Archivo de la etiqueta: Edicions 62

Crítica: Sàpiens, una història gràfica 1 i 2, de Yuval Noah Harari, David Vandermeulen i Daniel Casanave

Us poso en context, perquè sóc d’una generació en la que l’entorn acadèmic estava lliure d’aparells digitals, tablets i altres mandangues i encara tenia sentit saber d’on venim. El primer record que tinc de sentir parlar sobre l’ evolució de les espècies va ser a 1r de BUP quan em va enganxar la història de la humanitat i la evolució de les espècies gràcies a la professora que tenia. Amb ella, els llibres de text i la biblioteca vam anar descobrint que de Sapiens en som relativament fa poc i, que de vegades, com a espècie no ho estem fent massa bé.

I això és precisament el que ens planteja Yuval Noah Harari amb l’ajuda de David Vandermeulen i Daniel Casanave, que fan un enorme exercici per reflectir gràficament el discurs de Harari. Als dos volums de Sàpiens, una història gràfica, veiem un treball enorme a l’hora d’adaptar l’assaig que l’autor havia fet anteriorment, i això significa un repte ja que Harari ha creat un escenari, una trama i uns personatges per guiar al lector sense perdre la trama i sentit de la lectura. I per aconseguir seguir amb el fil conductor d’aquesta lectura Yuval es presenta com a narrador principal i va presentant als seus lectors els altres personatges per guiar-nos en un viatge a través del temps i de l’espai. I mentre que al seu assaig del 2011 només era la veu narrativa, ara pren vida i esdevé una icona del relat.

Però no estem davant uns llibres simplement històrics, Harari ens fa reflexionar: entre les seves pàgines tenen cabuda temes com l’origen de les especies i l’adaptació al seu entorn, els altres homo que es van extingir, la comunicació, l’imaginari col·lectiu, les creences, la revolució agrícola i com això va causar l’extinció de la megafauna en alguns continents.

La primera novel·la gràfica (subtitulada El naixement de la humanitat) comprèn l’assaig de Harari dedicat a la revolució cognitiva, mentre que el segon volum es centra en la revolució agrícola que va transformar l’Homo sapiens de caçador-recol·lector en un pagès. Les conseqüències d’aquest canvi vital, assenyala Harari, van ser enormes: creació de llocs estables on viure, transformació del medi ambient, domesticació d’animals. I finalment l’aparició de l’escriptura, entre molts canvis. Va passar fa uns 10.000 anys i a partir d’aquí tota la nostra història, com a espècie, va canviar completament.

El discurs de Harari no sempre és fàcil d’acceptar, perquè fa repensar al lector sobre temes que tenia assumits, interioritzats i superats, però davant els arguments que recolzen les seves hipòtesis, finalment el lector pot arribar a simpatitzar i/o acceptar-les. A més, en aquest exercici de guanyar-se al lector, les il·lustracions juguen un paper important, incorporant referencies de la pintura i la literatura que arrenquen un somriure al lector.

I seguim parlant de context, i en aquest cas Yuval es fa acompanyar en cadascun dels capítols per personatges diferents que li serviran de guia a través de la història. Al primer capítol la professora Saraswati, al segon la Doctora Ficció, vestida com una superheroïna, al tercer capítol el pare Klüg, un reputat arqueòleg, i al últim capítol a detectiu López. I tots aquests personatges, molts d’ells femenins, potser poden esdevenir referents per a les futures investigadores, científiques o historiadores.

Harari que fins al 2011 era un desconegut ha aconseguit vendre més de 21 milions d’exemplars de la seva història gràfica que ja ha estat traduïda a seixanta llengües. L’adaptació gràfica compta amb la coautoria de David Vandermeulen i Daniel Casanave , que amb els seus dibuixos mordaços i brillants injecten al text de Vandermeulen i Harari continuïtat, frescor i acidesa.

Jo he llegit els dos volums de forma simultània, per allò de contextualitzar les coses i posar-me en antecedents, però els que no sou de la generació del BUP, podeu fer-ho de forma independent ja que aquest còmic intenta presentar la història com una novel·la de superheroïnes que intenten ajudar al lector a explorar les formes en que la història, l’evolució humana, la tecnologia i la ciència ens han configurat com a societat i com a individus.

Dos volums per repensar l’evolució com a espècie i fins i tot replantejar-nos si tot el que hem evolucionat ha estat per a millorar com a individus o per a destruir el planeta que ens acull.

Títols: Sapiens. el naixement de la humanitat / Sàpiens 2. Els pilars de la civilització
Autor: Yuval Noah Harari
Editorial: Edicions 62
Temàtica: Còmic / Manga / Història
Col·lecció: Llibres a l’Abast
Traductor: Imma Estany Morros
Nombre de pàgines: 256
Formats i preu:
Tapa dura sense s/cob (cartoné) 21.90 €
EBook (Adobe PDF) 8.99 €
EBook (Epub 3 Fixe) 8.99 €
NOTA CULTURALIA: 8.3
——

Tere Gilisbars

Crítica literària: El llibre dels miralls, d’E. O. Chirovici

Convençut que la memòria és un element fràgil que sovint sucumbeix a les trampes de la ment, E. O. Chirovici (Fagaras, 1964) va imaginar un thriller singular que s’allunyés dels mecanismes habituals del gènere: El llibre dels miralls, una novel·la de suspens psicològic amb un assassinat com a punt de partida que ell utilitza per a demostrar la capacitat de la ment a l’hora de manipular els nostres records. D’aquesta manera, l’escriptor romanès planteja, en la que és la seva primera novel·la escrita directament en anglès, un interessant repte al lector: esbrinar qui va ser el responsable de l’homicidi a partir dels records dels protagonistes.

Chirovici estructura el seu relat a partir de quatre veus, quatre personatges que s’enfronten a uns fets tràgics succeïts vint-i-cinc anys abans a la Universitat de Princeton. Quan l’agent literari Peter Katz rep un manuscrit que detalla un crim en què estan involucrats el professor de psicologia Joseph Wieder i dos dels seus alumnes, comprèn que té entre les seves mans un llibre magnífic. El text, escrit en primera persona per un dels protagonistes (l’aleshores estudiant Richard Flynn), queda incomplet, però Katz es resistirà a deixar passar l’oportunitat de publicar el que intueix serà un best-seller; així, demanarà ajuda al periodista John Keller, qui amb les seves investigacions arribarà fins a Roy Freeman, policia retirat que va viure de prop els esdeveniments ocorreguts a Princeton i que intentarà resoldre el crim abans que l’Alzheimer li esborri la memòria.

L’escriptor E.O. Chirovici, en una imatge promocional

El cert és que la distància que atorguen els anys farà que la reconstrucció dels esdeveniments no sigui una feina senzilla: les declaracions contradictòries enterboleixen la veritat, cada personatge recorda els detalls de manera diferent, i és aquí on apareix la gran protagonista d’aquesta història, la memòria, element que es demostra dúctil perquè és capaç de transformar el passat segons quina sigui la nostra experiència personal. A més, l’elecció dels quatre narradors –cadascun buscant la veritat amb objectius diferents– esdevé un encert narratiu per part de l’autor, a qui aquest fet permet jugar amb l’ambigüitat del relat per, d’aquesta manera, augmentar la tensió de la trama.

El llibre dels miralls s’erigeix com una proposta diferent, una novel·la lúcida que no dóna treva al lector, a qui constantment assalta el dubte de si el que llegeix va succeir tal i com ho expliquen els protagonistes o la realitat és una altra. El text, però, podria haver acabat oblidat en un calaix si no hagués estat per la tenacitat de l’autor, que sempre va confiar en el seu potencial malgrat ser rebutjat per set agents literaris nord-americans; afortunadament no es va rendir, i ara és un èxit d’abast mundial: traduït a trenta-vuit idiomes, ha fet realitat el somni de Chirovici de convertir-se en escriptor a jornada completa.

 

Títol: El llibre dels miralls
Autor: E. O. Chirovici
Traductor: Albert Torrescasana
Editorial: Edicions 62
Data de publicació: Maig 2017
ISBN: 9788429775853
Pàgines: 320 pàgines
Preu: 18,90 €

 

____________________
Escrit per: Robert Martínez

Crítica: Barcelona, una biografía, Enric Calpena, Edicions 62.

portada_barcelona_enric-calpenaEn noviembre del año pasado (2015) Edicions 62 publicó Barcelona, una biografía, de Enric Calpena, una esperado esfuerzo compilatorio de la historia de la ciudad condal de 832 páginas. Una publicación que es, sin duda, una buena noticia, ya que Barcelona requería desde hacía tiempo una actualización de su historia que recogiera no tan solo los nuevos hallazgos existentes, sino que también estuviera provista de una nueva visión acerca de lo que es Barcelona.

El estilo del texto es de marcada difusión, algo en lo que Calpena tiene mucha experiencia, no por otra es un periodista con una larga trayectoria en la divulgación histórica ya sea en la televisión o, más actualmente, en la radio. Calpena le da a su obra un tono muy cercano y fluido, y en parte reflexivo, hecho este que agradece el lector medio interesado en la materia.

El libro comienza con un capítulo dedicado a los orígenes iberos del territorio que posteriormente fue ocupado por Barcelona, al que sigue un análisis de los primeros siglos de dominación romana. Tras ello el libro avanza por los diversos periodos de la historia de la ciudad: la Barshiluna musulmana; la conversión de la ciudad en capital del condado de Barcelona y su progresiva hegemonía política a lo largo del territorio catalán.

Tras conocer los principios constitutivos de la Barchinona medieval, Calpena recorre los siglos de esplendor de la ciudad, ligados a la expansión de la Corona de Aragón, para después pasar a analizar la crisis bajo medieval y la llegada de la Edad Moderna, época en la que Barcelona pierde su capitalidad en el contexto de la historia política de la Europa del momento. La monografía analiza también el final de la dinastía de los Austria y el inicio de la Guerra de Sucesión de la Corona Española a principios del siglo XVIII, hecho este que llevó a Barcelona a implicarse en un conflicto que comportó, seguramente, la crisis político, social y económica más grave que la ciudad tuvo que enfrentar a lo largo de su historia.

Los últimos capítulos del libro los dedica el autor a examinar la recuperación económica y social de Barcelona a lo largo del siglo XVIII y el inicio del despegue industrial de la ciudad a lo largo del siglo XIX, para acabar con el análisis de Barcelona a principios del siglo XX, su participación en la Guerra Civil española y la posterior etapa franquista.

Consell de Cent_Barcelona
Saló de Cent

Llama la atención, sin embargo, el escaso espacio que el autor consagra a la Barcelona post-franquista, a la que el libro dedica tan solo tres páginas, periodo que aunque reciente encarna la transformación de Barcelona en una ciudad referente a nivel mundial.

El libro dispone, además, de escasas imágenes o ilustraciones, algo que también extraña debido al tipo de obra que es, aunque es entendible si tenemos en cuenta la voluntad de autor y editorial de publicar un libro accesible, ya que la inclusión de un gran número de imágenes y mapas hubiera hecho aumentar el número de páginas de una forma poco asequible para el lector. Tampoco cuenta la obra con un apéndice bibliográfico, un elemento siempre de agradecer para aquellos lectores a los que les gusta profundizar en sus lecturas.

Barcelona, una biografía es, pues, un intento impetuoso y logrado de poner al día la historia de la ciudad de Barcelona, no desde un punto de vista científico y académico sino desde una visión más cercana y amena, del que solo un periodista especializado en difusión histórica como Calpena podría salir exitoso. Y una ocasión propicia para acercarse con avidez al pasado de una ciudad con más de 2.000 años de historia.

Título:  Barcelona. Una Biografia
Autor: Enric Calpena
Editorial: Edicions 62
Fecha de publicación: 25 de novembre de 2015
Páginas: 832
Formato: 15 x 23 cm.
Presentación: Tapa dura amb sobrecoberta
Colección: Llibres a l’Abast

NOTA CULTURALIA: 8
——

Jorge Pisa