Archivo de la etiqueta: Editorial Rosa dels Vents

Crítica literària: People from Ibiza, de José Corbacho i Juan Cruz

People from Ibiza_01

«Ens agrada explicar històries, en el format que sigui», confessen satisfets José Corbacho i Juan Cruz. Fins ara havíem gaudit de la seva bona entesa en cinema (Tapas, Cobardes) i televisió (Homo ZappingPelotas), però aquest any han decidit anar més enllà en la seva relació professional publicant la seva primera aventura literària, People from Ibiza, una estrena en què assoleixen una molt bona nota: sense ser una novel·la rodona (i amb alguns instants previsibles), Corbacho & Cruz presenten un relat coral i costumista que es llegeix d’una volada, una novel·la lleugera ideal per a combatre la xafogor estiuenca i en què conviden el lector a descobrir Eivissa, l’illa que els va robar el cor uns anys enrere.

Sospito que People from Ibiza hauria estat una pel·lícula notable; de fet, els autors admeten que va néixer en format guió, però la impossibilitat de realitzar el projecte amb èxit els va portar a convertir-lo en aquesta novel·la, que té un punt cinematogràfic gràcies a l’habilitat dels autors per idear una bona quantitat d’escenes suggeridores –una posta de sol al ritme dels tambors, un joc de seducció sota la llum de la lluna, una festa temàtica a la discoteca Amnesia…– i a una fantàstica banda sonora d’allò més heterogènia, amb Calvin Harris, David Guetta, LMFAO i Wally López com a noms més discotequers, però on també hi ha lloc per a Blur, Marvin Gaye, The Doors i fins i tot Montserrat Caballé.

Els cineastes Juan Cruz i José Corbacho, ara també escriptors
Els cineastes Juan Cruz i José Corbacho, ara també escriptors

L’anomenada Illa Blanca no és només una de les protagonistes d’aquest relat, també funciona com l’excusa perfecta per reflexionar sobre els grans temes que ens preocupen, com ara l’amor o l’amistat, a més de permetre als autors parlar sobre les crisis d’identitat i de fe, del despertar sexual, de la fama i la superficialitat que l’envolta, etc. D’altra banda, Corbacho & Cruz demostren que hi ha tantes eivisses com turistes: aquí en trobarem un total de set, les que visiten els personatges principals de les set històries que s’encreuen durant unes vacances d’estiu a l’illa; d’aquestes històries, cinc estan protagonitzades per visitants europeus, fet que ens donarà pistes sobre la visió que els estrangers tenen dels espanyols i el seu estil de vida, sovint tan caòtic com envejable.

Escrita amb una prosa àgil i una bona dosi d’humor, Corbacho & Cruz homenatgen una illa que els té completament fascinats, fins al punt que es permeten fer una interessant classificació: «El que sembla clar és que avui el món està dividit en dues parts: els que han estat alguna vegada a Eivissa, i els que es moren de ganes d’anar-hi», afirma el narrador d’aquest llibre. Si sou dels primers, segur que us sentireu identificats amb algun moment concret de les set històries o reconeixereu aquell lloc que vau visitar i mai no oblidareu; si sou dels segons, confirmareu que Eivissa és l’illa de les discoteques de renom, el luxe i els capvespres acompanyats de chill out, sí, és clar, però també és la del turisme familiar, la dels hippies que venen productes artesanals i la dels masos de l’interior. Jo ja he descobert l’Eivissa que vull visitar (Santa Agnès de Corona). Quina és la vostra?

Títol: People from Ibiza
Autor: José Corbacho i Juan Cruz
Editorial: Rosa dels Vents (català) / Plaza & Janés (castellà)
Pàgines: 256 pàgines
Data de publicació: Març 2015
ISBN: 9788401343582
Preu: 15,90 €

____________________
Escrit per: Robert Martínez

Novedad editorial: People from Ibiza, de José Corbacho y Juan Cruz

llibre_peoplefromibiza

La complicidad entre José Corbacho y Juan Cruz es sobradamente conocida: amigos desde tiempos inmemoriales, juntos han hecho teatro, han dirigido películas y series de televisión, han escrito guiones… Ahora dan un paso más en su próspera sociedad con la publicación de su primera novela conjunta: People from Ibiza (Plaza & Janés en castellano, Rosa dels Vents en catalán), una novela coral que toma prestado el título del famoso tema popularizado por Sandy Marton en 1984 para explicar, en clave de comedia, cómo diversos personajes afrontan las vacaciones estivales en un escenario sensacional, la isla de Ibiza.

En verano Ibiza se convierte en un hervidero de gente, turistas que buscan un lugar en el que transformarse en aquel que desearían ser. People from Ibiza muestra a un grupo de personajes que ansían dejar de ser ellos mismos por un tiempo, historias cruzadas en las que encontraremos a una familia de L’Hospitalet del Llobregat que llegan a su destino con la suegra y el perro incluidos, un chef francés que pretende olvidar la intoxicación que provocó en su restaurante, un director de museo berlinés que se va a casar con un famoso presentador de televisión, un párroco italiano, un grupo de hinchas del Liverpool que pasean las cenizas de su amigo, un cómico salmantino enamorado de la rica heredera de una cadena hotelera y una popstar cansada de serlo.

José Corbacho y Juan Cruz, en una imagen promocional
José Corbacho y Juan Cruz, en una imagen promocional

Fascinados por la isla blanca desde hace muchos años, Corbacho y Cruz coincidieron en convertirla en la protagonista de su primera novela por su capacidad para atrapar a todo aquel que pasa unos días en ella, turistas que encuentran allí mucho más que desenfreno discotequero: también descanso familiar, relax en el campo, ambientes frecuentados por hippies… Además, ambos afirman con rotundidad que la magia ibicenca permite dividir el mundo en dos facciones: «Todos aquellos que han estado alguna vez en Ibiza y los que se mueren de ganas por ir». Así, People from Ibiza relata las ilusiones, sueños y desengaños de sus protagonistas en su hilarante periplo por la isla, una novela que nació siendo un guión cinematográfico, pero que finalmente modificaron para convertirlo en este libro.

Título: People from Ibiza
Autor: José Corbacho y Juan Cruz
Editorial: Plaza & Janés (castellano) / Rosa dels Vents (catalán)
Páginas: 256 páginas
Fecha de publicación: Marzo 2015
ISBN: 9788401343582
Precio: 15,90 €

Entrevista: Gerard Quintana, músic que presenta el seu primer llibre, Més enllà de les estrelles.

La tardor del 2011 un fenomen extraordinari va sacsejar l’escena musical catalana: Sopa de Cabra tornava als escenaris per oferir un total de set concerts, una petita gira que va congregar més de 80.000 espectadors. Decidit a recopilar els records d’aquelles actuacions en un llibre, Gerard Quintana publica Més enllà de les estrelles (Rosa dels Vents), un volum il·lustrat amb les imatges que el fotògraf David Julià va realitzar en aquelles jornades. Culturalia ha parlat amb el músic gironí del seu llibre, de les sensacions d’aquells dies de bogeria, del procés creatiu, d’amistat i, sobretot, de rock’n’roll.

Més enllà de les estrelles explica les vivències que van envoltar els concerts de Sopa de Cabra del mes de setembre de 2011. Quan vau decidir fer el primer concert, ¿imaginàveu que el vostre retorn es convertiria en un esdeveniment d’aquesta magnitud (set concerts i més de 80.000 espectadors)?

Ni en el més agosarat i valent dels nostres somnis no havíem imaginat una resposta així. Potser per això he tingut ganes d’escriure tot allò. Quan va passar semblava un somni, i hi ha somnis que un no vol oblidar. Escrivint m’he pogut capbussar en els detalls que vaig copsar durant aquells dies però en els que, pel ritme vertiginós a què anava tot plegat, no em vaig poder recrear en el seu moment.

És més difícil escriure música o escriure sobre la música?

En principi sembla que ha de ser més fàcil establir la comunicació amb paraules que amb música, perquè el llenguatge parlat el coneixem i dominem tots des de petits. Però la música té una penetració emocional que les paraules soles no tenen. Escriure música vol un estat de consciència més intuïtiu, sovint. Però al final te n’adones que tot és qüestió de tenir integrat el llenguatge, i la paraula s’acaba incorporant al món intuïtiu a mida de practicar i assimilar la tècnica. Com sempre, tot és qüestió de treball i dedicació diària.

David Julià és el fotògraf que signa les imatges del llibre, un bon amic teu. ¿Aquesta confiança mútua va ser definitiva per incloure la seva presència als camerinos com un més del grup? ¿Seria possible aquest llibre amb un altre fotògraf?

El llibre seria diferent, segur. Amb el David hi ha un pacte no escrit des d’abans de ser Sopa de Cabra. Som companys de carrer, i ja se sap que al carrer les coses són per sempre i no poden ser a mitges. El fet d’estar acostumats a la seva presència com si fos un més de la família ha anat bé pel resultat de la feina, és clar. Ell és un free lance amb molta experiència en tots els espais de la fotografia. Ha fet des de fotografia artística fins a campanyes de publicitat internacionals amb Messi o Ronaldinho, i també moltes fotografies de concerts.

En els set concerts va fer fins a 6.000 fotografies. Va ser una tria complicada? ¿Les imatges publicades han rebut el vistiplau dels teus companys de grup?

El David va fer la seva primera selecció sobre les 6.000 fotografies i a partir d’aquí, a mida que li anava enviant els capítols mentre els anava escrivint, la tria va ser força intuïtiva i, finalment, vam fer la darrera tria en funció de la compaginació i de l’espai. En total, un procés molt creatiu en el qual vam passar de les 6.000 a les 101 que hi ha al llibre. Va haver moltes imatges que va saber greu deixar fora, però no s’han perdut, són a l’arxiu del David.

El David i tu us heu inspirat en els llibres antics del rock dels setanta (com el dels Rolling Stones). ¿El resultat és exactament el llibre que teníeu al cap?

Si no ho és, hi és molt a prop. Aquells llibres que devoràvem amb la vista van ser un component important per a la nostra bogeria per la música i el rock com a manera de prendre’ns la vida. En recordo un especialment, que va comprar un company en un viatge que vam fer a París amb l’institut, sobre la gira del Love You Life dels Stones. Em sembla que era de l’Annie Leibovitch.

Portada del llibre Més enllà de les estrelles

Com van ser els primers assajos preparatius d’aquesta petita gira? ¿Es notaven els deu anys de separació professional?

El primer dia i el segon, potser sí. Necessitàvem treure’ns la sensació d’irrealitat i de distància de sobre. Després, tot va sonar com si no haguéssim parat deu anys, només quinze dies.

Al prefaci del llibre fas un fantàstic resum del rock tal i com tu l’has viscut, des dels anys setanta fins a l’actualitat. Sembla que el rock t’ha acompanyat tota la vida. ¿Tu també consideres el rock’n’roll una manera de prendre’s la vida?

Si no fos així, no estaria encara fent música amb el mateix esperit i una mica més de consciència que quan vaig començar l’any 86. El rock és la banda sonora de la segona meitat del segle XX, i encara avui pot ajudar a explicar la història i el present, mentre apuntem al futur. Aquesta música ha fet molt pels drets humans i per la consciència global. I ho pot seguir fent.

Al llibre barreges les sensacions d’aquells dies amb els records dels teus inicis com a músic. ¿Escriure aquest relat ha estat una manera de posar en ordre els teus pensaments?

Quan vaig començar a escriure no tenia la intenció de fer un repàs dels vint-i-cinc anys de Sopa. Només volia explicar l’experiència del Retorn. Però a la que vaig acabar el primer paràgraf sobre els moments previs al primer concert al Sant Jordi, vaig sentir la necessitat de fer un salt enrere fins al primer moment en què em vaig llençar a cantar amb una banda l’any 85, a La Rioja. Tot el llibre és ple de salts en el temps per contextualitzar el somni que vam viure el passat 2011. Escriure sempre és una bona forma d’ordenar els pensaments, sí.

Dediques unes boniques paraules a Marc Grau (desaparegut l’any 1999), guitarrista i productor amb qui vau començar a treballar al segon disc, La roda. Va ser clau a l’hora de definir la sonoritat de Sopa de Cabra?

El Marc va ser el nostre mestre a l’estudi i també a l’hora de plantejar els arranjaments. A l’escenari no teníem normes, només instint. Sense ell segur que tot hauria estat molt diferent. No m’imagino la gravació del Ben Endins sense la seva participació. Feia tots els papers de l’auca. I en l’aspecte humà també va ser una immillorable influència.

Expliques com vas escriure alguns dels temes més importants de Sopa de Cabra. Un d’ells, Tot queda igual, el vas escriure a l’estudi de gravació en només uns minuts. Sempre has tingut aquesta facilitat per escriure cançons? Aquesta habilitat és producte del talent, la inspiració del moment o fruit de l’atreviment de la joventut?

No és qüestió de facilitat, més aviat la sensació és d’immersió emocional. Quan escrius una cançó, sempre hi ha una part de tu que aprofita per treure alguna de les coses que tenies pendents. És important que si tens la sort de poder cantar una cançó durant molts anys sense que la gent se’n cansi, aquesta sigui certa per un mateix. Si no és així et pot anar buidant fins que no sàpigues perquè puges a l’escenari. De vegades una cançó va creixent a dins teu encara sense forma, només com una intenció, i, quan trobes la forma, la cançó surt sola, s’allibera la tensió creativa en el moment adequat.

Gerard Quintana i David Julià

Al llibre parles de la trista història que hi ha darrere de la cançó El Carrer dels Torrats, que fins ara t’havies reservat per a tu mateix. Creus que ha arribat el moment de compartir-la amb la gent?

Sempre em pensava que si explicava realment l’espurna que va fer néixer El Carrer dels Torrats, podia semblar que perdia el sentit festiu amb què la gent l’entenia. Moltes vegades m’havien preguntat què volia dir exactament. Fins i tot recordo que fa molts anys, Quim Monzó la va fer servir en un programa de ràdio com a exemple d’una lletra absurda i indesxifrable. Suposo que quan la vaig escriure volia que fos una cosa entre el meu amic i jo. El suïcidi segueix sent un tabú, encara avui. I no em semblava adient ser massa explícit per respecte a la seva família i a la seva memòria. Però no me’n podia estar de fer-la. Sempre que l’he cantat, tenia aquest sentit per a mi, però només per a mi, que és del que es tractava. Cada persona li ha donat el sentit que s’ajustava a la seva experiència, m’imagino. No deixa de fascinar-me aquesta polisèmia.

El Far del Sud va néixer després de veure una pel·lícula al cinema. ¿Qualsevol fet pot inspirar una bona cançó?

Qualsevol fet que no puguis guardar per a tu sol. Sempre que he llegit un bon llibre que m’ha arribat al moll de l’os, o una pel·lícula o una obra de teatre, o quan he fet un viatge a algun lloc fascinant, el primer que he volgut fer és compartir-ho amb la gent que m’estimo. I les cançons són una de les millors maneres de fer-ho. El Far del Sud va sorgir després de veure una pel·lícula del mateix nom del director argentí Eduardo Mignona. Des que vaig sentir A Man Needs a Maid del disc “Harvest” de Neil Young, quan jo era un noi, que volia escriure una cançó com El Far del Sud.

Set concerts donen per a molt, per a moltes sensacions. ¿El moment més emotiu per a vosaltres es produïa quan apareixia la imatge del Joan Cardona (Ninyin) a la pantalla?

Sí, sobretot el primer dia al Sant Jordi. Se’m va fer un nus a l’estómac i un altre a la gola. Sort del públic que va empènyer endavant.

Per a aquest retorn vau incorporar a Xarim Aresté (guitarrista dels Very Pomelo). Per què ell, precisament?

El Xarim sembla més gran musicalment del que indica la seva edat. Ha mamat molt el blues de Chicago i això el fa proper al so més stonià, a part de ser un gran seguidor dels Grateful Dead. Em sembla que si haguéssim estat buscant deu anys no hauríem trobat ningú millor que ell. En l’actitud i en la tècnica. És una bona persona que viu per la música.

En els quinze anys que va existir la formació vau realitzar una gran quantitat de cançons. ¿Va ser difícil escollir el repertori definitiu d’aquests set concerts? ¿Va costar posar-vos d’acord tots els components del grup?

Va ser difícil, però no traumàtic. Un cop vam determinar les quaranta cançons que vam assajar, tot va anar sol. A més vam tenir set concerts per anar fent algun canvi de repertori a cada un d’ells. Suposo que si haguéssim actuat en petits locals el repertori hagués variat força.

En aquests concerts vau reunir diferents generacions de seguidors, pares i fills cantaven junts les vostres cançons. ¿Quina sensació té un músic quan veu que les seves històries han captivat a espectadors d’edats tan diferents?

Quan fas una cançó sol a casa teva mai no pots imaginar que pot acabar ajuntant a tanta gent. Més aviat tens una certa sensació de fragilitat. Però un cop la cançó surt sola a passejar i passa una cosa així, tens també una sensació important d’alteritat. La cançó ja no és teva, és de tothom. Però això no depèn només de tu.

Aquesta és la teva primera incursió en la literatura. Ja tens pensat quin serà el següent llibre? Tinc entès que d’idees no te’n falten.

Sí, tinc dos llibres en marxa i algun més en projecte. Però deixarem que el temps vagi ordenant i donant sortida a cada cosa en el seu moment. He esperat molts anys a començar a publicar i ho he fet amb un llibre que no tenia planejat. En canvi, n’hi ha algun que fa trenta anys que em ronda i que va creixent al meu cap. No tinc pressa però sí que tinc ganes de seguir sense aturar-me.

Esperarem, doncs, aquests nous projectes literaris.


Títol:Més enllà de les estrelles
Autors: Gerard Quintana / David Julià
Editorial: Rosa dels Vents
Pàgines: 168
Data de publicació: Abril 2012
Preu: 18,90 €

____________________
Escrit per: Robert Martínez Colomé

Novetat editorial: En directe, de Josep Cuní i Pilar Rahola

L’any 1984 els camins de Josep Cuní i Pilar Rahola es van encreuar. Va ser a Catalunya Ràdio, i res no feia pensar que, d’aquell encontre (poc amistós, tot s’ha de dir) naixeria una sòlida relació professional que els ha convertit, tal i com ells reconeixen entre rialles, en uns Ropper del segle XXI, un matrimoni televisiu que discuteix davant les càmeres com ho farien en la intimitat. D’aquesta relació catòdica neix En directe (editorial Rosa dels Vents), una conversa escrita en què els dos periodistes analitzen diferents assumptes, tant d’actualitat com íntims, un diàleg mantingut davant l’atenta mirada d’Aurora Masip, qui va ser l’encarregada de transcriure les deu hores que va durar la xerrada.

En directe recull els pensaments de Josep Cuní i Pilar Rahola, reflexions sobre Catalunya, la llengua, la comunicació i el futur del periodisme, idees que ja han compartit amb els espectadors en altres ocasions però que, per primera vegada, trobem publicats en forma de llibre. A més, els periodistes també parlen de temes personals, com ara la família, els fills, l’amor i la mort, opinions que fins ara desconeixíem, sobretot de Cuní, que sempre s’ha mostrat molt pudorós amb la seva vida privada.

Portada del llibre En directe

L’editorial Rosa dels Vents va tenir l’encert d’organitzar un esmorzar amb la premsa per presentar el llibre. En aquell acte, que va tenir lloc el 19 d’abril a la seu de l’editorial, l’arribada dels dos protagonistes no va decebre a qui se’ls imagina tot el dia discutint, sempre amb un somriure però sense arronsar-se. En la presentació, Aurora Masip va confessar que havia estat un privilegi donar forma a aquest llibre, i que els dos periodistes van fer gairebé tota la feina (ella només va tenir temps de plantejar la primera pregunta).

Malgrat els dubtes i les reticències inicials, tots dos han quedat molt contents de l’experiència. Josep Cuní pensava que seria molt difícil traslladar les discussions que protagonitzen en televisió a un llibre, però el resultat l’ha deixat ben satisfet; per a ell, En directe, analitza aquest moment de gran confusió en què estem immersos, i és “un llibre testimonial del que ja hem fet” fruit d’una conversa que no pretén adoctrinar ni aconsellar ningú. Per a Pilar Rahola el llibre és “un elogi a la paraula”, una obra que no podria haver fet amb ningú més, ja que Cuní té moltes coses interessants a dir, i per això l’admira; a més, “debatre amb el Josep a mi em millora, i si el venço, la situació és gairebé orgàstica”.

El llibre ve acompanyat d’una petita faixa publicitària que, amb un punt de provocació, assegura: “1.000.000 de seguidors esperen aquest llibre”, una xifra que no té res a veure amb la quantitat d’exemplars que l’editorial posarà a la venta (en seran 32.000), i sí amb el nombre de seguidors que tots dos tenen –si sumem l’audiència del programa de Josep Cuní, els lectors que segueixen la columna que Pilar Rahola publica a La Vanguardia, els programes en què ella col·labora,…

El Dia de Sant Jordi, Josep Cuní i Pilar Rahola signaran exemplars d’En directe a l’FNAC Illa Diagonal (de 12 hores a 13 hores) i a El Corte Inglés Diagonal (de 13 hores a 14 hores).

Títol: En directe
Autors: Josep Cuní i Pilar Rahola
Editorial: Rosa dels Vents
Pàgines: 160 pàgines
Data de publicació: Març 2012
ISBN: 9788401388088
Preu: 15,55 €
—————–

Realizado por: Robert Martínez Colomé

Novetat editorial: Més enllà de les estrelles, de Gerard Quintana i David Julià i Marquet

La tardor de 2011 el rock català va viure un esdeveniment únic en la seva història: un grup reapareixia de forma exitosa amb set concerts que van congregar més de vuitanta mil persones, seguidors totalment entregats a unes cançons convertides en himnes per a molts d’ells. Aquell grup que va desafiar els números habituals de l’escena catalana era Sopa de Cabra, una formació que es reunia per a realitzar una gira commemorativa dels vint-i-cinc anys des de la seva fundació (i per commemorar, també, els deu anys de la seva dissolució). Set mesos després arriba a les nostres llibreries Més enllà de les estrelles (publicat per Rosa dels Vents), el relat d’aquells dies de bogeria per a una formació que ja havia oblidat els concerts multitudinaris, un llibre que signa Gerard Quintana, cantant del grup, i que il·lustra David Julià i Marquet, el fotògraf que els va acompanyar aquells dies de retorn a la carretera.

Gerard Quintana

Més enllà de les estrelles és la crònica personal de Gerard Quintana sobre els set concerts que els van portar a actuar a Barcelona, Mallorca, Tarragona i Girona. Ningú millor que ell per explicar als seus seguidors què sent un músic a l’enfrontar-se al Palau Sant Jordi durant tres jornades consecutives, com van gaudir al comprovar que el públic no els havia oblidat després de deu anys de silenci, què van sentir en veure pares i fills units per cantar un tema que va ser escrit vint anys abans, l’emoció del concert final de la gira a Girona, com no podia ser d’una altra manera,… Però també podrem conèixer els primers anys de la banda, els somnis d’aquells joves grenyuts que trobaven en el rock and roll el seu refugi, les primeres actuacions sense gaire públic,…

El text de Quintana es complementa amb un centenar de fotografies realitzades per David Julià i Marquet, fotògraf i amic personal dels membres de Sopa de Cabra que aprofita aquesta amistat per col·lar-se en els moments més íntims dels músics gironins, aquells que els fans només poden imaginar; d’aquesta manera Julià mostra els nervis previs a les actuacions, la màgia dels concerts i la comunió que es va produir entre la banda i el públic en cadascuna de les seves actuacions.

Més enllà de les estrelles és el merescut homenatge a un esdeveniment –el retorn triomfal de Sopa de Cabra– que va ser una de les notícies més destacades del rock català dels darrers anys, un document escrit per Gerard Quintana i que inclou les imatges que David Julià i Marquet va prendre d’aquells dies de rock and roll on els gironins van recuperar l’esperit oblidat de principis dels anys noranta.

Títol: Més enllà de les estrelles
Autors: Gerard Quintana / David Julià i Marquet
Editorial: Rosa dels Vents
Pàgines: 168
Data de publicació: abril 2012
Preu: 18,90 €