“Mejor … es posible” en la Sala Cero de Sevilla: ¡Bendita crisis de pacotilla!

¿Ya estamos todos? ¿Sí? Siéntense, por favor y hagan mucho ruido. Sí, me han oído bien: Los artistas quieren alboroto. No, no se preocupen por ellos: Sabrán cómo hacerse escuchar. Y acabaremos adorándoles, ¡ya lo verán!

Después de pasar lista y comprobar que el aforo (casi doscientos espectadores, los mismos que se impacientan) está completo, comienza esta insólita “conferencia teatral“. Porque Síndrome Clown cree que ha llegado el momento de prestarnos un poquito de su filosofía artística. He aquí su síntesis: la desinhibición, la frescura, la empatía escénica y la falta absoluta de pretensiones.

Para la ocasión, desterremos cualquier ínfula de ser partícipes de una pieza delicada o especialmente arriesgada. Pero resulta que esta pareja de cómicos se lo puede permitir. Lo demuestra desde el momento en que entra en la sala saludando al respetable: Su habilidad para comunicar es arrolladora. A un lado, Práxedes aporta la serenidad, el saber estar y desempeña con astuta resignación su labor de payaso serio. Al otro, un zumbón Víctor, que con un leve gesto provoca el despiporre del personal. Y, juntos, imparten con zalamería veterana una sesión de humor teatral sustentado en esa realidad tan cercana que nos sepulta día a día bajo la consigna de la temible palabra de seis letritas siendo la primera una “C” de “cachondeo“, tratándose la última de una “S” de “sensacional“. Por obra y mucha gracia de estos humoristas. Ante tal panorama, los del Síndrome estructuran (y tómese este verbo como el mejor empleado de todas estas líneas) impecablemente una sesión pseudomagistral de autoayuda para desarticular miedos, insultar frustraciones y hermanarnos todos en la lucha.

Mejor … es posible” entretiene, distrae y además nos permite (la última palabra siempre depende de uno mismo) reflexionar. Y lo hace con un repertorio de situaciones surreales, chistes deliciosamente banales e imitaciones muy aplaudidas del entorno. Los temas que trata son, no por manidos hasta la saciedad, menos eficaces: los propósitos de cambio, los fracasos cotidianos, la necesidad de “quitarse del yo” para entendernos como “nosotros” a través del ameno espejo del “ellos-caricatos“. Y, en consecuencia, se obra el milagro: La chispa del Síndrome Clown se propaga por la Sala Cero de Sevilla a una velocidad imparable y las carcajadas se erigen en auténtica barómetro del ritmo escénico. Es tanta la familiaridad que Víctor y Práxedes recrean que sus espectadores se relajan sin mayor esfuerzo y aparcan prejuicios, angustias coyunturales y conflictos domésticos durante hora y media.

Por Juan Marea

ImageLos clowns unidos siempre nos vencerán.

“Mejor … es posible” se representa en la Sala Cero de Sevilla hasta el 18 de octubre.
http://www.salacero.com/Salacero.php?carga=Cartelera&fecha=1381442400

Novetat discogràfica: L’àrea petita, d’Els Pets

l'areapetita

La Nit de Nadal de 1985, tres jovencells de Constantí oferien el seu primer concert. Aleshores no ho sabien, però aquells aprenents de músics (Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falin Cáceres) acabaven de fundar una de les formacions que esdevindrien més longeves de la música del nostre país: Els Pets. Ara, gairebé tres dècades després d’aquell gloriós debut, aquells joves ja es troben en plena maduresa personal (han superat la barrera dels 50 anys) i publiquen el seu tretzè disc, L’àrea petita, un treball amb què han volgut arriscar-se musicalment per tal de sorprendre els seus seguidors, l’objectiu era evolucionar la seva sonoritat sense perdre la seva personalitat, i per aquest motiu han confiat les tasques de productor a Raül Fernández, Refree, qui agafa el relleu de Brad Jones, habitual en els seus darrers treballs.

I quina és aquesta “àrea petita” que anuncia el títol? El símil futbolístic els serveix per a parlar d’aquella zona on un mateix s’ha de definir, on es produeixen els grans encerts i les errades, “on tot acaba tenint sentit, on es finalitzen i es concreten totes les jugades per molt impossibles que semblin en un principi”; la intenció d’Els Pets era fer un pas endavant en la seva carrera, i el resultat és un disc diferent del que fins ara ens tenien acostumats, possiblement el més trencador dels seus treballs. Així, L’àrea petita és un disc d’extrems en què comparteixen espai les tornades rockeres amb elements folk sense oblidar el seu esperit pop, i on s’inclouen instruments de corda poc freqüents en ells per aconseguir una sonoritat més tradicional, més mediterrània.

Els Pets, en una imatge promocional de "L'àrea petita"
Els Pets, en una imatge promocional de “L’àrea petita”

En les lletres, però, Gavaldà i els seus no han deixat de banda el to optimista que els caracteritza; així, el single amb què presenten el disc (Bombolles) parla d’algú que, malgrat ser conscient de la situació que viu, tira endavant amb una actitud positiva i posant-hi ganes. En aquest sentit, l’actual situació social que estem vivint és present en les cançons –totes signades per Lluís Gavaldà, excepte Reprenc el vol, que és obra de Joan Reig–, però ho és d’una forma subtil, sempre en un segon pla, sense pretendre alliçonar ningú. L’àlbum conté un total de 12 cançons, entre les quals destaquen L’àrea petita, Un tall de síndria, Calaixos que no obriré, No n’hi ha prou amb estimar-se molt i Me’n vaig. A més, els de Constantí han convençut Sílvia Pérez Cruz i Maria Rodés per arrodonir el seu nou LP.

Tres anys després de la publicació de Fràgil, Els Pets es mostren frisosos per presentar en directe les seves noves cançons en la gira de presentació de L’àrea petita, un tour que havia de començar en el passat Mercat de Música Viva de Vic, però una crisi d’estrès de Lluís Gavaldà els va obligar a suspendre aquella actuació. Superat aquell ensurt, els seguidors del grup podran gaudir dels nous temes a partir del 19 d’octubre, quan iniciaran la gira a la Sala Stroika de Manresa, un concert al qual seguiran els de Barcelona (Sala Barts, 25 d’octubre), Granollers (Teatre Auditori, 26 d’octubre), Sabadell (Teatre La Farándula, 10 de novembre), Terrassa (Sala La Faktoria, 15 de novembre) i Salt (La Mirona, 16 de novembre).

Títol: L’àrea petita
Autor: Els Pets
Edició: RGB
Data de publicació: Octubre 2013
Preu: 15,99 €
Més informació: http://www.elspets.cat/