Crítica: Darth Vader e hijo, de Jeffrey Brown

Star Wars Darth Vader E Hijo_1Acabo de descobrir que ja està a la venda el nou lliurament de les aventures en còmic de Darth Vader i els seus bessons, Leia i Luke: Star Wars. Buenas Noches, Darth Vader, en què el pobre monstre de les galàxies embotit en làtex i un escafandre estrafolari intenta que els seus dos fills se’n vagin, d’una vegada, a dormir. A banda, també ja es poden adquirir en format pack els dos primers números d’aquesta col·lecció, tant en format estàndard com en un estoig especial, ideal per regalar en aquestes dates tan assenyalades, tant a petits com a grans, perquè La Guerra de les Galàxies no coneix cap barrera: ni edats, ni races, ni religions, ni universos: agrada a tothom i a un servidor des de l’any 1977 en què vaig anar a veure, d’estrena, la primera part (és a dir la quarta) d’aquesta saga literària, audiovisual i de marxandatge.

Encara que jo només sóc col·leccionista de Han Solo i d’alguna cosa general sobre la saga, vaig comprar de seguida que vaig poder tant Star Wars Darth Vader e hijo, primer, com Star Wars. Vader y su princesita, després. Va ser per casualitat que em vaig adonar que Jeffrey Brown havia creat aquesta criatura en format llibre: estava tafanejant juntament amb la meva dona l’Fnac de Lisboa fa dos estius (hi venien, per exemple, una televisió que valia 30000€, ideal per veure-hi sense anar més lluny les 7 parts de la saga) quan vaig clissar-hi la pila d’exemplars del primer lliurament d’aquesta, de moment, trilogia: Darth Vader e Hijo, encara que en aquest cas era Darth Vader and Son perquè, en aquells moments, només havia arribat a Europa la seva versió original en anglès-nordamericà. No el vaig comprar perquè vaig pensar que, aviat, arribaria com a mínim la seva traducció a l’espanyol a les llibreries de tot l’Estat. Quan vaig tornar a Barcelona, ja el vaig trobar traduït i el vaig poder gaudir immediatament.

Pel que fa a aquesta primera part, Darth Vader e hijo, cal comentar d’entrada que com a peça del postmodernisme més actual és perfecta tant en el seu concepte com desenvolupament. Ja sabem que a La Guerra de les Galàxies tot és possible (Lucas i Spielberg van començar per la quarta part, imagina’t) però el fet de suposar una realitat paral·lela i impossible segons el relat original de la història (Darth Vader fent de pare dels bessons quan encara no es coneixien) és d’una originalitat esfereïdora. A més, Jeffrey Brown és un excel·lent dibuixant i grandíssim guionista. De les 58 vinyetes del llibre (em sembla una quantitat molt generosa, atès que és tot a color i algunes escenes són dobles) en destaquem les següents:

Star Wars Darth Vader E Hijo_2

  • La cinquena, en què Luke està jugant solet al desert mentre el seu pare està llegint. Luke li diu a son pare que hi ha dos androides enterrats a la sorra (C-3PO i R2-D2) a la qual cosa Darth Vader li contesta un absent Ahà… El més sorprenent és que, al costat dels dos robots, hi ha l’esquelet d’una serp gegantina que passa totalment desapercebuda, la qual cosa ens indica que tant un com un altre ja estan acostumats a veure aquestes coses que, avui en dia, ens semblarien totalment extraordinàries, com a mínim des d’un punt de vista zoològic.
  • La sisena, en què Luke (en el que és un avançament de la segona part d’aquesta col·lecció) li diu al seu pare, molt emprenyat, que no vol una germana (Leia), la qual apareix a la vinyeta jugant a nines amb els ninots de son germà; postmodernisme al quadrat.
  • La desena, en què ambdós són al zoològic i podem veure-hi, a banda dels animals que ja coneixem de l’heptalogia cinematogràfica però engabiats, altres personatges de la història quan també eren nens, com ara els bandits tusken, el cuidador de Rancor o Lando Calrissian.
  • La divuitena, en què Luke i son pare són en una botiga de joguines i el petit vol un peluix de Jar Jar Binks, i Vader li diu que no és la joguina que ell està buscant, però el nen insisteix en que sí, en un clar advertiment del que acabarà passant: que Luke se n’anirà al costat Clar.
  • La vint-i-cinquena, en què Darth Vader està dibuixant per al seu fill un retrat de Darth Maul, a la qual cosa Luke reacciona dient que aquell personatge té pinta de dolent, el que provoca que son pare el corregeixi dient que no, que és dels bons.
  • La vint-i-sisena (i per a mi la millor), en què el capitost del cantó Fosc li diu a son fill que, de cap de les maneres, pot jugar amb Han Solo.

En definitiva, una obra imprescindible tant per als seguidors de La Guerra de les Galàxies com dels amants del còmic.

Títol: Star Wars Darth Vader e hijo
Autor: Jeffrey Brown
Editorial: Planeta Comic
Data publicació: abril 2013
Pàgines: 72
Idioma: Español
Format: 16,8 x 16,8 cm ⁄ Tapa dura sin s/cub. (cartoné)
Colecció: Cómics Legends Star Wars
——

Octavi Franch

Anuncios

Un pensamiento en “Crítica: Darth Vader e hijo, de Jeffrey Brown”

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s