Archivo de la etiqueta: Ramon Llull

Nueva exposición: Chema Madoz: Ars combinatoria, en La Pedrera

chema-madoz-ars-combinatoria

Hoy en día cualquiera puede ser un fotógrafo en potencia: la gran cantidad de dispositivos electrónicos que tenemos a nuestro alcance nos permiten inmortalizar aquellos momentos que creemos únicos con mayor o menor gracia. Sin embargo,  convertir aquella instantánea en una pieza de museo no es una tarea tan sencilla, ya que para ello se necesitan grandes dosis de talento, disciplina y una visión muy personal de la realidad, cualidades de las que ha hecho gala Chema Madoz a lo largo de toda su trayectoria como fotógrafo, un hábil artista capaz de transformar objetos cotidianos en imágenes cargadas de poesía para, así, crear un mundo onírico propio que podremos descubrir en Ars combinatoria, la retrospectiva sobre sus últimos 30 años de carrera que se inauguró el pasado 9 de abril en La Sala d’exposicions La Pedrera de Barcelona.

Chema Madoz,agujaaguaLejos quedan aquellos tiempos en los que Chema Madoz (Premio Nacional de Fotografía en el año 2000) trabajaba en un banco; por entonces ya había hecho sus pinitos como fotógrafo –reportajes en los que se centraba en la figura humana–, pero pronto decidió dar un paso al frente, dejar su profesión y centrarse en su verdadera pasión. Sin embargo, poco a poco perdió el interés en fotografiar personas para dar el protagonismo a los objetos, a quienes despoja, con mucha imaginación, de su función principal y les otorga posibilidades mucho más poéticas que las evidentes, con la intención de que el espectador reflexione acerca de su entorno más inmediato. Así, el artista busca una imagen precisa a partir de una idea preconcebida, en escenarios íntimos que él mismo crea o manipula, siempre en blanco y negro y con una cuidada elección de la luz para jugar con las sombras que proyecta el protagonista.

En La Pedrera, el visitante tendrá acceso a ese universo paralelo creado por el fotógrafo, un total de 70 obras en las que nada es lo que parece a simple vista: en ese mundo ficticio es posible encerrar una nube en una jaula, quebrar un huevo duro y su soporte como si fueran un mismo objeto, unir con aguja e hilo unas perlas que no son otra cosa que diminutas gotas de agua, convertir una batuta en una escuadra y un cartabón, confeccionar un majestuoso arco tan solo con libros, transformar un bastón en una barandilla preciosa o una hoja de afeitar en el punto de libro perfecto. Madoz no duda en buscar la complicidad sincera del espectador, y por ese motivo no le ofrece ninguna pista, ni siquiera pone título a ninguna de sus imágenes con el objetivo de que sea él mismo quien las interprete.

chema-madoz-fotografia-90Además, en Ars combinatoria –título que hace referencia al arte combinatorio pensado por el filósofo mallorquín Ramon Llull– se incluyen dos vídeos que muestran la forma tan meticulosa, casi obsesiva, en la que trabaja y construye sus estructuras (su perfeccionismo es tal que le ha llevado a elaborar entramados de gran complejidad para obtener una imagen impactante); la curiosidad del espectador quedará saciada con la exposición de diversas libretas de anotaciones en las que dibuja las primeras ideas de sus proyectos, cinco objetos originales que el mismo Madoz ha realizado para incluir en sus fotografías –entre ellos un guante que funciona como un elegante monedero– y sus colaboraciones con los poetas catalanes Salvador Espriu y Joan Brossa, el mismo que a principios de los 90 se felicitaba por descubrir en él a un “hermano” en el terreno artístico.

Ars combinatoria se podrá ver en La Sala d’exposicions La Pedrera de Barcelona del 9 de abril al 28 de julio de 2013, de lunes a domingo, de 10:00 horas a 20:00 horas. La entrada es gratuita.

Más información: http://www.lapedrera.com

Crítica: La Carn. Cos i sexualitat a l’Edat Mitjana, d’Albert Toldrà, Editorial Base.

Es curiós el fet que quan iniciem la lectura d’un llibre d’història que analitza una altra època, sempre deixem que la veu, o millor dit, la mà de l’especialista, en aquest cas de l’ historiador, ens guiï, amb una visió subjectiva i a vegades personalista d’allò que ens està intentant exposar. Són pocs els casos en els quals, i en llibres de difusió, l’autor es converteix en un mer presentador i deixa parlar a aquells que van viure fa segles.

Aquest és el cas de La carn, cos i sexualitat a l’Edat Mitjana, d’Albert Toldrà, llibre publicat per l’editorial Base, que ens proposa una petita «visita guiada» a l’Edat Mitjana, i més concretament a la mentalitat i les formes de pensar sobre el cos (la carn) i la sexualitat de les persones que van viure en aquella època.

Toldrà, amb una llarga trajectòria en l’anàlisi d’aquestes matèries, que inclou, entre d’altres, Aprés la mort. Un viatge amb sant Vicent al més enllà medieval (2000); Mestre Vicent ho diu per espantar. El més enllà medieval (2010); Asmodeu. Dona, dimoni i sexe a l’edat mitjana (2011) o En nom de Déu. La Inquisició i les seues víctimes al País Valencià (2011), realitza un buidatge de les fonts escrites medievals per mostrar-nos, en primera persona, que pensaven els homes i les dones medieval sobre el món, el cos humà i les seves necessitats emotives i físiques, sobre el sexe i la seva vertadera imbricació en la configuració social i cultural del moment i dels tabús que envoltaven tots aquests temes, i que, no hem d’oblidar, encara sobreviuen, d’alguna manera, a la societat dels nostres dies.

Toldrà es deixa amarar de medievalisme (i, també, d’Edat Moderna) i permet parlar als autors de l’època perquè puguem conèixer el que pensaven. Autors com Sant Vicent Ferrer, Fray Luis de Granada, Ramon Llull, Joanot Martorell, Arcipreste de Hita, Francesc Eixemenis, Dante o Boccaccio… Un punt de vista que, encara que pròpiament medieval, hem de considerar parcial, ja que ens prové d’una part de la societat, aquella lletrada o que pertanyia al món de l’Església, allunyada en molts aspectes dels grups socials més humils, la veu dels quals no acostuma a arribar amb força fins a nosaltres. Tot i així, el llibre de Toldrà ens proveeix d’un gran nombre de visions, anècdotes i informació sobre el que la societat cristiana de l’Edat Mitjana (i Moderna) pensava sobre el seu cos.

Es curiós analitzar aquest tema des del punt de vista de gent d’Església com confessors, clergues, inquisidors i perseguidors de bruixes i heretges (categoria, aquesta última, que incloïa a tots aquells que tinguessin una visió religiosa o moral diferent de la catòlica oficial). I és a través dels ulls dels autors medievals que coneixem els costums i les formes de pensar i de comportar-se de la gent medieval. I ens permet ser conscient de que, en veritat, si ens oblidem de l’aspecte més tecnològic i modern, aquella gent cercava, en relació al sexe i la seva relació física i emocional amb els altres, el mateix que busquem nosaltres, i que aquesta ha estat una de les veritats fixes de la història de l’home i de la dona, per molt que certes institucions socials i religioses s’hagin esforçat a ocultar-la.

Albert Toldrà

El llibre de Toldrà ens ajuda a comprendre que la sexualitat sempre ha estat quelcom proper i volgut per les dones i els homes, no per altre, ha estat la única forma de reproducció que s’ha conegut fins fa menys de un segle. Es curiós confirmar que la literatura que podríem considerar «eròtica» o d’ «aventures sexuals», tant de moda últimament, fa segles que existeix (també a l’Edat Mitjana!!), i que no es limita al segle XX, com moltes vegades un està temptat de pensar.

Els puc assegurar que la lectura del llibre és un continu aprenentatge sobre la realitat històrica d’unes temàtiques poc tractades en els llibres de difusió. Toldrà ens guia a través de les idees i les falses veritats que la societat i sobretot l’Església posseïen sobre aspectes que no coneixien, o coneixien molt poc, i com certes supersticions científiques forçaven als homes i sobretot a les dones, a creure que posseïen un cos corrupte i pecaminós. Son molt interessants els capítols que Toldrà dedica a la visió medieval del cos de la dona i com aspectes com la vagina, la regla, l’embaràs, i el coneixement acientífic que es tenia d’aquests temes, condicionava el comportament i la vida de les dones del passat medieval i modern. L’autor, però, no es queda en una visió femenina, sinó que dedica també l’espai que li pertoca a l’estudi del cos de l’home, contrapart indispensable sense la que l’estudi del llibre quedaria incomplert. D’aquí que veiem també quina era la concepció oficial i religiosa del penis, de l’esperma o de les relacions homosexuals.

Són curiosos també, els exemples de literatura que avui podríem considerar contes eròtics i humorístics populars (les fabliaux franceses dels segles XIII i XIV) que ens permeten conèixer la imaginació més calenta i sexual d’aquelles èpoques. Són molt interessants les anècdotes i les històries que fan de la imaginació i la voluptuositat sexual intèrprets principals i en les que hi són presents els homes d’església, els nobles, els burgesos, els menestrals i els pagesos, i que ens informen de la naturalitat i l’espontaneïtat amb que vivien els nostres avantpassats llunyans aquests temes.

Toldrà fa parlar als protagonistes de l’època, i ho fa amb un estil gens complicat. No s’esperin el típic llibre acadèmic poc entenedor i de difícil lectura. L’autor s’esforça per mostrar-nos el passat de la mà dels que el van viure ajudant-nos sempre que pot a entendre el diferent ús de les paraules. Amb un estil molt proper i clarificador, però sense trair l’originalitat i l’ intencionalitat dels texts que ens mostra. Com els deia al principi, Toldrà ens fa de «guia turístic» textual gràcies a l’ampli coneixement arreplegat al llarg de la seva carrera investigadora i com a escriptor.

D’aquesta forma, La carn, cos i sexualitat a l’Edat Mitjana, ens permet visitar, literàriament, la realitat física i sexual d’una època molt allunyada de la nostra en el temps, però que sembla, en molts aspectes, molt propera a nosaltres, sobretot en allò relacionat amb les passions i la necessitat que els homes i les dones han tingut al llarg del temps d’ unir-se emotiva i físicament als altres, fent de la sexualitat la clau dels somnis que formen una part indispensable de la vida.

Títol: La Carn. Cos i sexualitat a l’Edat Mitjana
Autor: Albert Toldrà
Editorial: Editorial Base
Col·lecció: Base Històrica
Format: 15,5 x 23,5 cm. 192 pàgines.
ISBN: 978-84-15267-43-0
Preu: 18 €.

Escrit per Jordi Pisa Sànchez