Archivo de la etiqueta: Star Wars

Crítica cinematográfica: Star Wars: The Last Jedi

Analizar una película que forme parte de la franquicia Star Wars siempre es complicado, se trata de un punto etéreo donde conectan diversas sinergias nostálgicas. Los que nos hemos criado con las obras que forman parte de la trilogía original -o bien con las precuelas- hemos convertido esta saga en referencial. Este muro de subjetividad ha encontrado grietas en el momento en que ha sido creada una nueva trilogía de películas. Ante la novedad de la misma, todos partíamos de la misma base: no sabíamos nada. Esto responde al hecho de que el argumento que se nos presenta es contemporáneo a los hechos de las dos trilogías anteriores y es nuevo a ojos de todos.

El primer filme de esta nueva trilogía -titulado The Force Awakens– fue estrenado la Navidad de 2015. La película recibió valoraciones positivas en cuanto a la crítica profesional; pero toda obra que forme parte del universo Star Wars debe superar el umbral más conflictivo y polémico: el de la comunidad fan. Este grupo se mostró decepcionado en gran parte, sobre todo por el conservadurismo que desprendía su argumento, muy plano y similar al del archiconocido y parodiado Episodio IV. También existían voces discordantes con este planteamiento que alababan la obra, pero quedaban rápidamente enterradas tras las argumentaciones de críticos furibundos.

El director JJ Abrams pasó el testigo a Rian Johnson, quien se ha encargado de dirigir la continuación. El nombre que otorgó a la obra fue The Last Jedi, toda una declaración de intenciones que quería romper con el continuismo imperante y nocivo que había implementado el largometraje anterior.

Rian Johnson intentó abrirse camino en Hollywood tras la positiva Looper, una obra que intentaba plasmar el universo de la ciencia ficción a la gran pantalla de una manera novedosa y pionera, como ya se vio en Harry Potter y su universo mágico, en el Señor de los Anillos y su aura épica o en el universo del casino de Bond: Diamantes para la eternidad.

La película fue estrenada esta Navidad en un contexto altamente similar: la crítica especializada alabó la obra de manera unánime, pero el momento de la verdad llegaría nuevamente cuando los fans fueran los encargados de desgranarla. Como si se tratase de la fuerza, los detractores y los partidarios de la obra originaron un cisma que todavía hoy se mantiene irreconciliable. En esta ocasión la película era criticada por su heterogénea en comparación a lo que se había visto previamente en la saga. Los fans que exigían una terapia de choque aplicada a la franquicia ahora criticaban su aplicación.

La octava entrega de la saga profundiza en los hechos que mostró su antecesora, y se intentan esclarecer muchas incógnitas planteadas. El exilio de Luke Skywalker se intenta resolver de la mejor manera posible y vemos como la Resistencia intenta establecerse como fuerza hegemónica en el universo con el liderazgo de la Princesa Leia. Todos los personajes que ya vimos en The Force Awakens siguen una evolución y se profundiza en su historia.

Desgraciadamente, ciertos elementos no se resuelven de la mejor manera posible y muchas incógnitas que la comunidad quería ver resueltas quedan en el aire. Por suerte, la trilogía todavía se guarda una última bala, el episodio IX, que nuevamente será escrito y dirigido por JJ Abrams. Cuando el lienzo quede estirado del todo y los detalles hayan sido explicados en su contexto global podremos analizar su mensaje definitivo. Sin embargo, las casi tres horas de metraje son autocomplacientes y el deseo de querer más queda, en parte satisfecho.

Personajes nuevos como Rose Tico (Kelly Marie Tran) o DJ (Benicio del Toro), no aportan nada nuevo a la historia y quedarán grabados como un pie de página en la historia de la saga. La implementación de un tipo de humor Marveliano tampoco acaba de encajar dentro del tono de la película y puede descontextualizar el mensaje que se está explicando. La evolución de Kylo Ren (Adam Driver) es quizás el elemento más potente de la obra y uno de los aspectos que vale la pena alabar.

La perfección técnica de la obra queda fuera de toda duda, con una implementación digital que brilla con luz propia. Los efectos especiales establecen un umbral difícil de superar.

La sensación final es agridulce, de un intento fallido de reconducir la franquicia y postrarse al nivel de obras anteriores. Como ya hemos mencionado, tendremos que esperar hasta visualizar el último capítulo de la nueva trilogía para ubicarla en su contexto global. Entre el negro de The Force Awakens y el gris de The Last Jedi existen una gran tonalidad de grises que vale la pena tener en cuenta.

Título: Star Wars: The Last Jedi
Director: Rian Johnson
Guión: Rian Johnson
Reparto: Daisy Ridley, John Boyega, Adam Driver, Óscar Isaac, Mark Hamill, Carrie Fisher,Kelly Marie Tran, Domhnall Gleeson, Benicio del Toro, Laura Dern, Andy Serkis,Gwendoline Christie, Lupita Nyong’o, Anthony Daniels, Frank Oz, Warwick Davis,Justin Theroux, Billie Lourd, Lily Cole, Navin Chowdhry, Temirlan Blaev, Sara Heller,Josiah Oniha, Joseph Gordon-Levitt
Género: Acción, Aventuras, Ciencia Ficción
Nacionalidad: EE.UU.
Año: 2017
Estreno: 15 de diciembre de 2017
NOTA CULTURALIA: 6,5
——

Joan de Buen

Anuncios

Crónica concierto: La música contraataca, en el Palau de la Música

La música de John Williams evoca la aventura de ayer, de hoy y de siempre. Una aventura vibrante, triunfante, intensa, continua e imperecedera. Aún sin haber visto las películas (si vives, claro está, en otro planeta) en las que aparecen sus bandas sonoras, estas transmiten todo esto, pero si has visto las películas, que unos setenta músicos interpreten con brío estas piezas maestras del séptimo arte es sencillamente apoteósico.

Esto es lo que se vivió en el concierto La Música Contraataca en el Palau la Musica  el pasado 17 de diciembre. Un recital de potentes temas de John Williams con especial hincapié en el universo Star Wars. La intro de la 20Th Century Fox abrió un espectáculo de 75 minutos sin altibajos, porque a diferencia de otros conciertos de bandas sonoras, donde siempre hay temas menos conocidos, añejos o más relajados, aquí predominaron las fanfarrias que te hacen emocionar en dos segundos. Son temas que te han acompañado toda la vida y mucho más si los descubriste en tu infancia. Por todo esto el público asistente estaba entregado y entusiasmado.

El director del concierto, Salvador Brotons, demostró una gran entrega en cada pieza, junto a todos los músicos, interpretando en perfecto frenesí las composiciones más conocidas de Williams.

Se oyeron varios de los temas principales de Star Wars; la delicadeza mecedora de Parque Jurásico; la tristeza de La Lista de Schindler; la magia de E.T.; el triunfalismo imparable de Superman y la aventura pura de En Busca del Arca Perdida. Un festival que tuvo su broche de oro al tocar uno de los mejores y potentes temas de la ya no tan nueva trilogía de la Guerra de las Galaxias: Duelo de destinos de Star Wars La Amenaza Fantasma, con las voces de el Cor Jove de l´Orfeo Català dirigidos por Esteve Nabona. Y que por supuesto tuvo bis.

Un concierto que sirvió para ir calentando motores para el estreno de El despertar de la Fuerza.

20473443

Star Wars siempre ha estado ligado al fenómeno fan, por lo que en el Palau de la Música hubo dos stands dedicado a la venta de material de la saga, un sorteo, la presencia de una réplica de R2 D2 a tamaño real, y por supuesto diversas personas disfrazadas de los populares personajes. Estos también aparecieron durante la interpretación de algunas piezas del concierto, elemento este que enriquecía el espectáculo a la vez que distraía al espectador poco atento.

Un concierto de taquicardia para los fans de La Guerra de las Galaxias y para los seguidores de John Williams, que se pudo gozar de muy diferente forma dependiendo de la butaca que uno hubiera adquirido.


——

Taradete

Crítica: Buenas noches, Darth Vader, de Jeffrey Brown

En aquesta tercera crítica sobre la col·lecció de còmics escrits i dibuixats per Jeffrey Brown sobre el món alternatiu dels bessons Skywalker criats pel seu pare en versió Darth Vader, cal parlar de coses molt diferents als altres dos citats fins ara.

I és que, en primer lloc, hom pensa quan compra i llegeix el còmic que seran les vicissituds dels dos nens amb son pare abans d’anar a dormir o durant la jornada onírica. Doncs re més lluny de la realitat, atès que només cinc de les vinyetes del llibre parlen d’aquest tema, a banda de la portada que com de costum és la repetició d’una de les escenes que trobem a l’interior del volum.

De la resta d’escenes, on hi apareixen un munt de personatges, sobretot secundaris, de la saga Star Wars molt poca cosa a destacar, la veritat. Potser la dels wookies (en què ens n’hi apareix un de petit, cosa molt tendra) i la dels monstres (en què finalment, després de passar-se el dia atacant-se, dormen tots ben arraulits).

Tampoc no he acabat d’entendre per què Jeffrey Brown y/o l’editorial han pres l’ennuagable decisió d’escriure totes les vinyetes de la part central del llibre, és a dir on no hi apareixen ni els bessons ni son pare, en vers. Ja sabem que la rima és un recurs literari molt utilitzat a la literatura infantil, però des quan aquests còmics són per a nens i nenes? Evidentment, tenen una lectura neutra per a qualsevol persona de qualsevol edat, però la saga en general, i en particular aquests llibres, estan adreçats a un públic adult, com a mínim jove o postadolescent. Ara si la idea era editar un còmic amb doble intenció, és a dir una part dirigida als lectors dels dos anteriors volums i una altra a un públic nou, en aquest cas els nens i nenes, aleshores sí que és pot arribar a entendre. Però em sembla un engany que no ho hagin advertit a la portada, atès que el títol no és equívoc, però sí incorrecte.

Pel que fa, doncs, a les cinc úniques vinyetes (també hi ha el pròleg de Yoda amb la resta de mestres jedis però no aporta re de re al que ve després, a banda d’introducció a la son i els somnis) originals del tercer lliurament de les aventures de Luke, Leia i Darth Vader, molt poc a destacar per no dir re. Són escenes totalment previsibles que podrien atribuir-se a qualsevol altre pare amb qualssevol altres criatures.

Un dels factors clau a la història d’Star Wars com l’absència de la mare dels nens i, per tant, de la muller de Darth Vader no ha estat emprat per Jeffrey Brown, quan des d’un punt de vista sentimental no tristoi, sinó d’homenatge i d’amor incondicional i atemporal, hauria pogut ser molt ben aprofitat per tal de palesar la relació habitual i complicadíssima d’un pare vidu i els seus dos fills, que a sobre són bessons i de diferent sexe.

Títol: Star Wars. Buenas noches, Darth Vader
Autor: Jeffrey Brown
Editorial: Planeta Comic
Data publicació: marzo 2015
Pàgines: 72
Idioma: Español
Format: 16,8 x 16,8 cm ⁄ Tapa dura sin s/cub. (cartoné)
Colecció: Cómics Legends Star Wars

Octavi Franch

Crítica: Darth Vader y su princesita, de Jeffrey Brown

L’altre dia us vaig parlar del primer lliurament d’aquesta col·lecció de còmics en petit format sobre l’univers paral·lel que viu el llegendari i carismàtic Darh Vader amb el seu fill, Luke, en què l’antic Anakin Skywalker pot fer de pare del nen.

Avui ens toca enraonar de la segona part de la tetralogia (de moment) que el dibuixant especialitat en Star Wars Jeffrey Brown ha tingut la brillant idea de crear i compartir amb tots els amants de la saga en particular i el còmic en general.

En aquest cas, el mini àlbum també té 58 vinyetes com l’anterior. La gran diferència temàtica amb el primer és que si a Darth Vader e Hijo només se’ns mostrava Luke nen, no adolescent, i per tant les problemàtiques entre pare i fill eren, tant sols, les habituals de l’edat, en aquesta ocasió la història dels sentiments és cap endavant i comparteix dos temps i dues etapes vitals molt diferents i diferenciades: Leia nena i Leia adolescent, on exactament hi trobem els conflictes més agressius i interessants, la qual cosa ens fa comprendre força bé perquè la Princesa serà com serà el dia de demà, sobretot amb els que més estima (Luke, Han Solo, etcètera).

De la mestria amb el llapis i la capacitat imaginativa com a guionista de l’autor ja en vam parlar abastament a la darrera crítica. Per tant, passem a radiografiar les millors vinyetes del mencionat llibre:

  • La primera, en què la petitíssima princesa Leia li deixa molt clar a son pare que, ara, mana ella. I ell reacciona com qualsevol pare, és a dir capcot i indefens.

  • La desena, en què Darth Vader està portant al col·legi la seva filla amb el seu “cotxe”, és a dir un AT-AT, i la nena li diu a son pare que pot deixar-la a la cantonada, que no cal que l’acompanyi fins a l’entrada, on la resta de nens s’ho estan mirant al·lucinats.
  • L’onzena, en què Darth Vader mira fixament i amb molt d’amor una fotografia de la seva filla i se l’imagina quan ja sigui tota una doneta disparant a tort i a dret (exactament el que acabarà succeint) la qual cosa provoca un autèntic sospir d’orgull de l’antic mestre Jedi.
  • La setzena, en què Leia interromp una sessió interrogatòria de son pare perquè ha d’escriure una redacció i necessita saber, exactament, a què es dedica.
  • La trentena, en què Darth Vader adverteix a sa filla que no pensa acceptar que surti al carrer amb aquell look, el look més sexi que ens mostrarà Leia més tard.

  • La quaranta-dosena, en què Leia li crida a son pare que l’odia, cosa que fa molt feliç a Darth Vader.

Encara que l’humor del lliurament dedicat a Luke és molt més innocent i divertit, aquest volum és molt millor des d’un punt de vista narratiu, tant per la complexitat de les escenes com per la varietat de conflictes, molts d’ells transversals, que s’hi recreen.

És evident que Leia, de sempre, ha estat un personatge molt més desenvolupat que Luke, el qual només passa a ser rellevant quan ha d’enfrontar-se i matar el seu pare sense saber, lògicament, qui és en realitat. Perquè és molt difícil pretendre ser l’heroi de la història i conviure al costat de l’antiheroi per excel·lència de la història de l’espai sideral, Han Solo.

Títol: Star Wars. Vader y su princesita
Autor: Jeffrey Brown
Editorial: Planeta Comic
Data publicació: abril 2014
Pàgines: 72
Idioma: Español
Format: 16,8 x 16,8 cm ⁄ Tapa dura sin s/cub. (cartoné)
Colecció: Cómics Legends Star Wars

Octavi Franch

Crítica: Darth Vader e hijo, de Jeffrey Brown

Star Wars Darth Vader E Hijo_1Acabo de descobrir que ja està a la venda el nou lliurament de les aventures en còmic de Darth Vader i els seus bessons, Leia i Luke: Star Wars. Buenas Noches, Darth Vader, en què el pobre monstre de les galàxies embotit en làtex i un escafandre estrafolari intenta que els seus dos fills se’n vagin, d’una vegada, a dormir. A banda, també ja es poden adquirir en format pack els dos primers números d’aquesta col·lecció, tant en format estàndard com en un estoig especial, ideal per regalar en aquestes dates tan assenyalades, tant a petits com a grans, perquè La Guerra de les Galàxies no coneix cap barrera: ni edats, ni races, ni religions, ni universos: agrada a tothom i a un servidor des de l’any 1977 en què vaig anar a veure, d’estrena, la primera part (és a dir la quarta) d’aquesta saga literària, audiovisual i de marxandatge.

Encara que jo només sóc col·leccionista de Han Solo i d’alguna cosa general sobre la saga, vaig comprar de seguida que vaig poder tant Star Wars Darth Vader e hijo, primer, com Star Wars. Vader y su princesita, després. Va ser per casualitat que em vaig adonar que Jeffrey Brown havia creat aquesta criatura en format llibre: estava tafanejant juntament amb la meva dona l’Fnac de Lisboa fa dos estius (hi venien, per exemple, una televisió que valia 30000€, ideal per veure-hi sense anar més lluny les 7 parts de la saga) quan vaig clissar-hi la pila d’exemplars del primer lliurament d’aquesta, de moment, trilogia: Darth Vader e Hijo, encara que en aquest cas era Darth Vader and Son perquè, en aquells moments, només havia arribat a Europa la seva versió original en anglès-nordamericà. No el vaig comprar perquè vaig pensar que, aviat, arribaria com a mínim la seva traducció a l’espanyol a les llibreries de tot l’Estat. Quan vaig tornar a Barcelona, ja el vaig trobar traduït i el vaig poder gaudir immediatament.

Pel que fa a aquesta primera part, Darth Vader e hijo, cal comentar d’entrada que com a peça del postmodernisme més actual és perfecta tant en el seu concepte com desenvolupament. Ja sabem que a La Guerra de les Galàxies tot és possible (Lucas i Spielberg van començar per la quarta part, imagina’t) però el fet de suposar una realitat paral·lela i impossible segons el relat original de la història (Darth Vader fent de pare dels bessons quan encara no es coneixien) és d’una originalitat esfereïdora. A més, Jeffrey Brown és un excel·lent dibuixant i grandíssim guionista. De les 58 vinyetes del llibre (em sembla una quantitat molt generosa, atès que és tot a color i algunes escenes són dobles) en destaquem les següents:

Star Wars Darth Vader E Hijo_2

  • La cinquena, en què Luke està jugant solet al desert mentre el seu pare està llegint. Luke li diu a son pare que hi ha dos androides enterrats a la sorra (C-3PO i R2-D2) a la qual cosa Darth Vader li contesta un absent Ahà… El més sorprenent és que, al costat dels dos robots, hi ha l’esquelet d’una serp gegantina que passa totalment desapercebuda, la qual cosa ens indica que tant un com un altre ja estan acostumats a veure aquestes coses que, avui en dia, ens semblarien totalment extraordinàries, com a mínim des d’un punt de vista zoològic.
  • La sisena, en què Luke (en el que és un avançament de la segona part d’aquesta col·lecció) li diu al seu pare, molt emprenyat, que no vol una germana (Leia), la qual apareix a la vinyeta jugant a nines amb els ninots de son germà; postmodernisme al quadrat.
  • La desena, en què ambdós són al zoològic i podem veure-hi, a banda dels animals que ja coneixem de l’heptalogia cinematogràfica però engabiats, altres personatges de la història quan també eren nens, com ara els bandits tusken, el cuidador de Rancor o Lando Calrissian.
  • La divuitena, en què Luke i son pare són en una botiga de joguines i el petit vol un peluix de Jar Jar Binks, i Vader li diu que no és la joguina que ell està buscant, però el nen insisteix en que sí, en un clar advertiment del que acabarà passant: que Luke se n’anirà al costat Clar.
  • La vint-i-cinquena, en què Darth Vader està dibuixant per al seu fill un retrat de Darth Maul, a la qual cosa Luke reacciona dient que aquell personatge té pinta de dolent, el que provoca que son pare el corregeixi dient que no, que és dels bons.
  • La vint-i-sisena (i per a mi la millor), en què el capitost del cantó Fosc li diu a son fill que, de cap de les maneres, pot jugar amb Han Solo.

En definitiva, una obra imprescindible tant per als seguidors de La Guerra de les Galàxies com dels amants del còmic.

Títol: Star Wars Darth Vader e hijo
Autor: Jeffrey Brown
Editorial: Planeta Comic
Data publicació: abril 2013
Pàgines: 72
Idioma: Español
Format: 16,8 x 16,8 cm ⁄ Tapa dura sin s/cub. (cartoné)
Colecció: Cómics Legends Star Wars
——

Octavi Franch

Concert: La música contraataca, al Palau de la Música

la musica contraataca_destacado
Arran de l’expectació per l’estrena mundial del nou capítol d’Star Wars, prevista per al 18 de desembre de 2015, el Palau de la Música ofereix dues sessions en les quals es recrearà musicalment alguns dels passatges més celebrats d’aquesta saga de pel·lícules. La música èpica del genial John Williams per a aquesta epopeia ens transportarà a aquestes poderoses escenes. En la primera part també sonaran alguns fragments d’altres films del mateix Williams com Superman, Jurassic Park, La llista de Schindler, E.T. i Indiana Jones.

Concert: La música contraataca
Lloc: Palau de la Música
Dates:
• Dijous 17 de desembre a les 20:30 hores
• Diumenge 20 de desembre a les 12:00 hores
Preu: 35 €
Durada aproximada: 75 minuts sense pausa
Organitza: Fundació Orfeó Català-Palau de la Música

Programa:
Star Wars. “Main Title”
Superman. “March”
Jurassic Park. “Theme”
La llista de Schindler. “Theme”
E.T. “Flying Theme”
Indiana Jones. “Raiders March”
Star Wars Suite
¤ Tema principal
¤ Tema de la princesa Leia
¤ Marxa imperial
¤ Tema de Yoda
¤ Sala del tron
¤ Final
Star Wars. “Batalla d’herois”, d’Episodi III
Star Wars. “Duel de destins”, d’Episodi I

Fitxa artística:
Orquestra Camera Musicae
Cor Jove de l’Orfeó Català (Esteve Nabona, director)
Salvador Brotons, director