Archivo de la etiqueta: fotografía

Crítica literària: L’objectiu del crim, de X. R. Trigo

L’escriptor X. R. Trigo (Betanzos, 1959) sempre ha desitjat unir, d’una manera o una altra, les seves grans passions: la literatura i la fotografia –“No entenc que hi hagi poquíssimes novel·les basades en la fotografia”, ha declarat recentment–. Va ser, però, el destí, o la casualitat, tant és, qui li va oferir aquesta oportunitat el dia que, de passeig per Girona, va conèixer una velleta amb qui compartia l’afició fotogràfica; ella era Erika Ernemann (nom fictici per a una dona real), que compartí amb ell els detalls més foscos de la seva vida, un material excel·lent que Trigo no podia desaprofitar: hi va veure la protagonista d’una sèrie policíaca que s’inicia amb L’objectiu del crim (Edicions B, també en castellà), una novel·la potent que es troba a mig camí entre el relat policíac convencional –la investigació que portarà la jove a Barcelona– i l’històric –gràcies al dietari de la noia, probablement la part més delicada i interessant del llibre pel seu valor documental–, i que funciona, a més, com a homenatge a la fotografia dels anys seixanta.

En aquella trobada, Ernemann li va explicar com, després de la Segona Guerra Mundial, amb només dotze anys i sent aprenent a la fàbrica de càmeres fotogràfiques Contax a Alemanya, va ser segrestada per l’exèrcit rus –juntament amb dues-centes persones més, entre elles la mare i la germana– per fer una rèplica d’aquelles càmeres a la Unió Soviètica, les anomenades Kiev. És així com comença la novel·la, amb la por i el desconcert lògics d’una criatura que ignorava el seu destí final. Anys després tornaria a Alemanya i es convertiria en policia al Berlín anterior a la construcció del mur, sempre amb una càmera a la mà, fins que uns assassinats ocorreguts a Barcelona la faran viatjar al nostre país per ajudar els investigadors catalans.

L’escriptor X. R. Trigo, en una imatge promocional

Trigo supera amb bona nota el repte de novel·lar una història real, i l’encerta en fer avançar les dues trames principals en paral·lel: és així com descobrim l’infern que va patir Ernemann com a presonera del comandant Gólubev –només la fotografia va impedir que embogís–, al mateix temps que comprovem com els traumes derivats del seu captiveri la converteixen en una meritòria investigadora que no s’arronsa sota cap circumstància, ni tan sols quan ha d’actuar en un país desconegut i ancorat en el passat –el xoc cultural entre ella i la policia barcelonina de la dècada dels seixanta és evident, encara més si tenim en compte la seva condició de dona–. A més, l’autor, confés lector de novel·la negra, demostra haver après perfectament els mecanismes propis del gènere per mantenir la tensió i regalar-nos, com no podia ser d’una altra manera, un desenllaç sensacional.

Per tot això, doncs, ens hem de felicitar amb l’aparició d’aquesta nova heroïna, una policia menuda i astuta que properament viurà noves aventures a Nova York, París i Buenos Aires, sempre amb Barcelona i Berlín com a epicentres de la història principal, i amb el component fotogràfic com a element característic d’aquesta prometedora sèrie policíaca.

Títol: L’objectiu del crim
Autor: X. R. Trigo
Editorial: Ediciones B
Data de publicació: Febrer 2017
ISBN: 9788466658188
Pàgines: 355 pàgines
Preu: 18,00 €

____________________
Escrit per: Robert Martínez

Presentació audiovisuals: Arxipèlag de les Còmores, Brunei i Palawan, de Jordi Llorens Estapé.

Palawan_1El divendres dia 7 de juny el fotògraf Jordi Llorens Estapé presentarà al Centre Cultural de Vilanova del Vallès els nous audiovisuals dels seus dos últims viatges:

Les illes Comores, al nord de Madagascar; El sultanat de Brunei a l’illa de Borneo i l’illa de Palawan a les Filipines. Tres diferents destinacions on gaudir dels colors maragda de les seves cristal·lines aigües que permeten somiar que encara existeixen paradisos perduts pel món poc explotats habitats per una gent acollidora que obren d’una manera senzilla les portes del seu territori encara verge.

Una possibilitat de viatjar pel món a través de l’audiovisual i de la màgia de les fotografies!!

Aquí tens una breu sinopsis del que podràs veure:

ARXIPÈLAG DE LES COMORES: “Les illes de la Lluna”

Viatjar a les Comores no sempre resulta fàcil. Però pot suposar una lliçó de paciència, humilitat i tenacitat. Tot es mou mora mora (a poc a poc) i les instal·lacions turístiques són molt bàsiques, però per a mi ja és prou atractiu perquè és el que busco en els viatges: llocs remots, fora dels circuits turístics. Una ruta ambiciosa en un arxipèlag on el temps sembla haver-se aturat i on els seus encantadors habitants d’arrel àrab-suahili ens obren les portes d’aquest territori encara verge. Capritxosament escampades per l’oceà índic, les misterioses i boniques Illes Comores m’han ofert tot tipus d’encisos per desconnectar del món durant un temps.

BRUNEI: El racó oblidat de Borneo

Brunei, un dels països més petits del mon i alhora més rics, s’amaga discretament en una de les illes més grans del planeta, Borneo. Un lloc poc freqüentat pel turisme i del que poc es coneix, si exceptuem les excentricitats del sultà que el governa i la seva llegendària fortuna.

PALAWAN: l’última frontera de les Filipines

Palawan té molts tresors ocults: El Nido sedueix pels seus nombrosos escenaris naturals verges, dels quals destaquen les solitàries platges tropicals. I Coron,  amb les formacions de pedra calcària, oculten misterioses llacunes i platges perdudes. En aquest espai colossal, milers d’illes duen a fantasies i desitjos, envoltades de cels de foc. Palawan pot fer recuperar la nostàlgia per la intensitat dels moments viscuts, pels blaus maragda de les aigües i sobretot pels somriures en els ulls profunds de la gent acollidora.

Audiovisuals: Arxipèlag de les Còmores, Brunei i Palawan
Autor: Jordi Llorens Estapé
Lloc: Centre Cultural de Vilanova del Vallès
Dia: 7 de juny de 2013
Hora: 20:30 hores

Més informació: http://www.jordillorens.com/

Nueva exposición: Chema Madoz: Ars combinatoria, en La Pedrera

chema-madoz-ars-combinatoria

Hoy en día cualquiera puede ser un fotógrafo en potencia: la gran cantidad de dispositivos electrónicos que tenemos a nuestro alcance nos permiten inmortalizar aquellos momentos que creemos únicos con mayor o menor gracia. Sin embargo,  convertir aquella instantánea en una pieza de museo no es una tarea tan sencilla, ya que para ello se necesitan grandes dosis de talento, disciplina y una visión muy personal de la realidad, cualidades de las que ha hecho gala Chema Madoz a lo largo de toda su trayectoria como fotógrafo, un hábil artista capaz de transformar objetos cotidianos en imágenes cargadas de poesía para, así, crear un mundo onírico propio que podremos descubrir en Ars combinatoria, la retrospectiva sobre sus últimos 30 años de carrera que se inauguró el pasado 9 de abril en La Sala d’exposicions La Pedrera de Barcelona.

Chema Madoz,agujaaguaLejos quedan aquellos tiempos en los que Chema Madoz (Premio Nacional de Fotografía en el año 2000) trabajaba en un banco; por entonces ya había hecho sus pinitos como fotógrafo –reportajes en los que se centraba en la figura humana–, pero pronto decidió dar un paso al frente, dejar su profesión y centrarse en su verdadera pasión. Sin embargo, poco a poco perdió el interés en fotografiar personas para dar el protagonismo a los objetos, a quienes despoja, con mucha imaginación, de su función principal y les otorga posibilidades mucho más poéticas que las evidentes, con la intención de que el espectador reflexione acerca de su entorno más inmediato. Así, el artista busca una imagen precisa a partir de una idea preconcebida, en escenarios íntimos que él mismo crea o manipula, siempre en blanco y negro y con una cuidada elección de la luz para jugar con las sombras que proyecta el protagonista.

En La Pedrera, el visitante tendrá acceso a ese universo paralelo creado por el fotógrafo, un total de 70 obras en las que nada es lo que parece a simple vista: en ese mundo ficticio es posible encerrar una nube en una jaula, quebrar un huevo duro y su soporte como si fueran un mismo objeto, unir con aguja e hilo unas perlas que no son otra cosa que diminutas gotas de agua, convertir una batuta en una escuadra y un cartabón, confeccionar un majestuoso arco tan solo con libros, transformar un bastón en una barandilla preciosa o una hoja de afeitar en el punto de libro perfecto. Madoz no duda en buscar la complicidad sincera del espectador, y por ese motivo no le ofrece ninguna pista, ni siquiera pone título a ninguna de sus imágenes con el objetivo de que sea él mismo quien las interprete.

chema-madoz-fotografia-90Además, en Ars combinatoria –título que hace referencia al arte combinatorio pensado por el filósofo mallorquín Ramon Llull– se incluyen dos vídeos que muestran la forma tan meticulosa, casi obsesiva, en la que trabaja y construye sus estructuras (su perfeccionismo es tal que le ha llevado a elaborar entramados de gran complejidad para obtener una imagen impactante); la curiosidad del espectador quedará saciada con la exposición de diversas libretas de anotaciones en las que dibuja las primeras ideas de sus proyectos, cinco objetos originales que el mismo Madoz ha realizado para incluir en sus fotografías –entre ellos un guante que funciona como un elegante monedero– y sus colaboraciones con los poetas catalanes Salvador Espriu y Joan Brossa, el mismo que a principios de los 90 se felicitaba por descubrir en él a un “hermano” en el terreno artístico.

Ars combinatoria se podrá ver en La Sala d’exposicions La Pedrera de Barcelona del 9 de abril al 28 de julio de 2013, de lunes a domingo, de 10:00 horas a 20:00 horas. La entrada es gratuita.

Más información: http://www.lapedrera.com

Nova exposició: Jaume de Laiguana. Retrospectiva 1997-2012, al Palau Robert

laiguana700x70

“M’agrada extreure bellesa d’allò que, a priori, sembla que no se’n pugui treure”, afirma el barceloní Jaume de Laiguana quan parla de la seva feina, un artista exigent i perfeccionista que n’ha tingut prou amb poc més de quinze anys com a professional darrere la càmera per a convertir-se en el fotògraf de capçalera de models, músics, esportistes i actors d’arreu del món. La seva passió per la feina i la seva capacitat per a transformar qualsevol encàrrec en un delicat treball d’autor l’han fet guanyar una merescuda fama internacional i, ara, el Palau Robert de Barcelona ha decidit dedicar-li una àmplia retrospectiva en què permet descobrir al visitant una selecció de les imatges més destacades de la seva carrera, una exposició que el mateix protagonista va inaugurar el passat 28 de febrer envoltat dels seus amics més populars.

Jaume de Laiguana_01La seva és la història d’una casualitat: els inicis de De Laiguana van ser com a dissenyador gràfic, però un bon dia el fotògraf d’una sessió no es va presentar; en aquell instant calia prendre una decisió ràpidament, i ell no ho va dubtar, va agafar la càmera i va salvar la situació seguint només la seva intuïció ja que amb prou feines tenia unes nocions bàsiques de fotografia. D’aquesta manera va començar la seva carrera en una disciplina tan exigent com és la fotografia, un trajecte en què no ho ha tingut gens fàcil: encara recorda les moltes nits sense dormir per a construir personalment el set on l’endemà faria una de les seves sessions amb models de prestigi, consolidant el caràcter inquiet i perseverant que avala les seves produccions, en les quals hem d’incloure, a més de la fotografia, la realització de diversos espots i videoclips (seu és el controvertit vídeo Loca, de Shakira, rodat sense permís pels carrers de Barcelona).

Admirador de Helmut Newton, Peter Lindbergh i Gregory Crewdson, Jaume de Laiguana és poc amic del photoshop –tan sols l’utilitza si el client ho demana, i només per a esmenar petits detalls–; per a ell, el secret està en tenir cura de la il·luminació, saber triar l’escenari on realitzar les fotografies i conèixer bé el model per tal de buscar-ne els límits. Seguint aquest procés, De Laiguana ha immortalitzat, tant en blanc i negre com en color, cantants com LoquilloCarlos Segarra o Alejandro Sanz, actors com Hugh Laurie, Bruce Willis, Rossy de Palma –jugant perillosament amb unes tisores–, Elsa Pataky –mantenint l’equilibri damunt un sofà en una postura impossible–, directors de cinema com Álex de la Iglesia o Bigas Luna, esportistes com Lewis Hamilton –simulant estar dins el seu monoplaça– o els membres de la delegació espanyola que van participar als Jocs Olímpics de Pequín, i models com Martina Klein, Laura Sánchez –qui va haver de suportar la força de la pressió de l’aigua contra el seu cos– o Bimba Bosé –penjada d’unes anelles en una peixera d’aigua gelada en ple hivern–, i així fins a un total de 158 fotografies i diversos vídeos explicatius sobre la realització de les seves obres, un material que ha estat dividit en sis sèries en què l’artista reflexiona sobre el maltractament del medi ambient, el malbaratament de l’aigua, la protagonitzada pels esportistes que van anar a Pequín i inspirada en la Revolució Industrial, la recreació d’algunes escenes clàssiques del cinema de suspens, la del cinema espanyol i la realitzada per al “Perro verde”.

Jaume de Laiguana_02La retrospectiva presentada al Palau Robert finalitza amb el primer dels dotze treballs que formaran part de Workinprogress, una reflexió sobre els riscos laborals en diverses professions; per a denunciar aquests perills, De Laiguana realitzarà una sèrie de fotografies amb què explicarà una història concreta, un projecte que el mantindrà ocupat durant els pròxims dos anys. Aquesta primera sèrie està dedicada a la prostitució a les carreteres, i la protagonitza el model Jon Kortajarena.

Jaume de Laiguana. Retrospectiva 1997-2012 es podrà veure al Palau Robert de Barcelona fins al 26 de maig de 2013, de dilluns a dissabte, de 10:00 hores a 20:00 hores; diumenges i festius, de 10:00 hores a 14:30 hores. L’entrada és gratuïta.

Més informació: www.gencat.cat/probert/

Nueva exposición: Alberto García-Alix: Autorretrato, en La Virreina Centre de la Imatge

mi_lado_femenino_2002

Alberto García-Alix (León, 1956) lleva más de treinta años con una cámara fotográfica a cuestas, una sólida carrera en la que ha inmortalizado su entorno más inmediato con su particular mirada, imágenes impactantes y realistas en riguroso blanco y negro de sus amigos, sus principales pasiones –los tatuajes, la música, las motos– y los lugares que más le han marcado a lo largo de su vida. Sin embargo, todo ese bagaje apenas se ha podido ver en Barcelona, donde su presencia ha sido meramente testimonial hasta ahora, cuando La Virreina Centre de la Imatge ha tenido el acierto de programar Autorretrato, la primera gran exposición del fotógrafo en la ciudad, una compilación de sus imágenes más íntimas y personales en las que él es el protagonista absoluto y que se inauguró el pasado 7 de febrero.

Muchos aficionados a la fotografía descubrieron a Alberto García-Alix con sus retratos de la movida madrileña en los años ochenta –aunque insiste en renegar de la etiqueta de “fotógrafo oficial de la movida” porque, en su opinión, él tan solo fotografiaba a sus amigos de entonces, tan protagonistas de ese movimiento como él mismo–, pero quien busque esas instantáneas en La Virreina Centre de la Imatge se llevará una decepción importante: todas las imágenes están estrechamente relacionadas con su persona (tan solo una fotografía junto a Ana Curra remite a esos años), García-Alix ha escogido para la ocasión sus trabajos más introspectivos, aquellos que mejor le definen. Así, Autorretrato –escrito en singular porque, en cierta manera, todas las imágenes incluidas forman, en su conjunto, un gran autorretrato del artista– muestra un personaje sin miedo al desnudo, tanto metafórica como literalmente, fotografías desenfocadas con el objetivo de sugerir que comparten protagonismo con primeros planos de extraordinaria crudeza, luces y sombras para establecer un juego de sensaciones con el espectador, a veces inquietante, a veces despiadado, pero siempre fascinante.

Autorretrato en Toulouse, 1978
Autorretrato en Toulouse, 1978

En La Virreina se podrán ver un total de 76 fotografías, todas ellas relacionadas, de un modo u otro, con el particular universo de García-Alix. De esta manera, el visitante podrá comprobar cómo ha evolucionado su propia visión del autorretrato, desde finales de 1970 (las primeras instantáneas son de 1977) hasta la actualidad: en las primeras, el autor posa desafiante ante la cámara, retratos de cuerpo entero en lugares que han marcado su vida o con sus bienes más preciados (en Mi gran ilusión aparece orgulloso con su Harley-Davidson); a medida que pasan los años, el fotógrafo se centra en primeros planos de su rostro –tan cercanos que a veces queda cortado por el encuadre– o de alguna parte de su anatomía para, de esta manera, acentuar la mirada subjetiva en el espectador (La primera vez sería un buen ejemplo de ello: muestra sin tapujos su primera experiencia con la heroína, sin duda una de las imágenes más impactantes de la exposición); en paralelo, el artista también retrata lo que denomina “paisajes íntimos”, aquellos lugares que han sido significativos para él, ya sean las habitaciones en las que ha vivido o algunos rincones convertidos en testimonios silenciosos de sus actividades (El lugar de mi confesión, donde reveló un gran secreto a un amigo).

En los últimos años, García-Alix ha coqueteado seriamente con el vídeo, y en Autorretrato se incluyen dos de sus composiciones: Tres vídeos tristes y De donde no se vuelve, en los que construye una serie de relatos a partir de sus fotografías y a los que él mismo pone voz, narraciones en primera persona que también le sirven para compartir con el visitante sus impresiones acerca de su propio trabajo (“La fotografía es el espacio donde imaginar”, confiesa).

Autorretrato en Formentera, 2010
Autorretrato en Formentera, 2010

Alberto García-Alix se define a sí mismo como un hombre “tímido” y con cierto pudor a hablar de su trabajo –“Hacer las fotografías no me produce ninguna vergüenza, otra cosa es mostrarlas”, afirma el fotógrafo–; no obstante, los responsables de Autorretrato han logrado vencer sus reticencias y han programado un encuentro entre él y Nicolás Combarro, comisario de la exposición, para que conversen sobre el autorretrato, tema central de la muestra (7 de marzo, a las 19:00 horas).

Autorretrato se podrá ver en La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona hasta el 5 de mayo de 2013, de martes a domingo, de 12:00 horas a 20:00 horas. La entrada es gratuita.

Más información: http://lavirreina.bcn.cat/

Nova exposició: The New York Times Magazine. Fotografies, al Palau Robert de Barcelona

Trenta anys de treball constant han convertit el setmanari “The New York Times Magazine” en un referent de la fotografia contemporània dins els mitjans de comunicació; la seva excel·lent feina l’ha consolidat com un espai de llibertat per a tots els fotògrafs, a més de servir com una plataforma perfecta per a exhibir els treballs dels més destacats professionals de la imatge. Ara, els aficionats a la fotografia podran descobrir els secrets més ben guardats d’aquesta publicació gràcies a l’exposició The New York Times Magazine. Fotografies, una selecció d’imatges publicades a la revista en els darrers anys que serveix per a reflexionar sobre la naturalesa de la fotografia i el paper de les revistes en l’actualitat i l’evolució de l’edició impresa. Els comissaris responsables de l’exposició són Lesley A. Martin, membre d’Aperture –una fundació pionera entre les institucions dedicades a la fotografia en l’àmbit internacional–, i Kathy Ryan, editora fotogràfica de “The New York Times Magazine”, i es podrà veure a Barcelona gràcies a la col·laboració entre Aperture, Canopia –representant exclusiva d’Aperture a Espanya que es dedica a la gestió integral de projectes culturals, consolidada en el sector gràcies a la seva tasca de difusió de la fotografia– i el Palau Robert, seu que acollirà aquest extens material des del 28 de setembre fins al 2 de desembre.

Selma Blair fotografiada per Roger Ballen

La línia editorial de “The New York Times Magazine” es caracteritza per encarregar els seus reportatges a tota mena de fotògrafs; d’aquesta manera, en les seves pàgines hi tenen cabuda els retrats de coneguts actors, imatges de fotoperiodisme pur, reportatges de fotografia artística, de moda i d’esports, una proposta eclèctica que ha servit per a popularitzar el setmanari i convertir-lo en una referència imprescindible en el camp de la fotografia. La responsable de l’exposició, Kathy Ryan, ha treballat en la publicació durant més de 25 anys, i és una de les pioneres de la combinació de fotografia artística i fotoperiodisme a les pàgines de la revista; Ryan creu que l’èxit de “The New York Times Magazine” està en proposar un encreuament entre diferents disciplines i, així, aconseguir que un artista trenqui els seus límits per a treballar en un camp que no sigui pròpiament el seu.

Julianne Moore és una de les protagonistes de “Dream House”, de Gregory Crewdson

A Barcelona es podran veure algunes de les imatges captades pels millors professionals de la fotografia que, en els darrers anys, han col·laborat amb la revista. L’exposició està organitzada al voltant d’onze mòduls, cadascun dels quals mostra un projecte destacable que s’ha publicat en les seves pàgines durant les tres darreres dècades. El públic podrà gaudir de més de 130 obres de fins a 35 destacats artistes, noms tan coneguts com Annie Leibovitz o Sebastião Salgado al costat de Lars Tunbjörk, Paolo Pellegrin, Gregory Crewdson, Steve McCurry, Ryan McGinley, Roger Ballen, Chuck Close o Simon Norfolk, entre d’altres, professionals que han documentat l’infern de Kuwait de 1991 o els dies posteriors a l’11-S, s’han passejat per rodatges de films tan coneguts com Revolutionary Road o Sherlock Holmes, han visitat les instal·lacions del CERN a Ginebra, han donat la seva particular visió dels esports d’hivern o han fotografiat reconeguts actors en una casa abandonada.

A més, el Palau Robert ofereix una oportunitat única per conèixer els processos creatius de la revista gràcies al material visual que han aportat els responsables del magazine, com ara fulls de contactes, fotos, quatre vídeos, correspondència personal de l’editora, comprovants i algunes revistes originals.

The New York Times Magazine. Fotografies es podrà veure al Palau Robert de Barcelona fins al 2 de desembre de 2012, de dilluns a dissabte, de 10:00 hores a 20:00 hores; diumenges i festius, de 10:00 hores a 14:30 hores. L’entrada és gratuïta.

Més informació: www.gencat.cat/probert/

Nova exposició: Barcelona 1957. Leopoldo Pomés, a La Fundació Foto Colectania

A mitjans dels anys 50, l’editor Carlos Barral va proposar a Leopoldo Pomés, aleshores un jove i prometedor fotògraf, un projecte de llibre sobre la Barcelona de l’època, un volum en què Pomés aportaria la seva mirada i Luis Goytisolo signaria els textos que acompanyarien les imatges. Les fotografies, però, no van satisfer el soci de Barral a l’editorial, Víctor Seix –segons el seu parer, el treball no tindria cap futur comercial perquè presentava una ciutat lúgubre i excessivament grisa–, i el projecte va caure en l’oblit fins ara, quan Pomés, en col·laboració amb La Fundació Foto Colectania, les ha recuperat per a presentar-les públicament a Barcelona 1957. Leopoldo Pomés, l’exposició que, des del passat 19 de setembre, es pot veure a la seu de la fundació, un total de vuitanta fotografies que posteriorment es recolliran també en un llibre –coeditat per Foto Colectania i La Fábrica– amb textos del mateix Leopoldo Pomés, Juan Manuel Bonet y Eduardo Mendoza.

El fotògraf Leopoldo Pomés

En el mateix moment en què va rebre l’encàrrec (1957), Leopoldo Pomés va començar la seva personal ruta per la ciutat càmera en mà, un recorregut que es va allargar en el temps fins al 1958 i que no es va limitar a visitar les zones més recurrents pels fotògrafs de l’època, les del centre de la ciutat, sinó que també va voler donar la seva visió de l’extraradi barceloní, fins aleshores poc valorat per la resta de professionals. D’aquesta manera, el Raval, l’Eixample, la zona alta i la Rambla van ser immortalitzats per Pomés sense que s’oblidés dels barris més modestos, com la Barceloneta, Verdum, Els Encants i Sant Andreu.

Metro-1959

El resultat de la seva expedició per la ciutat comtal van ser un recull d’imatges, aparentment senzilles i en rigorós blanc i negre, que mostraven la quotidianitat d’una Barcelona fosca i deprimida, completament allunyada de la imatge idíl·lica i de postal que en té el turista que la visita en ple segle XXI: aquella era una societat soferta que intentava superar la duresa de la postguerra amb paciència, totalment privada d’alegries per la dictadura. Així, el fotògraf va retratar l’heterogènia població de finals dels anys cinquanta, on convivien elegants burgesos amb venedors ambulants, drapaires i barraquistes, a més de fotografiar amb especial atenció les dones que es passejaven pels carrers de la ciutat.

A Barcelona 1957. Leopoldo Pomés només s’hi exposen vuitanta de les fotografies que Pomés va realitzar a finals dels anys cinquanta, una tria que el fotògraf barcelonès ha fet amb la col·laboració de Pepe Font de Mora, comissari de l’exposició i també director de Foto Colectania, en una titànica recerca pels seus atapeïts arxius personals. Així, en aquesta acurada selecció, el visitant trobarà algunes imatges prou conegudes pels seguidors de l’autor, però també en descobrirà fins a una seixantena que, fins ara, s’havien mantingut totalment inèdites malgrat la seva qualitat i el seu interès documental.

Barcelona 1957. Leopoldo Pomés es podrà veure a La Fundació Foto Colectania (C/Julián Romea, núm. 6) fins al 26 de gener de 2013, de dilluns a dissabte, d’11:00 h a 14:00 h i de 16 a 20 h.

Més informació: http://www.colectania.es/

Nova exposició: Barcelona’s multiverse, al Palau Robert de Barcelona

 

Alguna vegada us heu imaginat practicant surf al bell mig de la Plaça Catalunya? ¿O contemplant la Sagrada Família mentre us remulleu els peus al mar? O navegant al voltant de les Torres Venecianes de Plaça Espanya? Potser la nostra imaginació és insuficient a l’hora de crear situacions tan inversemblants com aquestes, però ara ja no haurem de fer cap esforç per contemplar aquest món fictici: l’artista Lluís Bussé ha modificat la realitat gràcies a la seva càmera fotogràfica, i el resultat és Barcelona’s multiverse, un recull de trenta-vuit fotografies que es pot veure al Palau Robert de Barcelona des del 21 de juny i durant tot l’estiu.

La Pedrera envoltada pel mar

L’origen d’aquesta exposició és el llibre Barcelona’s multiverse (publicat només en anglès per Damiani Editore), un volum en què el filòsof i fotògraf Lluís Bussé va decidir donar una imatge diferent de Barcelona, una ciutat que el seu objectiu va immortalitzar com una localitat misteriosa, màgica i onírica, i en la qual no hi ha cap idea impossible. Bussé va realitzar milers de fotografies de la ciutat, i de la combinació de les imatges més estranyes i sorprenents n’obtenia una tan irreal com suggeridora. Amb aquest exercici l’artista barceloní associava la fotografia amb la cosmologia –disciplina filosòfica que estudia l’origen i la constitució de l’Univers–; així, i basant-se en la teoria del “multivers” del matemàtic Hugh Everett –“el nostre univers pot ser un més d’altres possibles universos”– i les teories del físic Max Tegmark –que reforça aquesta idea quan parla d’universos paral·lels que comparteixen les nostres mateixes lleis físiques–, Bussé va crear una nova Barcelona, una ciutat on és habitual trobar les zebres del zoo passejant per la Plaça Francesc Macià o veure l’edifici de La Pedrera envoltat per mar.

Ara, el Palau Robert mostra aquelles imatges del llibre en gran format, fotografies realitzades en rigorós blanc i negre i en què el fotògraf no ha necessitat l’ús del photoshop ni de cap altra eina informàtica: cada peça és simplement la unió de dues fotografies, i l’artista només ha hagut de retallar-les i col·locar-les una a sobre de l’altra per aconseguir la fusió (si el visitant s’hi fixa mínimament podrà observar el punt en què s’uneixen les fotografies). Les trenta-vuit fotografies s’han distribuït en tres àmbits: en el primer trobem alguns dels edificis més significatius de Barcelona situats en una nova ubicació; en el segon, els carrers de la ciutat es presenten inundats d’aigua; finalment, al darrer àmbit de l’exposició trobem una ciutat construïda directament sobre la sorra de les seves platges.

La Sagrada Família vista des de la platja de la Mar Bella

Veure el Passeig de Colom des dels estudis de Catalunya Ràdio, la Torre Agbar situada al Parc Güell, sortir de la Boqueria i topar-se amb el Moll d’Espanya o entrar a Santa Maria del Mar des de la platja de la Barceloneta és possible gràcies al treball exposat a Barcelona’s multiverse, d’on el visitant sortirà amb la sensació d’haver contemplat una ciutat desconeguda, una Barcelona reinventada pel talent de Lluís Bussé que el farà dubtar seriosament si aquest suposat univers paral·lel és real o no ho és.

Barcelona’s multiverse es podrà veure a la Sala 2 del Palau Robert de Barcelona fins al 10 de setembre, de dilluns a dissabte, de 10:00 hores a 20:00 hores; diumenge, de10:00 hores a 14:30 hores . L’entrada és gratuïta.

Més informació: www.gencat.cat/probert/
                              http://lluisbusse.wordpress.com

Nueva exposición: Instantes privados. La nueva fotografía japonesa, en Fnac Diagonal Mar

 

Décadas después de que llegaran los primeros manga a nuestros televisores, la cultura japonesa se ha convertido en un fenómeno perfectamente conocido en nuestro país; así, en la actualidad la literatura nipona está bien representada en nuestras librerías, cenar sushi ya no se considera una excentricidad propia de esnobs, e incluso el cine manufacturado en Japón es bien recibido por los espectadores. Sin embargo, aún queda mucho por descubrir, y por eso la asociación Gotanda producciones, en colaboración con Fnac, ha organizado “Instantes privados. La nueva fotografía japonesa”, una exposición en la que se incluyen imágenes tomadas por doce profesionales japoneses, una muestra que se inaugurará el próximo 5 de abril en Fnac Diagonal Mar (Barcelona).

Imagen tomada por Junku Nishimura

En los últimos tiempos, Japón ha experimentado varios periodos de inestabilidad: ahora todos tenemos presente el tsunami y la posterior crisis nuclear de 2011, pero debemos recordar que, ya a principios de los 90, la población nipona empezó a sufrir esos momentos delicados con el estallido de la burbuja económica. Todos estos cambios han planteado a la sociedad japonesa la necesidad de reformularse, y de ese deseo surge “Instantes privados. La nueva fotografía japonesa”, una muestra que significa la interpretación que los nuevos fotógrafos orientales tienen de esta situación especial.

De esta manera en Fnac Diagonal Mar se exhibirá una selección de fotografías que nos permitirán descubrir, por ejemplo, la parte menos conocida de Tokio, aquellas callejuelas poco transitadas, la relación de los japoneses con su entorno inmediato, la forma en que los jóvenes de la gran ciudad intentan huir del estrés diario, incluso hay tiempo para conocer los temores y sentimientos de la sociedad nipona tras el desastre nuclear de 2011. Y todo ello a través de las miradas de doce fotógrafos, algunos ya consagrados, otros totalmente desconocidos: Shinya Arimoto, Hiroshi Nomura, Maki Miyashita, Junku Nishimura, Ken Hayafune, Takeshi Sumi, Suwa Minoru, Paula Fujiwara, Hazuki Natuno, Saito Harumichi, Sawako Obara y Kana Park Takeda.

Imagen tomada por Paula Fujiwara

La exposición se podrá ver en nuestro país gracias a los esfuerzos de Gotanda producciones, una asociación cultural que toma el nombre de uno de los barrios de Tokio, y que se muestra interesada en las diversas manifestaciones artísticas y culturales de Japón; además, Gotanda producciones pretende dar voz a los creadores más importantes de ese país, artistas que son unos perfectos desconocidos para el público europeo.

Una vez más Fnac acoge en sus instalaciones una exposición fotográfica, algo que ya no es noticia para los aficionados: en su empeño por contribuir a la difusión de esta disciplina artística, en los últimos años Fnac ha programado con acierto exposiciones de reconocidos artistas, como Man Ray, Marc Riboud o Francesc Catalá Roca, entre otros, además de mostrar las imágenes tomadas por los cineastas Pedro Almodóvar, Bigas Luna y Carlos Saura, o los escritores Tom Sharpe y Gonzalo Torrente Ballester.

“Instantes privados. La nueva fotografía japonesa” se podrá ver de forma gratuita en la tienda Fnac Diagonal Mar (Barcelona) hasta el 4 de junio. Después viajará a A Coruña (Fnac A Coruña, del 21 de junio al 31 de julio), Asturias (Fnac Parque Principado, del 15 de septiembre al 30 de noviembre), Alicante (Fnac Alicante, del 1 de diciembre al 15 de enero de 2013) y Donostia (Fnac Donostia, del 20 de enero al 15 de marzo de 2013).

Más información: www.gotandaproducciones.com

Novetat editorial: Música pels ulls. Barcelona 1974-1994, de Francesc Fàbregas

El Palau Robert va tenir l’encert, l’any 2010, de programar l’exposició fotogràfica “Música pels ulls”, una compilació d’imatges signades per Francesc Fàbregas que documentaven vint anys de música a Barcelona, una època en què la ciutat va acollir els millors músics i alguns dels macroconcerts més interessants del moment, uns temps en què els dies grisos tenien les hores comptades per a deixar pas a uns anys d’efervescència cultural que obriria les portes de la ciutat als artistes més internacionals. Ara, dos anys després d’aquella magnífica exposició, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit publicar les imatges que la van protagonitzar en un llibre (Música pels ulls. Barcelona 1974-1994) imprescindible per als mitòmans i amants de la música que, d’una manera o una altra, van estar vinculats als esdeveniments que va documentar Fàbregas en aquelles dues dècades.

El fotògraf Francesc Fàbregas

L’any 1972, un jove Francesc Fàbregas començava la seva trajectòria com a fotògraf, una decisió arriscada però que aquell noiet va prendre segur de sí mateix; la seva passió per la música el va portar a documentar aquells concerts que tant l’entusiasmaven, actuacions que a Barcelona es van anar fent cada cop més freqüents. D’aquesta manera, Fàbregas va posar el seu talent a disposició de les revistes culturals publicades a la ciutat a mitjans dels anys 70 (Vibraciones, Rock Espezial, Rockdelux), i es convertia, així, en tot un pioner del periodisme gràfic musical del país.

Aquell jove fotògraf va viure en primera persona el concert dels Rolling Stones a la Monumental (1976), va conèixer Bob Marley, Dylan, Freddie Mercury i Sting, va presenciar el debut de Bruce Springsteen a Barcelona (1981), va veure Lou Reed al Palau d’Esports (1975), el seu objectiu va captar també els membres de The Cure i The Smiths i, per descomptat, va viure un dels concerts més importants i amb una major quantitat d’artistes sobre l’escenari a finals dels 80, el que Amnistia Internacional va organitzar al Camp Nou (1988), bons músics reunits per una bona causa.

El Último de la Fila i Bruce Springsteen, al concert d'Amnistia Internacional (1988)

Però Fàbregas no només es va interessar pels artistes de renom internacional. Va passejar la seva càmera pel festival Canet Rock (1975 i 1977) i els membres de l’anomenada Ona Laietana; a més, el seu era un olfacte especial per a intuir maneres d’estrella a joves que començaven les seves carreres artístiques, com ara Loquillo, de qui va presenciar els primers concerts, va documentar les actuacions barcelonines dels grups que protagonitzaven la “movida madrileña”, com Radio Futura o Gabinete Galigari, va immortalitzar Pedro Almodóvar i Fabio McNamara, va fotografiar Alaska,…

Les imatges reunides a Música pels ulls. Barcelona 1974-1994 documenten dues dècades de música en directe a Barcelona, fotografies que al llibre estan acompanyades d’articles de reputats periodistes musicals, com Jordi Turtós o Àngel Cases, i on coneixerem també la opinió del promotor Gay Mercader, un dels principals responsables en convertir aquesta ciutat en destí imprescindible per als millors artistes del moment, un llibre que permetrà il·lustrar els records dels espectadors que omplien els estadis en aquells vint anys.

Títol: Música pels ulls. Barcelona 1974-1994
Autor: Francesc Fàbregas
Editorial: Ajuntament de Barcelona
Pàgines: 264 pàgines
Data de publicació: Març 2012
ISBN: 9788498503630
Preu: 20,00 €