Crítica teatro: Una noche con Whitney, en el Gran Teatro Caixabank Príncipe Pío de Madrid

No hace falta que os diga que la tecnología está desde hace años en fase expansiva. Y como era de esperar este avance también afecta al teatro y a la música. Esta es la clave para entender el espectáculo Una noche con Whitney, que se representa en el Gran Teatro Caixabank Príncipe Pío de Madrid, una recreación en formato holograma de un concierto de Whitney Houston.

“Llega a Madrid el espectáculo musical dedicado a Whitney Houston basado en hologramas, un homenaje a una de las más grandes figuras de la música pop que nos permitirá revivir la magia de sus canciones. Esta temporada teatral tiene un nombre propio: el de Whitney Houston”.

Pues sí, la tecnología digital hace milagros, en este caso revivir en directo una actuación de Whitney Houston. La clave del espectáculo se centra en la pantalla donde veremos el holograma de la diva en concierto, acompañado de los músicos y de un cuerpo de baile en directo, a lo que se suma un juego de luces que recrea una actuación de la cantante. Un formato, que, si lo piensas, podría recuperar “en vivo y en directo” a las grandes figuras de la música de todos los tiempos, como ya funciona con Callas en concierto, un espectáculo basado igualmente en hologramas programado también en el Gran Teatro Caixabank Príncipe Pío.

El espectáculo está producido por la compañía americana Base Hologram, dirigido por Fátima Robinson, considerada como una de las «100 personas más creativas en entretenimiento», y con la dirección musical de Keith Harris. Y tiene muchos elementos a favor. El primero, la presencia en holograma de la diva, que convence al público, aunque muestra un aspecto demasiado frontal debido a la pantalla en la que aparece, hecho este que, sin duda, lastra la idea de holograma. El segundo, los grandes éxitos de la cantante, entre los que sonaron, I’m Every Woman, Didn’t We Almost Have It All, Greatest Love Of All, I’m Your Baby Exhale, Saving All My Love For You, Run to You, How Will I Know, I Wanna Dance with Somebody y el invitable I Will Always Love You.

Es espectáculo fomenta el efecto realista con músicos y coros en directo que acompañan al avatar de la cantante y un cuerpo de baile reducido pero que se complementa bien con los temas interpretados, dando un mayor verismo a la actuación. Y todo ello presentado en el solemne espacio de la antigua estación de tren de Príncipe Pío reacondicionada como espacio escénico, lo que provee al espectáculo de un envoltorio de lujo.

La propuesta de Base Hologram es de notable, ya que las y los fans de la Houston, que son muchos, pueden disfrutar de los éxitos de la diva del pop. Si bien el avatar de Houston, que es sin duda el fundamento del espectáculo, queda afectado en sus movimientos e interacción con el escenario por la frontalidad de la pantalla, lo que, al fin y al cabo, resta realismo a la propuesta.

Aun así, es seguramente Una noche con Whitney un augurio de las muchas posibilidades que la digitalización puede brindar al espectáculo teatral y musical. Imaginaos, pues, a dónde puede llegar la tecnología en el futuro…

“Una noche con Whitney” se representa en el Gran Teatro CaixaBank Príncipe Pío del 30 de abril al 28 de mayo de 2022

Dirección: Fátima Robinson
Dirección musical: Keith Harris
Diseño de luces: LeRoy Bennet
Producción y tecnología: BASE Hologram

Horarios: Sábados a las 13:00 horas
Precios: A partir de 18 €
Duración: 75 minutos
NOTA CULTURALIA: 7,5
——

Jorge Pisa

Publicación: La risa en la Antigua Roma, de Mary Beard

Hoy os hablamos en Culturalia de La risa en la Antigua Roma, la última publicación de Mary Beard que nos lleva a analizar el mundo del humor en la Antigua Roma.

¿Qué hacía reír a los romanos? ¿Cómo entendían la risa? ¿Era la Antigua Roma una sociedad donde se prodigaban las bromas y los chistes? ¿O era una cultura cuidadosamente regulada en la que los excesos incontenibles de la risa suponían una fuerza a la que temer con su mundo de complicidades, ingenio mordaz e ironía? ¿Qué papel jugaba la risa en el mundo de los tribunales de justicia, el palacio imperial o los espectáculos circenses? La conocida historiadora Mary Beard, Premio Princesa de Asturias de Ciencias Sociales en 2016, analiza uno de los temas históricos más complejos: de qué y cómo se reían los antiguos romanos.

Ha basado su investigación sobre una amplia variedad de escritos de la época, que van de ensayos sobre retórica a la primera antología de chistes, «Philogelos», algunos de los cuales ilustran su análisis a lo largo del libro.

Aunque cada sociedad y tiempo tienen su propio sentido del humor, el libro de Mary Beard nos lleva a la conclusión de que el de los romanos no nos es ajeno. Se aprecia una cierta continuidad entre su sentido del humor y el nuestro, ya que los antiguos romanos tenían un concepto del chiste tal y como se entiende hoy en día en Europa. Es decir, que además del Derecho Romano, las lenguas latinas y todo lo que hemos heredado de la Antigua Roma, tenemos un elemento más que nos ha venido de los romanos, la idea de «chiste» moderno y, con éste, un peculiar y compartido sentido del humor.

Mary Beard es catedrática de Clásicas en la Universidad de Cambridge. Es muy conocida por su atractiva manera de enseñar y divulgar la Historia, especialmente la de la Antigua Roma. Es miembro de la Academia Británica y de la Academia Americana de Artes y Ciencias; y Doctora Honoris Causa de distintas universidades, entre las que se encuentran la Carlos III, de Madrid, y la Oberta de Catalunya, de Barcelona. Es autora de numerosos libros como «SPQR», «El triunfo romano» y «Pompeya. Historia y leyenda de una ciudad romana»; y coautora con John Henderson de «El mundo clásico: Una breve introducción», publicado en Alianza Editorial. Entre los numerosos galardones que ha recibido a lo largo de su carrera cabe destacar el Premio Princesa de Asturias de Ciencias Sociales, en 2016.

Título: La risa en la Antigiua Roma
Autora: Mary Beard
Colección: Alianza Ensayo
ISBN: 978-84-1362-742-7
Fecha de Publicación: 17 de marzo de 2022
Páginas: 380
Precio:
• Papel: 22,95€
• Epub: 15,98€

Novetat Novel·la: El mentalista, de Camilla Läckberg i Henrick Fexeus.

Avui us recomanem des de Culturalia, El mentalista de Camilla Läckberg i Henrick Fexeus, una novel·la negra que ha esdevingut amb pocs mesos un bestseller.

Estem davant la història d’una mort en un parc d’atraccions. Als afores d’Estocolm apareix el cos d’una jove assassinada de manera macabra: dins d’una caixa de fusta, travessada per diverses espases.

L’agent de policia Mina Dabiri, reservada i metòdica, forma part de l’equip especial d’investigació que es fa càrrec del cas. Quan la Mina esgota totes les possibles pistes, recorre al conegut mentalista Vincent Walder perquè els ajudi a desxifrar els indicis que sembla que connecten l’assassinat amb el món de l’il·lusionisme.

Quan apareix un altre cadàver, la Mina i en Vincent comprenen que s’enfronten a un assassí en sèrie, en una trepidant cursa contra rellotge per desxifrar els codis numèrics i les trampes visuals d’una ment brillant i perversa. Un viatge apassionant a la part més fosca de la ment humana que no deixarà cap lector indiferent.

Camilla Läckberg

Camilla Läckberg va publicar la seva primera novel·la, La princesa de gel, l’any 2003, que estava ambientada a Fjällbacka, la regió costanera on va néixer i créixer. Gràcies al gran èxit que va tenir, va deixar la carrera d’economista per convertir-se en l’escriptora de novel·les de misteri que sempre havia volgut ser. Des de llavors, la seva trajectòria ha estat fulgurant i ha superat els trenta milions d’exemplars venuts a més de seixanta països.

Henrik Fexeus

Henrik Fexeus és un dels mentalistes més reconeguts del món i un dels experts en llenguatge i comunicació corporal de més renom. Autor d’àmplia trajectòria en el camp de l’assaig, les seves obres s’han traduït a vint-i-vuit llengües i ha venut més d’un milió i mig d’exemplars.

Titul: El mentalista
Autors: Camilla Läckberg i Henrik Fexeus
Editorial: Columna edicions
Any de edició: 2022
Temàtica: Novel·la negra | Thriller
Traductor: Marc Delgado Casanova | Pontus Sánchez Giménez Pàgines: 752
Enquadernació: Tapa dura amb sobrecoberta
Preu: 23,90€ eBook (Epub 2)9.99 €

68a Edición del Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida

Entre el 1 de julio y el 21 de agosto de 2022 tendrá lugar la 68a Edición del Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida, dirigido por Jesús Cimarro a través de la empresa Pentación Espectáculos. En esta ocasión, el espectacular Teatro Romano de la ciudad acogerá 9 espectáculos nacionales e internacionales, con gran presencia femenina, entre los que no faltará música, danza y por supuesto, los mejores clásicos.

La edición de este año incluye la programación de varios espectáculos como la versión de Julio César del Complejo Teatral de Buenos Aires; la música y la poesía de Safo con Christina Rosenvinge bajo la dirección de Marta Pazos; una versión de El misántropo de Menandro y a Assumpta Serna protagonizando Minerva. También se programarán en el mes de julio dos espectáculos de danza: Ariadna, al hilo del mito de la mano del Ballet de Rafaela Carrasco y De Sheherazade de la compañía de María Pagés.

El mes de agosto arranca con Miles Gloriosus, dirigido por Pep Anton Gómez y protagonizado por Carlos Sobera. Seguirá El aroma de Roma, un musical protagonizado por Leo Rivera y Agustín Jiménez y el mes finalizará con La tumba de Antígona de María Zambrano, con dirección de Cristina D. Silveira.

Festival de Merida_1

Este año el Festival inaugura un nuevo espacio dentro de la programación teatral, el Teatro María Luisa, que acogerá 5 espectáculos durante el mes de julio. Comenzará la compañía Els Joglars con ¡Qué salga Aristófanes!, espectáculo que conmemora el 60 aniversario de la compañía; seguido de Penélope, del Ballet de Murcia. Continuará una versión de Antígona de la compañía portuguesa Chapitô, tras el que llegará una versión del clásico de Cervantes, Numancia, una coproducción de la compañía Nao d’amores y de la Compañía Nacional de Teatro Clásico (CNTC). Para cerrar la programación de este nuevo espacio contaremos con una versión de Las Bingueras de Eurípides a cargo de Las Niñas de Cádiz.

La edición del Festival cuenta un año más con las sedes en Medellín, Regina y Cáparra donde podrán verse algunas de las obras que triunfaron en la pasada edición como Los Dioses y Dios de Rafael Álvarez El Brujo, Mercado de amores, Las Suplicantes e Hipatia de Alejandría y además una nueva producción en colaboración con la ONCE: 2500 años de Antígonas y Creontes.

A estas, se suma, como cada dos años, la extensión del Festival en Madrid, con representaciones de las obras de las pasadas ediciones Hipatia de Alejandría, Las Suplicantes, Tito Andrónico y 50.000 pesetas en los teatros Bellas Artes y Reina Victoria.

El Festival cuenta, como en las ediciones anteriores, numerosas actividades como cursos, exposiciones y talleres, propuestas infantiles y para adultos y el pasacalle Las Pasiones de Zeus se celebrarán en distintos espacios de la ciudad emeritense.

Como cada año el festival volverá a ser accesible, con funciones audiodescritas, subtituladas, con bucle magnético y amplificadas con auriculares en el Teatro Romano y sus otras sedes.

Os dejamos aquíoel programa de la 68a Edición del Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida:

Nos vemos en Mérida!!

68a Edición del Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida

Cuándo: Del 1 de julio y el 21 de agosto de 2022
Dónde: Mérida y otras localizaciones
Más información: Web Festival Internacional Teatro Clásico de Mérida

Crítica llibre: L’amor quiet, de Mercè Foradada

Lamorquiet_portada

Des de fa unes dècades les úniques cartes que es colen a les nostres bústies són aquelles que ens mostren els extractes bancaris o les publicitàries. El gènere epistolar, que tan de moda va estar a principis del segle XX i fins als anys 50, ha desaparegut com a tal. Jo crec que sóc de les poques persones que encara té el costum d’enviar postals quan va de viatge. Els temps canvien i ja no s’envien cartes per posar al dia a familiars i amics, ja que vivim la immediatesa, allò que considerem digne de ser explicat, es puja a l’instagram o al tiktok, i la seva vàlua serà mesurada pel nombre de likes que aconsegueixi.

Algunes novel·les de gran bellesa com poden ser, La societat literària i el pastís de pell de patata de l’illa de Guernsey o Parador desconegut, són tresors de la literatura epistolar. Tot i això, les editorials s’atreveixen amb aquest gènere remogut als temps actuals.

Però, i si et diguessin que després de morir sortirien a la llum les cartes que vas escriure de jove? Potser no estaries còmoda amb la versió d’aquella tu adolescent i jove que pensava que tot era possible. O l’altra ja més madura a qui li pesava la grisa realitat. Mercé Foradara s’atreveix a retratar i exposar es sentiments dels enamorats durant la primera meitat de segle XX, i com va evolucionant la seva relació epistolar i real durant els anys, deixant enrere la bombolla rosa de les primeres cartes durant el prometatge, per arribar a la realitat més crua.

Foradada, des del seu paper privilegiat com a néta de la María i l’Alejandro, exposa els moments polítics i socials de la Barcelona burgesa descrits a través del puny i lletra dels dos protagonistes. Tot i que Foradada fa un retrat molt acurat dels esdeveniments socials i de l’ambient polític de principis de segle XX, als personatges els manca carisma. I es que les seves cartes resulten repetitives i carrinclones, vistes des de la perspectiva actual. El ritme és un dels altres absents en aquesta obra nostàlgica que en alguns moments t’obliga a rellegir paràgraf o deixar aparcat el llibre uns dies per desintoxicar-te de tant de sucre que destil·len les cartes dels dos protagonistes.

I encara que en un principi pot semblar que l’obra té tots els ingredients necessaris per cuinar una bona trama, el resultat no arriba a explorar tot el seu potencial. A l’epíleg Forarada, fa un exercici de síntesis de la vida de la parella protagonista, que possiblement és la part més atractiva del llibre. També queda desdibuixada la que penso que hauria de ser l’altra protagonista de la història, la Barcelona burgesa, la dels pisos majestuosos de l’Eixample, les seves festes, i les segones residències d’una classe privilegiada, que veu com a partir de la Guerra Civil van perdent el seu tren de vida.

Per mi ha estat una lectura desigual, amb capítols que devorava i altres que havia d’intentar no avorrir-me, aparcar-los i retornar a ells en un parell de dies. Així que us recomano que l’agafeu amb paciència, perquè entre les cartes dels dos protagonistes segur que trobareu algun detall que us recordarà a una Barcelona desapareguda.

Títol: L’amor quiet
Autora: Mercè Foradada
Editorial: Saldonar
Gènere: No-ficció
Pàgines: 384
Mides: 14 x 21
Format: Rústica cosida amb solapes
ISBN: 978-84-17611-57-6
Preu: 21.00€
Ebook: 9.99€ Nota Culturalia: 6,5
——

Tere Gilisbars

Novetat Novel·la: Distòcia de Pilar Codony. Premi documenta 2021

Avui us presentem a Culturalia, Distòcia, Premi Documenta 2021, de Pilar Codony, una novel·la que s’endinsa en la complexitat d’allò que anomenem amor. La distòcia és un part anormal o difícil. I amb la seva història Codony ha de parir les decisions, no sempre fàcils, a les que s’enfronten les protagonistes de la seva història.

Aquesta és una història d’amor entre dues vaques. També és la història d’uns quants parts complicats, i de maternitats doloroses. I és la història de la Goja, que té un neguit encallat a dins i està plena de cabòries. I la de la Isabel, que es va sentir atrapada en un món rural que no era com s’havia imaginat. I és també la història d’en Lamine, i de la Montse, i de dos germans que fan formatges. I, a més, és la història de les orenetes que tornen any rere any, d’una ovella babaua que té ganes de jugar i d’un gat que sap com absentar-se. I d’un vedell, també, i d’un gos pastor i d’un gall manyac. És una història de decisions difícils. I és també una història de connexions inesperades.

L’altra editorial atorga a aquesta novel·la el Premi Documenta després d’haver-lo deixat desert en anteriors convocatòries, cosa que ens pot donar una idea del treball i la profunditat que té l’obra de Codony.

Pilar Codony (Banyoles, 1987) és veterinària. Es va llicenciar a la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 2011 després d’una estada d’alguns mesos a Cuba, on va fer pràctiques en una granja de vaques lleteres, i als Estats Units, on va treballar en un centre de fauna salvatge. Després d’una temporada vivint al Vallès i fent feines ben diverses, es va instal·lar de nou al Pla de l’Estany. Actualment treballa de veterinària d’animals de granja, sobretot vedells.

Titul: Distòcia
Autor: Pilar Codony
Editorial: L’altra editorial
Any de edició: 2022
ISBN: 978-84-1384-211-0
Pgines: 196
Enquadernació: Rústega amb solapes
Preu: 18€

Visita guiada: Los misterios y leyendas de El Retiro (Madrid)

Como muchos y muchas ya sabéis, vale la pena viajar y conocer la historia y las tradiciones de los lugares que visitamos. Por eso en nuestra sección de Turismo os hemos hablado alguna vez de rutas y visitas guiadas que nos han gustado. Hoy es el caso del Tour de los misterios y leyendas de El Retiro que hicimos la semana pasada en Madrid. Aquí os dejamos la información de la ruta.

Tour de los misterios y leyendas de El Retiro (Madrid)

Tesoros escondidos, antiguos castillos, extrañas exposiciones y otras muchas curiosidades protagonizarán nuestros pasos en el tour de los misterios y leyendas de El Retiro. ¡Descubriremos la cara más oculta del parque más famoso de Madrid!

Con esta ruta nos adentraremos en el pulmón verde de Madrid para conocer sus misterios y leyendas más sorprendentes. Uno de los primeros lugares que visitaremos será la Montaña Artificial del Buen Retiro, cuyos orígenes se remontan al año 1817. Conoceréis cómo ha evolucionado el parque a lo largo de los siglos y descubriréis un macabro suceso ocurrido en unas cercanas ruinas medievales.

tour-de-los-misterios-y-leyendas-de-el-retiro-4

Atravesaréis el Paseo de Carruajes para conocer un misterioso mensaje que pudo cambiar la historia de España. Después, os dirigiréis al estanque de El Retiro y al jardín del Paterre para descubrir todos los detalles de la biografía del doctor Velasco y la momia con la que solía pasear por esta zona del parque. ¡Se os pondrá la piel de gallina!

tour-de-los-misterios-y-leyendas-de-el-retiro-1

La siguiente parada será junto al palacio de Cristal, uno de los lugares más icónicos de El Retiro. Allí os hablaremos de una de las exposiciones más extrañas que han tenido lugar en la capital.

Conoceréis otras historias no tan conocidas del parque de El retiro y acabaremos la ruta junto a la enigmática y tenebros fuente del Ángel Caído.

tour-de-los-misterios-y-leyendas-de-el-retiro-2

Tour de los misterios y leyendas de El Retiro

Horarios: Miércoles y domingos a las 12:00 h
Precio: 10€
Reservas: Web Civitatis
Duración: 2 horas.
Idioma: Español

Crítica: Sàpiens, una història gràfica 1 i 2, de Yuval Noah Harari, David Vandermeulen i Daniel Casanave

Us poso en context, perquè sóc d’una generació en la que l’entorn acadèmic estava lliure d’aparells digitals, tablets i altres mandangues i encara tenia sentit saber d’on venim. El primer record que tinc de sentir parlar sobre l’ evolució de les espècies va ser a 1r de BUP quan em va enganxar la història de la humanitat i la evolució de les espècies gràcies a la professora que tenia. Amb ella, els llibres de text i la biblioteca vam anar descobrint que de Sapiens en som relativament fa poc i, que de vegades, com a espècie no ho estem fent massa bé.

I això és precisament el que ens planteja Yuval Noah Harari amb l’ajuda de David Vandermeulen i Daniel Casanave, que fan un enorme exercici per reflectir gràficament el discurs de Harari. Als dos volums de Sàpiens, una història gràfica, veiem un treball enorme a l’hora d’adaptar l’assaig que l’autor havia fet anteriorment, i això significa un repte ja que Harari ha creat un escenari, una trama i uns personatges per guiar al lector sense perdre la trama i sentit de la lectura. I per aconseguir seguir amb el fil conductor d’aquesta lectura Yuval es presenta com a narrador principal i va presentant als seus lectors els altres personatges per guiar-nos en un viatge a través del temps i de l’espai. I mentre que al seu assaig del 2011 només era la veu narrativa, ara pren vida i esdevé una icona del relat.

Però no estem davant uns llibres simplement històrics, Harari ens fa reflexionar: entre les seves pàgines tenen cabuda temes com l’origen de les especies i l’adaptació al seu entorn, els altres homo que es van extingir, la comunicació, l’imaginari col·lectiu, les creences, la revolució agrícola i com això va causar l’extinció de la megafauna en alguns continents.

La primera novel·la gràfica (subtitulada El naixement de la humanitat) comprèn l’assaig de Harari dedicat a la revolució cognitiva, mentre que el segon volum es centra en la revolució agrícola que va transformar l’Homo sapiens de caçador-recol·lector en un pagès. Les conseqüències d’aquest canvi vital, assenyala Harari, van ser enormes: creació de llocs estables on viure, transformació del medi ambient, domesticació d’animals. I finalment l’aparició de l’escriptura, entre molts canvis. Va passar fa uns 10.000 anys i a partir d’aquí tota la nostra història, com a espècie, va canviar completament.

El discurs de Harari no sempre és fàcil d’acceptar, perquè fa repensar al lector sobre temes que tenia assumits, interioritzats i superats, però davant els arguments que recolzen les seves hipòtesis, finalment el lector pot arribar a simpatitzar i/o acceptar-les. A més, en aquest exercici de guanyar-se al lector, les il·lustracions juguen un paper important, incorporant referencies de la pintura i la literatura que arrenquen un somriure al lector.

I seguim parlant de context, i en aquest cas Yuval es fa acompanyar en cadascun dels capítols per personatges diferents que li serviran de guia a través de la història. Al primer capítol la professora Saraswati, al segon la Doctora Ficció, vestida com una superheroïna, al tercer capítol el pare Klüg, un reputat arqueòleg, i al últim capítol a detectiu López. I tots aquests personatges, molts d’ells femenins, potser poden esdevenir referents per a les futures investigadores, científiques o historiadores.

Harari que fins al 2011 era un desconegut ha aconseguit vendre més de 21 milions d’exemplars de la seva història gràfica que ja ha estat traduïda a seixanta llengües. L’adaptació gràfica compta amb la coautoria de David Vandermeulen i Daniel Casanave , que amb els seus dibuixos mordaços i brillants injecten al text de Vandermeulen i Harari continuïtat, frescor i acidesa.

Jo he llegit els dos volums de forma simultània, per allò de contextualitzar les coses i posar-me en antecedents, però els que no sou de la generació del BUP, podeu fer-ho de forma independent ja que aquest còmic intenta presentar la història com una novel·la de superheroïnes que intenten ajudar al lector a explorar les formes en que la història, l’evolució humana, la tecnologia i la ciència ens han configurat com a societat i com a individus.

Dos volums per repensar l’evolució com a espècie i fins i tot replantejar-nos si tot el que hem evolucionat ha estat per a millorar com a individus o per a destruir el planeta que ens acull.

Títols: Sapiens. el naixement de la humanitat / Sàpiens 2. Els pilars de la civilització
Autor: Yuval Noah Harari
Editorial: Edicions 62
Temàtica: Còmic / Manga / Història
Col·lecció: Llibres a l’Abast
Traductor: Imma Estany Morros
Nombre de pàgines: 256
Formats i preu:
Tapa dura sense s/cob (cartoné) 21.90 €
EBook (Adobe PDF) 8.99 €
EBook (Epub 3 Fixe) 8.99 €
NOTA CULTURALIA: 8.3
——

Tere Gilisbars

Novela histórica: Juana, la reina traicionada, de Álber Vázquez

Juana_la reina traicionada_portada

Hoy os presentamos una en Culturalia Juana, la reina traicionada, de Álber Vázquez, una novela histórica que nos traslada a pleno siglo XVI para relatarnos la lucha de una joven princesa castellana por alcanzar el poder.

En 1506, en Burgos, Felipe el Hermoso, el infame yerno de los Reyes Católicos, fallece en misteriosas circunstancias. Para todo el mundo es obvio que no se trata de una muerte natural. Pero, ¿quién habrá querido matarle?

Su viuda Juana, la reina legítima, ha de conseguir los apoyos necesarios para poder gobernar. Tiene que hacer frente a la terrible campaña de desprestigio que su marido inició contra ella para declararla loca y sentarse en solitario en el trono de la poderosa Castilla.

Así comienza la increíble historia de una mujer que lucha por no ser apartada de un lugar que, por derecho, le corresponde. Juana levantará el rostro y afirmará que nadie puede arrebatarle la corona que perteneció a su madre y que nada la imposibilita para reinar. Pero habrá de hacer frente a terribles enemigos, entre ellos su propio padre.

En este thriller histórico, narrado con excepcional pulso, todos ocultan sus motivaciones mientras un cadáver se dispone a vagar por los eternos campos de Castilla.

Título: Juana, la reina traicionada
Autor: Álber Vázquez
Editorial: La Esfera de los Libros
Colección: Novela histórica
Año de edición: 2021
ISBN: 978-84-1384-211-0
Páginas: 574
Encuadernación: Rústica – Plastificada
Precio
• Papel: 22,90€
• E-book / Audilibro: 9,99€


CRÍTICA LITERATURA: UNA LLUNA A LA FINESTRA , DE MARTA TENA

Una Lluna a la finestra_portada

Onada edicions fa una aposta clara i merescuda per la Marta Tena, que ens presenta un text molt ben construït, amb una trama interessant que porta al lector a fer un viatge turístico- gastronòmic i policíac a les terres del Sènia, el que es coneix com la zona dels Ports, el Baix Maestrat i les Terres de l’Ebre.

La Marta Tena ens presenta la Jana, una mossa d’esquadra que després de patir la pèrdua del seu millor amic, agafa la baixa i retorna al poble dels seus pares, per desconnectar, trobar-se a ella mateixa i intentar superar el dol. Però ja sabem que als pobles no és fàcil passar desapercebuda, i de seguida es veu engolida per la tafaneria de la tia Paquita i la curiositat d’altres personatges del poble que retraten perfectament el caràcter del que anomenem gent de poble. Un retrat real, aclaparador, però sense arribar a la caricatura ni a la burla.

Al iniciar les obres a la casa vella on van nàixer els seus pares, descobreix un cadàver, i aquest serà el detonant per iniciar un viatge pels pobles i ciutats de la zona, per esbrinar de qui es tracta i com va morir el Manuel, fa gairebé 70 anys.

Tena és capaç de maridar perfectament un assassinat cruel de la lluita maqui amb el vi i la gastronomia d’un territori que encara té molt que oferir turísticament. La gastronomia és un dels personatges principals de la novel·la i com aquesta va evolucionant i canviant, alhora que les pors, les angunies i malsons de la Jana van esvaint-se. I passem de veure com s’alimenta d’un trist bocata quan aterra a la Pobla de Benifassà, fins que és capaç de cuinar un plat de pasta casolana amb tòfona.

L’altre protagonista és la memòria històrica d’un territori i d’unes gents que encara recorden la repressió postfranquista, «perquè voleu remenar això, els morts morts estan», una frase que tants de cops hem sentit als nostres avis. I es que amb les ulleres de la modernitat i del «happyinstagramer», les noves generacions no acaben d’entendre que va ser el conflicte de la Guerra Civil, on molts joves es van veure obligats a lluitar en una guerra, perdre i posteriorment ser torturats, silenciats i assassinats.

I que més necessites per a què una novel·la sigue rodona, doncs dos coses, d’una banda, un llenguatge proper, i si pot ser amb el dialecte de la zona molt millor, perquè dibuixa i reflexa part de la personalitat dels personatges que acompanyen a la Jana, una «pixapina», i que veu com en son de diferents els seus parents del poble a qui ha vist un o dos cops en la seva vida. I de l’altra, que el final estigue tancat, que el lector pugui resoldre l’enigma de la mort del maqui Manuel, germà de la seva avia i de qui no en sabia de la seva existència.

Marta Tena Subirats és nascuda a la Sénia (Montsià) en ple hivern de 1966. La passió per la llengua i la literatura la van portar a estudiar Filologia Hispànica en plena joventut i Filologia Catalana en la seva maduresa. Des de fa un grapat d’anys és catedràtica de Llengua i Literatura castellanes en un institut de secundària i professora associada al Campus de les Terres de l’Ebre de la URV. També és doctora en Didàctica de la llengua i la literatura. El seu lligam amb les lletres no s’acaba amb la passió d’una voraç lectora ni la d’una professora amb vocació, sinó que s’ha reforçat amb la d’autora de tres novel·les: Juego de quimeras (Ed. Dauro, 2015), Un cant d’amor i de guerra (inèdita) i Tots els colors del vent (Onada Edicions, 2017), amb la qual fa un homenatge al seu poble i la història dels més humils.

Títol: Una Lluna a la finestra
Autora: Marta Tena Subirats
Editorial: Onada Edicions
Any d’edició: 2020 ISBN: 978-84-17638-83-2 Pàgines: 256 Enquadernació: Rústica Col·lecció: Narratives
Preu: 17€
NOTA CULTURALIA: 8.6

Tere Gilisbars

Un Blog sobre la literatura, el teatro, el cine, la televisión, la historia…

Sobre Monstruos Reales y Humanos Invisibles

El rincón con mis relatos de ficción, humor y fantasía por Fer Alvarado