Fa uns dies ens fèiem ressò de l’aparició del nou disc de Quimi Portet, Oh My Love, quinze noves cançons que aviat defensarà en diverses ciutats catalanes, en una gira que començarà el proper 2 de juny a Les Borges Blanques, i que el portarà a Tarragona, Terrassa, Mataró i Barcelona. En aquests dies de promoció, Portet ha tingut l’amabilitat de parlar amb Culturalia sobre el seu nou treball.
El disc va aparèixer a les botigues el dimarts 13 de març. Dedueixo que no ets gens supersticiós.
No, gens.
Oh My Love és el títol del nou treball. Ha arribat el moment de mostrar-se romàntic?
En aquest cas, l’amor només és un pretext per a parlar de moltes altres coses.
A la portada hi apareix un mico. És un homenatge als nostres avantpassats més irracionals?
No, és una portada que ens feia riure. No hi veig cap sentit però m’agrada que la gent n’hi trobi.
Citar a Voltaire i els Gipsy Kings en una mateixa estrofa fa d’intel·lectual?
Potser citar Voltaire sí. Citar els Gipsy Kings definitivament no. L’estrofa és humorística.
La lletra de Sunny Day és optimista i divertida, una oda als dies de platja, però l’acompanyament musical és melancòlic i un punt trist. Per què aquest contrast?
La lletra, si es llegeix bé, també té un punt trist. M’agrada, però, aquest contrast.
L’humor sempre està present en les teves cançons. En aquests temps tan durs, on la paraula “crisi” està en boca de tothom, apostes per riure i tenir una actitud positiva. ¿És imprescindible prendre’s la vida així, amb ironia i humor, per sobreviure?
Per a mi, la música popular té un component molt remarcable d’evasió. No puc evitar barrejar la ironia amb altres sentiments en els meus textos; independentment del tema que tractin.
Adrià Puntí canta a Carrer Nou. Sempre li has dedicat grans elogis i fins i tot has afirmat que és l’artista de més talent de la seva generació. Tenies ganes de treballar amb ell?
Treballo amb ell regularment des del seu primer disc en solitari.
Al disc hi col·laboren també cantants de llarga trajectòria com Albert Pla (habitual en els teus anteriors treballs, ja que t’ha acompanyat a les cançons Rius de Babylon i Homes i dones del cap dret) i Mone. ¿Hi ha algun altre cantant amb qui t’agradaria comptar en pròximes ocasions?
No ho he pensat gaire. Normalment col·laboro amb amics.
A Mil nou-cents seixanta-set recordes aquells versos que escrivies quan eres adolescent. ¿Aleshores ja pensaves en ser músic?
Sí, sí. Els meus familiars diuen que als set anys ja ho deia. Jo no me’n recordo.
A Girona (cançó crepuscular) hi inclous una estrofa d’una vella cançó (“Nyigo, nyigo, nyigo / calces de paper; / la tomata verda / i el pebrot vermell.”). Lamentes que s’oblidin aquelles antigues cançons de carrer?
Són dues cançons barrejades. Les cançons s’obliden i se n’inventen de noves. M’és igual.
En les gravacions dels teus discos acostumes a tocar tots els instruments, però en aquesta ocasió no ha sigut així: Antonio Fidel, Juan Carlos García, Ernest Miralles i Jordi Busquets hi han aportat el seu granet de sorra. Per quina raó has canviat la teva manera de treballar habitual?
No tinc un sistema fix de treball. Al disc li ha anat bé, em sembla.
A La Terra és plana, el teu cinquè disc, vas incloure una divertida versió dels Boney M en català (Rius de Babylon). No has pensat fer una altra versió com aquella per a aquest disc?
No.
Rodes els teus videoclips, que anomenes “filmets”. Per quin motiu? ¿No te’n refies dels directors professionals, o potser és més divertit fer-ho un mateix?
És gratuït i m’avorreixo menys. Jo sóc músic i els videoclips els faig per obligació.
Per a les teves actuacions en directe et faràs acompanyar de Jordi Busquets, Xarli Oliver i el teu inseparable Antonio Fidel, els tres músics que t’acompanyen des del 2004. És més fàcil entendre’s amb músics habituals? Amb ells ja existeix la complicitat d’una banda?
En directe funcionem com un grup; no com un solista acompanyat. És infinitament més divertit.
Fa vint anys les teves actuacions en directe amb El Último de la Fila podien reunir milers de persones. ¿Trobes a faltar aquells concerts en grans estadis?
No.
Oh My Love és el teu vuitè disc en solitari; en aquests anys has signat més d’un centenar cançons, moltes d’elles extraordinàries, però els nostàlgics encara et preguntem si tocaràs alguna cançó de El Último de la Fila en els teus directes. N’estàs una mica cansat?
Tinc força cançons noves i em fa molta més il·lusió tocar-les.
L’any 2007 vas publicar el teu primer llibre, Diari d’un astre intercomarcal (Editorial Comanegra). ¿Tens pensada alguna nova incursió editorial?
No.
Afirmes que el teu somni continua sent el de poder viure sense treballar. Creus que ho aconseguiràs?
No. Però un somni és un somni.
Continuem somniant, doncs.
Títol: Oh My Love
Autor: Quimi Portet
Discogràfica: Música Global
Data de publicació: Març 2012
Més informació: www.quimiportet.com
____________________
Escrit per: Robert Martínez Colomé
Culturalia 