Archivo de la etiqueta: Sílvia Pérez Cruz

Novetat discogràfica: L’àrea petita, d’Els Pets

l'areapetita

La Nit de Nadal de 1985, tres jovencells de Constantí oferien el seu primer concert. Aleshores no ho sabien, però aquells aprenents de músics (Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falin Cáceres) acabaven de fundar una de les formacions que esdevindrien més longeves de la música del nostre país: Els Pets. Ara, gairebé tres dècades després d’aquell gloriós debut, aquells joves ja es troben en plena maduresa personal (han superat la barrera dels 50 anys) i publiquen el seu tretzè disc, L’àrea petita, un treball amb què han volgut arriscar-se musicalment per tal de sorprendre els seus seguidors, l’objectiu era evolucionar la seva sonoritat sense perdre la seva personalitat, i per aquest motiu han confiat les tasques de productor a Raül Fernández, Refree, qui agafa el relleu de Brad Jones, habitual en els seus darrers treballs.

I quina és aquesta “àrea petita” que anuncia el títol? El símil futbolístic els serveix per a parlar d’aquella zona on un mateix s’ha de definir, on es produeixen els grans encerts i les errades, “on tot acaba tenint sentit, on es finalitzen i es concreten totes les jugades per molt impossibles que semblin en un principi”; la intenció d’Els Pets era fer un pas endavant en la seva carrera, i el resultat és un disc diferent del que fins ara ens tenien acostumats, possiblement el més trencador dels seus treballs. Així, L’àrea petita és un disc d’extrems en què comparteixen espai les tornades rockeres amb elements folk sense oblidar el seu esperit pop, i on s’inclouen instruments de corda poc freqüents en ells per aconseguir una sonoritat més tradicional, més mediterrània.

Els Pets, en una imatge promocional de "L'àrea petita"
Els Pets, en una imatge promocional de “L’àrea petita”

En les lletres, però, Gavaldà i els seus no han deixat de banda el to optimista que els caracteritza; així, el single amb què presenten el disc (Bombolles) parla d’algú que, malgrat ser conscient de la situació que viu, tira endavant amb una actitud positiva i posant-hi ganes. En aquest sentit, l’actual situació social que estem vivint és present en les cançons –totes signades per Lluís Gavaldà, excepte Reprenc el vol, que és obra de Joan Reig–, però ho és d’una forma subtil, sempre en un segon pla, sense pretendre alliçonar ningú. L’àlbum conté un total de 12 cançons, entre les quals destaquen L’àrea petita, Un tall de síndria, Calaixos que no obriré, No n’hi ha prou amb estimar-se molt i Me’n vaig. A més, els de Constantí han convençut Sílvia Pérez Cruz i Maria Rodés per arrodonir el seu nou LP.

Tres anys després de la publicació de Fràgil, Els Pets es mostren frisosos per presentar en directe les seves noves cançons en la gira de presentació de L’àrea petita, un tour que havia de començar en el passat Mercat de Música Viva de Vic, però una crisi d’estrès de Lluís Gavaldà els va obligar a suspendre aquella actuació. Superat aquell ensurt, els seguidors del grup podran gaudir dels nous temes a partir del 19 d’octubre, quan iniciaran la gira a la Sala Stroika de Manresa, un concert al qual seguiran els de Barcelona (Sala Barts, 25 d’octubre), Granollers (Teatre Auditori, 26 d’octubre), Sabadell (Teatre La Farándula, 10 de novembre), Terrassa (Sala La Faktoria, 15 de novembre) i Salt (La Mirona, 16 de novembre).

Títol: L’àrea petita
Autor: Els Pets
Edició: RGB
Data de publicació: Octubre 2013
Preu: 15,99 €
Més informació: http://www.elspets.cat/

El disc de La Marató de TV3

 

Ens apropem a les festes nadalenques i, un any més, rebrem infinitats de missatges apel·lant a la nostra solidaritat envers els altres. Aquest any, però, no serà fàcil que ens hi involucrem massa, ja que la crisi afecta a tothom, així que probablement ens ho pensarem dues vegades a l’hora de fer qualsevol donatiu. Amb tot, de vegades una petita aportació econòmica pot quedar compensada amb una bona contraprestació, com succeeix amb La Marató de TV3, enguany dedicada a la regeneració i el transplantament d’òrgans i teixits, que el dia 11 de desembre posarà a la venda el disc de versions que ha preparat per aquesta edició.

Aquest any el disc de La Marató serà especial ja que, per celebrar l’edició número vint del programa, els seus responsables han decidit que s’hi incloguin un total de vint cançons, totes elles conegudíssimes i d’estils tan diferents com l’òpera, el pop, la rumba, la cançó tradicional i fins i tot una balada heavy, temes que interpreten en català alguns dels músics més interessants de l’escena catalana, a qui s’hi han afegit alguns artistes de fora de les nostres fronteres.

La banda sonora de l’anunci de La Marató d’enguany és “Em dónes força” (“You raise me up”, del baríton nord-americà Josh Groban), interpretada per Sergio Dalma, a qui acompanyen l’Escolania de Montserrat i la Capella de Música de Montserrat. Al CD també hi trobem cantants pop que canten en català per primera vegada, com Malú (que transforma la mítica “The show must go on” en “No tinguis por”), Ana Torroja (“Per sempre més”, versió de “Forever young”) o Melendi (qui fa seva una cançó de Cyndi Lauper amb el títol “Ulls dolços”).

Imatge dels artistes que col·laboren al disc

També hi ha lloc per a grups joves i cantants poc coneguts pel gran públic. Entre els primers trobem els Teràpia de Shock, grup revelació de la temporada gràcies a la banda sonora de “Polseres vermelles” i que aquí interpreten una cançó d’El Canto del Loco (“Em quedo al teu costat”), La Pegatina, que posen la seva rumba descarada al servei de “Love is in the air”, La Iaia, que recorden John Lennon amb el tema “Una altra vegada”, i The Pepper Pots, autors d’una de les millors versions d’aquest treball, la de la lluminosa “Sunny” de Bobby Hebb. El disc permet descobrir intèrprets menys mediàtics com Èric Vinaixa (“La clau de tots ets tu”), Nia (“Sentir l’eternitat”), Lidia Guevara (“Ho faig per tu”) i Joan Masdeu en la seva nova faceta en solitari (“Tot el que tinc”).

En aquest treball també s’hi inclouen uns duets ben especials, com el que formen Momo Ballesteros i Sergi Albert per interpretar un dels passatges més coneguts de l’òpera “La traviata”, o el del músic d’Alella Narcís Perich amb els lleidatans Hewel per cantar un tema de Marshall Crenshaw (“Someday, someway”, que han traduït per “Com et puc ajudar?”). Altres curiositats d’aquest CD són l’adaptació als sons cubans de “Time after time”, de Cyndi Lauper, que han fet els Salsa de Reyes, o la cançó col·lectiva “Teixit humà” que Marc Parrot ha realitzat amb les set-centes lletres que ha rebut per a l’ocasió. Finalment els Always Drinking Marching Band s’encarreguen d’interpretar la “Sintonia de la Marató”.

A més els responsables d’aquest disc l’han encertat plenament amb la inclusió de dues joies de la música catalana actual: per un costat hi trobem una versió de la conegudíssima balada “More than words”, dels Extreme, que aquí es titula “Més que paraules” i la interpreta la joveníssima Andrea Motis (acompanyada pel Joan Chamorro Group), una de les veus més espectaculars i increïbles del jazz fet al nostre país amb només disset anys; d’altra banda Sílvia Pérez Cruz s’ha consolidat en l’escena del país com una veu inclassificable, amb un talent insòlit per emocionar a aquells que l’escolten, capaç d’interpretar amb la mateixa facilitat boleros, jazz, flamenc fusió, fados,… Pérez Cruz canta “Plora amb mi”, versió que unifica tres cançons en una (“Per tu ploro”, “L’hereu Riera” i “El testament d’Amèlia”).

La cirereta d’aquest extraordinari pastís, i una de les curiositats més interessants del CD, és la versió en català de “I say a little prayer” que canta Raphael (“Tinc un pensament per a tu”) amb La Principal de la Bisbal i The Gospel Viu Choir, un artista que no va dubtar ni un instant a col·laborar en aquesta edició de La Marató ja que ell mateix va superar una delicada operació: es va haver de sotmetre a un transplantament del qual ja està totalment recuperat.

A la nostra memòria queda molt lluny aquell 19 de desembre de 1992, la data en què es va celebrar la primera edició de La Marató de TV3. Poc es podien imaginar els seus responsables que, vint anys després, aquell fenomen televisiu, nascut al mateix temps que altres telemaratons de l’estat que avui ja són història, s’hauria consolidat de tal manera que es consideraria una tradició més en les jornades prèvies al Nadal de la societat catalana. L’objectiu de La Marató de TV3 ha estat sempre recaptar diners per emprar-los en investigar les malalties que afecten la societat i, en aquesta ocasió, el 18 de desembre dedicaran els seus esforços en la regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits sota el lema “Quan acaba una vida, en comencen sis”.

Produït de forma conjunta per Marc Parrot, els germans Toni i Txasqui Ten i Jordi Cubino, el disc de La Marató es podrà adquirir només el proper 11 de desembre amb qualsevol edició dels diaris catalans, un disc extraordinari de versions que té el simbòlic preu de 9 €.

Més informació: www.tv3.cat/marato/disc