense remei.

Héctor Mediavilla agafa el mite grec de Penélope –la dona que va esperar vint anys el retorn del seu espòs, Ulisses– per titular aquesta exposició; Penélopes parla d’aquelles dones que, abandonades a la seva sort amb els seus fills, es veuen obligades a lluitar contra les adversitats per treballar, portar la casa i educar elles soles les seves criatures, i tot això en una societat patriarcal que no els facilita gens la feina. Mediavilla retrata, amb gran sensibilitat, la solitud d’aquestes heroïnes mexicanes, de diferents edats i condicions, unides per l’esperança que el marit retorni algun dia.

L’exposició consta de 40 fotografies i quatre pantalles de vídeo que mostren els testimonis de les protagonistes, a més d’un espai obert a la participació de tots aquells que un dia van arribar a Catalunya des de la seva terra per intentar trobar un futur millor, una instal·lació que, sota el lema Qui has deixat enrere?, proposa als visitants a deixar-hi una foto que respongui a aquesta pregunta i que els responsables de la Casa Amèrica Catalunya en faran una còpia per a integrar-les a l’exposició.

L’exposició es podrà veure a la Casa Amèrica Catalunya fins al 3 de maig, de dilluns a divendres, de 10:00 hores a 14:00 hores i de 17:00 hores a 20:00 hores, amb entrada gratuïta.

Més informació: www.americat.cat
                               www.penelopesmexicanas.org
                               www.hectormediavilla.com

Estrena teatral: Oxigen, al Teatre Gaudí de Barcelona

 

El proper 27 de gener el Teatre Gaudí de Barcelona estrenarà Oxigen, la seva nova proposta pels primers mesos del 2012 que pren com a argument els canvis experimentats per qualsevol parella quan decideix tenir un fill, un tema molt seriós presentat aquí en forma de tragicomèdia.

Imatge de l'obra

Quan neix una criatura la parella es converteix en una família, i això significa que des d’aquest mateix instant viuran moments de grans canvis: la parella es trobarà un ser indefens que dependrà absolutament d’ells, hauran de canviar-li els bolquers, banyar-lo, posar-lo a dormir,…, en definitiva, una sèrie de rutines que els pares hauran de tenir present dia rere dia. A més seran moments de contrastos, ja que la felicitat i l’alegria de ser pares compensaran el cansament i les nits sense poder dormir, novetats a les quals s’hauran d’adaptar ràpidament si no volen entrar en crisi com a parella.

Mar Monegal dirigeix Oxigen, una obra que planteja els dubtes de qualsevol parella en el moment de tenir una criatura –Serem uns bons pares? El nen ens unirà com a parella o ens separarà? Podrem mantenir la calma en els moments de tensió?– per a la qual ha comptat amb Helena Bagué, Francesc Ferrer, Albert Mèlich i Betsy Túrnez.

Oxigen es representarà al Teatre Gaudí de Barcelona del 27 de gener al 25 de març de 2012.

Dramatúrgia i direcció: Mar Monegal
Intèrprets: Helena Bagué, Francesc Ferrer, Albert Mèlich i Betsy Túrnez
Companyia: Teatre Gaudí
Espai sonor: Javi Gamazo
Disseny de llums: Dani Gener
Espai escènic: Mar Monegal
Fotografies: Josep Aznar

Horaris: de dijous a dissabte a les 20:45 hores i diumenge a les 18:00 hores
Preu: 18 €
Idioma: català
Durada: Una hora i vint minuts 

Estreno cinematográfico: Silencio en la Nieve, de Gerardo Herrero

El próximo 20 de enero llega a las pantallas de nuestro país Silencio en la Nieve, un film que recrea la fría Rusia en tiempos de la Segunda Guerra Mundial y que adapta la novela de Ignacio del Valle El tiempo de los emperadores extraños, una historia bélica dirigida por Gerardo Herrero y protagonizada por Juan Diego Botto y Carmelo Gómez.

Fotograma de la película

En invierno de 1943 un batallón de la División Azul encuentra una serie de cabezas de caballos esparcidas sobre la superficie congelada de un lago; sus cuerpos están sumergidos bajo el hielo, y sobre uno de ellos hay un soldado español muerto y con una inscripción gravada a cuchillo: “Mira que te mira Dios”. Los altos mandos encargan la investigación del caso al soldado Arturo Andrade quien, con la ayuda del sargento Estrada, miembro de las tropas fascistas, deberá esclarecer los hechos y encontrar al culpable de la masacre.

Gerardo Herrero (El corredor nocturno) dirige Silencio en la Nieve, un thriller rodado en condiciones extremas en Lituania (con temperaturas de hasta 30 grados bajo cero) para el que Herrero ha contado con dos actores de reconocido prestigio en los papeles protagonistas: Juan Diego Botto (Todo lo que tú quieras) y Carmelo Gómez (La carta esférica), a quienes acompañan Jordi Aguilar (Cinco minutos para medianoche), Víctor Clavijo (Verbo), Francesc Orella (Los ojos de Julia) y Sergi Calleja (Siempre hay tiempo), entre otros.

Silencio en la Nieve se estrenará en nuestros cines el 20 de enero de 2012.

Título: Silencio en la Nieve
Género: Thriller
Nacionalidad: España, Lituania
Año: 2011
Duración: 114 minutos
Director: Gerardo Herrero
Guión: Nicolás Saad
Intérpretes: Juan Diego Botto, Carmelo Gómez, Jordi Aguilar, Víctor Clavijo, Francesc Orella, Sergi Calleja, Adolfo Fernández, Andrés Gertrúdix, Manu Hernández, Toni Hernández, Javier Mejía

Crítica teatral: Yo, sola a la sala PORTA 4

L’univers Disney en desconstrucció és la base de Yo, sola, la nova proposta de la sala PORTA 4 estrenada el passat 14 de gener, un monòleg que trenca els esquemes habituals d’aquest tipus de teatre i que va ser molt ben rebut pel públic, qui va premiar amb constants rialles la ironia de Verónica Pallini sobre aquells estereotips que, ja de ben petits, ens van inocular a traïció amb les pel·lícules animades pels estudis de Walt Disney.

Verónica Pallini, Vero, és l’actriu/personatge protagonista d’aquest muntatge. Des del primer instant ens confessa la seva decepció: vestida de núvia, de blanc radiant, revela el seu fracàs sentimental al públic, una situació angoixant que ha fet d’ella una addicta a les teràpies que prometen ajudar-la a superar aquest mal tràngol. El seu psicoterapeuta li ha recomanat la innovadora Teràpia Disney que consisteix a donar vida als personatges animats que vam conèixer quan érem petits, i que presentaven un model de dona fràgil que aspira a trobar un príncep blau i passar-se la resta dels seus dies feliços i menjant anissos, clixé que persegueix Vero sense sort.

Així Vero ens confia la seva història sentimental, experiències insatisfactòries que han impedit que fes realitat el seu somni. A aquests fragments biogràfics s’hi intercalen escenes en què l’actriu interpreta tres dones de l’imaginari Disney (Wendy Pan, incapaç de fer madurar Peter, una Blancaneus insatisfeta de les seves relacions amb els set nans o la terrible Madrastra, farta del seu espòs i del maleït mirallet màgic) que ens mostraran què lluny es troben de la felicitat absoluta.

Les relacions de parella i la solitud són els ingredients principals d’aquesta obra, uns temes molt seriosos que Pallini encerta a presentar amb humor i ironia; així Yo, sola és una divertida proposta que desdramatitza unes situacions fetes obsessions per a moltes persones, una quimera alimentada en la nostra infantesa, quan ens fan creure en contes de fades impossibles de realitzar.

L’espectacle també l’encerta en la seva imaginativa posada en escena, un plantejament intel·ligent que fuig del format freqüent dels monòlegs per a combinar les intervencions de Pallini amb diversos fragments audiovisuals, ja siguin escenes de les pel·lícules infantils o bé petites intervencions de personatges que ha conegut Vero, com ara el seu terapeuta, la protectora majordoma d’una de les seves ex-parelles o la histèrica responsable de l’anomenada “teràpia per a mares que no són mares”.

Seria impossible, però, portar a bon port aquesta obra sense el magnífic treball de Verónica Pallini, una excel·lent actriu transformada en l’eix vertebrador de Yo, sola que aconsegueix crear un clima de complicitat amb l’espectador fins a convertir-lo, més que en un oient passiu, en un amic a qui confia amb tota naturalitat els seus secrets més inconfessables.

Un text enginyós sobre dones que busquen el príncep blau sense saber que, si el troben, es convertirà en gripau, una extraordinària actriu que es transforma amb solvència en els personatges de Disney i un muntatge audiovisual que reforça el monòleg fan de Yo, sola una proposta imprescindible per a aquells qui hagin estat enamorats alguna vegada, un espectacle on tothom s’hi veurà representat, d’una manera o una altra, amb un final en forma de càmera oculta que no s’haurien de perdre.

Yo, sola es representarà a la sala PORTA 4 cada dissabte, del 14 de gener al 25 de febrer de 2012.

Performer/actriu: Verónica Pallini
Idea original: Verónica Pallini
Direcció i posada en escena: Juan Urraco
Textos i dramatúrgia: Fernanda Metilli, Patricia Suárez i Verónica Pallini
Col·laboracions: Mon Costa, Montse Valentí, Tuni Montserrat i Gautam Rao
Realització audiovisual: Josep Maria Grifeu, Laia San Juan, Ignacio Rodó i Gerard Masalias
Assistència tècnica: Marc Muntañés
Disseny Gràfic: Andrea Cardinali
Producció: Porta 4

Horaris: 14, 21 i 28 de gener (dissabte) a les 20:00 hores; i 4, 11, 18 i 25 de febrer (dissabte) a les 20:00 hores
Preu: 12 € (10 € amb reserva prèvia)
Idioma: castellà
Durada: una hora i quinze minuts

____________________
Escrit per: Robert Martínez Colomé

Novetat discogràfica: Magnòlia, de Maria Coma

Des de fa uns anys una jove de veu delicada s’ha fet un lloc en el panorama musical català: Maria Coma, una artista que malgrat la seva joventut (25 anys) ja porta quatre discos publicats que han seduït tant al públic com a la crítica. El seu darrer treball és Magnòlia, un projecte interdisciplinari que va més enllà de la música: els vídeos realitzats per a l’ocasió, les fotografies, les actuacions en directe i el nou disseny del web complementen les onze cançons del disc.

Maria Coma, en una imatge promocional de Magnòlia

Poques cantants tenen la capacitat i el talent de generar una atmosfera tan captivadora i intimista com la que es desprèn de Magnòlia, hereu del primer disc de Coma, de marcat caràcter introspectiu i en què la melancolia juga un paper essencial. Aquest és un treball on el piano i la veu de Maria Coma són els protagonistes principals, amb la resta d’instruments exclusivament al seu servei; s’hi inclouen onze temes amb lletres que parlen de somnis, dubtes i pors, cançons de les quals cal destacar el single de presentació, Tots els colors, Fugir de l’ou, la instrumental 360 º, Bosc adormit i Dins Magnòlies, per a la qual ha comptat amb les veus de Pau Vallvé, membres d’Anímic i Inspira i la realitzadora Lyona, entre d’altres.

Magnòlia és molt més que un disc, és un projecte ambiciós en què la cantant barcelonina ha cuidat fins el més petit dels detalls. Així ha confiat el disseny de la portada a Román Yñán, autor de la imatge en blanc i negre sobre la qual l’il·lustrador Rafa Castañer hi ha afegit unes curioses taques de color; la resta de fotografies que acompanyen el disc són de Maria Coma retocades també per Castañer. A més la mateixa artista signa els quatre vídeos que il·lustren les cançons del disc i que es poden veure al seu web, actualitzat per a l’ocasió.

Maria Coma ja prepara la gira de presentació de Magnòlia, una sèrie de concerts que complementaran el “projecte Magnòlia” i per als quals ha format una banda amb Pau Vallvé, Nico Roig i Jordi Casadesús. Debutaran al Cafè del Teatre de Lleida el 20 de gener, i aquest mateix mes també actuaran a Manlleu (Teatre Casal de Gràcia, 27 de gener) i a Tarragona (Sala Trono, 29 de gener). La gira no arribarà a Barcelona fins el 23 de març, quan presentaran el disc al Palau de la Música en una actuació per a la qual tindran el Quartet Brossa com a acompanyants de luxe.

Títol: Magnòlia
Autora: Maria Coma
Discogràfica: Amniòtic Records
Data de publicació: Novembre 2011
Més informació: www.mariacoma.com

Estreno cinematográfico: La redada, de Roselyne Bosch

El próximo 13 de enero llega a las pantallas de nuestro país La redada, una película basada en hechos reales ambientada en la Segunda Guerra Mundial, un drama dirigido por Roselyne Bosch y protagonizado por Jean Reno, Mélanie Laurent y Gad Elmaleh.

Fotograma de la película

En el París ocupado por los nazis Joseph, un niño de once años, es obligado a acudir al colegio con una estrella de David cosida al pecho para mostrar su condición judía, una situación que el pequeño, igual que el resto de su comunidad, sobrelleva de la mejor manera. Sin embargo todo cambia la mañana del 16 de julio de 1942, cuando los gendarmes franceses irrumpen en las casas judías para llevárselos al Velódromo de Invierno, convertido en un improvisado campo de detención en el que se confinarán más de 13.000 judíos como paso previo a su posterior deportación a Auschwitz.

Dirigida por Roselyne Bosch (Animal), La redada narra la lucha real del pueblo judío por sobrevivir en la Francia tomada por los nazis, un film que se afianzó en el puesto número uno de la taquilla francesa cuando se estrenó (marzo del 2010), y que cuenta con un extenso reparto encabezado por Jean Reno (El imperio de los lobos) y Mélanie Laurent (Malditos Bastardos), a quienes acompañan Gad Elmaleh (Midnight in Paris), Raphaëlle Agoghé (Modern Love), Rebecca Marder (Lost in Love) y el pequeño Hugo Leverdez, entre otros.

La redada se estrenará en nuestros cines el 13 de enero de 2012.

Título: La redada
Título original: La Rafle
Género: Drama Histórico
Nacionalidad: Francia, Alemania
Año: 2010
Duración: 115 minutos
Director: Roselyne Bosch
Guión: Roselyne Bosch
Intérpretes: Jean Reno, Mélanie Laurent, Gad Elmaleh, Raphaëlle Agoghé, Hugo Leverdez, Rebecca Marder, Joseph Weismann, Oliver Cywie, Mathieu Di Concerto, Romain Di Concerto, Sylvie Testud, Anne Brochet, Roland Copé, Jean-Michel Noirey, Adèle Exarchopoulos, Catherine Allégret, Thierry Frémont, Jean Pierre Lorit, Isabelle Gélinas

Novedad editorial: Bruce Springsteen en España, de Mar Cortés y Jordi Bianciotto

El próximo mes de mayo Bruce Springsteen volverá a actuar en nuestro país, una tradición que lleva décadas repitiéndose en cada gira que el músico estadounidense realiza, para regocijo de sus fans incondicionales, los mismos que no dudan en hacer horas y horas de paciente cola para conseguir una entrada –mucho más que un simple trozo de papel: un divino tesoro– para asistir a uno de sus conciertos. Pero aún estamos en enero, así que, para empezar a calentar motores, sus más fervientes seguidores pueden hacerse con el libro Bruce Springsteen en España (editorial Quarentena), un repaso de todas las visitas que el Boss ha hecho a este país, una compilación realizada a cuatro manos entre Mar Cortés y Jordi Bianciotto que intenta explicar la fascinación mutua entre Springsteen y sus seguidores españoles.

Bruce Springsteen en uno de sus conciertos

El idilio se remonta a un lejano 21 de abril de 1981. España intentaba recuperar el tiempo perdido en aquellos cuarenta grises años, no solo en el aspecto político –la democracia daba sus primeros pasos, titubeante, con algún amago de desmoronarse ante la presión de algunos nostálgicos–: la juventud también quería abrazar unos ritmos que hasta entonces se consideraban poco menos que satánicos. Así en esa convulsa sociedad actuó un joven de Nueva Jersey, acompañado por su inseparable E Street Band, que muy pronto se puso al público en el bolsillo con su Rock and Roll, en un concierto celebrado en el Palacio Municipal de los Deportes de Barcelona.

Después de esa actuación han venido muchas más, y todas ellas quedan documentadas en este libro, un volumen, imprescindible para todo fan que se precie de serlo, que repasa cada uno de los conciertos que el Boss ha realizado en nuestro país desde ese 1981 hasta la reciente gira de Working on a Dream (2009). En Bruce Springsteen en España el seguidor del rocker encontrará crónicas de los conciertos, recortes de prensa, documentación inédita relacionada con su figura, entrevistas a las personas que fueron decisivas para lograr que actuara en nuestro país –el publicista de CBS Adrian Vogel o Salvador Trepat, todo un experto en cualquier aspecto relacionado con el músico–, un extenso capítulo con los artículos publicados sobre él en España desde 1973 a 1981, y todo ello aderezado por más de cien fotografías, tanto de fans como de algunos de los más prestigiosos fotógrafos musicales.

Prologado por el director de cine Manuel Huerga –para quien el Boss “es una estrella típicamente americana que se moja cuando hay que mojarse, lo que le convierte en una estrella americana muy poco típica”–, Bruce Springsteen en España es la segunda ocasión en que Cortés y Bianciotto ahondan en la relación de Bruce Springsteen con sus seguidores peninsulares: si bien el anterior libro (El fenomen Springsteen, de la editorial Ara Llibres) se centraba exclusivamente en los testimonios de sus fans catalanes, el volumen publicado el mes de noviembre de 2011 amplía sus miras a todos los incondicionales españoles.

Título: Bruce Springsteen en España
Autores: Mar Cortés y Jordi Bianciotto
Editorial: Quarentena
Páginas: 264 páginas
Fecha de publicación: Noviembre 2011
ISBN: 9788415191087
Precio: 35,00 €

Estrena teatral: Yo, sola, a la sala PORTA4

 

 

La sala PORTA4 estrena Yo, sola, un original monòleg interpretat per Verónica Pallini en què l’actriu ironitza sobre uns temes tan seriosos com són la solitud i les relacions de parella a partir d’algunes històries biogràfiques i d’altres inventades, uns textos que ens ofereixen casos estereotipats per tal de realitzar un divertit exercici terapèutic.

Verónica Pallini, en un moment de la funció

A Yo, sola l’actriu Verónica Pallini, qui des del primer instant assumeix amb naturalitat el seu estat civil, es planteja sotmetre’s a una experiència terapèutica, l’anomenada Teràpia Disney, en què s’utilitzen els clàssics contes infantils que han deixat més empremta en tots nosaltres per ironitzar sobre uns personatges femenins –com poden ser Wendy Pan, Blancaneus o la seva terrible Madrastra– que esdevenen un model de dona que, en ple segle XXI, sembla ja superat: una dona fràgil que viu amb l’esperança de trobar algun dia un príncep blau amb qui compartir la vida.

Resultat d’un treball de recerca realitzat per l’equip de PORTA4, Yo, sola és una biografia escènica que exposa un drama tan actual com és la dificultat de trobar algú amb qui deixar d’estar sols, un divertit monòleg terapèutic que interpreta Verónica Pallini, una actriu amb un currículum gens habitual (és Doctora en Antropologia Social i Cultural, especialitzada en Antropologia del Fet Teatral per la Universitat de Barcelona) que també dirigeix PORTA4, un nou centre artístic-cultural de Barcelona nascut amb la intenció de crear propostes de petit format i de qualitat, ja siguin espectacles propis o de noves companyies que no troben un lloc on mostrar les seves produccions. A més PORTA4 serveix també com a espai de formació, creació i investigació teatral a Barcelona, un lloc especialitzat en la preparació d’actors i la realització de produccions teatrals.

Yo, sola es representarà a la sala PORTA4 cada dissabte, del 14 de gener al 25 de febrer de 2012.

Performer/actriu: Verónica Pallini
Col·laboracions: Mon Costa, Montse Valentí, Tuni Montserrat i Gautam Rao
Idea original: Verónica Pallini
Textos i dramatúrgia: Fernanda Metilli, Patricia Suárez i Verónica Pallini
Realització audiovisual: Josep Maria Grifeu, Laia San Juan, Ignacio Rodó i Gerard Masalias
Disseny Gràfic: Andrea Cardinali
Producció: Porta 4
Assistència tècnica: Marc Muntañés
Direcció i posada en escena: Juan Urraco

Horaris: 14, 21 i 28 de gener (dissabte) a les 20:00 hores; i 4, 11, 18 i 25 de febrer (dissabte) a les 20:00 hores
Preu: 12 € (10 € amb reserva prèvia)
Idioma: castellà
Durada: Una hora i quinze minuts